Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Orientació a la Recerca

Codi de l'assignatura: 566422

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Albert Falco Gimeno

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Perspectiva de gènere

 

La perspectiva de gènere s’incorpora a l’assignatura mitjançant la lectura d’alguns articles científics en què la variable de gènere pren un paper rellevant.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

50

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

És imprescindible tenir un bon coneixement de la llengua anglesa, atès que bona part de les lectures del curs, així com la gran majoria de les obres científiques de la ciència política, estan escrites en aquesta llengua.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

  • Capacitat comunicativa (capacitat per comprendre i expressar-se oralment i per escrit, amb domini del llenguatge especialitzat de la disciplina).
  • Capacitat per desenvolupar una mentalitat analítica i investigadora.
  • Capacitat per conèixer les diferents escoles i aproximacions epistemològiques i metodològiques que constitueixen la ciència política.
  • Capacitat per raonar críticament davant els problemes polítics i socials de l’acció pública.
  • Habilitat per reforçar el compromís ètic i deontològic derivat de la doble posició d’investigador i ciutadà.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Adquirir les eines necessàries per desenvolupar una estratègia d’investigació científica.

 

Referits a habilitats, destreses

  • Desenvolupar la capacitat d’anàlisi davant de situacions complexes.
  • Potenciar la mentalitat científica davant els fenòmens que ens envolten.
  • Poder dur a terme una investigació amb base científica.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Principis generals de la recerca en ciències socials

2. Elements clau d’un disseny d’investigació en ciències socials

3. Explicar vs. descriure: el concepte d’efecte causal i la seva estimació

4. La selecció de casos

5. Dissenys d’investigació per a la inferència causal

6. Preparació de projectes d’investigació

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Al llarg de l’assignatura es duen a terme tres tipus d’activitats d’aprenentatge:

Activitats presencials:

  • Classes magistrals en què s’exposen els conceptes i continguts principals i es posen a l’abast de l’estudiant les principals eines d’anàlisi.
  • Classes pràctiques, en les quals es plantegen exercicis o lectures que es resolen, presenten o discuteixen en grup de manera més o menys pautada. Es basen en la posada en pràctica de coneixements estudiats a les classes magistrals.
  • Dinàmiques de grup en què es treballen els conceptes i continguts principals de l’assignatura.
  • Defensa de projectes, en què els alumnes defensen i discuteixen els seus projectes i els dels seus companys i companyes a manera de seminari, aplicant els coneixements adquirits en un altre tipus de classes.


Activitats dirigides no presencials:
  • Activitats centrades bàsicament en l’anàlisi de lectures i exercicis que proposa el professorat.


Aprenentatge autònom:
  • Els estudiants han de poder consultar i estudiar pel seu compte altres referències bibliogràfiques i fonts d’informació addicionals.


Una bona part de les sessions estan dissenyades a partir de la lectura i estudi de textos. El seguiment del curs implica l’assistència a les sessions teòriques, la lectura de la bibliografia recomanada i la realització d’activitats de caràcter pràctic. En el decurs d’aquestes sessions es fomenta el diàleg i el contrast de criteris en relació amb les diferents qüestions problemàtiques que es vagin plantejant. En alguns casos s’incentiva el treball en equip, previ a la sessió, per afavorir la màxima participació i aportació prèvia d’idees.

 

Previsió de docència virtual en cas de necessitat

L’escenari previsible per al curs 2021-2022 és que es puguin fer classes presencials de màster amb normalitat. Això no obstant, en cas que l’evolució de la pandèmia de la COVID-19 obligui a un escenari de docència virtual, aleshores la docència es durà a terme mitjançant una combinació d’eines que inclouen sessions síncrones per videoconferència i la calendarització d’activitats i exercicis per fer a distància a través del Campus Virtual.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

S’aplica amb caràcter general, preferent i per defecte l’avaluació continuada, la qual consta de dues parts. D’una banda, s’avaluen les activitats que s’han dut a terme al llarg del curs, i de l’altra, s’ha de lliurar un projecte al final del curs. La ponderació de les dues parts és la següent:

  • Treball continuat al llarg del curs (55 %). A mesura que els continguts dels blocs vagin avançant, l’alumnat ha d’anar lliurant els exercicis avaluables d’acord amb un calendari que s’especifica al llarg del curs. Aquests exercicis són de caràcter pràctic i estan relacionats amb l’aplicació dels continguts del curs a la interpretació d’articles científics, així com amb l’habilitat de l’alumne de plantejar una investigació original. Es pretén que les classes siguin plenament participatives, ja que s’hi discuteixen qüestions imprescindibles per poder dur a terme els exercicis avaluables amb èxit. Per tant, són un element substancial de valoració i superació de l’assignatura. L’avaluació d’aquest treball es porta a terme mitjançant:
    • Un exercici avaluable, amb una ponderació del 15 % sobre el total de l’assignatura.
    • Presentació en grup, amb una ponderació del 20 % sobre el total de l’assignatura.
    • Assistència a classe i participació general de l’alumnat en les discussions que es produeixin a classe, amb una ponderació del 15 % sobre el total de l’assignatura.
    • Discussió del projecte d’investigació d’un company, amb una ponderació del 5 % sobre el total de l’assignatura.
  • Projecte de recerca final a manera de prova de síntesi (45 %). L’alumnat, individualment, ha de demostrar el grau d’assoliment dels principals continguts del curs mitjançant la preparació d’un projecte que persegueixi una inferència causal i que inclogui la revisió de la literatura rellevant, el plantejament de la pròpia teoria i hipòtesi i el disseny d’investigació. És a dir, un treball d’investigació però sense la presentació de resultats. El projecte es lliura en dues fases: un primer esborrany (amb una ponderació del 15 % sobre el total) i una versió definitiva després de rebre’n comentaris i suggeriments (amb una ponderació del 30 % sobre el total).


