Pla docent de l'assignatura

 

 

Catalą Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Sistemes d'Escriptura de la Mediterrąnia i del Prņxim Orient Antic

Codi de l'assignatura: 568398

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Sergio Ramon Grau Guijarro

Departament: Departament de Filologia Cląssica, Romąnica i Semķtica

crčdits: 5

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoricoprąctica

Presencial

 

28

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

12

 

-  Seminari

Presencial

 

10

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autņnom

45

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 


CG0 Parlar bé en públic
CG1 Llegir críticament texts i avaluar-ne de manera adequada la informació, interpretant així correctament el seu sentit.
 CG2 Exposar els coneixements adquirits d’una manera clara i elaborar-los d’una manera creativa.
CG3 Debatre sobre opinions amb bona voluntat i independència de criteri, respectant l’ètica i la integritat intel·lectual i mostrant claredat i rigor en l’avaluació dels arguments propis i aliens.
CG4 Utilitzar correctament els procediments bàsics del treball intel·lectual. és a dir, les eines necessàries per a l’adquisició de coneixements (fonts, bibliografia, disciplines auxiliars) i les tècniques d’exposició i divulgació dels resultats obtinguts (escriptura de recensions i treballs d’investigació, preparació de conferències i intervencions públiques en debats).
CG5 Treballar en equips que promoguin una investigació de tipus multidisciplinar i integrador dels elements comuns a diverses tradicions culturals.
CG6 Seguir puntualment els avenços dels coneixements exposats en l’àmbit de la comunitat científica internacional.
CG7 Reconèixer la presència d’elements dels seus estudis en els debats actuals extraacadèmics i utilitzar-los correctament per a la interpretació de la realitat present.
CB6 Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o una oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context d’investigació.
CB7 Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amples (o multidisciplinars) relacionats amb la seva àrea d’estudi.
CB8 Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, essent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.
CB9 Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i les raons últimes que les sostenen a públics especialitzades i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.
CB10 Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin seguir estudiant d’una forma que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma. 
CE1 Conèixer profundament els conceptes fonamentals de les cultures de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat, apreciant tant els elements comuns a totes elles com els específics de cadascuna.
CE2 Dominar els conceptes fonamentals de les llengües de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat, tant les estructures lingüístiques com els suports i mitjans d’escriptura.
CE6 Accedir críticament als textos de les cultures de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat utilitzant les eines filològiques específiques del seu estudi i incorporant també els recursos que ofereixen les noves tecnologies.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Conèixer els diversos sistemes d’escriptura utilitzats a la Mediterrània i al Pròxim Orient en el primer i el segon mil·lenni abans de Crist.

 

Referits a habilitats, destreses


Situar els sistemes d’escriptura en els seus contextos històrics i culturals i valorar la influència que exerceixen sobre la transmissió del coneixement i de l’expressió literària dins de cada cultura. 

 

Referits a actituds, valors i normes


Esforçar-se per compartir amb el grup classe els seus propis assoliments.

 


Adoptar una actitud de crítica constructiva davant del grup.

 


Acceptar les valoracions crítiques i els suggeriments dels altres membres del grup.

 

 

Blocs temątics

 

Nśm..

Tķtol

1

Introducció als sistemes d’escriptura de l’antiguitat.

2

Escriptures cuneiformes

3

Escriptures jeroglķfiques: Egipte

4

Escriptures alfabčtiques del Prņxim Orient Antic

5

Escriptures gregues: Linial A i B i alfabets.

6

Escriptures ibčriques.

7

Escriptures itąliques i llatines.

8

Escriptures anatņlies

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


Els estudiants adquireixen els fonaments teòrics i pràctics dels diversos sistemes d’escriptura del món antic (pictogrames, jeroglífics, sil·labaris, alfabets...) tot assistint a les sessions dels set blocs temàtics (del 2 al 8) en els quals està estructurat el temari. Aquestes classes de caràcter teòrico-pràctic són impartides per especialistes procedents de les diverses àrees científiques que configuren el programa del màster (assiriòlegs, semitistes, hel·lenistes, llatinistes, indoeuropeistes i especialistes en llengües paleohispàniques). L’estudiant pot aprofundir la seva formació en una d’aquestes àrees realitzant un treball sota la direcció d’un dels professors de l’assignatura.  

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’assistència a les sessions, la participació a classe i l’aprofitament de les tutories personalitzades permetran aprovar l’assignatura. L’elaboració d’un treball acordat amb algun membre del professorat de l’assignatura o d’una prova escrita podrà qualificar per a una nota superior.

La reavaluació segueix el format de l’avaluació única.

 

Avaluació śnica

En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.

