Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Didàctica de la Química

Codi de l'assignatura: 565935

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Gregorio Jimenez Valverde

Departament: Departament d'Educació Lingüística i Literària, i Didàctica de les Ciències Experimentals i de la Matemàtica

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Les resolucions dictades al llarg del curs 2021-2022 en relació amb la crisi sanitària Covid-19 podrien obligar a adaptar la planificació de la docència i, en conseqüència, també a modificar alguns apartats dels plans docents.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

16

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

14

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

55

 

 

Recomanacions

 

Alguns dels recursos de l’assignatura (articles, vídeos...) estan en anglès, per tant es recomana un nivell suficient d’anglès acadèmic per poder comprendre’ls.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Específiques:
ME2FQ4 - Conèixer contextos i situacions en què es poden aplicar els diversos continguts curriculars de la Química de secundària. (C10).

ME2FQ5 - Detectar dificultats d’aprenentatge dels alumnes i reconèixer la importància que les formes d’entendre i raonar dels alumnes en Química té en el procés d’ensenyament i aprenentatge de la Química (C13).

ME2FQ6 - Motivar i promoure la comunicació entre alumnes i professor i entre els mateixos alumnes amb la finalitat d’afavorir l’aprenentatge de la Química, desenvolupant estratègies didàctiques que evitin l’exclusió i la discriminació (C6) (C23).

ME2FQ8 - Conèixer i aplicar criteris per a la selecció i valoració de propostes d’activitats, i de materials a utilitzar, i que seran un referent per a la docència en Química. (C7) (C15).

M2FQ9 - Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats d’ensenyament i aprenentatge de la Química (C14).

ME2FQ10 - Conèixer estratègies i tècniques d’avaluació i entendre l’avaluació com un instrument de regulació i estímul a l’esforç i promotor de la millora de l’ensenyament i de l’aprenentatge de la Química. (C11)

ME2FQ12 - Concebre i aplicar situacions educatives relacionades amb la química on es posi especial atenció a l’equitat, l’educació en valors i de la ciutadania, la no discriminació per motius de gènere, l’educació emocional i el respecte als drets humans (C23)

 

Transversals UB:

  • Capacitat comunicativa
  • Sostenibilitat

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  1. Adquirir coneixement de les bases teòriques i pràctiques de l’ensenyament i l’aprenentatge de la Química, especialment dels aspectes que són necessaris per al seu ensenyament en secundària
  2. Aplicar els coneixements sobre la naturalesa de la Química en les orientacions didàctiques específiques de la Química.
  3. Adquirir coneixement del currículum de Química de secundària i utilitzar les competències específiques de la matèria com a referent en la programació d’aula.
  4. Conèixer i aplicar criteris de selecció i ordenació dels aspectes conceptuals i pràctics més rellevants per a l’ensenyament de la Química.
  5. Conèixer i aplicar estratègies docents per a motivar i promoure la comunicació entre alumnes i professor i entre els mateixos alumnes amb la finalitat d’aconseguir un bon clima per a l’aprenentatge de la Química i per a evitar l’exclusió i la discriminació.
  6. Adquirir coneixement de models i exemples de com integrar les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats d’ensenyament i aprenentatge de la Química.
  7. Adquirir coneixement d’estratègies i tècniques d’avaluació i autoregulació i fer propostes de la seva utilització en casos concrets exemplars com element regulador i promotor de la millora en l’ensenyament i del aprenentatge de la Química.

 

Referits a habilitats, destreses

  1. Utilitzar coneixements sobre la història de la Química i contextos sociocientífics, tecnològics i mediambientals en els quals s’apliquin els continguts de Química per extreure possibles enfocaments docents, recursos i contextos per a les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la Química.
  2. Identificar i conèixer formes pròpies d’entendre i de raonar dels alumnes de secundària en Química i relacionar-les amb les dificultats d’aprenentatge.
  3. Detectar dificultats d’aprenentatge dels alumnes i fer propostes didàctiques que facilitin el seu aprenentatge, valorar-les i aplicar-les en situacions contextuals específiques d’ensenyament-aprenentatge de Química.
  4. Analitzar, argumentar, valorar i proposar activitats i orientacions didàctiques que puguin ser útils per a la docència en Química i per a formentar en els estudiants el pensament crític.
  5. Dissenyar i desenvolupar projectes educatius, unitats de programació, entorns, activitats i materials, inclosos els digitals, que permetin adaptar el currículum als nivells educatius i a la diversitat de l’alumnat.
  6. Aplicar la reflexió i l’autoavaluació sobre la pròpia formació i pràctica docent.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a la Didàctica de la Química

