Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Anàlisi Institucional

Codi de l'assignatura: 566425

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Rafael Cesareo Martinez Martinez

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

22.5

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

22.5

Treball tutelat/dirigit

22.5

Aprenentatge autònom

30

 

 

Competències que es desenvolupen

 

CG2. Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (anàlisi, síntesi, iniciativa i treball en equip).

CE1. Capacitat per disposar de tècniques, procediments i instruments d’anàlisi de l’acció pública.

CE9. Capacitat per organitzar dades, teories i mètodes per dur a terme una investigació pròpia o en equip.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Conèixer els temes que en l’actualitat es consideren les amenaces principals a la seguretat.

Determinar com s’articula la canviant seguretat internacional —les Nacions Unides, la Unió Europea i la UNASUR són els casos analitzats— com a suma, en la mesura possible, de seguretats nacionals més reactives que proactives. 

Saber quins elements integren el SSR com a intent de solució d’algunes amenaces potencials. 

 

Analitzar les Forces Armades com un actor en plena redefinició de les seves funcions tradicionals, defensives i territorials, cap a unes altres —amb un influx marcat en la seguretat humana— d’interacció a favor de la pau i en defensa de l’ésser humà.

Estudiar qui són els integrants de les Forces Armades, joves, ciutadans i professionals.

Saber com es redibuixen, en l’escenari internacional canviant, les relacions civils-militars.

 

Analitzar la transformació, a les regions llatinoamericanes, del rol de les Forces Armades, de quina manera s’hi estan desenvolupant les dinàmiques de consolidació democràtica i com la dinàmica d’integració regional i les amenaces regionals estan modificant no només el paper de les Forces Armades en el joc polític sinó les funcions que tenen. 

 

Referits a habilitats, destreses

Assolir un bagatge teoricoconceptual sòlid.

Ser capaç d’extreure conclusions pròpies de l’anàlisi de la documentació primària, tant històrica com actual.

Adoptar una posició crítica i reflexiva en l’anàlisi de qualsevol política de Seguretat Nacional i sobre el paper que en cada cas s’atribueix als exèrcits.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Teories sobre la seguretat nacional

*  El concepte de seguretat nacional està a la base de la pròpia definició del que un estat entén que és l’essència que ha de protegir enfront de les amenaces procedents de l’exterior amb el consegüent objectiu de neutralitzar-les. No obstant això, el concepte de seguretat nacional ha variat ràpidament des de la Guerra del Vietnam, i sobretot després de l’11-S, moment en el qual els Estats Units estableixen la seva nova doctrina de seguretat basada en la prevenció i assentada en la convicció de l’exportabilitat del model democràtic. La tensió entre la llibertat i la seguretat i el decantament per una de les dues, així com l’opció del mal menor, s’obren avui dia com les tres possibilitats de seguretat nacional. A més, la SSR obre una nova perspectiva que modula i reforma, substancialment, els antics paràmetres de la seguretat nacional i, sobretot, la doctrina Bush.
Com a complement a la sessió, els alumnes visionaran pel seu compte la pel·lícula The Unthinkable. La segona sessió començarà amb un debat de mitja hora sobre els continguts reflectits en el film.

2. Noves amenaces interiors i exteriors

*  Les amenaces externes estan canviant a una velocitat de vertigen. En aquest àmbit el terrorisme és una de les amenaces que més ha mutat i, de ser un conflicte que es resolia en clau interna, ha passat a la internacionalització dels seus efectes i solucions. Des d’aquesta percepció canviant de les amenaces sorgeixen diferents concrecions (civils i militars) de les prioritats en política exterior i del paper que les FAS han d’exercir.
D’altra banda, el cop d’estat, lluny de disminuir, com aparentment podria semblar, està mutant. Els colpistes han après que l’aparença de legalitat i la menor exhibició de força són aconsellables per a l’èxit. És urgent, per tant, determinar una nova tipologia de cops d’estat.

