Pla docent de l'assignatura
Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: TICs i Processos Polítics

Codi de l'assignatura: 566435

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jesus Palomar Baget

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Altres continguts

 

Els articles de suport bàsic i complementari del curs es lliuren en format digital durant el curs, o bé a través del Campus Virtual o bé per correu electrònic.

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

-  Teoricopràctica

Presencial

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

Competències que es desenvolupen

 

CG1.- Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica, i capacitat per mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques). CE1.- Domini de tècniques, procediments i instruments d’anàlisi de l’acció pública. CE3.- Domini de les diverses maneres de presentar les investigacions. CE9.- Capacitat per organitzar dades, teories i mètodes per dur a terme una investigació pròpia o en equip. CE10.- Coneixement de les diferents formes d’organització de la informació de les institucions públiques.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements — Distingir clarament les perspectives normatives de les positives.   — Definir amb precisió i rigor els conceptes que constitueixen els eixos vertebradors de les TIC en els processos polítics.   — Identificar els elements clau que permeten valorar els efectes de les TIC sobre els processos polítics. En concret sobre: a) l’acció política individual i col·lectiva; b) l’estructura i el funcionament dels partits polítics, i c) l’activitat parlamentària i de govern.   Referits a habilitats, destreses — Combinar la reflexió teòrica amb l’anàlisi empírica o l’estudi de cas.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Perspectives teòriques sobre els efectes de les TIC en els processos polítics

*  
Aquest bloc se centra en el coneixement i anàlisi de la literatura sobre les noves tecnologies i els processos polítics, per discutir-ne l’abast així com entreveure el desenvolupament dels blocs següents.

2. Acció política i TIC

3. Partits polítics i TIC

4. Parlaments i TIC

5. Governs i TIC: l’Administració electrònica

6. TICS i perspectiva de gènere

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura s’estructura en cinc mòduls didàctics. Cada mòdul duu associades unes lectures fonamentals (obligatòries) i d’altres de complementàries. Les lectures obligatòries ofereixen la perspectiva teòrica necessària per contextualitzar el procés polític tractat; les lectures complementàries es basen en estudis de cas o en recerques empíriques que permeten contrastar o aprofundir en el contingut tractat en el mòdul. Les lectures complementàries serveixen d’exemples dels exercicis que s’han de fer per superar l’assignatura. La introducció als mòduls ofereix una guia de lectura dels textos considerats de lectura obligatòria i fonamental. El funcionament de les sessions presencials es pretén actiu, a partir de la lectura dels documents subministrats pel docent, i la sessió es dedica a debatre’n els continguts i a aprofundir en els aspectes més rellevants. La participació activa i informada és, per tant, un requisit indispensable que ha d’assumir l’alumne. Per fer les tutories s’ha de concertar una cita amb el professor a través del correu electrònic.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada La superació de l’assignatura mitjançant l’avaluació continuada pressuposa necessàriament l’estudi de cada mòdul i fer les lectures obligatòries. El seguiment correcte de l’avaluació continuada compromet l’estudiant a dur a terme les activitats proposades de manera individual i original. La nota final de l’avaluació continuada s’obté a partir d’una única prova d’avaluació, que té dos apartats, i és la nota mitjana obtinguda en aquests dos apartats de la prova. Per obtenir aquesta qualificació és necessari haver lliurat i aprovat els exercicis dels dos apartats de què consta l’assignatura. Totes les parts tenen el mateix pes sobre la nota final, un 45 %. La qualificació restant es fa a partir de criteris com la participació a les sessions i presentacions de treballs, entre d’altres. El professorat pot tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals. La valoració que el professorat faci d’aquestes evidències permetrà millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables. Especialment escau aquest fet quan la qualificació final és igual o superior a 7 i la nota de la prova de síntesi és superior. Reavaluació Hi ha la possibilitat de reavaluació, segons la normativa acadèmica vigent. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant, sens perjudici del que disposa el punt 9 de la normativa academicodocent.     Avaluació única Hi ha la possibilitat d’acollir-se a l’avaluació única, però s’ha d’haver manifestat per escrit la renúncia a seguir l’avaluació continuada abans de la tercera sessió presencial programada del curs. L’avaluació única consisteix en un examen, de quatre hores màxim, en què s’ha de resoldre un cas pràctic emprant tots els enfocaments teòrics i els estudis de cas analitzats durant el seminari. Reavaluació Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

SUNSTEIN, C.R. República.com : Internet, democracia y libertad. Barcelona [etc.] : Paidós, cop. 2003.  

RENIU, J.M. (ed.). E-voting : the last electoral revolution. Barcelona : Institut de Ciències Polítiques i Socials, 2008.  

NORRIS, P. Digital divide : civic engagement, information poverty, and the internet worldwide. Cambridge [etc.] : Cambridge University Press, 2001.  

