Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Institucions Polítiques i Rendiment Democràtic

Codi de l'assignatura: 566431

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Mariona Tomas Fornes

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Altres continguts

 

  • FREEDOM HOUSE: Freedom in the World (edició anual)
  • THE ECONOMIST INTELLIGENCE UNIT: Democracy Index (edició anual)
  • TRANSPARENCY INTERNATIONAL: Corruption Perceptions Index (edició anual)

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

 

 

Recomanacions

 

Tenir interès en l’actualitat política i en les polítiques urbanes.


Altres recomanacions

Ganes de participar activament a classe.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

  • Capacitat per reforçar els valors democràtics (pluralisme, igualtat de gènere, sostenibilitat).
  • Capacitat per raonar críticament davant els problemes polítics i socials de l’acció pública.
  • Capacitat per distingir el nivell normatiu i el nivell empíric en la reflexió politològica, i saber-los utilitzar d’una manera adequada al problema plantejat.
  • Habilitat per reflexionar amb perspectiva estratègica o anticipatòria.
  • Capacitat per comprendre i avaluar les polítiques públiques en termes de rendiment i eficiència.

 

  • Capacitat per aplicar la perspectiva de gènere de manera transversal a l’assignatura.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Conèixer la literatura actual: corrents teòrics i autors.

 

Referits a habilitats, destreses

  • Saber redactar un informe.
  • Saber fer una presentació oral.
  • Saber buscar informació a la documentació tècnica i a les bases de dades.
  • Ser capaç d’organitzar i sistematitzar la documentació i les dades.

 

Referits a actituds, valors i normes

  • Participar a classe d’una manera activa i plantejant arguments crítics.
  • Esforçar-se a comprendre diferents perspectives teòriques i metodològiques en l’anàlisi de la governança metropolitana.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Institucions polítiques i rendiment democràtic: fonaments

1.1. Les institucions

1.2. Com mesurar el rendiment democràtic?

2. L’escala local

2.1. La transparència

2.2. La participació ciutadana

2.3. Smart cities i govern obert

3. Governança metropolitana

3.1. Problemàtica

3.2. Models des d’una perspectiva comparada

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assoliment dels objectius de l’assignatura fa necessària una metodologia que combini diferents formes de docència. Així doncs, l’organització del treball destinat a potenciar l’aprenentatge de l’alumnat combina:

  • Les classes teòriques i magistrals, a càrrec de la professora, i ocasionalment de convidats especialitzats (segons les possibilitats a l’abast), destinades a oferir una guia estructurada dels conceptes objecte d’estudi en cadascun dels temes del programa i els continguts de l’assignatura.  
  • Les classes pràctiques, d’acord amb la lectura prèvia de documents, articles, estudis de cas, etc., relacionats amb el contingut de l’assignatura. Es fan debats entre els estudiants per posar en relleu la connexió entre teoria i pràctica.  
  • Fer activitats complementàries (lectures, comentaris de text, vídeos, conferències, etc.), les activitats complementàries (lectures, comentaris de text, vídeos, conferències, etc.) destinades a reforçar i millorar els coneixements adquirits i l’aplicació de les destreses que es pretenen desenvolupar en els estudiants (en horari presencial, combinat amb les classes teòriques).  
  • El suport continuat de l’aprenentatge a través de les tutories personalitzades presencials (en horari d’atenció als alumnes), per guiar-los en les seves hores d’aprenentatge autònom.  


En totes aquestes activitats es fa un esforç per incloure-hi la perspectiva de gènere, tant en els temes tractats com en les referències bibliogràfiques, i es potencien autores que de vegades passen desapercebudes.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada segueix els ítems següents:

  • L’assistència a les classes presencials és altament recomanable, ja que la participació s’avalua.
  • Les activitats que es tenen en compte per avaluar l’aprenentatge són:
    • Una activitat de tipus teoricopràctic sobre els continguts conceptuals de l’assignatura. Aquesta activitat pot ser, per exemple, una recensió de lectures o documentals, recerca d’informació i elaboració d’un petit informe, una presentació oral d’aquests treballs, etc. El pes total en la nota final és del 50 % (25 % és la participació a classe) i les dates concretes de realització s’indiquen a l’inici del curs i en el programa específic de l’assignatura. És obligatori el lliurament de l’activitat programada per ser avaluat.  
    • Una prova de síntesi, de caràcter global, de manera que garanteixi l’assoliment dels objectius de la matèria exposats en el pla docent, tant pel que fa als coneixements que cal adquirir com pel que fa a les habilitats i actituds a desenvolupar. Aquesta prova de síntesi, en el marc de l’avaluació continuada, és un treball, les directrius del qual s’especifiquen en el programa. El pes sobre la nota final és del 50 % restant.  


Per aprovar l’avaluació continuada és necessari obtenir una qualificació mínima d’aprovat en la prova de síntesi. La puntuació final és numèrica, de 0 a 10, i el 5 és la nota de tall per a aprovar.  

