Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Sistemes Literaris de la MediterrÓnia i del Pr˛xim Orient Antic

Codi de l'assignatura: 568399

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Sergio Ramon Grau Guijarro

Departament: Departament de Filologia ClÓssica, RomÓnica i SemÝtica

crŔdits: 5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

28

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

Presencial

 

12

 

-  Seminari

Presencial

 

10

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge aut˛nom

45

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 


CG0 Parlar bé en públic
CG1 Llegir críticament texts i avaluar-ne de manera adequada la informació, interpretant així correctament el seu sentit.
 CG2 Exposar els coneixements adquirits d’una manera clara i elaborar-los d’una manera creativa.
CG3 Debatre sobre opinions amb bona voluntat i independència de criteri, respectant l’ètica i la integritat intel·lectual i mostrant claredat i rigor en l’avaluació dels arguments propis i aliens.
CG4 Utilitzar correctament els procediments bàsics del treball intel·lectual. és a dir, les eines necessàries per a l’adquisició de coneixements (fonts, bibliografia, disciplines auxiliars) i les tècniques d’exposició i divulgació dels resultats obtinguts (escriptura de recensions i treballs d’investigació, preparació de conferències i intervencions públiques en debats).
CG5 Treballar en equips que promoguin una investigació de tipus multidisciplinar i integrador dels elements comuns a diverses tradicions culturals.
CG6 Seguir puntualment els avenços dels coneixements exposats en l’àmbit de la comunitat científica internacional.
CG7 Reconèixer la presència d’elements dels seus estudis en els debats actuals extraacadèmics i utilitzar-los correctament per a la interpretació de la realitat present.
CB6 Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o una oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context d’investigació.
CB7 Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amples (o multidisciplinars) relacionats amb la seva àrea d’estudi.
CB8 Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, essent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.
CB9 Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i les raons últimes que les sostenen a públics especialitzades i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.
CB10 Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin seguir estudiant d’una forma que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma. 
CE1 Conèixer profundament els conceptes fonamentals de les cultures de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat, apreciant tant els elements comuns a totes elles com els específics de cadascuna.
CE4 Interrelacionar els aspectes ideològics, socials, polítics, religiosos i culturals de les civilitzacions de la Mediterrània i el Pròxim Orient a l’antiguitat.
CE5 Reconèixer la pervivència de la tradició literària i cultural de l’antiguitat i comprendre i integrar, d’aquesta manera, els elements culturals comuns a Occident.
CE6 Accedir críticament als textos de les cultures de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat utilitzant les eines filològiques específiques del seu estudi i incorporant també els recursos que ofereixen les noves tecnologies.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


Conèixer els sistemes literaris del Pròxim Orient Antic i de la Mediterrània del segon i del primer mil·lenni aC, atenent, especialment, als punts de contacte i de divergència entre elles.

 

Referits a habilitats, destreses


Reconèixer les fases i els textos principals de la història de les cultures a què es refereix l’assignatura.

 


Situar els textos en el seu context històric.

 


Relacionar textos de procedència diversa.

 

Referits a actituds, valors i normes


Esforçar-se per compartir amb el grup classe els seus propis assoliments.

 


Adoptar una actitud de crítica constructiva davant del grup.

 


Acceptar les valoracions crítiques i els suggeriments dels altres membres del grup.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. 1. Pr˛xim Orient Antic. A. Literatura en sumeri. Introducciˇ general, autores i autors de la literatura en sumeri