2. Didàctica de la Química aplicada als estats de la matèria i canvis d’estat

3. Didàctica de la Química apliacada a les substàncies elementals, compostos i mescles.

4. Didàctica de la Química aplicada a l’estructura atòmica i la taula periòdica

5. Didàctica de la Química aplicada a l’enllaç químic i interaccions moleculars.

6. Didàctica de la Química aplicada a les reaccions químiques, termoquímica i cinètica

7. Didàctica de la Química aplicada a l’equilibri químic i de fases. Equilibris iònics.

8. Didàctica de la Química aplicada als compostos orgànics i l’espectroscòpia.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura s’estructura al voltant dels blocs temàtics enunciats en l’apartat anterior, extrets dels continguts de Química del currículum de l’ESO i del batxillerat, i sobre cada bloc temàtic es treballen aspectes de didàctica, entre d’altres, els següents:

  • situació del tema als currículum d’ESO i batxillerat en relació a les competències de cada etapa.
  • relacions amb altres disciplines, aspectes pluri i transdisciplinars. Contextos sociocientífics, mediambientals i tecnològics d’influència del tema.
  • dificultats d’aprenentatge i coneixement previ (idees prèvies i formes de raonar o models de l’alumnat, persistència de les idees prèvies, etc), problemàtica de la modelització i dels llenguatges i nivells de representació de la Química.
  • resolució de problemes, activitats experimentals i recursos TIC.
  • criteris de selecció d’activitats, recursos i contextos, aproximacions interdisciplinars, etc., mostra i/o disseny de possibles itineraris de treball en funció del nivell, tipus d’alumnat, condicions del centre, etc.
  • activitats i instruments d’autoregulació.
  • avaluació dels aprenentatges dels alumnes, anàlisi crítica de la tasca del docent.
  • didàctica dels treballs de síntesi i de recerca a l’ESO i batxillerat.


En tots els blocs temàtics no es treballaran tots aquests aspectes, sinó que es triaran els blocs temàtics més apropiats per a treballar uns o altres aspectes didàctics, que serviran per a exemplificar-los i valorar-los. Es realitzaran activitats i s’utilitzaran recursos i eines que puguin ser un referent per futurs docents.

La metodologia general de l’assignatura es basa en l’aprenentatge actiu, per tant s’espera una implicació de l’alumnat des de l’inici de l’assignatura en les activitats programades i es fomentarà la seva participació activa mitjançant discussions grupals i debats, activitats ludificades, activitats per a detectar errors conceptuals, el treball en petits grups... Això també implica que l’alumnat assumeixi més responsabilitat en el procés d’avaluació i es fomentarà l’autoavaluació i la coevaluació en algunes activitats. Aquesta metodologia també es combinarà amb moments en els quals el docent exposarà diferents aspectes del contingut de l’assignatura i amb altres moments en els quals plantejarà qüestions, establirà relacions amb les activitats pràctiques, mostrarà exemples, orientarà la consulta del material disponible al campus virtual...

En les sessions de pràctiques de laboratori,  l’alumnat haurà de dissenyar i realitzar activitats de tipus experimental, adaptades per a ser utilitzades en secundària. En alguns casos, es demanarà a l’alumnat el disseny experimental o la redacció d’un informe sobre alguna activitat pràctica, o la presentació oral (o multimèdia) d’aquest informe o d’algun aspecte de l’assignatura. 

El docent dirigirà i orientarà en gran part el treball de l’alumnat en allò que es refereix al treball dirigit que l’alumnat haurà de realitzar, amb la indicació de quins recursos (articles, vídeos, llibres...) ha de consultar per a un òptim aprofitament de l’assignatura, sota la seva supervisió, i per realitzar les tasques assignades pel docent (disseny d’una unitat didàctica, comentaris d’articles, presentacions orals, microensenyament, treballs individuals i/o en grup, estudi de casos, resolució de problemes...)

El treball autònom i individual de l’alumnat també formen part de la metodologia de l’assignatura. A més, s’intentarà que l’alumnat participi en un projecte e-twinning.

Competència de gènere:

Atès el paper destacat que té la formació inicial del professorat de secundària en la formació de les noves generacions i, per tal de no reproduir estereotips de gènere i de reconèixer biaxos de gènere en la construcció del coneixement en la Química, es treballaran exemples i contextos que no tinguin el biaix de gènere habitual i es faran reflexions explícites al respecte, posant de manifest la contribució i el paper de les dones en l’evolució i desenvolupament de la Química. Es fomentarà la participació equitativa d’estudiants d’ambdós gèneres en les classes de l’assignatura.

 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada:
Requisit:

-Assistència al 80% de les sessions. 

