Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Anàlisi Electoral

Codi de l'assignatura: 566423

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jordi Muñoz Mendoza

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

 

 

Recomanacions

 

No hi ha prerequisits. De totes maneres, per a aquells estudiants que no tinguin cap formació prèvia en ciència política, pot ser útil repassar els conceptes bàsics del comportament polític. Un bon manual per començar és el següent:

  • Anduiza Perea, Eva; Bosch, Agustí. Comportamiento político y electoral. Madrid: Editorial Ariel, 2004.


Altres recomanacions

La bibliografia de l’assignatura és en anglès, així que és necessari ser capaç de llegir amb fluïdesa i entendre textos acadèmics en anglès per poder seguir el curs.


Requisits

566422 - Orientació a la Recerca (Recomanada)

566429 - Indicadors Polítics i Socials (Recomanada)

 

 

Competències que es desenvolupen

 

  • Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, d’iniciativa i de treball en equip).
  • Capacitat per disposar de tècniques, procediments i instruments d’anàlisi de l’acció pública.
  • Capacitat per organitzar dades, teories i mètodes per dur a terme una investigació pròpia o en equip.

 

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Familiaritzar-se amb la recerca actual en comportament electoral.

 

Reflexionar sobre els grans debats en el comportament electoral.

 

Reflexionar sobre l’evidència empírica respecte de la relació entre gènere i vot.

 

Referits a habilitats, destreses

Aproximar-se als mètodes d’anàlisi electoral.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Temes fonamentals

*  En aquest bloc es tracten els aspectes bàsics de l’anàlisi de les eleccions

1.1. Introducció: Les eleccions. Models d’explicació del vot

1.2. Les eleccions en perspectiva històrica. Origen i evolució de la democràcia electoral. Extensió del sufragi (classe social i gènere, origen / grup ètnic), vot secret

1.3. Les funcions de les eleccions (I): representació

1.4. Les funcions de les eleccions (II): retiment de comptes, selecció i control de governs

1.5. Els límits de les eleccions

2. Temes actuals d’anàlisi electoral

2.1. Gènere, vot i representació política

2.2. Informació i canvi de preferències

2.3. Crisi, immigració i vot. Populisme i extrema dreta

2.4. Participació i mobilització

2.5. Clientelisme, compra de vots

2.7. Autoritarisme electoral. Manipulació, frau i violència electoral

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les sessions es destinen a una breu introducció al tema, per part del professor, seguida d’una discussió de les lectures. Per tant, és imprescindible que els estudiants hagin fet les lectures abans de la sessió. Per dinamitzar les sessions, s’hi plantegen preguntes sobre les lectures i els estudiants han d’elaborar-ne les respostes en petits grups, i després es posen en comú.

El seguiment del curs implica l’assistència a totes les activitats formatives previstes, així com la lectura de la bibliografia indicada i fer les activitats pràctiques proposades pel professor.

El treball a l’aula, per tant, s’ha de complementar amb el treball fora de l’aula, tant personal com en grup.

En cas necessari, per un possible tancament de la UB, les sessions es fan en format virtual. En aquest cas, segueixen el mateix procediment de les sessions presencials però a través del BB Collaborate o d’una plataforma anàloga.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Els estudiants que optin per l’avaluació continuada han d’assistir a classe i participar en els debats, la qual cosa requereix que prèviament s’hagin llegit els treballs. La participació activa representa un 30 % de la nota.

El 40 % de la nota final depèn del treball del curs, que tots els estudiants han de lliurar abans del final del curs. Es tracta d’un treball d’unes 7-10 pàgines en què s’ha de resumir l’state of the art de la literatura respecte d’una qüestió determinada, relacionada amb la literatura. Els estudiants han de definir l’àmbit d’interès, o pregunta de recerca, i han de revisar la literatura acadèmica recent i més important sobre la qüestió. En el treball han de presentar l’estat de la literatura, les diferents perspectives i l’agenda d’investigació actual.

Durant el curs l’estudiant ha de lliurar una breu descripció del projecte de treball que vol dur a terme, que ha d’incloure la pregunta o àmbit d’investigació a revisar i una llista de les principals referències acadèmiques identificades.

En el cas de l’avaluació continuada, la prova final consisteix en un assaig a l’aula, que posi en relació diverses de les lectures treballades a classe. Els estudiants poden portar tots els materials en paper a la prova (no dispositius electrònics). Aquesta prova final representa un 30 % de la nota.

 

Reavaluació

Els estudiants que no hagin superat l’avaluació continuada o única han de fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita en què s’avalua el conjunt del curs. Només poden reavaluar-se els alumnes que, havent-se presentat a les proves d’avaluació del curs, no les hagin superat. En queden exclosos, per tant, els estudiants que no s’hagin presentat a l’avaluació ordinària o els que l’hagin aprovat.