1.1. Èpica: herois i déus

1.2. Mites

1.3. L’ordre natural

1.4. Els himnes

1.5. Amor i sexe

2. 1. Pr˛xim Orient Antic. B. Literatura en accadi. Introducciˇ general

2.1. Cosmogonies

2.2. Mites infernals

2.3. Literatura sapiencial

2.4. El poema de Gilgameš

2.5. Dones a la literatura en accadi, les protagonistes i les autores

3. Literatura egÝpcia

4. Indoeuropeu

4.1. Textos literaris i epigràfics en el món anatoli antic

5. Mˇn Egeu. Tradiciˇ grega

5.1. Poesia oral. Condicions de preservació

5.2. La figura del poeta

5.3. Èpica: homèrica, hesiòdica, himnes

5.4. Poesia cantada, coral i monòdica

5.5. Elegia i iambe

5.6. Les ocasions de la performance

6. Tradiciˇ romana

6.1. La literatura romana republicana

6.2. La literatura romana a l’època d’August

6.3. La literatura romana d’època imperial

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


En les classes de caràcter teòrico-pràctic d’aquesta assignatura, els professors, procedents de les diverses àrees científiques del màster (assiriologia, semitística, indoeuropeística i filologia grecollatina), presentaran un panorama de les condicions en què es dóna la literatura en el Pròxim Orient Antic i en la Mediterrània de l’antiguitat donant especial relleu als aspectes coincidents i divergents entre elles, tant pel que fa a la coincidència de gèneres (epopeia, poesia religiosa, literatura sapiencial, historiografia etc.) com a la presència de contactes i influències mútues (els casos de les poesia èpica mesopotàmica i grecollatina i de les tradicions sapiencials indoeuropees i semites). També descriuran i situaran les obres més importants d’aquestes literatures en els seus contextos de creació i transmissió, tot mostrant d’aquesta manera l’estructura i la dinàmica dels sistemes literaris d’aquestes cultures. 

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

L’assistència a les sessions, la participació a classe i l’aprofitament de les tutories personalitzades permetran aprovar l’assignatura. L’elaboració d’un treball acordat amb algun membre del professorat del màster o d’una prova escrita podrà qualificar per a una nota superior.

La reavaluació segueix el format de l’avaluació única.

 

Avaluaciˇ ˙nica

En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.

L’avaluació única consistirà en un examen o un treball amb el valor del 100% de la nota. 

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Jeremy Black, Graham Cunningham, Eleanor Robson, Gábor Zólyomi, The Literature of Ancient Sumer, Oxford University Press, Oxford-New York 2004.  Enlla├ž

Benjamin R. Foster, Before the Muses. An Anthology of Akkadian Literature, CDL Press, Bethesda, Maryland, 1996.  Enlla├ž

M.L. West, Indo-European Poetry and Myth. Oxford 2007.   Enlla├ž

Calvert Watkins, How to kill a Dragon, Oxford Univ. Press 1995.  Enlla├ž

Beckman, G. (1996),  Hittite Diplomatic Texts,  Atlanta, Scholars Press.   Enlla├ž

García Trabazo, V. (2002), Textos religiosos hititas, Madrid, Trotta.  Enlla├ž

Haas, W. (2006)- Die hethitische Literatur, Berlin, de Gruyter.  Enlla├ž

Hoffner, H.  A. (1998)  Hittite Myths (2nd Edition), Atlanta, Scholars Press.  Enlla├ž

Hoffner, H.  A. (2009)  Letters from the Hittite Kingdom, Atlanta, Scholars Press.  Enlla├ž

Melchert, H. C. (ed.)  (2003) The Luwians, Leiden-Boston, Brill.  Enlla├ž

M. Finkelberg & G. G. Stoumsa (eds.), Homer, the Bible, and Beyond: Literary and Religious Canons in the Ancient World, Leiden 2003.  Enlla├ž

Marcello Durante, Sulla preistoria della tradizione poetica greca: Continuità della tradizione poetica dall’età micenea ai primi documenti, Edizioni Dell’ Ateneo, 1976.  Enlla├ž

F. Lissarrague, Un flot d’images. Une esthétique du banquet grec, Ed. Adam Biro, Paris 1987.  Enlla├ž

O. Murray (ed.), Sympotica. A symposium on the Symposion, Oxford 1990.  Enlla├ž

Marcel Detienne, Les maîtres de vérité dans la Grèce archaïque, Maspero: Paris 1962 (trd. esp. Los maestros de verdad en la Grecia arcaica).

