Dades generals |
Nom de l'assignatura: Institucions Polítiques i Rendiment Democràtic
Codi de l'assignatura: 566431
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Mariona Tomas Fornes
Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret
crèdits: 3
Programa únic: S
Altres continguts |
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 75 |
Activitats presencials i/o no presencials |
25 |
- Teoricopràctica |
Presencial |
25 |
Treball tutelat/dirigit |
25 |
Aprenentatge autònom |
25 |
Recomanacions |
Tenir interès en l’actualitat política i en les polítiques urbanes. Altres recomanacions Ganes de participar activament a classe. |
Competències que es desenvolupen |
|
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements
Referits a habilitats, destreses
Referits a actituds, valors i normes
|
Blocs temàtics |
1. Institucions polítiques i rendiment democràtic: fonaments
1.1. Les institucions
1.2. Com mesurar el rendiment democràtic?
2. L’escala local
2.1. La transparència
2.2. La participació ciutadana
2.3. Smart cities i govern obert
3. Governança metropolitana
3.1. Problemàtica
3.2. Models des d’una perspectiva comparada
Metodologia i activitats formatives |
L’assoliment dels objectius de l’assignatura fa necessària una metodologia que combini diferents formes de docència. Així doncs, l’organització del treball destinat a potenciar l’aprenentatge de l’alumnat combina:
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
L’avaluació continuada segueix els ítems següents:
Per aprovar l’avaluació continuada és necessari obtenir una qualificació mínima d’aprovat en la prova de síntesi. La puntuació final és numèrica, de 0 a 10, i el 5 és la nota de tall per a aprovar. L’exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereix la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4). A més, a la nota final definitiva, el professorat pot tenir en compte, a més de les proves avaluables, altres tipus d’evidències d’aprenentatge. La valoració que el professor en faci permetrà millorar la nota mitjana obtinguda de la qualificació de les proves avaluables, especialment quan la qualificació final sigui igual o superior a 7 i la nota de la prova de síntesi sigui superior. Si l’estudiant d’avaluació continuada no presenta cap activitat avaluable ni fa la prova de síntesi rep la qualificació final de no presentat (NP). Si ha presentat alguna activitat avaluable, però ha abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, i s’entén que ha obtingut un 0 en les activitats que no ha presentat. La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, o la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de suspens (amb un zero) en l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, ja que desvirtua l’autoria de l’exercici. El professor informa el cap d’estudis dels casos de còpia, plagi i procediments fraudulents i una conducta reiterada en aquests fets comporta la sol·licitud d’obertura d’un expedient disciplinari a l’estudiant.
Avaluació única Tots els estudiants estan, per defecte, en règim d’avaluació continuada (AC), excepte els que sol·licitin formalment el d’avaluació única (AU). Els estudiants poden acollir-se a l’avaluació única de les assignatures si ho sol·liciten dins el termini establert, que és d’un mes i mig a partir de l’inici del quadrimestre corresponent.
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
DAHL, R. Who governs? Democracy and power in an American city. New Haven : Yale University Press, 1961.
DAHL, R.; TUFTE, E.R. Size and democracy. Stanford : Stanford University Press, 1973.
DAHRENDORF, R. Después de la democracia. Barcelona : Crítica, 2002.
DAVIES, J.S.; IMBROSCIO, D.L. (eds.). Theories of urban politics. London : Sage, 2009.
HAERPFER, C.W. ET AL. (eds.). Democratization. Oxford : Oxford University Press, 2009.
HEINELT, H.; KÜBLER, D. (eds.). Metropolitan governance in the 21st Century : capacity, democracy and the dynamics of place. London : Routledge, 2005.
LEGATES R.T.; STOUT, F. (eds.). The City Reader, 3rd ed. London : Routledge, 2003.
PADDISON, R. (ed.). Handbook of Urban Studies. London : Sage, 2001.
Article
TOMÀS, M. Metropolitan trends in the world. Issue Paper 1, Metropolis Observatory, 2016.
TOMÀS, M. Explaining Metropolitan Governance. The Case of Spain. Raumforschung und Raumordnung, Volume 75, Issue 3, p. 243–252, 2017.