Per aprovar l’avaluació continuada és necessari obtenir una qualificació mínima d’aprovat en el projecte final, així com assistir a les classes presencials.

Per obtenir una qualificació favorable en l’avaluació continuada és imprescindible haver fet i presentat totes les activitats obligatòries que assenyala el pla docent.

Si l’estudiant no ha presentat cap activitat avaluable ni ha fet la prova de síntesi rep la qualificació final de no presentat. Si ha presentat alguna activitat avaluable, però ha abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació serà la mitjana ponderada prevista en el pla docent, entenent que ha obtingut un 0 en les activitats que no ha presentat.

L’avaluació final té en compte el nivell d’expressió (escrita i oral) i de comunicació dels coneixements i els aprenentatges. L’exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereix la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti.

 

Avaluació única

L’estudiant que no pugui seguir el curs d’acord amb els criteris del model d’avaluació continuada pot acollir-se a l’avaluació única omplint un formulari disponible al web de la Facultat, i fer-ho en els terminis que marqui la comissió acadèmica (aproximadament sis setmanes després de l’inici del semestre). L’avaluació única consisteix en el lliurament d’un projecte d’investigació i la seva defensa davant el professorat, que ha de permetre acreditar l’assoliment dels objectius declarats de l’assignatura de la mateixa manera que en l’avaluació continuada. A més, a final de curs, també s’ha de presentar una compilació de comentaris als projectes de la resta de l’alumnat. La nota de projecte i de la defensa té un valor del 80 % de la qualificació final de l’assignatura. La nota dels comentaris té un valor del 20 % de la qualificació final de l’assignatura

S’adverteix als estudiants que aquesta no és una assignatura fàcil de preparar sense l’assistència continuada a classe i un treball regular.

L’avaluació final té en compte el nivell d’expressió (escrita i oral) i de comunicació dels coneixements i els aprenentatges. L’exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereix la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti.

 

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ANDUIZA, Eva; CRESPO, Ismael; MÉNDEZ, Mónica. Metodología de la ciencia política. Madrid : CIS, 2009.  Enllaç

ANGRIST, Joshua D.; PISCHKE, Jörn-Steffen. Mastering’metrics: The path from cause to effect. Princeton University Press, 2014.

BOIX, Carles; STOKES, Susan C. (eds.). The Oxford handbook of comparative politics. Oxford : Oxford University Press, 2007.  Enllaç

BOX-STEFFENSMEIER, Janet M.; BRADY, Henry E.; COLLIER, David (ed.). The Oxford handbook of political methodology. Oxford Handbooks of Political, 2008.  Enllaç

CLARK, William Roberts; GOLDER, Matt; GOLDER, Sona Nadenichek. Principles of comparative politics. CQ Press, 2017.  Enllaç

CURINI, Luigi; FRANZESE, Robert (ed.). The SAGE Handbook of Research Methods in Political Science and International Relations. Sage, 2020.

FIREBAUGH, Glenn. Seven rules for social research. Princeton University Press, 2018.

GOERTZ, Gary; MAHONEY, James. A tale of two cultures: Qualitative and quantitative research in the social sciences. Princeton University Press, 2012.

HAY, Colin. Political analysis. Basingstoke: Palgrave, 2002.

KING, Gary; KEOHANE, Robert O.; VERBA, Sidney. Designing social inquiry: Scientific inference in qualitative research. Princeton university press, 1994.  Enllaç

LAGO, Ignacio. La lógica de la explicación en las ciencias sociales. Alianza Editorial, 2014.  Enllaç

LAVE, Charles A.; MARCH, James G. An introduction to models in the social sciences. University Press of America, 1993.

MARSH, David; STOKER, Gerry (ed.). Theory and methods in political science. London:: Macmillan, 1995.

Enllaç al CCUC  Enllaç
Edició de 1995  Enllaç

TEUNE, Henry; PRZEWORSKI, Adam. The logic of comparative social inquiry. New York: Wiley-Interscience, 1970.

Enllaç al CCUC  Enllaç

TOSHKOV, Dimiter. Research design in political science. Macmillan International Higher Education, 2016.