Pla docent de l'assignatura
Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Agenda i Disseny de les Polítiques Públiques

Codi de l'assignatura: 566434

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Ana Maria Palau Roque

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 3

Programa únic: S

Més informació

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

-  Teoricopràctica

Presencial

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

Recomanacions

 

Aquest curs s’adreça a les persones que vulguin aprofundir en el coneixement de les polítiques públiques, i en concret en el procés de formació de l’agenda pública, política i mediàtica.  Per seguir el curs és imprescindible tenir un bon coneixement de l’anglès, especialment comprensió lectora, perquè la majoria de lectures del curs són en anglès.

Competències que es desenvolupen

 

CG1.- Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica, i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques). CE1.- Domini de tècniques, procediments i instruments d’anàlisi de l’acció pública. CE3.- Domini de les diverses maneres de presentar les investigacions. CE9.- Capacitat per organitzar dades, teories i mètodes per dur a terme una investigació pròpia o en equip. CE10.- Coneixement de les diferents formes d’organització de la informació de les institucions públiques.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Aquest curs té dos grans objectius: — Entendre el procés de formació de l’agenda política, és a dir, com i per què determinats problemes o maneres d’entendre els problemes públics es tenen en compte en un moment determinat. — Analitzar la interrelació entre l’agenda política, l’agenda mediàtica i l’opinió pública, és a dir, com es configura l’agenda mediàtica i fins a quin punt els mitjans influencien l’agenda política i la percepció que els ciutadans tenim dels problemes públics. A més de coneixements teòrics i empírics sobre aquestes qüestions, el curs proporciona també coneixements metodològics per a l’anàlisi qualitativa i quantitativa de l’agenda, i de manera més general de les polítiques públiques, a partir de l’estudi i aplicació de la metodologia desenvolupada pel Comparative Agendes Project (www.comparativeagendas.info) i en el context espanyol pel grup de recerca Q-Dem (www.q-dem.com).

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a l’anàlisi de l’agenda

*  L’agenda: concepte i tipologies

Indicadors per a l’estudi de l’agenda: capacitat, diversitat i volatilitat 

Establiment de l’agenda, «framing» i «priming»

2. Determinants del canvi en l’agenda

*  Situacions de crisi i factors exògens 

Ideologia i preferències polítiques

El paper de les institucions

3. Agenda i mitjans de comunicació

*  Agenda i sistemes mediàtics

L’impacte dels mitjans de comunicació en l’opinió pública

Interrelació entre agenda política i agenda mediàtica

Xarxes socials i «fake news»

4. Aspectes metodològics

*  Estudis de cas

Bases de dades per a l’estudi de la dinàmica de l’agenda

Aproximació metodològica a l’anàlisi del «framing»

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El curs s’estructura en sessions presencials en forma de seminaris: — L’alumne ha d’haver fet les lectures obligatòries abans de cada seminari. — Les lectures es treballen a classe a partir de diferents activitats que són majoritàriament en grup. — Totes les classes es basen en la participació dels estudiants i tenen com a objectiu transmetre coneixements i desenvolupar la capacitat per analitzar la interrelació entre l’agenda política, l’agenda mediàtica i l’opinió pública.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada El sistema ordinari d’avaluació és l’avaluació continuada. Els estudiants que no sol·licitin l’avaluació única en el termini establert (que és d’un mes i mig a partir de l’inici del curs) segueixen l’avaluació continuada. Els dos sistemes d’avaluació avaluen el mateix nivell d’aprenentatge i els mateixos objectius de l’assignatura. En el cas de l’avaluació continuada, la nota final és la resultant de dues activitat d’avaluació (40 % cadascuna). L’estudiant ha de treballar, a partir dels materials facilitats, en la resolució d’estudis de cas i problemes. L’avaluació té com a objectiu aconseguir una aplicació pràctica dels continguts teòrics treballats a les sessions. La resta, el 20 %, avalua la participació de l’estudiant en els seminaris fets al llarg del curs.  Les qualificacions de totes les activitats avaluables obligatòries es fan públiques com a màxim quinze dies naturals després d’haver-se fet o lliurat. Si l’estudiant d’avaluació continuada no presenta cap activitat avaluable ni fa la prova de síntesi rep la qualificació final de no presentat. Si ha presentat alguna activitat avaluable, però ha abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, entenent que ha obtingut zero en les activitats que no ha presentat. La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, o la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de suspens (amb zero) en l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, ja que desvirtua l’autoria de l’exercici. El professor ha d’informar el cap d’estudis dels casos de còpia, plagi i procediments fraudulents. Una conducta reiterada en aquests fets comporta la sol·licitud d’obertura d’un expedient disciplinari a l’estudiant. En cas que l’evolució de la pandèmia de COVID-19 obligui a suspendre la presencialitat, aquest fet no afectarà l’avaluació, ja que no es preveu cap tipus d’avaluació presencial.   Avaluació única En el cas de l’avaluació única, la nota final és el resultat d’una prova final (100 % de la nota) que requereix haver llegit i treballat tots els materials i lectures facilitats al llarg del curs. En el sistema d’avaluació única s’ha de fer una prova de síntesi que equival al 100 % de la nota. És una prova única final que avalua el conjunt del programa de l’assignatura, i els coneixements, les habilitats i les destreses adquirits en les lectures i altres activitats de l’assignatura. En cas que l’evolució de la pandèmia de COVID-19 obligui a suspendre la presencialitat, aquest fet no afectarà l’avaluació, ja que no es preveu cap tipus d’avaluació presencial. Reavaluació Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BAUMGARTNER, Frank.; JONES, Bryan.D. Agendas and instability in American politics. Chicago : University of Chicago Press, 2009.  