 

L’avaluació única consistirà en un examen o un treball amb el valor del 100% de la nota.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

JEAN, Georges, Langages de signes. L´Écriture et son double, Paris: Gallimard, 1989.  EnllaƧ

DEBRAY, Régis, Introduction à la médiologie, Paris: Presses Universitaires de France, 2000.   EnllaƧ

ECO, Umberto, Il segno, Milano: Mondadori, 21971.   EnllaƧ

COHEN, MARCEL, La Grande Invention de l’écriture et son évolution. [I] Texte. [2] Documentation et Index, Paris: Imprimerie Nationale, 1958.   EnllaƧ

GELB, IGNACE J., A study of writing: The Foundations of Grammatology, Chicago: Univ. of Chicago Press, 21963.   EnllaƧ

DANIELS, PETER T. / BRIGHT, WILLIAM (Eds.), The World’s Writing Systems, New York / Oxford: Oxford University Press, 1996.   EnllaƧ

COULMAS, FLORIAN, Writing systems: An introduction to their linguistic Analysis (Cambridge Textbooks in Linguistics), Cambridge: Cambridge University Press, 2003.  EnllaƧ

SAMPSON, GEOFFREY, Writing systems: A linguistic introduction, Stanford CA: Stanford University Press, 1985.   EnllaƧ

DEFRANCIS, JOHN, Visible speech: The diverse oneness of writing systems, Honolulu: Univ. of Hawaii Press, 1989.   EnllaƧ

SPROAT, RICHARD, A Computational Theory of Writing Systems (Studies in Natural Language Processing), Cambridge: Cambridge University Press, 2000.  EnllaƧ

WOODS, CHRISTOPHER (ed.), Visible Language: Inventions of Writing in the Ancient Middle East and Beyond (Oriental Institute Museum Publications 32), Chicago: The Oriental Institute of the University of Chicago, 2010.  EnllaƧ

SASS,B. The Genesis of the Alphabet and Its Development in the Second Millenium B.C. Ägypten und Altes Testament 13, Wiesbaden: Harrassowitz, 1988.  EnllaƧ

ROLLSTON, C.A. Writing and Literacy in the World of Ancient Israel: Epigraphic Evidence from the Iron Age. Archaeology an Biblical Studies 11, Atlanta: Society of Biblical Literature, 2010.  EnllaƧ

SASSON, J.M. (ed.) Civilizations of the Ancient Near East, vol. IV, Nova York, 1995.   EnllaƧ

CHADWICK BENNETT, EMMETT L. JR. (ed.), Chadwick, John, The Mycenae Tablets II, The American Philosophical Society 195.  EnllaƧ

CHADWICK, J., El enigma micénico, el desciframiento de la escritura lineal B, Madrid: Taurus, 1962.  EnllaƧ

CHADWICK, J. El mundo micénico, Madrid: Alianza editorial, 1978.  EnllaƧ

HOOKER, J.T. (ed.), Reading the Past. Ancient Writing from Cuneiform to the Alphabet, Londres: British Museum 1990.  EnllaƧ

RUIPÉREZ, M., Melena, J.L., Los griegos micénicos, Madrid: Historia 16, 1990.  EnllaƧ

BUCK, CARL D., The Greek Dialects, Univ. of Chicago Press, 1928, reprint 1973.  EnllaƧ

CAMPBELL, GEORGE L., Handbook of Scripts and Alphabets, Londres: Routledge 1997.  EnllaƧ

EGEA, I.M. Documenta Selecta ad Historiam Linguae Graecae Inlustrandam, vol. I, U. País Vasco, 1988.  EnllaƧ

HEUBECK, A., Schrift, Göttingen, 1979.

JEFFERY, H. The Local Scripts of Archaic Greece, Oxford, 1961.  EnllaƧ

VAN GRONINGEN, Greek Palaeography, Leiden, 1963.  EnllaƧ

HOZ, J. DE, Historia lingüística de la Península Ibérica en la antigüedad: I. Preliminares y mundo meridionalprerromano, Madrid 2010; II. El mundo ibérico prerromano y la indoeuropeización, Madrid 2011.  EnllaƧ

MONCUNILL, N., Lèxic d’inscripcions ibèriques (1991-2006), Barcelona 2007.  EnllaƧ

ORDUÑA, E., Segmentación de textos ibéricos y distribución de los segmentos, Madrid 2006.  EnllaƧ

RODRÍGUEZ RAMOS, J., Análisis de epigrafía ibérica. Victoria-Gasteiz 2004.   EnllaƧ

UNTERMANN, J., Monumenta Linguarum Hispanicarum, Wiesbaden 1975-2000.   EnllaƧ

VELAZA, J., Epigrafía y lengua ibéricas, Madrid 1996.   EnllaƧ

VILLAR, F., Indoeuropeos y no indoeuropeos en la Hispania prerromana, Salamanca 2000.   EnllaƧ

VILLAR, F. – Prósper, B., Vascos, celtas e indoeuropeos: genes y lenguas, Salamanca 2005   EnllaƧ

MALLON, Jean. De l’écriture,Paris 1986.   EnllaƧ

CORBIER, M., Donner à voir donner à lire, Paris, 2006.   EnllaƧ

COOLEY, A.E., ed., Becoming Roman, writing Latin?, Portsmouth, Rhode Island 2002.  EnllaƧ

WALKER, C.B.F., Cuneiform (Reading the Past), London 1987.  EnllaƧ

Capķtol

HEILMANN, L. “L’alfabeto e la pronuncia del greco”, dins Marzorati, Introduzione allo studio della cultura classica, vol. 2 Milà, 1975.   EnllaƧ

BELTRÁN LLORIS, F., «Cultura escrita, epigrafía y ciudad en el ámbito paleohispánico», en Beltrán Lloris, Francisco, Jordán, Carlos y Velaza, Javier, eds., Acta Palaeohispanica IX, Actas del IX Coloquio sobre lenguas y culturas paleohispánicas, Zaragoza 2005, 21-56.   EnllaƧ