Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Toxicologia en Recerca Bàsica i Aplicada

Codi de l'assignatura: 365843

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Maria Dolores Lopez Tejero

Departament: Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Altres continguts

 

 

Aplicació d’aquests coneixements

Actualment els éssers vius estan exposats a una enorme varietat de xenobiòtics, compostos que provenen de l’entorn (medi ambient, aliments, fàrmacs, drogues, etc.) i que són potencialment tòxics. L’entrada d’un tòxic en un organisme i la seva distribució i eliminació (metabolització i excreció) són aspectes que s’inclouen en aquesta assignatura. Els estudis de toxicocinètica i farmacocinètica són imprescindibles en el desenvolupament de nous fàrmacs.

La interacció, aguda o crònica, dels xenobiòtics a escala molecular i/o cel·lular pot desencadenar-se en diverses manifestacions patològiques, tant a nivell general com local. 

L’avaluació experimental de la toxicitat amb metodologies validades és un requeriment fonamental per al registre de nous productes i, especialment, una part essencial del desenvolupament preclínic de nous fàrmacs.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

36

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

25

 

(23 h presencials i 2 h no presencials)

 

-  Tutorització per grups

No presencial

 

2

 

-  Pràctiques d'ordinadors

Presencial

 

2

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

7

Treball tutelat/dirigit

9

Aprenentatge autònom

30

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

   -

CE9. Capacitat per descriure la funció normal dels diferents aparells i sistemes, i per identificar-ne els mecanismes de regulació, les bases de l'adaptació a l'entorn i l'etiologia i fisiopatologia de les malalties que afecten aquests sistemes.

   -

CE16. Capacitat per raonar sobre el concepte i les característiques generals de la malaltia, els mecanismes pels quals es desenvolupa, i els aspectes personals i constitucionals de la reacció morbosa; per classificar els tipus de malalties, els seus mecanismes de difusió i la seva estructura dinàmica, i per aprendre les principals tècniques d'estudi i diagnòstic de les malalties, inclosa la metodologia epidemiològica.

   -

Capacitat de treball en equip (col·laborar amb els altres i contribuir a un projecte comú, col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat comunicativa (expressió oral i escrita,  buscar i gestionar informació).

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Adquirir i aplicar els coneixements bàsics de toxicologia fonamental als problemes toxicològics més actuals en els àmbits clínic, experimental i ambiental.
  • Conèixer els aspectes bàsics de les metodologies experimentals aplicades en l’avaluació toxicològica durant la recerca i el desenvolupament de nous productes, especialment fàrmacs.

 

Referits a habilitats, destreses

  • Interpretar amb criteri i objectivitat les dades publicades sobre la toxicologia de determinats compostos en la bibliografia relacionada.
  • Interpretar els efectes tòxics descrits d’acord amb l’entorn global i cinètic de tot organisme viu.
  • Cercar la bibliografia relacionada amb la manifestació patològica i clínica per l’efecte advers de compostos químics i biològics.
  • Identificar les metodologies adients per a l’abordatge de l’estudi d’efectes adversos de fàrmacs.
  • Seleccionar i aplicar amb criteri les tècniques més freqüents per a l’avaluació de la toxicitat preclínica.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Conceptes fonamentals de la toxicologia

1.1. Concepte i evolució històrica de la toxicologia. Relació amb altres àmbits científics: farmacologia

1.2. Classificacions dels tòxics

1.3. Fases cinètica i dinàmica en toxicologia i farmacologia

1.4. Relació dosi-resposta

2. Toxicocinètica

2.1. De la dosi administrada a la dosi efectiva en l’òrgan diana. Factors toxicocinètics determinants de la toxicitat. Biodisponibilitat. Concepte de first pass metabolism. Modificació de paràmetres toxicocinètics amb utilitat terapèutica

2.2. Fases cinètiques d’un fàrmac/tòxic. Absorció, distribució i eliminació (ADME). Volum de distribució aparent. Factors implicats en la distribució. Binding o unió a proteïnes cel·lulars. Excreció: concepte de clearance i tipus. Models cinètics

2.3. Biotransformació dels fàrmacs/tòxics. Bioactivació i factors implicats. Variabilitat interindividual. Enzims de fase I i fase II. Complex enzimàtic citocrom P-450. Transports de conjugats o fase III

2.4. Inducció del metabolisme dels xenobiòtics. Factors implicats i tipus d’inducció

3. Del mecanisme molecular a l’efecte advers final

3.1. Fase dinàmica: de la dosi efectiva a la manifestació patològica i clínica (adverse output pathways, AOP)

4. Metodologia d’avaluació experimental de la toxicitat

4.1. Conceptes generals d’avaluació de la toxicitat.

4.2. Marc normatiu en la recerca i desenvolupament de nous fàrmacs

4.3. Tipus de metodologies principals en la fase de cribratge (screening) i en la fase regulatòria

4.4. Mètodes útils durant la fase de desenvolupament

4.5. Avaluació de la toxicitat general i toxicitat local

4.6. Avaluació de genotoxicitat i carcinogènesi química

4.7. Avaluació de la toxicitat sobre la reproducció

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Com que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, els dos centres han acordat la possibilitat que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en què participen els equips docents de cada centre. Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent.