3. Estratègies de seguretat (estatals i internacionals)

*  Tant l’11-S com l’11-M han marcat severament els plantejaments europeus sobre la configuració actual de la seva seguretat; unes posicions que evolucionen des de l’establiment d’una política exterior i de seguretat comuna, passant per la intervenció en crisi com la dels Balcans, fins a les reflexions de l’alt representant per afrontar els reptes de la seguretat en un món clarament diferent del que s’entreveia abans dels atemptats de l’11-S, i que ha trobat la seva plasmació institucional en el nou Tractat de Lisboa. Els llibres blancs de defensa alemany, francès i espanyol ja marquen aquests canvis inercials del nou escenari.

4. Actors principals de l’estructura de seguretat: serveis d’intel·ligència, forces armades, opinió pública, cooperació judicial internacional, etc.

*  Davant la resposta unilateral i militar apareix, cada vegada amb més força, el multilateralisme i les respostes multifacètiques, en què s’estan reformant protocols, funcions i estructures de serveis d’intel·ligència, poder judicial, forces armades, policies, polítiques carceràries, companyies de seguretat privada, sector financer, societat civil. Després de l’11-S, amb més claredat el ciutadà es converteix en un actor més que conflueix en el procés de desenvolupament i sobretot d’aplicació de les mesures de seguretat que dissenya l’estat. En canvi, la cultura política en seguretat dels ciutadans és imprecisa i escassa, en bona mesura per la deficient informació que es dona des del poder polític.

5. Les forces armades a Europa: qui les forma i com es formen?

*  Encara que ja no recau només sobre ells, com succeïa durant el període de la guerra freda, els militars són un actor essencial de les polítiques de seguretat nacional. No obstant això, segueixen aferrats a les seves tradicionals missions, malgrat que els canvis en l’escenari internacional els estan abocant irremissiblement a àmbits diferents. Per això, és important saber qui són, d’on procedeixen, en què consisteix per a ells ser militar i com es formen a les diverses acadèmies. En aquest sentit, és bàsica l’aportació teòrica de Moskos respecte de l’evolució que en l’últim segle han viscut els perfils dels militars. Les dades empíriques, exageradament difícils d’aconseguir, es referiran a militars europeus, preferentment espanyols.

6. El militar davant la defensa i la política

*  Evidentment, el militar és un ciutadà i un professional. Conegut el seu perfil social, convé tenir present si els militars tenen clar que no són un poder polític, sinó una administració pública. Per això és imprescindible endinsar-nos en la seva manera d’entendre la professió militar. L’eterna pugna entre institucionals i ocupacionals, la valoració de la seva pròpia capacitació, dels seus mitjans tècnics i materials, dels seus pressupostos, de la coordinació entre exèrcits seran aspectes crucials d’aquesta anàlisi. I atès el nou escenari global, esbrinar en què creuen que ha canviat la seva professió amb la fi de la guerra freda i la globalització de les amenaces transnacionals, i amb les indiscutibles mutacions que ha suposat en les seves conductes la coordinació internacional via OTAN i UE.
D’altra banda, el perfil polític, la seva visió com a ciutadà de les diverses institucions i procediments democràtics que les acompanyen ens atorgarà una visió completa del professional de les FAS. Igualment, serà bàsic analitzar aspectes com la supremacia civil, la submissió de l’administració militar al poder polític, o el paper que durant les transicions a la democràcia s’espera de les FAS. Colpisme, militarisme, pretorianisme, mentalitat militar seran conceptes indispensables que ens ajudaran a comprendre les diferències entre un militar demòcrata o no demòcrata.

7. Les relacions civils-militars: valors i integració social

*  Les sessions prèvies ens han mostrat com la ciutadania i les forces armades manegen paràmetres diferents en al·ludir a la seguretat. Es tracta de dos mons que poden presentar valors divergents o comuns, que poden sentir o no les mateixes amenaces, que no ha de plantejar-se prioritats idèntiques. Aquest «cultural gap» està sent analitzat en setze països europeus i ofereix dades molt rellevants. S’observa com Espanya, Eslovènia i Suïssa són els tres països europeus antimilitaristes. En definitiva, hi ha dos grans corrents en la literatura. Una ens parla de la indispensable convergència de valors entre els dos mons, civil i militar. Una altra, en canvi, creu inherent i desitjable la divergència valorativa. La via eclèctica que guanya punts en els últims anys ens parla d’una societat que ha canviat molt la seva percepció de la defensa i d’un militar que s’ha acomodat cada vegada més a aquesta nova societat, que ha abandonat paràmetres «espartans» i ha adoptat un esperit «atenès».

