Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: De l'Hel·lenisme a l'Antiguitat Tardana: els Grecs de l'Imperi Romà

Codi de l'assignatura: 568402

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Sergio Ramon Grau Guijarro

Departament: Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

42

 

-  Seminari

Presencial

 

8

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

45

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Competències generals
Capacitat de llegir i interpretar críticament textos, aplicant a la seva anàlisi les eines necessàries per a l’adquisició de coneixements (fonts, bibliografia, disciplines auxiliars) amb una cura especial de seguir puntualment els avenços de la comunitat científica internacional.
Capacitat d’elaborar els coneixements adquirits de manera creativa, exposar-los amb claredat i amb domini de les tècniques de divulgació de resultats obtinguts (tant de manera escrita com oral), i debatre sobre aquests coneixements amb rigor i honestedat intel•lectual.
Capacitat de treballar en investigacions multidisciplinàries i d’enfocament integrador de diverses tradicions culturals i d’utilitzar els coneixements adquirits en els estudis sobre el món antic per a la interpretació de la realitat present.

Competències específiques del màster i de l’especialitat
CE2 Dominar els conceptes fonamentals de les llengües de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat, tant les estructures lingüístiques com els suports i mitjans d’escriptura.
CE3 Valorar la dimensió històrica de les fonts documentals i materials per al coneixement dels períodes històrics i dels actors de les cultures de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat.
CE6 Accedir críticament als textos de les cultures de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat utilitzant les eines filològiques específiques del seu estudi i incorporant també els recursos que ofereixen les noves tecnologies.
CE7 Generar coneixement sobre la cultura grecoromana a partir dels textos en les llengües clàssiques i a través de l’ús de la metodologia i el raonament crític propis de la Filologia Clàssica (Especialitat Filologia Clàssica).
CE9 Abordar textos grecs en la seva forma original per tal de situar-los i interpretar-los correctament en el seu context cultural (Especialitat Filologia Clàssica – Matèria Grec).

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Entendre i saber explicar, a partir de la documentació conservada –tant literària, com epigràfica, com papirològica, com artística– com és viscuda la dualitat grec-romà en el període que va des de el s. I fins al IV dC, en el seus diversos enfocaments: el religiós, el lingüístic, l’ús dels gèneres literaris, l’educació, l’ús de la tradició, el civil, el polític...

 

Referits a habilitats, destreses

Atès que la multiculturalitat i la influència de les potències dominants és un fet repetit al llarg de la història fins als nostres dies, saber establir de manera il·lustrativa la comparació amb el món d’altres períodes històrics fins avui mateix.

 

 

Blocs temàtics

 

Núm..

Títol

1

Context del món grec postclàssic: de l'hel·lenisme a l'antiguitat tardana.
La conquesta romana dels territoris grecs i hel·lenitzats.

2

Concepte de 'pàtria', 'ciutadania', i identitat en el món grec del període imperial. Llucià i l'Encomi de la pàtria.
Diferents posicionaments polítics :a) Plutarc a les Vides Paral·leles : Vida de Demòstenes, Vida de Filopemen. El tema de la «llibertat de Grècia». b) Favorí i les estàtues.c) Dió de Prusa : Discurs als Rodis, o la responsabilitat de ser «hel·lens autònoms». d) Eli Arístides : A Roma i A les ciutats per a la concòrdia, o l'elogi amb matisos.
El tema de l'exili: Plutarc, Dió de Prusa, Favorí; Llucià.

3

Llengües en contacte.
Bilingüisme grec / llatí: exemples literaris, epigràfics i en papir.

4

La paideia grega.Concepte d'enkyklios paideia (ἐγκύκλιος παιδεία). Dones lletrades.
Nous oficis "lletrats".
Els progymnasmata i la seva influència en la literaura.
La Segona Sofística.
Nous gèneres literaris. La novel·la: presència més important de les dones.

5

Cultures en contacte: hel·lenisme, judaisme, cristianisme.
Ortodòxia jueva i jueus hel·lenitzats.
Els primers cristians: ecumenització en llengua grega.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Lectura i comentari aprofundit d’una selecció de documents textuals (literaris i d’altra mena) que siguin il·lustradors de l’esmentada dualitat grec-romà, seguint els eixos dels blocs temàtics esmentats. Potenciació de la discussió a classe, sobre els textos i respecte d’altres fenòmens comparables. Recerca per part de l’estudiant, amb la tutel·la del professor, consistent a fer un assaig a propòsit d’un autor o d’una obra d’entre els segles II i IV dC, on es posin de manifest els elements sistematitzables de la dualitat grec-romà, o bé una ressenya comentada d’un article o llibre especialitzat.. Exposició oral per part de l’estudiant de la seva recerca.

Comentaris setmanals (breus) de lectures de bibliografia proposades.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació contemplarà l’assistència i participació a classe, l’aprofitament de les tutories personalitzades, l’elaboració d’una ressenya o assaig, i la realització d’una presentació oral.

La reavaluació segueix el format de l’avaluació única.

 

Avaluació única

En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.

 

L’avaluació única consistirà en un examen o un treball amb el valor del 100% de la nota.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CRIBIORE, Raffaella, Gymnastics of the Mind. Greek Education in Hellenistic and Roman Egypt, Princeton 2001 (2005)  Enllaç

GANGLOFF, Anne, Dion Chrysostome et les mythes. Hellenisme, communication et philosophie politique, París 2006.  Enllaç

HINGLEY, Richard, Globalizing Roman Culture. Unity, Diversity and Empire, Londres & Nova York 2005.  Enllaç

KÖNIG, Jason & WHITMARSH, Tim (edd.), Ordering Knowledge in the Roman Empire, Cambridge 2007.  Enllaç

KONSTAN, David & SAÏD, Suzanne, Greeks on Greekness. Viewing the Greek Past under the Roman Empire, Cambridge 2006.  Enllaç

MESTRE, Francesca & GÓMEZ, Pilar, Three Centuries of Greek Culture under the Roman Empire, Barcelona 2014

OSTENFELD, Erik N. (ed.), Greek Romans and Roman Greeks, Aarhus 2002.  Enllaç

REARDON, Bryan, Courants littéraires grecs des Iiè et IIIè. siècles après J.C., París 1971.  Enllaç

SIRINELLI, Jean, Les enfants d’Alexandre. La littérature et la pensée grecques 334 av. J.C.-529 ap. J.C., París 1993.  Enllaç

SWAIN, Simon, Hellenism and Empire : language, classicism, and power in the Greek World, 50-250, Oxford 1996.  Enllaç

SWAIN, Simon - HARRISON, Stephen & ELSNER, Jas (edd.), Severan Culture, Cambridge 2007.  Enllaç

VEYNE, Paul, El Imperio grecorromano, Madrid: Akal, 2009.  Enllaç

WHITMARSH, Tim, The second Sophistic, Oxford 2005.  Enllaç

Capítol

MESTRE, Francesca, «Visiones y usos del mito en la literatura griega de época imperial», in Jesús DE LA VILLA et al., Conventus Classicorum, vol. I, Madrid 2017, 665-688.

Article

HENRICHS, Albert, « Graecia Capta : Roman Views of Greek Culture », Harvard Studies in Classical Philology, 97, 1995, 243-261.  Enllaç

ROMEO, Ilaria, « The Panhellenion and Ethnic Identity in Hadrianic Greece », Classical Philology, 97, 2002, 21-40.  Enllaç