En la mesura del que sigui possible, s’incorpora la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura.

La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Aquesta assignatura de 3 crèdits presenta com a particularitats:

  • La compactació de les classes i activitats durant el primer semestre del curs acadèmic, de forma que s’imparteixen durant els mesos de novembre i desembre (7-8 setmanes).
  • La impartició de determinats temes (3-4), alguns seminaris (S3-S4) i les pràctiques d’ordinador en llengua anglesa.
  • Utilització d’eines d’aprenentatge d’innovació docent durant les classes teòriques, seminaris i pràctiques d’ordinador (aula inversa, puzle i ludificació respectivament).


La metodologia docent emprada i el temps dedicat a aquesta assignatura es distribueix en:

a) Classes majoritàriament presencials:
  • Classes teòriques magistrals d’acord amb els continguts del temari: total, 21-22 hores (4 h/setmana).

El contingut bàsic i l’ordre dels temes serveixen per comprendre millor la metodologia i els resultats presentats en les diferents activitats programades (vegeu els apartats següents).

Aquestes classes tenen com a suport d’aprenentatge diferents problemes relacionats amb cada tema, basats en metodologies útils per a l’alumne com l’aula inversa i el puzle.
 

  • Seminaris (S), el contingut dels quals reforça el programa de teoria: total, 7 hores. En general, són 4 seminaris de sessions d’1 hora (S1) o 2 hores (S2, S3 i S4), en la mateixa hora i dia de les classes teòriques. Alguns dels seminaris es fan en l’aula virtual.

S’adjunta la llista de 4 seminaris (S) i la durada prevista al llarg del curs: 

  • S1. Cerca d’informació toxicològica (base de dades) (aula virtual), 1 h.
  • S2. Toxicocinètica experimental: cas de l’alcohol (aula virtual), 2 h.
  • S3. Test d’embriotoxicitat en peix zebra, 2 hores.
  • S4. Exemple d’interpretació d’un informe toxicològic, 2 hores.

Aquests seminaris tenen com a suport d’aprenentatge diferents problemes relacionats amb cada tema, basats en metodologies útils per a l’alumne com l’aula inversa i el puzle.
 

  • Pràctiques d’ordinador (PO), 1 sessió de 2 hores

Avaluació de la toxicitat: exemple de genotoxicitat i carcinogènesi química, 2 h

Aquestes pràctiques tenen com a suport d’aprenentatge diferents problemes relacionats amb cada tema, basats en metodologies útils per a l’alumne com la ludificació.

b) Treballs tutelats i dirigits:

En aquesta assignatura es tutoritza amb la finalitat que s’aprenguin a utilitzar les eines adients per obtenir informació (bibliografia, etc.) i a interpretar resultats obtinguts en processos tòxics, especialment els relacionats amb implicacions clíniques i terapèutiques. També es tutoritza perquè comprengui els experiments i el seu disseny.

Durant totes les activitats programades (problemes, seminaris i pràctica d’ordinador) es dirigeix i tutoritza l’alumne durant l’aprenentatge perquè pugui fer els treballs que se’n deriven i que han d’entregar al Campus Virtual.

c) Aprenentatge autònom de l’alumne: 30 h

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

 

Avaluació continuada

L’avaluació docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

D’acord amb la distribució dels continguts i les competències, els procediments de l’avaluació continuada són:

  • Assistència: l’assistència a les pràctiques d’ordinador i als seminaris és obligatòria. Per aprovar l’assignatura cal assistir a un mínim del 80 % d’aquestes activitats.

  • Prova escrita presencial dels coneixements assolits (prova de síntesi): aquesta prova (com a mínim de 3 hores de durada) suposa uns 60 punts sobre 100 de la nota total i consisteix bàsicament en preguntes curtes i/o d’interpretació de dades/resultats i en algun cas es demana la demostració amb càlculs. 

La puntuació està distribuïda d’acord amb el temps impartit en les diferents parts del temari durant el curs:

  • Temes 1-4 (20 punts sobre 100).
  • Temes 5-6 (10 punts sobre 100).
  • Seminaris 2-4 (30 punts sobre 100). No s’avalua en aquesta prova el seminari 1.

La suma de les notes obtingudes a la prova escrita suposa 60 punts sobre els 100 de la nota total. Se n’ha de superar un mínim de 30 per aprovar l’assignatura.

  • Aprofitament i coneixements pràctics: aquesta part suposa uns 15 punts sobre 100 de la nota total, 12 punts per als 3 seminaris (S2-S4) i 3 punts per a la pràctica d’ordinador (PO). Durant els seminaris i la pràctica d’ordinador s’avaluen les habilitats i l’interès de l’alumnat.

