Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Literatura Romana: Gèneres Literaris

Codi de l'assignatura: 568409

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Sergio Ramon Grau Guijarro

Departament: Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

42

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

8

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

45

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Competències generals
Capacitat de llegir i interpretar críticament textos, aplicant a la seva anàlisi les eines necessàries per a l’adquisició de coneixements (fonts, bibliografia, disciplines auxiliars) amb una cura especial de seguir puntualment els avenços de la comunitat científica internacional.
Capacitat d’elaborar els coneixements adquirits de manera creativa, exposar-los amb claredat i amb domini de les tècniques de divulgació de resultats obtinguts (tant de manera escrita com oral), i debatre sobre aquests coneixements amb rigor i honestedat intel•lectual.
Capacitat de treballar en investigacions multidisciplinàries i d’enfocament integrador de diverses tradicions culturals i d’utilitzar els coneixements adquirits en els estudis sobre el món antic per a la interpretació de la realitat present.

Competències específiques del màster i de l’especialitat
CE2 Dominar els conceptes fonamentals de les llengües de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat, tant les estructures lingüístiques com els suports i mitjans d’escriptura.
CE6 Accedir críticament als textos de les cultures de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat utilitzant les eines filològiques específiques del seu estudi i incorporant també els recursos que ofereixen les noves tecnologies.
CE7 Generar coneixement sobre la cultura grecoromana a partir dels textos en les llengües clàssiques i a través de l’ús de la metodologia i el raonament crític propis de la Filologia clàssica (Especialitat Filologia Clàssica).
CE10 Conèixer profundament la llengua llatina, amb especial atenció a la metodologia pròpia de la gramàtica històrica, a partir de la lectura de textos en diversos suports d’escriptura (Especialitat Filologia Clàssica – Matèria Llatí).

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Que l’estudiant aprofundeixi en el coneixement de l’origen, l’evolució i la interrelació d’alguns gèneres literaris a la literatura llatina, a partir de l’anàlisi pormenoritzada d’exemples concrets.

 

 

Blocs temàtics

 

Núm..

Títol

1

Els gèneres literaris

2

Gèneres literaris i literatura llatina

3

Qüestions crítiques historico-literàries

4

Exemples concrets: la literatura biogràfica

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia consistirà en classes de caràcter teorico-pràctic basades en l’anàlisi d’exemples concrets. En funció del nivell de coneixements dels estudiants i de llurs estudis anteriors es farà una tria de textos i autors de literatura llatina que presentin problemes crítics en estat de discussió. El professor establirà prèviament l’estat de la qüestió triada, les aportacions consolidades, les grans línees de divergència i discussió. Posteriorment els estudiants, recolzant-se en la bibliografia general i l’específica que donarà el professor per a cada cas, es faran càrrec de l’anàlisi d’un o més problemes sobre un autor o un text i exposaran llurs conclusions al debat entre ells i el professor.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 


L’avaluació contemplarà l’assistència i la partipació a classe, l’aprofitament de les tutories personalitzades, l’elaboració d’una ressenya i la realització d’algun exercici escrit (o treball) sobre la part teòrica i pràctica de l’assignatura.
La reavaluació segueix el format de l’avaluació única.

 

Avaluació única


En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.
 
L’avaluació única consistirà en un examen o un treball amb el valor del 100% de la nota.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

M. SCHANZ – C. HOSIUS – G. KRÜGER, Geschichte der römischen Literatur bis zum Gesetzgebungswerk des Kaisers Justinian, München, Beck Verlag: I4 1927, II4 1935, III3 1922, IV.12 1914, IV.2 1920.   Enllaç

R. HERZOG – P. L. SCHMIDT (edd.), Handbuch der lateinischen Literatur der Antike, München, Beck Verlag, 8 vol., 1989—.   Enllaç

W. SUERBAUM (ed.), Die archaische Literatur. Von den Anfängen bis zu Sullas Tod (Die vorliterarische Periode und die Zeit von 240 bis 78 v. Chr.), München 2002.   Enllaç

Kl. SALLMANN (ed.), Die Literatur des Umbruchs. Von der römischen zur christlichen Literatur (117 bis 284 n. Chr.), München 1997 (traducció francesa Turnhout, Brepols, 2000).   Enllaç

R. HERZOG (ed.) Restauration und Erneuerung. Die lateinische Literatur von 284 bis 374 n. Chr., München 1989 (traducció francesa Turnhout, Brepols, 1993).   Enllaç

M. VON ALBRECHT, Geschichte der römischen Literatur: von Andronicus bis Boethius mit Berücksichtigung ihrer Bedeutung für die Neuzeit, 2 vol., Bern, Saur 1992 (traducció espanyola Barcelona, Herder, 1997-1999).   Enllaç

L. D. REYNOLDS (ed.), Texts and Transmission. A Survey of the Latin Classics, Oxford, Clarendon Press 1983.   Enllaç

H. BARDON, La littérature latine inconnue, 2 vol., Paris, Klincksieck 1952-1956.   Enllaç

G. WILLIAMS, Tradition and Originality in Roman Poetry, Oxford, Clarendon Press, 1968.   Enllaç

A. THILL, Alter ab illo. Recherches sur l’imitation dans la poésie personnelle à l’époque augustéenne, Paris, Les Belles Lettres, 1979.

J. BLÄNSDORF (ed.), Fragmenta poetarum latinorum epicorum et lyricorum praeter Ennius et Lucilius, Teubner, Stuttgart 1995.   Enllaç

E. COURTNEY (ed.), The Fragmentary Latin Poets, Clarendon Press, Oxford 1993.   Enllaç