Pla docent de l'assignatura

 

 

CatalÓ Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Hist˛ria de la Llengua Llatina: de Roma a la RomÓnia

Codi de l'assignatura: 568408

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Sergio Ramon Grau Guijarro

Departament: Departament de Filologia ClÓssica, RomÓnica i SemÝtica

crŔdits: 5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

42

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

Presencial

 

8

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge aut˛nom

45

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

Competències generals
Capacitat de llegir i interpretar críticament textos, aplicant a la seva anàlisi les eines necessàries per a l’adquisició de coneixements (fonts, bibliografia, disciplines auxiliars) amb una cura especial de seguir puntualment els avenços de la comunitat científica internacional.
Capacitat d’elaborar els coneixements adquirits de manera creativa, exposar-los amb claredat i amb domini de les tècniques de divulgació de resultats obtinguts (tant de manera escrita com oral), i debatre sobre aquests coneixements amb rigor i honestedat intel•lectual.
Capacitat de treballar en investigacions multidisciplinàries i d’enfocament integrador de diverses tradicions culturals i d’utilitzar els coneixements adquirits en els estudis sobre el món antic per a la interpretació de la realitat present.

Competències específiques del màster i de l’especialitat
CE2 Dominar els conceptes fonamentals de les llengües de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat, tant les estructures lingüístiques com els suports i mitjans d’escriptura.
CE6 Accedir críticament als textos de les cultures de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat utilitzant les eines filològiques específiques del seu estudi i incorporant també els recursos que ofereixen les noves tecnologies.
CE7 Generar coneixement sobre la cultura grecoromana a partir dels textos en les llengües clàssiques i a través de l’ús de la metodologia i el raonament crític propis de la Filologia clàssica (Especialitat Filologia Clàssica).
CE10 Conèixer profundament la llengua llatina, amb especial atenció a la metodologia pròpia de la gramàtica històrica, a partir de la lectura de textos en diversos suports d’escriptura (Especialitat Filologia Clàssica – Matèria Llatí).

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Conèixer, estudiar i valorar les fonts documentals, bibliogràfiques i lexicogràfiques que permeten l’estudi de la història de la llengua llatina, del seu lèxic i de la formació de les llengües romàniques.

 

Referits a habilitats, destreses

Adquirir la destresa metodològica necessària per a reconèixer, mitjançant els coneixements teòrics imprescindibles, els fenòmens lingüístics que van fornir el llatí com a llengua literària i van desembocar en la fragmentació lingüística de la Romània.
Assolir la competència suficient per a dur a terme l’anàlisi lingüística i semàntica envers la correcta comprensió de les fonts documentals.

 

Referits a actituds, valors i normes

Afavorir una actitud crítica orientada a la recerca i a la resolució dels problemes que presenten les fonts documentals.

 

 

Blocs temÓtics

 

N˙m..

TÝtol

1

Els llatinoparlants i la seva influŔncia en el sistema de la llengua

2

El llatÝ, llengua de l’epigrafia i de la literatura llatina

3

Els grans creadors del llenguatge (Plaute, Cicerˇ, Petroni, MarciÓ CapelĚla)

4

Comentari lingŘÝstic i semÓntic d’una selecciˇ de textos literaris, epigrÓfics i papirol˛gics.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les sessions presencials tindran una orientació teorico-pràctica. Una part de la formació haurà d’obtenir-la l’estudiant a través de la lectura de llibres o articles recomanats i de l’elaboració de les ressenyes corresponents. L’estudiant haurà de preparar autònomament, però amb la supervisió del professor, un treball sobre algun aspecte lingüístic, preferentment lèxic, que relacioni el llatí amb alguna o algunes llengües romàniques. Els resultats del treballs seran exposats i debatuts en les hores dedicades a seminari.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 


El sistema i els criteris d’avaluació es basaran en les evidències obtingudes de la valoració continuada de l’aprenentatge de l’estudiant d’acord amb aquest barem:
– El 40% de la qualificació s’obtindrà amb l’assistència i la participació activa a classe.
– El 20%, amb les lectures recomanades i les ressenyes corresponents
– El 40%, amb un treball que consistirà en el comentari lingüístic d’un o més textos.
La reavaluació segueix el format de l’avaluació única.