 

Avaluació única

En el cas de l’avaluació única, hi ha un sol examen al final del semestre, que representa el 100 % de la nota i que es fa sense el suport dels materials. L’examen requereix haver llegit i comprès totes les lectures del curs. Es tracta d’una prova en la qual l’estudiant ha de demostrar la familiaritat amb les lectures obligatòries del curs i la seva capacitat d’analitzar-les críticament, i utilitzar els arguments per construir un argument propi i original.

En el cas de l’avaluació única, les normes de reavaluació són les mateixes que les descrites per a l’avaluació continuada, sense excepcions.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Achen, C. H., & Bartels, L. M. (2017). Democracy for realists: Why elections do not produce responsive government. Princeton University Press.

Przeworski, A. (2010). Democracy and the limits of self-government (Vol. 9). Cambridge University Press.

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b2157722*  Enllaç

Przeworski, A. (2018). Why Bother with Elections?. John Wiley & Sons.

ANDUIZA PÉREZ, E.; BOSCH, A. Comportamiento político y electoral. Barcelona : Ariel, 2004.  Enllaç

  Manual general. Recolzament primera sessió.

Catherine E. De Vries and Hector Solaz (2017) The Electoral Consequences of Corruption. Annual Review of Political Science Vol. 20:391-408 https://doi.org/10.1146/annurev-polisci-052715-111917

Iversen, T., & Rosenbluth, F. M. (2010). Women, work, and politics: The political economy of gender inequality. Yale University Press.

Teele, D. L. (2018). Forging the Franchise: The Political Origins of the Women’s Vote. Princeton University Press.

Capítol

Druckman, J. N., & Lupia, A. (2016). Preference change in competitive political environments. Political Science, 19(1), 13.

Article

HOBOLT, S.B.; WITTROCK, J. "The second-order election model revisited : an experimental test of vote choices in European Parliament elections", dins Electoral studies, núm. 30(1), 2011, pàgs. 29-40.  Enllaç

LUBBERS, M.; GIJSBERTS, M.; SCHEEPERS, P. "Extreme right-wing voting in Western Europe", dins European journal of political research, núm. 41(3), 2002, pàgs. 345–378.  Enllaç

LEWIS-BECK, M.S.; PALDAM, M. "Economic voting : an introduction", dins Electoral studies, núm. 19(2-3), 2000, pàgs. 113-121.  Enllaç

  Sessió vot econòmic.

ANDERSON, C.J. "The end of economic voting? Contingency dilemmas and the limits of democratic accountability", dins Annual review of political science, núm. 10(1), 2007, pàgs. 271-296.  Enllaç

  Sessió vot econòmic.

EVANS, G. "The continued significance of class voting", dins Annual review of political science, 2000.  Enllaç

  Vot de classe.

ELFF, M. "Social structure and electoral behavior in comparative perspective : the decline of social cleavages in Western Europe revisited", dins Perspectives on politics, núm. 5(02), 2007, pàgs. 277-294.  Enllaç

  Vot de classe.

GREEN, J.; HOBOLT, S.B. "Owning the issue agenda : party strategies and vote choices in British elections", dins Electoral studies, núm. 27(3), 2008, pàgs. 460-476.  Enllaç

  Issue voting.

ANDUIZA, E. "Individual characteristics, institutional incentives and electoral abstention in Western Europe", dins European journal of political research, núm. 41, 2002, pàgs. 643-673.  Enllaç

GALLEGO, A. "Understanding unequal turnout : education and voting in comparative perspective", dins Electoral studies, núm. 29(2), 2010, pàgs. 239-248.  Enllaç

GOLDER, M. "Democratic electoral systems around the world, 1946-2000", dins Electoral studies, núm. 24(1), 2005, pàgs. 103-121.  Enllaç

LEDUC, L. "Opinion change and voting behaviour in referendums", dins European journal of political research, núm. 41(6), 2002, pàgs. 711-732.  Enllaç

CALVO, E.; MURILLO, M.V. "Who Delivers? Partisan clients in the Argentine electoral market", dins American journal of political science, núm. 48(4), 2004, pàgs. 742-757.  Enllaç

NORRIS, P. "The evolution of election campaigns : eroding political engagement ?", January 17, 2004, 27 pàgs.  Enllaç

REIF, K.; SCHMITT, H. "Nine second-order national elections-a conceptual framework for the analysis of European election results", dins European journal of political research, núm. 8, 1980, pàgs. 3-44.  Enllaç

Jennifer Gandhi and Ellen Lust-Okar (2009) Elections Under Authoritarianism Annual Review of Political Science 12:403–22

Mares, I., & Young, L. (2016). Buying, Expropriating, and Stealing Votes. Annual Review of Political Science, 19, 267-288.

Caramani, D. (2017). Will vs. reason: The populist and technocratic forms of political representation and their critique to party government. American Political Science Review, 111(1), 54-67.