Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Teories i Escoles Politològiques

Codi de l'assignatura: 566420

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Joan Josep Vallbe Fernandez

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

150

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

150

 

 

Recomanacions

 

Una gran part de la literatura politològica està escrita en anglès i no ha estat traduïda; per tant, es recomana reforçar els coneixements en aquest idioma.

Es desaconsella l’avaluació única.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

CG3.- Capacitat comunicativa (expressió oral i escrita, domini del llenguatge especialitzat).

CE2.- Mentalitat analítica i investigadora.

CE4.- Coneixement de les diferents escoles i aproximacions epistemològiques i metodològiques que conformen la ciència política.

CE5.- Raonament crític davant els problemes polítics i socials de l’acció pública.

CE11.- Compromís ètic i deontològic derivat de la doble posició d’investigador i ciutadà.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Diferenciar els pressupòsits teòrics dels enfocaments politològics.

— Diferenciar escoles i mètodes.

— Saber correlacionar les hipòtesis i els problemes de la recerca amb els punts anteriors.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció

*  1. Introducció: ciència, política i ciència política

1.1. Ciència i no ciència: introducció

1.2. Positivisme

1.3. Raonament inductiu

1.4. Falsacionisme de Popper

1.5. Noves epistemologies

1.6. El model de paradigmes de Kuhn

1.7. La MIPC de Lakatos

1.8. La proposta anarquista de Feyerabend

1.9. Racionalitat i institucions

2. Les escoles politològiques

2.1. Ciència política prebehavioralista

2.2. L’enfocament behavioralista

2.3. Rational Choice

2.4. Neoinstitucionalisme

2.5. Interpretativisme: la incorporació de la perspectiva de gènere en l’anàlisi del discurs

2.6. Psicologia política

2.7. Judicial Politics

3. L’economia política de la democràcia

3.1. Economia política de la democràcia I: desenvolupament econòmic

3.2. Economia política de la democràcia II: democràcia i equilibri

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Els curs combina les explicacions del docent amb la lectura d’obres que han representat punts nodals de la recerca politològica; sobre aquestes lectures s’entreguen treballs i es fan debats en les sessions de classe. En concret, hi ha dos tipus de sessions:

— Les classes teòriques, en què el docent ofereix una guia estructurada dels conceptes i els corrents principals de cada aproximació a la ciència política que componen el programa.

— Les sessions de discussió, que consisteixen en presentacions dels estudiants sobre cadascuna de les aproximacions del programa. Cada estudiant o grup d’estudiants té assignat un tema en la forma de, com a mínim, dos articles científics, sobre els quals ha de preparar una presentació crítica a partir d’una guia preparada pel professor. Un altre estudiant prepara una discussió de la presentació i l’exposa a continuació. Després, la resta de la classe participa en la discussió.

En cas de necessitat per la situació sanitària, es preveu que la docència es pugui fer a través de l’eina per a videoconferència del Campus Virtual.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
L’avaluació continuada es fa a través de la presentació i discussió d’unes lectures sobre alguna de les aproximacions que s’estudien durant el curs, i de l’entrega d’un assaig a final de curs sobre un tema proposat pel professor. També compta en l’avaluació la participació en els debats que es fan sobre les lectures obligatòries.

La presentació a classe compta un 50 % de la nota, i l’assaig l’altre 50 %.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en una prova final que ha de permetre acreditar els mateixos coneixements assolits pels estudiants en règim d’avaluació continuada. Aquesta és una opció que no es recomana.

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Chalmers, A. F. What is this thing called science? (Thjrd, Expanded Edition). Brisbane: University of Queensland Press.

Capítol

Clark et al. (2013): What is Science. In: W. R. Clark; M. Golder; S. N. Golder, Principles of Comparative Politics. Los Angeles: SAGE, pp. 19-30.

Adam Przeworski (2006): Self-enforcing Democracy. In Barry Weingast & Donald Wittman (eds.), Oxford Handbook of Political Economy. New York: Oxford University Press, p. 312–328.

Article

R. H. Bates & D. D. Lien (1985): A Note on Taxation, Development, and Representative Government. Politics & Society 14: 53–70.

C. Azzi & R. G. Ehrenberg (1975): Household Allocation of Time and Church Attendance. Journal of Political Economy 83(1), 27-56.

Rueda (2005): Insider-Outsider Politics in Industrialized Democracies: The Challenge to Social Democratic Parties, American Political Science Review 99(1): 61–74.

Fairlie, J. A. (1936) The Legislature and the Administration, I. The American Political Science Review, Vol. 30, No. 2 (Apr., 1936), pp. 241-256.

Michelle A. Lazar (2007): Feminist Critical Discourse Analysis: Articulating a Feminist Discourse Praxis, Critical Discourse Studies 4(2): 141–164.

Jon Hurwitz & Mark Peffley (1997): Public Perceptions of Race and Crime: The Role of Racial Stereotypes. American Journal of Political Science 41(2): 375–401.

Emily Ryo (2016): Detained: A Study of Immigration Bond Hearings. Law and Society Review 50(1): 117–153

Carles Boix & Susan C. Stokes (2003): Endogenous Democratization. World Politics 55(4): 517–549.

Adam Przeworski & Fernando Limongi (1997): Modernization: Theories and Facts. World Politics 49(2): 155-183.

Noam Lupu & Jonas Pontusson (2011): The Structure of Inequality and the Politics of Redistribution, American Political Science Review 105(2): 316–336.