Dades generals |
Nom de l'assignatura: Coneixements sobre Vacunes
Codi de l'assignatura: 366216
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Angela Dominguez Garcia
Departament: Departament de Medicina
crèdits: 3
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 75 |
Activitats presencials i/o no presencials |
26 |
- Teoria |
Presencial |
9 |
|||
- Exercicis pràctics |
Presencial |
7 |
|||
- Pràctiques d'ordinadors |
Presencial |
6 |
|||
- Seminari |
Presencial |
4 |
Treball tutelat/dirigit |
25 |
Aprenentatge autònom |
24 |
Recomanacions |
|
Competències que es desenvolupen |
- |
CG5. Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en l'àmbit propi, i capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques). |
- |
CB5. Habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia. |
- |
CG2. Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica, i capacitat de presa de decisions i d'adaptació a noves situacions). |
- |
CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica. |
- |
CE16. Capacitat per raonar sobre el concepte i les característiques generals de la malaltia, els mecanismes pels quals es desenvolupa, i els aspectes personals i constitucionals de la reacció morbosa; per classificar els tipus de malalties, els seus mecanismes de difusió i la seva estructura dinàmica, i per aprendre les principals tècniques d'estudi i diagnòstic de les malalties, inclosa la metodologia epidemiològica. |
- |
CE12. Capacitat per entendre i explicar l'estructura, funció i mecanismes d'acció dels components del sistema immunitari, incloent-hi les immunitats congènita i adquirida i la seva regulació, i per identificar les condicions immunopatològiques i la funció immunitària anormal en les deficiències o autoagressions, les infeccions o el càncer. |
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements
Referits a habilitats, destreses
Referits a actituds, valors i normes
|
Blocs temàtics |
1. Introducció a les vacunacions
1.1. Les vacunacions com a tècnica preventiva. Calendari de vacunacions
2. Vacunacions contra malalties específiques
2.1. Vacuna antipoliomielítica. Impacte de la vacunació
2.2. Vacuna antidiftèrica i antitetànica. Impacte de la vacunació
2.3. Vacuna antipertussis. Impacte de la vacunació
2.4. Vacuna antihepatitis B. Impacte de la vacunació
2.5. Vacuna antixarampió. Impacte de la vacunació
2.6. Vacuna antirubèola. Impacte de la vacunació
2.7. Vacuna antiparotiditis. Impacte de la vacunació
2.8. Vacuna antihepatitis A. Impacte de la vacunació
2.9. Vacuna antivirus del papil·loma humà. Programes de vacunació
2.10. Vacuna antigripal. Programes de vacunació
3. Seminaris sobre aspectes operatius dels programes de vacunacions i perspectives de noves vacunes
3.1. Contraindicacions de les vacunes i esdeveniments adversos
3.2. Avaluació de l’eficàcia de les vacunes
3.3. Avaluació de l’efectivitat i eficiència dels programes de vacunacions
3.4. Vacunes contra la COVID-19. Desenvolupament de noves vacunes
4. Pràctiques d’ordinador: es fan a l’aula d’informàtica
4.1. Pràctica 1. Càrrega de les malalties prevenibles per vacunació
4.2. Pràctica 2. Calendaris de vacunacions i cobertures vacunals
4.3. Pràctica 3. Criteris per introduir una vacuna en el calendari de vacunacions
5. Exercici pràctic
* Es fan dos grups i cada grup té 7 sessions d’exercici pràctic al llarg del curs.
5.1. Sessió 1. Presentació dels objectius i metodologia
5.2. Sessió 2. L’agent infecciós i la malaltia. Complicacions
5.3. Sessió 3. Epidemiologia de la malaltia
5.4. Sessió 4. Característiques de les vacunes disponibles
5.5. Sessió 5. Utilització de la vacuna per controlar brots. Recerca de noves vacunes
5.6. Sessió 6. Presentació oral i defensa
5.7. Sessió 7. Presentació oral i defensa
Metodologia i activitats formatives |
Idioma d’impartició: català
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
L’avaluació acreditativa dels aprenentatges consisteix en la valoració de:
La nota final és la suma de tots els apartats anteriors. És un requisit imprescindible per aprovar haver presentat el treball de l’exercici pràctic.
Reavaluació
Després que s’hagin publicat les qualificacions finals s’obre un procés de reavaluació per a l’alumnat que hagi suspès. Per presentar-se a aquesta prova cal haver presentat el treball de l’exercici pràctic. La prova de reavaluació consisteix en una prova escrita amb preguntes curtes i preguntes de tipus test. Les preguntes de tipus test tenen quatre possibles respostes només una de les quals és correcta. Les respostes incorrectes resten el 25 % de la puntuació que té cada resposta correcta. La qualificació final és la suma de la nota obtinguda a la prova de reavaluació i la nota obtinguda a l’exercici pràctic.
Les condicions previstes per a l’avaluació i la reavaluació es poden veure afectades per l’evolució de la pandèmia.
Avaluació única Qui es vulgui acollir a l’avaluació única ha de comunicar-ho al coordinador de l’assignatura abans del 15 d’octubre de 2021.
