Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: L'Observatori del Govern Local

Codi de l'assignatura: 566436

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Esther Pano Puey

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

 

-  Teoria

Presencial

 

16

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

9

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències que es desenvolupen

 

  • Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica, i capacitat per mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).
  • Capacitat per disposar de tècniques, procediments i instruments d’anàlisi de l’acció pública.
  • Domini de les diferents formes de presentació de les investigacions.
  • Capacitat per organitzar dades, teories i mètodes per dur a terme una investigació pròpia o en equip.
  • Capacitat per conèixer diferents formes d’organització de la informació en les institucions públiques.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Estudiar la naturalesa del govern local.
  • Estudiar la realitat municipal catalana.
  • Conèixer l’evolució i les transformacions dels governs locals.
  • Conèixer els aspectes organitzatius i formals del sistema institucional català.

 

Referits a habilitats, destreses

  • Desenvolupar la capacitat d’anàlisi en relació amb la xarxa institucional local.
  • Treballar amb visió estratègica.
  • Identificar elements que permetin l’anàlisi i la millora.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El govern local com a objecte d’estudi i d’anàlisi

*  El govern local com a objecte d’estudi i anàlisi planteja peculiaritats que cal tenir en compte per evitar problemes metodològics.

En aquest mòdul s’analitzen aquestes característiques i es plantegen els possibles mecanismes per incorporar-les.

2. Els apropaments d’estudi i anàlisi de govern local

*  Hi ha diversos mètodes i perspectives d’anàlisi del govern local. En aquest mòdul s’analitzen diferents plantejaments i l’encaix en cada cas en funció de la tipologia d’estudi i de la temàtica.

3. El govern local català: una visió general

*  Els governs locals català i espanyol tenen determinades característiques diferenciadores d’altres subsistemes locals. En aquest mòdul se n’analitzen l’estructura política i administrativa, les fórmules estructurals i les funcions i competències.

4. Les polítiques públiques locals

*  Els municipis desenvolupen un conjunt de polítiques públiques en matèries diverses. En aquest mòdul s’estudia una política pública concreta, la diversitat i pluralitat de plantejaments i es fa un apropament al concepte de bona pràctica i innovació.

5. Els models comparats de govern local

*  El govern local es posiciona i construeix d’una manera diferent en cada estat. En aquest mòdul s’analitzen els principals trets dels sistemes de govern local del nostre entorn.

6. Grandària i govern local: fusions i xarxes

*  La grandària dels municipis és un espai de debat recurrent en els estudis locals. En aquest mòdul s’analitzen les principals propostes i debats en aquesta matèria.

7. Perspectiva de gènere i govern local. Alcaldies, plens, governs i polítiques públiques

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

En aquesta assignatura es treballa l’anàlisi del govern local a partir de dues perspectives diferents: d’una banda, un acostament de tipus teòric que permeti conèixer les principals visions aportades per la literatura i, per l’altra, una visió aplicada que permeti dur a la pràctica els coneixements adquirits.

A les sessions es treballa a partir de la lectura i l’estudi de textos i de l’anàlisi de dades empíriques. El seguiment del curs implica l’assistència a les sessions teòriques, la lectura de la bibliografia recomanada i fer les activitats de caràcter pràctic.

En el decurs d’aquestes sessions es fomenta el diàleg i el contrast de criteris en relació amb les diferents qüestions problemàtiques que es vagin plantejant. En alguns casos, es recomana de manera especial el treball en equip previ a la la sessió, per afavorir la màxima participació i aportació d’idees.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Hi ha dues opcions possibles d’avaluació de l’assignatura. L’opció per defecte és l’avaluació continuada. Els estudiants que no puguin seguir el curs d’acord amb els criteris del model de l’avaluació continuada poden acollir-se a la modalitat d’avaluació única.

L’avaluació continuada exigeix:

  • Assistir a les sessions presencials de l’assignatura.
  • Lliurar les pràctiques i activitats que s’indiquen durant el curs (40 % de la nota final).
  • Superar la prova de síntesi final (60 % de la nota).

 

Avaluació única

Els alumnes que sol·licitin ser avaluats mitjançant l’avaluació única, d’acord amb el procediment establert, han de superar una única prova final. La prova consta de diverses preguntes en què s’ha desenvolupar la resposta.

 

Reavaluació

Els estudiants que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ANDUIZA, E.; CRESPO, I.; MÉNDEZ, M. Metodología de la ciencia política. Madrid : Centro de Investigaciones Sociológicas, 2009.  Enllaç

BÄCK, H.; HEINELT, H.; MAGNIER, A. (eds.). The European Mayor. Wiesbaden : VS Verlag für Sozialwissenschaften, 2006.

Enllaç al CCUC  Enllaç

HEINELT, H.; BERTRANA, X. (eds.). The second tier of local government in Europe : provinces, counties, départements and Landkreise in comparison. New York : Routledge, 2011.  Enllaç

KERSTING, N.; VETTER, A. (eds.). Reforming local government in Europe : closing the gap between democracy and efficiency. Opladen : Leske + Budrich, 2003.  Enllaç

MAGRE, J. L’alcalde a Catalunya. Barcelona : Institut de Ciències Polítiques i Socials, 1999.  Enllaç

MAGRE, J. (ed.). Informe de l’Observatori de Govern Local. Barcelona : Fundació Carles Pi i Sunyer, 2006.  Enllaç

MIR, J. Manual de govern local. Barcelona : Federació de Municipis de Catalunya, 2000.  Enllaç

MORENO, A.M. (ed.). Local government in the member states of the European Union : a comparative legal perspective. Madrid : Instituto Nacional de Administración Pública, 2012  Enllaç

NORTON, A. International handbook of local and regional government : a comparative analysis of advanced democracies. Edward Elgar, 1994.  Enllaç

VILALTA, M. (coord.). La despesa de caràcter discrecional dels ajuntaments i el seu finançament : exercicis 2004 i 2005. [Barcelona] : Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis, 2008.  Enllaç

Article

MAGRE; BERTRANA. "Exploring the limits of institutional change : the direct election of mayors in western Europe", dins Local government studies, vol. 33, núm. 2, 2007, pàgs. 181-194.  Enllaç