8. Llatinoamèrica I. Principals problemes de seguretat a la regió: bandes de carrer, populismes, guerrilla, narcotràfic, colpisme, etc.

*  824/5000

En els últims anys, a la regió llatinoamericana s’ha avançat moltíssim en la consolidació de la democràcia; en canvi, els avenços en les relacions civils-militars i en l’acceptació d’aquests últims de la supremacia civil no estan tan estesos. la qual cosa genera problemes de democraticitat, tal com s’ha vist amb el cop d’estat hondureny del 2009. D’altra banda, a Amèrica Central, les maras estan colpejant amb força l’estabilitat social. I els populismes no deixen de ser un conflicte amb matisos de seguretat, amb els seus incessants reformes institucionals que provoquen inseguretat interna o fins i tot, en el cas de Veneçuela i Colòmbia, conflictes territorials. Això sense oblidar Colòmbia i el seu etern problema de seguretat que li permet assumir, sense contradiccions, la fusió de policia i forces armades.

9. Llatinoamèrica II. La consolidació democràtica de les forces armades del sud d’Amèrica Llatina

*  Des de la consolidació democràtica s’afirma que una transició a la democràcia culmina quan s’ha produït la irreversibilitat d’una sèrie d’àmbits que fonamenten la democràcia (sistema de partits, sistema institucional, reformes econòmiques, sistema electoral, administració militar, etc.). De tots aquests àmbits hi ha en la literatura uns indicadors explícits (variables) que ens permeten mesurar, amb validesa científica, la consolidació de cada un. Sobre les transformacions necessàries en l’administració militar per poder considerar-la consolidada s’ha escrit bastant, però encara no hi ha una certesa empírica de quins elements ens permeten parlar de consolidació com a administració militar d’unes forces armades, sobretot si han estat a la cúspide del poder del sistema polític no democràtic previ a les reformes prodemocràtiques.

10. Llatinoamèrica III. Un nou marc teòric "civil-military relations" i de consolidació democràtica de les forces armades

*  Juntament amb el professor Pion-Berlin, hem creat nou marc teòric de les relacions civils-militars que permeti, al seu torn, explicar l’evolució dels seus continguts tant en moments de transició a la democràcia, com de consolidació democràtica o de democràcia consolidada. Aquest marc teòric el testem a Argentina, Brasil, Xile i Uruguai analitzant l’evolució de les més de trenta variables des de finals dels vuitanta fins a l’any 2014.

11. Estructures regionals de seguretat

*  Acceptades les reformes en les estructures de seguretat en els estats que han transitat des de realitats no democràtiques fins a la democràcia és el moment de plantejar-se els nous reptes en la seguretat nacional, regional i global que el canvi d’escenari està provocant. En aquest sentit regional serà d’interès l’anàlisi de la Unió de Nacions Sud-americanes sorgida a iniciativa del Brasil i constituïda el maig del 2008, o l’activitat que l’Organització d’Estats Africans desenvolupa a favor de la pacificació de les seves regions respectives.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

A l’inici de cada sessió un alumne presenta un text. Les presentacions i les lectures obligatòries són la base imprescindible per a les explicacions docents. Cada alumne ha de fer a classe com a mínim una presentació de 15 minuts d’un document o d’un article que el docent determina a l’inici del curs. Excepte en les dues primeres sessions, en què no hi ha presentacions, en funció del nombre d’alumnes que cursin l’assignatura es determina finalment qui exposa i sobre què en cada sessió.

Per tant, les sessions consten de:

— Lectures prèvies obligatòries.
— Lectures prèvies complementàries (potestatives).
— Presentació d’un document per un alumne.
— L’exposició teòrica del docent i el debat sobre els aspectes principals tractats en els textos.