La qualificació final de l’assignatura consistirà en:

  • A) activitats (tasques, qüestionaris, anàlisi d’articles, pràctiques de laboratori, presentacions, etc.) sobre els continguts de l’assignatura: 60 %
  • B) elaboració d’una programació didàctica d’un tema de química: 20 %
  • C) activitat de microensenyament: 20%


Les activitats B i C podran incloure auto i/o coavaluació.

Per aprovar l’assignatura cal obtenir una mitjana ponderada de 5 com a mínim i que cap dels 3 apartats anteriors (a/b/c) tingui una qualificació inferior a 4.

Reavaluació (continuada):

Per poder optar a la reavaluació cal haver suspès l’assignatura i haver realitzat i presentat, com a mínim, les evidències b) i c) i el 80% de les a) de l’apartat anterior. 

La reavaluació consistirà en recuperar les evidències d’avaluació (a/b/c) en què l’estudiant hagi obtingut menys d’un 5, tenint en compte que la part a) es recupera, globalment, amb una prova individual de síntesi. La nota final de l’assignatura sortirà d’aplicar el procediment general de l’avaluació continuada, actualitzant les qualificacions parcials obtingudes en la reavaluació i mantenint la qualificació de les parts amb una qualificació de 5 o superior. En el cas d’haver de fer la prova individual per recuperar l’apartat a) és necessari obtenir una qualificació mínima de 4 en aquesta prova per a poder fer promig amb les altres evidències d’avaluació.

 Important :

"El plagi en qualsevol activitat avaluable comporta la qualificació de 0 en la qualificació final de l’assignatura, prèvia audiència a la persona interessada" (Normativa reguladora de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges, Article 11.7).

 

Avaluació única

Requisit:

-Sol·licitar l’avaluació única en els termes i el termini estipulat

L’avaluació única consistirà en:

  • A) la realització d’aquelles activitats (tasques, qüestionaris, anàlisi d’articles, etc.) que el docent indiqui a l’estudiant: 20%
  • B) elaboració d’una programació didàctica d’un tema de química: 20 %
  • C) disseny i presentació multimèdia d’una activitat o activitat de microensenyament: 20%
  • D) prova individual (que pot incloure la resolució de casos pràctics i preguntes d’anàlisi i reflexió d’algunes parts de l’assignatura): 40 %


Les activitats B i C podran incloure auto i/o coavaluació.

Per aprovar l’assignatura cal obtenir una mitjana ponderada de 5 com a mínim i que cap dels 4 apartats anteriors (a/b/c/d) tingui una qualificació inferior a 4.

Reavalució (única):

Podran optar a la reavaluació els alumnes d’avaluació única que hagin suspès l’assignatura, i que hagin realitzat i presentat les evidències d’avaluació b) i c) i el 50% de les del apartat a) de l’avaluació única,  i s’hagin presentat a la prova individual a què es refereix l’apartat d) de l’avaluació única.

La reavaluació consistirà en una prova individual de síntesi que comptarà el 60% de la qualificació de la nota final. És necessari obtenir una qualificació mínima de 4 en aquesta prova per a poder fer promig, altrament l’assignatura està suspesa. La qualificació d’aquesta prova individual comptarà un 60% en la qualificació final de l’assignatura (substitueix, globalment, a les qualificacions dels apartats a i d de l’avaluació única).  L’altre 40% de la qualificació final correspondrà a la qualificació que l’estudiant va obtenir en el disseny i presentació multimèdia de l’activitat (20%) i en l’elaboració de la programació didàctica (20%) de l’avaluació única, sempre que estiguessin aprovades, altrament haurà de tornar a fer les que no van assolir un 5 com a mínim, juntament amb la realització de la prova individual.

 Important :

"El plagi en qualsevol activitat avaluable comporta la qualificació de 0 en la qualificació final de l’assignatura, prèvia audiència a la persona interessada" (Normativa reguladora de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges, Article 11.7).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Apotheker, J. (2019). Teaching Chemistry. Berlin: Walter de Gruyter.

Accés en línia [UB]  Enllaç

Barke, H.D., Hazari, A. i Yitbarek, S. (2009). Misconceptions in Chemistry: addressing perception in chemical education. Berlin: Springer-Verlag.

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1966244*  Enllaç

Barke, H.D., Harsch, G. i Schmid, S. (2012). Essentials of Chemical Education. Heidelberg: Springer-Verlag

Centellas, F.A., Corbella, M., Fernández, J.M., Fonrodona, G., Fusté, R., González, C., Granell, J., Nicolás, E., Paraira, M. (2009). Una mirada nueva a la química experimental de bachillerato. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

descàrrega gratuïta  Enllaç

Devetak, I. i Glazar, S.A. (Eds.) (2014). Learning with understanding in the chemistry classroom. Londres: Springer Science.