L’avaluació consisteix en la valoració de:
Reavaluació
Per als alumnes d’avaluació única que hagin suspès, la prova de reavaluació consisteix en una prova escrita amb preguntes curtes i preguntes de tipus test. Les preguntes de tipus test tenen quatre possibles respostes de les quals només una és correcta. Les respostes incorrectes resten el 25 % de la puntuació que té cada resposta correcta. La qualificació final és la suma de la nota obtinguda a la prova de reavaluació i la nota obtinguda a l’exercici pràctic.
Les condicions previstes per a l’avaluació i la reavaluació es poden veure afectades per l’evolució de la pandèmia. |
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
American Academy of Pediatrics (2018). Red Book: 2018-2021 Report of the Committee on Infectious Diseases. 31st ed. Itasca IL
Argimon JM, Jiménez J (2019). Métodos de investigación clínica y epidemiològica. 5a ed. Barcelona: Elsevier.
Bennett JE, Dolin R, Blaser MJ (2020). Principles and Practice of Infectious Diseases. 9th ed. Philadelphia: Elsevier.
Cherry JD, Harrison GJ, Kaplan SL, et al. editors (2019). Textbook of Pediatric Infectious Diseases. 8th ed. Philadelphia: Elsevier.
Giesecke J (2017). Modern infectious disease epidemiology. 3rd ed. Boca Ratón: CRC Press.
Gil de Miguel A, Gil Prieto R, Rodríguez Caravaca G (2018). Inmunización. A: Hernández Aguado I, Lumbreras Lacarra B, editores. Manual de Epidemiología y Salud Pública. 3a ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana: 199-202
Hamborsky J, Kroger A, Wolfe S (2015). Epidemiology and Prevention of Vaccine-Preventable Diseases. 13th ed. Washington D.C.: Public Health Foundation.
Heyman DL, editor (2015). Control of communicable diseases manual. 20th ed. Washington: American Public Health Association.
Howley PM, Knipe DM, Whelan S (2020). Fields Virology: Emerging Viruses. 7th ed. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins.
Kirmani N, Durkin MJ, Liang SY. Infectious diseases. Subspeciality consult. 3rd ed. Philadelphia: Wolters Kluwer, 2020.
Mensa J, Gatell JM, García Sánchez, et al. editors (2020). Guia terapéutica antimicrobiana 2020. Barcelona: Elsevier Masson.
Plotkin SA, Orentein WA, Offit PA (2018). Vaccines. 7th ed. Philadelphia: Saunders.
Plotkin SA, editor (2011). History of vaccine development. Philadelphia: Springer.
Porta M, editor (2014). A dictionary of Epidemiology. 6th ed. Oxford: Oxford University Press.
Saxena SK, editor (2020). Coronavirus Disease 2019 (COVID-19). Epidemiology, pathogenesis, diagnosis and therapeutics. Gateway East: Springer Nature Singapore.
Webber R (2020). Communicable diseases. A global perspective. 6th ed. Oxfordshire: CABI.
Capítol
Domínguez A, Campins M (2020). Prevención de las enfermedades transmissibles: vacunación e immunización pasiva. A: Rozman C, Cardellach F, editores. Medicina Interna. 19ª ed. Barcelona: Elsevier, 2020. pp. 2485-2493.
Domínguez A, Torner N, Salleras L (2016). Inmunización activa y pasiva. A: Fernández-Crehuet J, Gestal JJ, Delgado M et al., editors. Medicina Preventiva y Salud Pública. 12a ed. Barcelona: Elsevier, 2016. pp. 553-566.
Gil de Miguel A, Gil Prieto R, Rodríguez Caravaca G. Inmunización. A: Hernández Aguado I, Lumbreas Lacarra B, editors. Manual de epidemiología y salud pública. 3a ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2018. pp 199-202.
Pàgina web
Agència de Salut Pública de Catalunya. Manual de vacunacions de Catalunya. 5a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2020. http://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/promocio_salut/vacunacions/Manual-de-vacunacions/
Agència de Salut Pública de Barcelona. Vacuna contra la Covid-19, preguntes i respostes. https://www.aspb.cat/documents/vacuna-covid19/
Asociación Española de Vacunología. https://www.vacunas.org/
Ministerio de Sanidad. Vacunación Covid-19 en España. Preguntas comunes. https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/vacunaciones/covid19/docs/VACUNACION-COVID-19_PREGUNTAS.pdf
Sociedad Española de Epidemiología. Guía con las respuestas a las preguntas más comunes sobre la vacunación Covid-19. https://www.seepidemiologia.es/documents/dummy/GUIA%20VACUNACION%20SEE.pdf
WHO. Proposed Guideline Development Group (GDG) for the revision of WHO International Travel Health. WHO, 2019. https://www.who.int/ith/guideline-development-group-ith-revision/en/
World Health Organization. Coronavirus disease (COVID-19): herd immunity, lockdowns and COVID-19. https://www.who.int/news-room/q-a-detail/herd-immunity-lockdowns-and-covid-19