Mesures per confinament


Si a causa es la pandèmia s’ha de tornar a mesures de confinament o similars, la variació de la dinàmica serà que la docència i les exposicions es duran a terme en l’horari i dia setmanal, a través de videoconferència via Campus Virtual. A més, es penjarien al Campus els PowerPoint explicatius de cada unitat temàtica.

 

La bibliografia obligatòria de cada setmana sempre està penjada al Campus. Però també hi ha bibliografia opcional que, si bé ja disposa de textos penjats al Campus, normalment és de consulta en biblioteca. Si hi ha confinament, el docent facilitarà en línia la bibliografia indicada o una altra que sigui vàlida amb aquesta finalitat.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació contínua
L’avaluació de l’assignatura és contínua, i per això és imprescindible l’assistència activa a totes les sessions. És impossible superar l’assignatura amb menys del 80 % de assistència . Excepcionalment, i per una justificació rellevant i inexcusable, es podrà tenir en compte el cas d’una assistència inferior.

Els tres paràmetres que determinen la qualificació fina són:

— 20 %. Participació activa, entesa com les intervencions més enllà de la simple opinió personal, és a dir, la valoració dels textos obligatoris en cada sessió i l’anàlisi del que han presentat els altres companys, entre d’altres.

— 40 %. Presentació a classe d’una temàtica mitjançant un document oficial o informe determinat pel docent. Cada alumne, per superar l’assignatura, ha de fer una presentació a classe, de 15 minuts aproximadament, d’un document oficial o d’un informe executiu d’algun think tank, o d’un article determinat pel docent a l’inici del curs. Excepte en les dues primeres sessions, en què no hi ha presentacions, en funció del nombre d’alumnes que cursin l’assignatura es determina finalment, el primer dia de curs, qui exposa i sobre què en cada sessió. En aquest exercici es busca i valora, a més de la claredat i la qualitat expositiva, la capacitat d’anàlisi i d’interrelació amb allò que s’ha explicat o llegit fins aleshores, i també els interrogants, reflexions i inquietuds que provoqui a la resta de companys.

— 40 %. Informe final sobre la consolidació democràtica de les FAS i les relacions civils-militars d’un estat de l’Amèrica Llatina. Durant el curs, amb referència a règims en transició a la democràcia, s’analitza què ha de canviar i com a les FAS per tal de consolidar-se com un instrument democràtic. Igualment, pensant en els sistemes polítics democràtics, s’analitza com han canviat les amenaces en els estats, com aquest fet està impactant en la manera d’entendre les Forces Armades com a instrument defensiu en els estats democràtics i com això està canviant les relacions civils-militars. Fent ús dels instruments metodològics que es detallin durant el curs, els estudiants han d’elaborar un informe en què explicitin si s’ha culminat o no la consolidació democràtica de les Forces Armades a l’estat que els correspongui analitzar i, si és el cas, quin model de relacions civils-militars desenvolupen.

 


 Especificitats per confinament

Amb caràcter general, l’exigència de l’assistència a totes les sessions queda desactivada des del confinament. Això suposa que el percentatge de la qualificació atribuïble a una participació activa passa del 20 % al 15 % i deixa de ser part integrant de la qualificació i passa a ser un increment, per sobre del 100 %, atribuïble a qui l’hagi generat.

Tots els treballs i presentacions, des del confinament fins a l’acabament del curs, es faran per via telemàtica a través del Campus Virtual.

La qualificació final serà la suma de la nota atribuïble a participació més:

50 %. Presentació a classe d’un document oficial o informe determinat pel docent.

50 %. Informe final sobre la consolidació democràtica de les FAS i les relacions civils-militars d’un estat d’Amèrica Llatina.

Revaluació

La prova de revaluació és idèntica a la d’avaluació única; però no serà imprescindible haver-se presentat a la convocatòria ordinària per poder optar a la reavaluació.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en una prova final que ha d’acreditar haver assolit els mateixos coneixements i les mateixes competències que els estudiants en règim d’avaluació contínua. Per tant, i tal com es pot veure en l’apartat de metodologia, no es recomana a l’alumnat aquesta modalitat d’avaluació.

