Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Anàlisi del Discurs

Codi de l'assignatura: 566424

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Marc Rius Pinies

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

 

-  Teoria

Presencial

 

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Competències generals
 

CG2.- Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de treballar en equip i per tenir iniciativa).

 

 Competències específiques
 

CE1.- Capacitat per disposar de tècniques, procediments i instruments d’anàlisi de l’acció pública. 

CE9.- Capacitat per organitzar dades, teories i mètodes per dur a terme una investigació pròpia o en equip.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Familiaritzar-se amb la investigació i estudis de l’anàlisi del discurs.

— Reflexionar sobre el debat del discurs polític en l’actualitat.

 

Referits a habilitats, destreses

— Treballar amb visió estratègica.

— Combinar la reflexió teòrica amb l’anàlisi empírica o l’estudi de cas.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La importància del discurs per a l’anàlisi de la política. La teoria del discurs. La pragmàtica del discurs. Els marcadors del discurs

1.1.  El llenguatge com a instrument polític

1.2. La teoria del discurs

1.3. La pragmàtica del discurs. Els marcadors del discurs

2. Anàlisi crítica del discurs aplicada als mitjans de comunicació

2.1. Espectacularització del discurs polític

2.2. Poder i diversitat de gènere als mitjans de comunicació

3. Hegemonia: genealogia del concepte

3.1. La comunicació i la responsabilitat que té en la producció i reproducció de l’imaginari col·lectiu

3.2. Discursos hegemònics, discursos dissidents i discursos resistents

4. Narració, argumentació i persuasió

4.1. Argumentació i comunicació

4.2. Anàlisi de la narració en la publicitat i en la propaganda electoral

4.3. Funcions i estratègies persuasives de la narració

5. El Frame Analysis

5.1. La  teoria del framing aplicada als mitjans de comunicació

5.2. Funcions dels frames en la construcció del discurs persuasiu

5.3 El Frame Analysis: un model empíric

6. Models teòrics sobre el funcionament dels mitjans i el seu impacte en el discurs

6.1.  

El rol central dels mitjans de comunicació, dels seus professionals i dels seus gèneres discursius

6.2. Teoria dels efectes directes

6.3. Model dels efectes limitats

6.4. Els efectes poderosos sota condicions limitades

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les sessions estan dissenyades a partir de la lectura i estudi de textos i dels col·loquis i intercanvi d’opinions a partir de la participació d’experts convidats a les sessions presencials. El seguiment del curs implica l’assistència a les sessions teòriques, la lectura de la bibliografia recomanada i les activitats de caràcter pràctic.

El funcionament de les sessions presencials es pretén actiu, és a dir, a partir de la lectura dels documents subministrats pel docent, la sessió es dedica a debatre’n els continguts i a aprofundir en els aspectes més rellevants. Les sessions tenen una introducció al tema per part del professor. La participació activa i informada és, per tant, un requisit indispensable per a l’alumne.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
Superar l’assignatura mitjançant l’avaluació continuada pressuposa necessàriament l’estudi dels mòduls i fer les lectures obligatòries. El seguiment correcte de l’avaluació continuada compromet l’estudiant a dur a terme les activitats proposades de manera individual i original.

L’alumnat ha de:

— Lliurar les pràctiques i activitats que s’indiquen al llarg del curs, que son dos assajos breus (de 1.500 a 3.000 paraules aproximadament) fets a partir d’un comentari i discussió crítica de les lectures que hagi triat. Aquesta activitat representa el 40 % de la nota final.

— Fer la prova de síntesi final, que implica el 60 % de la nota.

En el cas que, d’acord amb els criteris de la Facultat, s’hagi d’optar per la docència no presencial, la docència consistirà en el seguiment de les lectures programades i de les sessions de manera telemàtica.

 

Avaluació única

En el cas de l’avaluació única, hi ha un sol examen al final del semestre que representa el 100 % de la nota. L’examen es fa sense el suport dels materials i requereix haver llegit i comprès totes les lectures del curs.

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALONSO, S.; VOLKENS, A.; GÓMEZ, B. Análisis de contenido de textos políticos : un enfoque cuantitativo. Madrid : CIS, 2012.  Enllaç

BOURDIEU, P. ¿Qué significa hablar?. Madrid : Akal, 2008.

Enllaç al CCUC  Enllaç

BROWN, J.A.C. Técnicas de persuasión. Barcelona : Alianza Editorial, 2004.

Enllaç al CCUC  Enllaç

FERNÁNDEZ CAMPO, S. Los discursos del poder : palabras que cambiaron el curso de la historia. Barcelona : Belacqva, 2003.

Enllaç al CCUC  Enllaç

GOFFMAN, E. Frame analysis : los marcos de la experiencia. Madrid : CIS, 2006.  Enllaç

KLEIN, N. No logo : el poder de las marcas. Barcelona : Paidós, 2001.  Enllaç

LACLAU, E. La razón populista. Buenos Aires : Fondo de Cultura Económica, 2005.  Enllaç

LAKOFF, G. No pienses en un elefante : lenguaje y debate político. Madrid : Complutense, 2007.  Enllaç

MILLER, A. La política i l’art d’actuar. Barcelona : La Campana, 2002.  Enllaç

POSTMAN, N. Divertim-nos fins a morir. Barcelona : Llibres de l’Índex, 1990.  Enllaç

DIJK, T.A. VAN. Discurso y poder. Barcelona : Gedisa, 2009.  Enllaç

WODAK, R.; MEYER, M. Métodos de análisis crítico del discurso. Barcelona : Gedisa, 2003.  Enllaç

THOMPSON, MARK. Sin palabras. ¿Qué ha pasado con el lenguaje de la política? Editorial Debate . 2017.

https://cataleg.ub.edu/record=b2335430~S1*cat  Enllaç

SALMON, A. Storytelling : la máquina de fabricar historias y formatear las mentes. Barcelona : Península, 2008

https://cataleg.ub.edu/record=b2020081~S1*cat

Capítol

RIUS, M.; BRETONES, M.T. "Comunicación política y opinión pública", dins CAMINAL, M. (ed.). Manual de ciencia política. Madrid : Tecnos, 2015, pàgs. 506-532.  Enllaç

GIRÓ, X. "Periodismo político. Discursos y grietas : la lógica de los actores, los límites de los medios y las metas periodísticas", dins CAMACHO, I. (coord.). La especialización en el periodismo : formarse para informar. Sevilla ; Zamora : Comunicación Social, 2010, pàgs.75-95.

Enllaç al CCUC  Enllaç

Article

VALLÈS, J.M. "Política democrática y comunicación : un rapto consentido", dins Revista de estudios políticos, núm. 150 (2010), pàgs. 11-50.  Enllaç