Eilks, I. i Hofstein, A. (Eds.) (2013). Teaching Chemistry. A Practical Guide and Textbook for Student Teachers, Teacher Trainees and Teachers. Rotterdam: Sense Publishers.

Eilks, I. i Hofstein, A. (Eds.) (2015). Relevant Chemistry Education, from theory to practice. Rotterdam: Sense Publishers.

Erduran, S. (2019). Argumentation in Chemistry Education. Research, policy and practice. Londres: Royal Society of Chemistry.

Fahlman, B., Purvis-Roberts, K., Kirk, J., Daubenmire, P., Ellis, J. i Mury, M. (2018). Chemistry in context. Applying Chemistry to Society, 9th ed. Nova York: Mc Graw-Hill 

García-Martínez, J. i Serrano-Torregrosa, E. (2015). Chemistry Education. Best practices, opportunities and trends. Weinheim, Alemanya: Wiley-VCH Verlag

Accés en línia [UB]  Enllaç

Gilbert, J.K., De Jong, O., Justi, R., Treagust, D.F. i Van Driel, J. H. (2002). Chemical Education: towards research-based practice. Londres: Kluwer Academic Publishers.

Accés en línia [UB]  Enllaç

Gilbert, J.K. i Treagust, D. (Eds.) (2009). Multiple representations in Chemical Education. Heidelberg: Springer Science

Accés en línia [UB]  Enllaç

González, M. Elvira (Coord) (2013). 84 experimentos de química cotidiana en secundaria. Barcelona: Graó.

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b2102021*  Enllaç

Kind, Vanessa (2004). Más allá de las apariencias. Ideas previas de los estudiantes sobre conceptos básicos de la química. 2ª ed. México, DF: Editorial Santillana

Disponible en línia  Enllaç

Llorens, J.A. (1991). Comenzando a aprender química. Ideas para el diseño curricular. Madrid: Aprendizaje-Visor.  Enllaç

Obare, Shreine, Middlecamp, Catherine, Peterman, K. (Eds) (2020). Chemistry Education for a Sustainable Society. Volume 1: High School, Outreach & Global Perspectives. Washington, DC: American Chemical Society.

Accés en línia [UB]  Enllaç

Pienta, M., Cooper, Melanie, Greenbowe, T. (eds) (2005/2009). Chemist’s guide to effective teaching. Vol 1 i Vol 2. Upper Saddle River: Pearson. 

Vol 1  Enllaç

Pozo, I., Gómez Crespo, M.A., Limón, M. i Sanz, A. (1991). Procesos cognitivos en la comprensión de la ciencia : las ideas de los adolescentes sobre la química. Madrid: CIDE - Servicio de Publicaciones del MEC.  Enllaç

Rees, S. i Newton, D. (2020). Creative Chemists: Strategies for Teaching and Learning. Londres: Royal Society of Chemistry.

Sampson, V., Carafano, P., Enderle, P., Fannin, S., Grooms, J., Southerland, S.A., Stallworth, C. i Williams, K. (2015). Argument-Driven Inquiry in Chemistry. Lab investigations for grades 9-12. Arlington, VA: National Science Teachers Association.

Taber, K.S. (2002) Chemical misconceptions: prevention, diagnosis and cure. Vol.I: theoretical background, Vol.II. classroom resources. Cambridge: Royal Society of Chemistry.   Enllaç

Taber, K. S. (2019). The nature of the chemical concept. Re-constructing chemical knowledge in teaching and learning. Londres: Royal Society of Chemistry.

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b2330344*  Enllaç

Taber, K. S. (2020). Foundations for Teaching Chemistry. Chemical knowledge for teaching. Londres: Routledge

Taber, K. S. (2021). Teaching secondary Chemistry. 3ª ed. Londres: Hodder Education / Association for Science Education.

Trout, Laura (2012). POGIL Activities for High School Chemistry. Batavia: Flinn Scientific.

Tsaparlis, G. i Sevian, H. (Eds.) (2013). Concepts of Matter in Science Education. Dordrecht: Springer Science.

Wong, Vicky (2006). Inspirational chemistry - resources for modern curricula. Londres: Royal Society of Chemistry.

Revista

Journal of Chemical Education

Accés en línia [UB]  Enllaç

The Chemical Educator

Accés en línia [UB]  Enllaç

Foundations of Chemistry

Accés en línia [UB]  Enllaç

Chemistry Teacher International

Disponible en línia  Enllaç

Educación Química

Disponible en línia  Enllaç

World Journal of Chemical Education

Disponible en línia  Enllaç