TRECHSEL, A.H.; MÉNDEZ, F. (eds.). The European Union and e-voting : addressing the European Parliament’s internet voting challenge. London [etc.] : Routledge, 2005.  

BENACH, E. Política 2.0. Barcelona : Angle ; Alzira : Bromera ; Valls : Cossetània, 2010.  

COTINO, L. (coord.). Libertades, democracia y gobierno electrónicos. Granada : Comares, 2006.  

MARTÍ, J.L.; BERTRAN, L. La participació democràtica digital al món : informe 2006. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Mediterrània : Fundació Catalunya Segle XXI, 2007.  

SÁNCHEZ, J. La democràcia electrònica. Barcelona : UOC, 2005.  

COLOMBO, C. E-Participación : las TIC al servicio de la innovación democrática. Barcelona : Editorial UOC, 2007.  

RÍOS, D. ET AL. Democracia electrónica. Madrid [etc.] : LID, 2008.

Enllaç al CCUC  

AIBAR, E.; URGELL, F. Estat, burocràcia i xarxa : administració electrònica i canvi organitzatiu. Barcelona : Ariel, 2007.

Enllaç al CCUC  

Xarxa d’Innovació Pública. 42 veus sobre govern obert. Barcelona, 2014.

Accés al llibre electrònic  

Unión Interparlamentaria, Informe mundial de 2018 sobre el parlamento electrònico.

https://www.ipu.org/file/5921/download  

Betancourt, Valeria. Global Information Society Watch 2013 Women’s rights, gender and ICTs. (2013)

https://giswatch.org/sites/default/files/gisw13_chapters_0.pdf  

Barrat, J. y Pérez-Moneo, M., La digitalización de los partidos políticos y el uso del voto electrónico (2019)

https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=741087  

Borge, Rosa. «Jornada “La participació ciutadana a través de les noves plataformes digitals #eParticipacioUOC”». IDP: revista d’Internet, dret i política, [en línia], 2019, Núm. 29.

https://doi.org/10.7238/idp.v0i29.3214  

Velasco Rico, Clara Isabel. «Personalització, proactivitat i intel·ligència artificial. Un nou paradigma per a la prestació electrònica de serveis públics?». IDP: revista d’Internet, dret i política, [en línia], 2020, Núm. 30.

https://doi.org/10.7238/10.7238/idp.v0i30.3226  

Vega Maza, Marina. «Auge del blockchain i les seves possibilitats reals d’aplicació en els registres de les Administracions públiques». IDP: revista d’Internet, dret i política, [en línia], 2019, Núm. 28

https://doi.org/10.7238/idp.v0i28.3154  

Article

Torres-Soriano, Manuel R., Internet como motor del cambio político: ciberoptimistas y ciberpesimistas. Revista del Instituto Español de Estudios Estratégicos, ISSN-e 2255-3479, número 1, p. 127-148

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4275876.pdf  

Institut Català de les Dones, Dossier estadístic Dones en les TIC 2021

https://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/Observatori/03_dossiers_estadistics/Dones-en-les-TIC_2021_final.pdf  

Barceló Compte, Rosa. «L’impacte de la tecnologia blockchain en la contractació privada: cap a una contractació intel·ligent?». IDP: revista d’Internet, dret i política, [en línia], 2021, Núm. 33

https://doi.org/10.7238/idp.v0i33.375171  

Cerrillo, Agustí. «El dret al servei d’una intel·ligència artificial centrada en l’ésser humà i en les institucions». IDP: revista d’Internet, dret i política, [en línia], 2020, Núm. 30

https://doi.org/10.7238/idp.v0i30.3229  

Kurban, Can; Peña-López, Ismael; Haberer, Maria. «Què és la tecnopolítica? Esquema conceptual per a entendre la política en l’era digital». IDP: revista d’Internet, dret i política, [en línia], 2017, Núm. 24.

https://doi.org/10.7238/idp.v0i24.3061  

Julià Barceló, Maria. «Col·loqui: nous perfils professionals per a una nova Administració pública». IDP: revista d’Internet, dret i política, [en línia], 2019, Núm. 28

https://doi.org/10.7238/idp.v0i28.3189  

Rodon, Toni; Martori, Francesc; Cuadros, Jordi. «L’activisme per Twitter davant la mobilització nacionalista: el cas de la Diada catalana de 2016». IDP: revista d’Internet, dret i política, [en línia], 2018, Núm. 26, p. 15-29

https://doi.org/10.7238/idp.v0i26.3120  

Text electrònic

CRIADO, J.I.; ROJAS-MARTÍN, F. (eds.). Casos de éxito en redes sociales digitales de las administraciones públicas. Barcelona : Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2015.  

CRIADO, J.I.; ROJAS-MARTÍN, F. (eds.). Las redes sociales digitales en la gestión y las políticas públicas. Barcelona : Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2013.