L’exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereix la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

A més, a la nota final definitiva, el professorat pot tenir en compte, a més de les proves avaluables, altres tipus d’evidències d’aprenentatge. La valoració que el professor en faci permetrà millorar la nota mitjana obtinguda de la qualificació de les proves avaluables, especialment quan la qualificació final sigui igual o superior a 7 i la nota de la prova de síntesi sigui superior.  

Si l’estudiant d’avaluació continuada no presenta cap activitat avaluable ni fa la prova de síntesi rep la qualificació final de no presentat (NP). Si ha presentat alguna activitat avaluable, però ha abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, i s’entén que ha obtingut un 0 en les activitats que no ha presentat.

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, o la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de suspens (amb un zero) en l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, ja que desvirtua l’autoria de l’exercici. El professor informa el cap d’estudis dels casos de còpia, plagi i procediments fraudulents i una conducta reiterada en aquests fets comporta la sol·licitud d’obertura d’un expedient disciplinari a l’estudiant.

 

Avaluació única

Tots els estudiants estan, per defecte, en règim d’avaluació continuada (AC), excepte els que sol·licitin formalment el d’avaluació única (AU). Els estudiants poden acollir-se a l’avaluació única de les assignatures si ho sol·liciten dins el termini establert, que és d’un mes i mig a partir de l’inici del quadrimestre corresponent.  

L’estudiant que voluntàriament opti per l’avaluació única pot superar l’assignatura mitjançant una prova final d’acreditació d’objectius docents en la data fixada oficialment, en la qual ha d’acreditar els continguts teoricopràctics de l’assignatura. La prova d’avaluació única es concreta en el programa, però ha d’acreditar els mateixos coneixements que l’avaluació continuada, ja que inclou una part teòrica i una de pràctica. La nota mínima per superar la prova és de 5 punts sobre 10.  

La prova d’avaluació única, que ha de permetre avaluar els mateixos coneixements i habilitats que l’avaluació continuada, és diferent de la prova de síntesi perquè el nivell d’exigència sigui equivalent al del conjunt de proves de l’avaluació continuada. Aquesta prova combina elements teòrics (temari) i pràctics (comentari de lectures i altres recursos). A més de la prova, es pot demanar la presentació d’activitats determinades.  

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, o la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de suspens (amb un zero) en l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, ja que desvirtua l’autoria de l’exercici. El professor informa el cap d’estudis dels casos de còpia, plagi i procediments fraudulents. Una conducta reiterada en aquests fets comporta la sol·licitud d’obertura d’un expedient disciplinari a l’estudiant.

 

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BRENNER, N. New state spaces : urban governance and the rescaling of statehood. Oxford : Oxford University Press, 2004.  Enllaç

DAHL, R. Who governs? Democracy and power in an American city. New Haven : Yale University Press, 1961.

Enllaç al CCUC  Enllaç

DAHL, R.; TUFTE, E.R. Size and democracy. Stanford : Stanford University Press, 1973.

Enllaç al CCUC  Enllaç

DAHRENDORF, R. Después de la democracia. Barcelona : Crítica, 2002.  Enllaç

DAVIES, J.S.; IMBROSCIO, D.L. (eds.). Theories of urban politics. London : Sage, 2009.  Enllaç

HAERPFER, C.W. ET AL. (eds.). Democratization. Oxford : Oxford University Press, 2009.

HEINELT, H.; KÜBLER, D. (eds.). Metropolitan governance in the 21st Century : capacity, democracy and the dynamics of place. London : Routledge, 2005.

Enllaç al CCUC  Enllaç

JOHN, P.; MOSSBERGER, K.; CLARKE, S.E. (eds.). The Oxford Handbook of Urban Politics. New York : Oxford University Press, 2012.  Enllaç

JOUVE, B. Cuestiones sobre gobernanza urbana. Barcelona : Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, 2005.  Enllaç

LEGATES R.T.; STOUT, F. (eds.). The City Reader, 3rd ed. London : Routledge, 2003.  Enllaç

NORRIS, P. Driving democracy : do power-sharing institutions work? Cambridge : Cambridge University Press, 2008.  Enllaç

PADDISON, R. (ed.). Handbook of Urban Studies. London : Sage, 2001.  Enllaç

ROSANVALLON, P. La legitimidad democrática : imparcialidad, reflexividad y proximidad. Barcelona : Paidós, 2010.  Enllaç

Article

TOMÀS, M. Metropolitan trends in the world. Issue Paper 1, Metropolis Observatory, 2016.

https://www.metropolis.org/observatory/en/docs/Issue_Paper_vol1_Metropolitan_trends_in_the_world_v1.pdf

TOMÀS, M. Explaining Metropolitan Governance. The Case of Spain. Raumforschung und Raumordnung, Volume 75, Issue 3, p. 243–252, 2017.