 

M. Detienne, G. Hamonic (eds.), La déesse parole, Paris 1995.  Enlla├ž

Dupont, Florence, L’Invention de la littérature : de l’ivresse grecque au texte latin, Paris : La Découverte, 1998.(trd. esp. La Invención de la literatura).

 

C. Dougherty and L. Kurke (eds.), Cultural Poetics in Archaic Greece: Cult, Performance, Politics, Oxford 1993.  Enlla├ž

Ruth Scodel, Listening to Homer, Ann Arbor: The University of Michigan Press 2002.  Enlla├ž

Les Chœurs de jeunes filles en Grèce archaïque, 2 vol., Roma (Ateneo), 1977 (tr angl. Choruses of Young Women in Ancient Greece, Lanham - New York - Oxford, Rowman & Littlefield, 1996 ; 20012 – en línia a

http://chs.harvard.edu/wa/pageR?tn=ArticleWrapper&bdc=12&mn=3854)

 

Barbara Kowalzig, Singing for the gods. Performances of Myth and Ritual in Archaic and Classical Greece. Oxford: Oxford University Press 2007  Enlla├ž

P.A. Miller, Lyric texts and lyric consciousness: the birth of a genre from archaic Greece to augustan Rome, London 1994.  Enlla├ž

Albrecht, M. Von (1997-1999), Historia de la literatura romana (trad. de D. Estefanía i A. Pociña). 2 vols., Barcelona, Herder. [Geschichte der römischen Literatur: von Andronicus bis Boethius. Berna, Francke, 1992; Munic, Saur, 1994]  Enlla├ž

Codoñer, C., ed., (1997), Historia de la literatura latina. Madrid, Cátedra.  Enlla├ž

Conte, G. B. (1992), Letteratura latina. Manuale storico dalle origini alla fine dell’impero romano. Firenze, Le Monnier (successives reedicions).  Enlla├ž

Herzog, R.; Schmidt, P. L., edd., (1989), Handbuch der lateinischen Literatur der Antike. Vol. I, Munic, Beck.  Enlla├ž

Herzog, R.; Schmidt, P. L., edd., (1989), Handbuch der lateinischen Literatur der Antike. IV Restauration und Erneureung. Die lateinische Literatur von 284 bis 374 n. Ch. (R. HERZOG, ed.). Munic, Beck [trad. fr., Restauration et renouveau. La littérature latine de 284 à 374 après J.-C. Turnhout, Brepols, 1993].

 

Herzog, R.; Schmidt, P. L., edd., (1997), Handbuch der lateinischen Literatur der Antike. V Die Literatur des Umbruchs. Von der römischen zur christlichen Literatur, von 117 bis 284 n. Chr. (K. Sallmannn, ed., Munic, Beck [trad. fr., L’âge de transition. De la littérature romaine à la littérature chrétienne, de 117 à 284 après J.-C. Turnhout, Brepols, 2000].

 

Kenney, E. J.; Klausen, W. V., edd., (1982), The Cambridge History of Classical Literature. II Latin Literature. Cambridge, Univ. Press.  Enlla├ž

CapÝtol

Jean Bottéro, “Akkadian Literature: An Overview”, in J. Sasson, Civilizations of the Ancient Near East, vol. 3, p. 2293-2303, New York 1995.  Enlla├ž

Piotr Michalowski, “Sumerian Literature: An Overview”, in J. Sasson, Civilisations of the Ancient Near East, vol. 3, p. 2279-2291, New York 1995.  Enlla├ž

Gregory Nagy “Early Greek Views of Poets and Poetry,” in G. Kennedy (ed.), The Cambridge History of Literary Criticism, vol. 1: Cambridge.  Enlla├ž

PÓgina web

Casey Dué, Poetry and the Dēmos: State Regulation of a Civic Possession, in C.W. Blackwell (ed.), Dēmos: Classical Athenian Democracy   (http://www.stoa.org/projects/demos/poetry_and_demos.pdf).