Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Debats Polítics Actuals

Codi de l'assignatura: 566421

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jordi Capo Giol

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoria

Presencial

 

22.5

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

22.5

 

-  Altres pràctiques

Presencial

 

5

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

  • Capacitat comunicativa (capacitat per comprendre i expressar-se oralment i per escrit, amb domini del llenguatge especialitzat de la disciplina).
  • Capacitat per raonar críticament davant els problemes polítics i socials de l’acció pública.
  • Habilitat per reforçar el compromís ètic i deontològic derivat de la doble posició d’investigador i ciutadà.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

El curs se centra en la crisi dels sistemes democràtics: crisi en la representació, en l’economia, en el sistema cultural, irrupció de les noves tecnologies, etc. Tot això configura un món canviant en el qual són molts els debats oberts i les propostes innovadores o disruptives. Aquest és el tema del curs, el qual no pretén ser positivista, sinó obrir idees i reflexions. És un curs sense temari, orientat al pensament crític. Es tracta de fer-se preguntes a través de la lectura d’obres amb plantejaments, preocupacions i orientacions diverses. L’objectiu és interrogar el present en clau de futur.

En aquest pla docent hi ha la llista de llibres que van ser objecte de debat durant el curs 2018-2019. Aquesta llista indica el contingut i l’estil del curs.

 

 

Blocs temàtics

 

Núm..

Títol

1

Per la seva naturalesa, aquesta assignatura no té un temari en el sentit clàssic. En els debats, els temes se superposen, apareixen i desapareixen. L’estructura del curs s’assembla més a una navegació per internet que a la seqüència ordenada pròpia d’un temari convencional. La llista de llibres que apareixen citats a les fonts és exactament la llista de qüestions que van ser objecte de sessions durant el curs 2020-2021. La majoria són la base per al curs 2021-2022, amb les incorporacions més recents en la bibliografia espanyola.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’estructura del curs consta de les exposicions teòriques del professorat i la lectura de textos seleccionats, que els alumnes presenten i comenten a classe. S’hi incorpora, lògicament, l’observació de l’actualitat política en relació amb una reflexió acadèmica en la línia d’una matèria que porta per títol «Debats polítics actuals» amb l’objectiu de potenciar una activitat criticoanalítica.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Lectura i presentació de textos escollits, que es fa al llarg de les setmanes lectives (25 % i 25 %). La prova de síntesi consisteix en el lliurament d’un treball criticoanalític d’una extensió d’entre cinc i deu pàgines (50 %). A més, és obligatòria l’assistència al 80 % de les sessions.

 

Avaluació única

La Universitat de Barcelona permet l’avaluació única, que no té gaire sentit en una assignatura de màster i encara menys en aquesta. No obstant això, si hi ha estudiants que s’acullin a aquest tipus d’avaluació han d’acreditar l’assoliment dels coneixements i les competències que tinguin la resta de participants del curs. Es fa observar que l’avaluació única no allibera de l’assistència al curs i no es tracta del vell sistema de l’estudiant lliure o a distància; per a això ja es disposa de la Universitat Oberta de Catalunya. Es tracta exclusivament que l’estudiant accepta ser avaluat en un únic acte.

 

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Delsol, Ch., Populismos. La defensa de lo indefendible. Ariel 2015

Innenarity, D., La política en tiempos de indignación. Galaxia Gutemberg 2015

Rieff, D., Elogio del olvido. Las paradojas de la memoria histórica. Debate 2017

Rosanvallon, P., La legitimidad democrática. Imparcialidad, reflexividad y proximidad. Paidós, 2010

Van Reybrouck, D., Contra las elecciones. Taurus 2017

SloterdijK, P., Fiscalidad voluntaria y responsabilidad ciudadana. Siruela 2014

Lassalle, M. "Contra el populismo. Cartografia de un totalitarismo posmoderno". Debate 2018

Levitsky, S. y Ziblat, "Como mueren las democracias" Ariel 2018

Lilla, M., "El regreso liberal. Más allá de la política de la identidad". Debate 2018

McIntyre, L., "Posverdad". Cátedra 2018

Nagle. A., "Muerte a los normies" Orciny Press 2018

Russell Hochschild, A., "Extraños en su propia tierra. Réquiem por la derecha estadounidense". Capitán Sewing. 2018

Serra, C., " Leonas y zorras. Estrategias políticas feministas". Catarata 2018

Brennan, J., "Contra la democracia". Deusto 2018

Fukuyama, F., Identidad. La demanda de identidad y las políticas de resentimiento. Deusto 2019

Federici, S., Tornar a encantar el mon. El feminisme i la política dels comuns. Tigre de paper, 2019.

Lassalle, J.Mª., Ciberlviaán. El fracaso de la democracia liberal frente a la revolución digital. Arpa 2019.

Davies, W., Estados nerviosos. Como las emociones se han adueñado de la sociedad. Sexto piso 2019.

Giddens, A., Más allá de la izquierda y de la derecha. Cátedra 2018

Bernabé. D., La trampa de la diversidad. Akal 2018

Appiah, K.A., Las mentiras que nos unen. Taurus 2019

Salmon, Ch. La era del enfrentamiento. Península 2019

Sandel, M.J., La tiranía del mérito. Debate 2020

Mounk, Y., El pueblo contra la democracia. Paidós 2018

Runciman, D. Así termina la democracia.  Paidós 2019