Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Impacte Normatiu

Codi de l'assignatura: 566430

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: David Moya Malapeira

Departament: Departament de Cičncia Polķtica, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crčdits: 3

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

24

 

-  Teoria

Presencial

 

10

 

-  Teoricoprąctica

Presencial

 

5

 

-  Prąctiques amb documents

Presencial

 

9

Treball tutelat/dirigit

11

Aprenentatge autņnom

40

 

 

Recomanacions

 

No hi ha cap recomanació específica.

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

Competències generals
 

— Reforç dels valors democràtics (pluralisme, igualtat de gènere, sostenibilitat).

Competències específiques

— Capacitat de raonar críticament davant els problemes polítics i socials de l’acció pública.

— Distinció del nivell normatiu i el nivell empíric en la reflexió politològica, i capacitat d’usar-los de manera adequada al problema plantejat.

— Capacitat per reflexionar amb perspectiva estratègica o anticipatòria.

— Capacitat per analitzar en perspectiva de gènere les polítiques públiques, tant en la seva perspectiva estratègica de lobby com en la de l’impacte normatiu de les polítiques públiques.

— Comprensió i avaluació de les polítiques públiques en termes de rendiment i eficiència.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer amb un cert grau de profunditat el procediment legislatiu així com la resta d’instruments normatius que conformen l’ordenament jurídic. Aquest coneixement constitueix la base per a una aproximació crítica però pragmàtica a l’activitat legislativa i el paper dels diversos actors en l’elaboració i, molt important també, el seu desplegament.

— Conèixer la importància de l’organització administrativa i fonamentalment de l’existència d’un sistema de distribució competencial amb participació de les comunitats autònomes i els ens locals, sobre el disseny i desplegament posterior d’una política pública, en el marc d’un estat descentralitzat políticament i administrativament.

— Conèixer la importància del govern multinivell de la UE i del marc internacional per entendre l’impacte dels problemes globals i locals a l’agenda legislativa i, per tant, a les administracions públiques.

— Conèixer el rol de l’Administració i del poder judicial com a actors institucionals destacats en el desplegament de la llei. Capacitat d’ordenació de l’Administració al servei de l’execució d’una política pública i els instruments existents amb aquesta finalitat (plans, programes, etc.), i del rol del poder judicial al servei d’altres actors com a contrapès d’aquestes polítiques.

 

Referits a habilitats, destreses

— Estar en disposició d’analitzar una problemàtica social, les possibles solucions, inclosa la regulatòria, i les nombroses variables que intervenen en el procediment legislatiu i normatiu.

— Estar en disposició de valorar l’impacte normatiu d’una norma sobre la realitat.

— Ser capaç d’aplicar els coneixements anteriors per dissenyar un memoràndum d’estratègia política per fer una proposta legislativa integral (anàlisi del problema, esborrany de norma, estratègia negociadora i desplegament ulterior).

 

— Ser capaç d’analitzar l’impacte normatiu dels projectes legislatius i reglamentaris, i particularment d’elaborar-ne els informes d’impacte corresponents que els acompanyen, incorporant-hi la perspectiva de gènere i de simplificació administrativa.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Aproximar-se a l’elaboració de polítiques públiques, i en concret de l’elaboració de les normes, des d’una perspectiva alhora crítica i constructiva, amb consciència de les limitacions que té el procediment legislatiu i executiu.

 

 

Blocs temątics

 

1. Introducció

2. El procés d’elaboració de les disposicions normatives

2.1. Tema 1. Definició i regulació dels lobbies i grups de pressió

2.2. Tema 2. El marc institucional com a oportunitat d’incidència dels grups de pressió: polítiques públiques i impacte normatiu

2.3. Tema 3. L’activitat normativa del govern i la interacció amb els grups d’interès

2.4. Tema 4. El procediment legislatiu parlamentari i la intervenció dels grups d’interès

2.5. Tema 5. L’emergència d’un nou marc institucional d’incidència i pressió: Unió Europea i Dret Comunitari

2.6. Tema 6. Del disseny de la política pública a la gestió administrativa

2.7. Tema 7. El control jurídic de les normes

2.8. Tema 8. Activitat transnacional dels lobbies i grups d’interès

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura és de caràcter eminentment pràctic, per tant el docent no incideix en els aspectes teòrics, que se suposen adquirits a partir de la superació d’altres assignatures, o coberts per la capacitat autodidacta de l’alumnat per completar llacunes concretes detectades en la seva base teòrica.