HALLIN, Daniel C.; MANCINI, Paolo. Comparing media systems: Three models of media and politics. Cambridge university press, 2004.  

JONES, Bryan D.; BAUMGARTNER, Frank R. The politics of attention: How government prioritizes problems. University of Chicago Press, 2005.

Enllaç al CCUC  

NORRIS, Pippa, et al. A virtuous circle: Political communications in postindustrial societies. Cambridge University Press, 2000.  

WALGRAVE, Stefaan.; GREEN-PEDERSEN, Christopher. Agenda setting in a comparative perspective. Chicago : Chicago University Press.

CHAQUÉS-BONAFONT, Laura.; PALAU, Anna M.; BAUMGARTNER, Frank. Policy dynamics in Spain. Londres : Palgrave, 2014.

BUSBY, Ethan; FLYNN, D. J.; DRUCKMAN, James N. Studying framing effects on political preferences: Existing research and lingering questions. In: Doing news framing analysis II. Routledge, 2018. p. 27-50.

BAUMGARTNER, Frank R.; JONES, Bryan D. Agendas and instability in American politics. University of Chicago Press, 2010.

MCCOMBS, Maxwell; VALENZUELA, Sebastián. Setting the agenda: Mass media and public opinion. John Wiley & Sons, 2020.

NORRIS, Pippa. The digital divide. Routledge, 2020.

BYERLY, Carolyn M.; ROSS, Karen. Women and media: A critical introduction. John Wiley & Sons, 2008.

SOROKA, Stuart N.; WLEZIEN, Christopher. Degrees of democracy: Politics, public opinion, and policy. Cambridge University Press, 2010.

BENNETT, W. Lance; ENTMAN, Robert M. (ed.). Mediated politics: Communication in the future of democracy. Cambridge University Press, 2000.

CHADWICK, Andrew; HOWARD, Philip N. (ed.). Routledge handbook of Internet politics. Taylor & Francis, 2010.

OATES, Sarah. Introduction to media and politics. Sage, 2008.

BENNETT, W. Lance; SEGERBERG, Alexandra. The logic of connective action: Digital media and the personalization of contentious politics. Information, communication & society, 2012, 15.5: 739-768.

ANDUIZA, Eva, et al. (ed.). Digital media and political engagement worldwide: A comparative study. Cambridge University Press, 2012.

SCHEUFELE, Dietram A.; IYENGAR, Shanto. The state of framing research: A call for new directions. The Oxford Handbook of Political Communication Theories. New York: Oxford UniversityPress, 2012, 1-26.

FREELON, Deen; WELLS, Chris. Disinformation as political communication. Taylor & Francis 2020.

VOWE, Gerhard; HENN, Philipp (ed.). Political communication in the online world: Theoretical approaches and research designs. Routledge, 2015.

Article

WALGRAVE, S.; VAN AELST, P. "The contingency of the mass media’s political agenda-setting power. Towards a preliminary theory", dins Journal of communication, núm. 56(1), 2006, pàgs. 88-109.  

MASIP, Pere; SUAU-MARTÍNEZ, Jaume; RUIZ-CABALLERO, Carlos. Questioning the selective exposure to news: understanding the impact of social networks on political news consumption. American behavioral scientist, 2018, 62.3: 300-319.

HUMPRECHT, Edda. Where ‘fake news’ flourishes: a comparison across four Western democracies. Information, Communication & Society, 2019, 22.13: 1973-1988.

ENTMAN, Robert M. Framing: Toward clarification of a fractured paradigm. Journal of communication, 1993, 43.4: 51-58.

SCHEUFELE, Dietram A.; TEWKSBURY, David. Framing, agenda setting, and priming: The evolution of three media effects models. Journal of communication, 2007, 57.1: 9-20.

DRUCKMAN, James N. On the limits of framing effects: Who can frame?. The journal of politics, 2001, 63.4: 1041-1066.

BOYDSTUN, Amber E.; BEVAN, Shaun; THOMAS III, Herschel F. The importance of attention diversity and how to measure it. Policy Studies Journal, 2014, 42.2: 173-196.

HALLIN, Daniel C.; MANCINI, Paolo. Ten years after comparing media systems: What have we learned?. Political Communication, 2017, 34.2: 155-171.

WALGRAVE, Stefaan; TRESCH, Anke; LEFEVERE, Jonas. The conceptualisation and measurement of issue ownership. West European Politics, 2015, 38.4: 778-796.