Reavaluació

Els alumnes que no superin l’avaluació contínua o única poden fer una prova de reavaluació, que consisteix en una prova escrita i en un comentari de text. Per poder optar a la reavaluació és imprescindible haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

Especificitats per confinament

La prova final, que es presentarà telemàticament, consistirà en un informe sobre la consolidació democràtica de les FAS i les relacions civils-militars d’un estat de el sud-est asiàtic.

Revaluació

La prova de reavaluació és idèntica a la descrita d’avaluació única; però no serà imprescindible haver-se presentat a la convocatòria ordinària per poder optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

OECD (2007) The OECD DAC Handbook on Security System Reform (SSR) 

MARTINEZ, R. (2007) Los mandos de las Fuerzas Armadas españolas del siglo XXI,, Madrid, CIS (cap  2, 3 y 5)

MARES, D. Y MARTÍNEZ, R. (2013)       Debating Civil-Military Relations in Latin America, Brighton; Chicago; Toronto, Sussex Academic Press

David Pion-Berlin & Rafa Martínez (2017) Soldiers, politicians and civilians. Reforming Civil-Military Relations in Democratic Latin America  (Ed. Cambridge University Press).

Norma

SOLANA, Javier (2003) “Una Europa más segura en un mundo mejor”

Legislació

Tratado Constitutivo de la Unión de Naciones Suramericanas de 23 de mayo de 2008.

Capítol

IGNATIEFF, M  (2005) El mal menor. Ética política en una era de terror, Madrid, Taurus (cap.1)

REVENGA SÁNCHEZ, Miguel (1995) El Imperio de la Política. Seguridad nacional y secreto de Estado en el sistema constitucional norteamericano, Madrid, Ariel. (cap. 1)

MARTINEZ, R y DÍAZ, A. (2007) “Threat Perception: new risks, new threats and new missions” en Caforio (ed.) Cultural differences between the military and parent society in democratic countries: Report from an empirical research, Londres, Elsevier

PION-BERLIN, D. (2001) Civil-Military Relations in Latin America. New Analytical Perspectives, Chapell Hill & London, The University of North Carolina Press. (Capítulo 1)

SERRA, N. (2006) “La percepción europea y Latinoamericana sobre la seguridad” en MARTINEZ, Rafael y TULCHIN, Joseph S., La seguridad desde las dos orillas: un debate entre Europa y Latinoamérica Barcelona, Fundación CIDOB.

Stepan, A (1988) Rethinking military politics. Brazil and the Southern Cone,Princeton University Press, Princeton. (capítulo 7)

Article

REY, Juan Carlos (2002) “Consideraciones políticas sobre un insólito golpe de Estado”, Revista Venezolana de Ciencia Política, Nº21, págs. 9-34.

HENDRICKSON, d. (2009) “Key Challenges Facing Security Sector Reform: A Case for Reframing the Donor Policy Debate” Working Paper GFN.SSR. University of Birmingham

CAFORIO G. y MARTÍNEZ R. (2005) “The Spanish Cadet in the European Military Context: a Comparative Analysis of the Professional Socialisation”, Working Papers ICPS nº 244, Barcelona, Institut de Ciències Polítiques i Socials.

MARTÍNEZ, R y DÍAZ, A. (1999) "El papel del Ejército ante situaciones de grave riesgo, catástrofe y calamidad" Revista Aragonesa de administración pública, nº 15.

PION-BERLIN, David et al. (2010) “Self-Advertised Military Missions inLatin America: What is Disclosed and Why?” Political and Military Sociology: An Annual Review vol 38 pp101-127

Rafa Martínez & Marién Durán (2017) "International Missions as a Way to Improve Civil–Military Relations: The Spanish Case (1989–2015)”  Democracy and Security vol 13,nº 1

Rafa Martínez (2014) “Subtipos de golpes de Estado: transformaciones recientes de un concepto del siglo XVII” Revista CIBOD d’Afers Internacionals, 108

Comunicacions, ponències

KALDOR et al (2004) Human Security Doctrine for Europe, Barcelona, Forum de las Culturas