Les classes es basen en les lectures i els estudis de cas, en què l’alumnat ha de participar activament, ja sigui com a presentadors o fent-hi retorns i aportacions.

Les classes i les presentacions orals estudiants seran presencials. Només en cas necessari per motius sanitaris, les sessions es faran a través de les eines que ofereix el Campus Virtual en els dies i horari de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
L’avaluació del curs es fa a partir de la discussió de les lectures recomanades, que orientativament són entre 10 i 12 articles de revista al llarg del curs, i de la participació a classe (30 %). També s’avalua l’exposició oral sobre un estudi de cas, que es pot escollir entre diversos casos en què es plantegen diferents estratègies de lobby (30 %), com a mínim dos dels quals presentaran un element destacat d’impacte de gènere. Les presentacions orals de les lectures i dels estudis de cas, si així ho indica la Facultat a causa de la pandèmia, es faran a través de les eines del Campus Virtual per reunions de grup.

Finalment, la nota de l’assignatura depèn també de l’entrega d’un treball final relacionat amb l’estudi de cas analitzat anteriorment, o eventualment d’un altre estudi de cas acordat amb el docent (40 %). Aquest treball s’entrega a través d’una tasca del Campus Virtual.

Els alumnes que no presentin un nombre suficient d’activitats d’avaluació o que no hi obtinguin l’aprovat tenen una nota de suspens.

Atès el caràcter pràctic de l’assignatura, l’assistència i la participació a classe són una condició essencial per superar-la. L’alumne que no assisteixi com a mínim al 70 % de les classes es considera no presentat. Això comptarà igualment, en cas necessari, per a les sessions que siguin de caràcter virtual.

Els alumnes d’avaluació continuada tenen dret a reavaluació si, presentades les activitats d’avaluació, la nota final és de suspens. En aquest cas la reavaluació consisteix en l’elaboració d’un dictamen a partir d’un supòsit teoricopràctic que proposa el docent de l’assignatura.

 

Avaluació śnica

L’avaluació única no és l’opció recomanada. L’alumne que s’aculli a aquesta opció ho ha de comunicar al coordinador del màster i al professor responsable de l’assignatura per tal d’organitzar la prova i fixar-ne una data.

En aquest cas s’ha d’acreditar l’assoliment dels mateixos coneixements i competències que en l’avaluació continuada mitjançant l’elaboració d’un dictamen a partir d’un supòsit teoricopràctic que proposa el professor. La resolució d’aquest supòsit teoricopràctic implica una feina equivalent a la lectura i anàlisi de la bibliografia principal revisada al llarg del curs, per tal d’aplicar-la a un estudi de cas. Aquest treball s’entrega a través d’una tasca del Campus Virtual.

Els alumnes d’avaluació única només tenen dret a reavaluació si han presentat el dictamen i la nota ha estat de suspens. En aquest cas la reavaluació consisteix en l’elaboració d’un nou dictamen a partir d’un supòsit teoricopràctic que proposa el professor.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

SUBIRATS, J. ET AL. Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona : Ariel, 2008.  EnllaƧ

  Capķtols 9 i 10 especialment

LINDBLOM, Ch.E. El proceso de elaboración de políticas públicas. Madrid : Ministerio para las Administraciones Públicas, 1991.  EnllaƧ

  Capķtol II especialment

KECK, M.E.; SIKKINK, K. Activists beyond borders : advocacy networks in international politics. New York : Cornell University Press, 1998.  EnllaƧ

SUBIRATS, J. Análisis de políticas públicas y eficacia de la Administración. Madrid : Instituto Nacional de Administración Pública. Ministerio para las Administraciones Públicas, 1989.  EnllaƧ

ARAGUÀS GALCERÀ, I. La transparencia en el ejercicio de la potestad reglamentaria : conocimiento, participación y rendición de cuentas en la elaboración de reglamentos estatales y autómicos. Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016.  EnllaƧ

BAUMGARTNER, F. ET AL. Lobbying and policy change : who wins, who loses, and why. Chicago : Chicago University Press, 2009.  EnllaƧ

BENNETT, J.T. The Doomsday lobby : hype and panic from sputniks, martians, and marauding meteors. New York, NY : Springer New York : Imprint: Springer, 2010.  EnllaƧ

Muñoz, Luz and Moya, David (2019). “Environmental Mobilization at the Subnational Level: Spanish NGO Litigation before its Regional High Courts” in Susan Sterett and Walker Lee (ed): Research Handbook on Law and Courts, London: Edward Elgar, 2019.