 

Avaluaciˇ ˙nica


En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.
 
L’avaluació única consistirà en un examen o un treball amb el valor del 100% de la nota.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Coseriu, E., El llamado "latín vulgar" y las primeras diferenciaciones romances. Montevideo, 1954.

Grandgent, C.H., Introducción al latín vulgar (trad. de F.B. Moll). Madrid, CSIC, 1952 (2ª. ed. [1ª. ed. 1928]).   Enlla├ž

Kerlouégan, F.; Conso, D.; Bouet, P., Initiation au système de la langue latine: du latin classique aux langues romanes (I a.C.- VIII d. C.), París, Nathan Université, 1991.   Enlla├ž

Löfstedt, E., Il latino tardo. Aspetti e problemi (trad. C. Giorgetti Cima, nota i apèndix bibliogràfic d’G. Orlandi). Brescia, Ed. Paideia, 2006.   Enlla├ž

Lüdtke, H., Historia del léxico románico (trad. M. Mtnez. Hdez.). Madrid, Gredos, 1974.   Enlla├ž

Lloyd, P.M., Del latín al español (trad. de A. Álvarez Rguez.). Madrid, Gredos, 1993   Enlla├ž

Meyer‑Lübke, W., Introducción a la lingüística románica (trad. de la 3a. ed. alemana i addicions d’Américo Castro). Madrid, Ed. Centro de Estudios Históricos, 1926.   Enlla├ž

Meillet, A., Esquisse d’une histoire de la langue latine (avec une bibliographie mise au jour et completée par J. Perrot). Paris, Klincksieck, 1966.   Enlla├ž

Rohlfs, G., Diferenciación léxica de las lenguas románicas (trad. i notes de M. Alvar). Madrid, CSIC, 1979.   Enlla├ž

Rohlfs, G., Estudios sobre el léxico románico (reelaboració parcial de M. Alvar, ed. conjunta revisada y aumentada). Madrid, Gredos, 1979.   Enlla├ž

Stolz, F.; Debrunner, A.; Schmid, W.P., Storia della lingua latina (trad. de C. Benedikter; introd. d’A. Traina; apèndix de J.M. Tronskij, "La formazione della lingua letteraria latina"). Bologna, Pàtron ed., 1973 (3a. ed. augmentada; 1982 reimpr.).   Enlla├ž

Tagliavini, C., Orígenes de las lenguas neolatinas (trad. de J. Almela). Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1993.   Enlla├ž

Väänänen, V., Introducción al latín vulgar (trad. de M. Carrión). Madrid, Gredos, 1985 (2a. ed., trad. de la 3a. ed. francesa)   Enlla├ž

Wartburg, W. von, La fragmentación lingüística de la Romania (Trad. de M. Muñoz Cortés). Madrid, Gredos, 1971.   Enlla├ž

Wright, R., Latin tardio y romance temprano en España y la Francia carolingia (trad. de L. Lalor). Madrid, Gredos, 1989.  Enlla├ž

CapÝtol

Bonfante, G., "La lingua latina parlata nell’età imperiale", ANRW (= Aufstieg und Niedergang der römischen Welt) II 29/1, Berlin-Nova York 1985, pàg. 413-452.  Enlla├ž

Calboli, G., "Latino volgare e latino classico", a G. Cavallo; C. Leonardi; E. Menestò (dirs.), Lo spazio letterario del Medioevo. I. El Medioevo latino, vol. 2, La circolazione del testo. Roma, Salerno, 1994, pàg. 11-62.  Enlla├ž

Article

González Rolán, T., “La formación del latín popular y su proceso de absorción de las lenguas itálicas”, CFC 1 (1976), pàg. 73-121.  Enlla├ž

Väänänen, V., "Le problème de la diversification du latin", ANRW II 29/1, 1983, pàg. 480 506.  Enlla├ž