L’avaluació es duu a terme mitjançant qüestionaris en línia a l’inici i al final d’algunes d’aquestes activitats, amb la participació de l’alumne. Per a més detalls d’aquestes activitats, es pot consultar el document guia que es publica a l’inici del curs, a l’espai de l’assignatura del Campus Virtual.

  • Treballs tutelats i dirigits: aquesta part suposa uns 25 punts (10 punts de l’S1 i 15 punts de la PO) sobre 100 de la nota total. S’avaluen certes activitats dirigides fetes i previstes durant el curs en forma de treballs addicionals que s’han de lliurar al Campus Virtual. Per a més detalls, es pot consultar el document guia que es publica a l’inici de curs, a l’espai de l’assignatura al Campus Virtual.


És important destacar l’aportació en la nota final de determinades activitats no relacionades amb la prova escrita (i prova de síntesi): les parts tercera i quarta suposen juntes uns 40 punts sobre 100 de la nota final.

 

Avaluació única

L’avaluació docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

En cas que l’estudiant manifesti que no pot assolir els requisits mínims d’una avaluació continuada, té dret a una avaluació única. Aquesta decisió ha de constar per escrit al principi del curs, al mes d’octubre. La prova es fa en la data acordada pel Consell d’Estudis per a la prova escrita de l’avaluació continuada i la de síntesi.

El procediment de l’avaluació única és una única prova escrita dels coneixements assolits en les classes de teoria, tots els seminaris i la pràctica d’ordinador. Aquesta prova val el 100 % de la nota final.

En aquest cas l’alumne no té nota de les activitats dutes a terme durant el curs (seminaris i pràctica d’ordinador).

 

Reavaluació

L’avaluació docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Els alumnes tant d’avaluació única com de continuada tenen dret a una reavaluació, la qual s’ajusta a la normativa aprovada per la UB. Per tant, l’alumne es pot reavaluar, quan com a mínim:

  • S’ha presentat i contestat la prova escrita de l’avaluació continuada (prova de síntesi) o la prova escrita d’avaluació única.
  • Ha fet el 80 % dels seminaris i de la pràctica d’ordinador.


Matèries reavaluables:
  • Temes de teoria (1-4) més els seminaris (2-4) (60 % nota final): l’alumnat d’avaluació continuada. Es conserva la nota de l’avaluació continuada (40 % de la nota final).
  • Tota l’assignatura (teoria + seminaris + pràctica d’ordinador) (100 % de la nota final): l’alumnat acollit a l’avaluació única.


En general, l’alumne es pot presentar a la reavaluació quan:
  • Ha obtingut un suspens a l’avaluació única. 
  • Ha obtingut un suspens com a nota final.
  • Ha superat l’assignatura, però vol millorar nota (sempre que sigui un aprovat). En aquest cas cal comunicar-ho al coordinador i renunciar per escrit, prèviament, a la nota final obtinguda en l’avaluació.


No es guarden les notes obtingudes a la prova escrita; l’alumne s’ha d’avaluar de tot el temari, tots els seminaris i la pràctica d’ordinador.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

- Barile, Frank A. Principles of toxicology testing. CRC Press, 2008

- Birkett, Donald B. Farmacocinética fácil: revisado. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2005. (Traducció de : Pharmacokinetics made easy, Dra. Elena de Terán, Bleiberg) 

  Traducció de: Pharmacokinetics made easy

- Coleman,MD. Human drug metabolism: an introduction. Hoboken (NJ), John Wiley, 2010.

- Ellenhorn, Matthew J. Medical Toxicology. Diagnosis and treatment of human poisoning.  2nd ed. Elsevier, NY, 1997.

- Faqi, Ali Said. A comprehensive guide to toxicology in nonclinical drug development.2 nd ed.Elsevier, 2017.

- Guitart, Raimon. Tòxics, verins, drogues i contaminants.  Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2008.

 -Klaassen, Curtis D; Watkins III, John. Fundamentos de Toxicología de Casarett y Doull. Madrid: McGraw-Hill, 2005. (Traducció 6ªed. anglesa, Dra. Mª José Moreno Echanove y Dr.Pablo Sánchez Creus).

  Traducció de la 6a edició anglesa reduïda.

 -Klaassen, Curtis D; Watkins III, John. Casarett and Doull’s: essentials of toxicology. New York: McGraw-Hill, 2015, 3rd ed.

-Timbrell,John A. Principles of biochemical toxicology. New York : Informa Healthcare, 2009, 4th ed

-Repetto Jiménez, Manuel; Repetto Kuhn,  Guillermo. Toxicología Fundamental, Diaz de Santos (Madrid), 2009, 4ª ed.

-Vinken, Mathieu. Adverse Outcome Pathways as Tools to Assess Drug-Induced Toxicity. Chapter 14 from : Methods in Molecular Biology (vol 1425). Springer Protocols, 2016.

Text electrònic

- Gilbert, Steven G.; A small dose of Toxicology: The health effects of common chemicals. CRC Press, 2004. Descarrega gratuïta a:

  http://www.toxipedia.org/display/dose/A+Small+Dose+of+Toxicology