Capķtol

CICHOWSKI, Rachel A.  "‘No Discrimination Whatsoever:’ Women’s Transnational Activism and the Evolution of European Sex Equality Policy," in Women’s Community Activism and Globalization. New York: Routledge, 2002, pp.220-238.

CICHOWSKI, Rachel A.  "‘No Discrimination Whatsoever:’ Women’s Transnational Activism and the Evolution of European Sex Equality Policy," in Women’s Community Activism and Globalization. New York: Routledge, 2002, pp.220-238.

PERNICE, I. "The Global Dimension of Multilevel Constitutionalism : a Legal Response to the Challenges of Globalisation", dins Common values in international law : essays in honour of Christian Tomuschat. Kehl [u.a.] : Engel, 2006, pàgs. 973-1006.  EnllaƧ

Article

BEYERS, J.; DONAS, T. "Inter-regional networks in Brussels : analyzing the information exchanges among regional offices", dins European Union Politics, 15(4), 2014.  EnllaƧ

BERNHAGEN, P.; BRAÜNINGER, T. "Structural Power and Public Policy : A Signaling Model of Business Lobbying in Democratic Capitalism", dins Political Studies, núm. 53(1), 2005, pàgs. 43-64.  EnllaƧ

ANAGNOSTOU, D.; MILLNS, S. "Gender Equality, Legal Mobilization, and Feminism in a Multilevel European System", dins Canadian Journal of Law and Society, núm. 28(2), 2013, pàgs. 115-131.  EnllaƧ

CIRERA LEÓN, A.; ROMÁN DEL RÍO, C. "Evaluación del Impacto Normativo (EIN) y Evaluación de Políticas Públicas", dins Revista andaluza de administración pública, núm. 62 (2006), pàgs. 309-322.  EnllaƧ

SHRADER, C.B.; TAYLOR, L.; DALTON, D.R. "Strategic planning and organizational performance : a critical appraisal", dins Journal of management, vol. 10, 1984, pàgs. 149-171.  EnllaƧ

ARES CASTRO-CONDES, C. "A vueltas con la gobernanza multinivel", dins Revista española de ciencia política, núm. 22, març 2010, pàgs. 119-133.  EnllaƧ

VAN DE VEN, A.H. "Problem solving, planning, and innovation, Part I . Test of the program planning model", dins Human relations, vol. 33, 1980, pàgs. 711-740.  EnllaƧ

TERPSTRA, D.E. "Relationship between methodological rigor and reported outcomes in organization development evaluation research", dins Journal of applied psychology, vol. 66, 1981, pàgs. 541-543.  EnllaƧ

BULLOCK, R.J.; SVYANTEK, D.J. "Analyzing meta-analysis : potential problems, an unsuccessful replication, and evaluation criteria", dins Journal of applied psychology, vol. 70, 1985, pàgs. 108-115.  EnllaƧ

ARMSTRONG, J.S. "The value of formal planning for strategic decisions : review of empirical research", dins Strategic management journal, vol. 3, 1982, pàgs. 197-211.  EnllaƧ

RODRÍGUEZ TERUEL, J. "¿Gobierno parlamentario sin ministros parlamentarios? La influencia de la descentralización en las carreras de la elite ministerial española", dins Revista Española de Ciencia Política, núm. 24 (2010), pàgs. 83-105.  EnllaƧ

BOUWEN, P. "Exchanging access goods for access : a comparative study of business lobbying in the European Union institutions", dins European Journal of Political Research, 2004, pàgs. 337-369.  EnllaƧ

Text electrņnic

ALCALDE, J. Changing the world : explaining successes and failures of international campaigns by NGOs in the field of human security. Madrid : Instituto Juan March de Estudios Avanzados e Investigaciones, 2010.  EnllaƧ