PD:Llengües Indoeuropees Orientals

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Llengües Indoeuropees Orientals

Codi de l'assignatura: 568421

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Sergio Ramon Grau Guijarro

Departament: Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica

crèdits: 5

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

Activitats presencials i/o no presencials

	- Teoricopràctica	Presencial		42
	- Tutorització per grups	Presencial		8

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Competències que es desenvolupen

Competències generals
Capacitat de llegir i interpretar críticament textos, aplicant a la seva anàlisi les eines necessàries per a l’adquisició de coneixements (fonts, bibliografia, disciplines auxiliars) amb una cura especial de seguir puntualment els avenços de la comunitat científica internacional.
Capacitat d’elaborar els coneixements adquirits de manera creativa, exposar-los amb claredat i amb domini de les tècniques de divulgació de resultats obtinguts (tant de manera escrita com oral), i debatre sobre aquests coneixements amb rigor i honestedat intel•lectual.
Capacitat de treballar en investigacions multidisciplinàries i d’enfocament integrador de diverses tradicions culturals i d’utilitzar els coneixements adquirits en els estudis sobre el món antic per a la interpretació de la realitat present.

Competències específiques del màster i de l’especialitat
CE2 Dominar els conceptes fonamentals de les llengües de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat, tant les estructures lingüístiques com els suports i mitjans d’escriptura.
CE6 Accedir críticament als textos de les cultures de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat utilitzant les eines filològiques específiques del seu estudi i incorporant també els recursos que ofereixen les noves tecnologies.
CE8 Generar coneixement sobre el Pròxim Orient Antic mitjançant l’anàlisi dels testimonis en les diverses llengües de la regió (sumeri, llengües semites i indoeuropees) i l’aplicació de la metodologia específica de la Filologia Semítica i l’Assiriologia (Especialitat Bíblia i Pròxim Orient Antic).
CE12 Dominar profundament les llengües del Pròxim Orient Antic a partir dels testimonis escrits per tal de reconstruir el seu context cultural (Especialitat Bíblia i Pròxim Orient Antic – Matèria Pròxim Orient Antic).

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

Conèixer l’àmbit propi de les llengües indoeuropees de l’Orient antic i adquirir coneixements lingüístics aprofundits en una llengua o llengües d’aquesta àrea.

Blocs temàtics

Núm..

Títol

Panorama lingüístic de l’Orient antic

Estudi aprofundit d’una llengua d’aquesta àrea

Metodologia i activitats formatives

La primera part de l’assignatura consistirà en classes magistrals per presentar una panorama general de la situació lingüística a l’Orient antic i donar als alumnes les eines bàsiques per al desenvolupament del seu treball personal i obligatori. A continuació, s’aprofundirà en l’estudi d’una llengua d’aquesta àrea mitjançant classes teòrico-pràctiques.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

L’avaluació contemplarà l’assistència i la participació a classe, l’aprofitament de les tutories personalitzades i la realització d’exercicis. Hi haurà la possibilitat de realitzar un treball i/o una prova escrita o oral, tal com s’especificarà en el programa docent.
La reavaluació segueix el format de l’avaluació única.

Avaluació única

En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.

L’avaluació única consistirà en un examen o un treball amb el valor del 100% de la nota.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Cambel, H. 1999. Corpus of Hieroglyphic Luwian Inscriptions / Karatepe-Aslantas. The Inscriptions: Facsimile Edition.

Hawkins, J. D. 2000. Corpus of Hieroglyphic Luwian Inscriptions/ Inscriptions of the Iron Age. Part 1: Text, Introduction, Karatepe, Karkamis, Tell Ahmar, Maras, Malatya, Commagene. Part 2: Text, Amuq, Aleppo, Hama, Tabal, Assur Letters, Miscellaneous, Seals, Indices. Part 3: Plates.

Hawkins, J. D. – Morpurgo-Davies, A. – Neumann, G. 1974. “Hittite Hieroglyphs and Luwian: New Evidene for the Connection”, Nachrichten der Akademie der Wissenschaften in Göttingen I, Philologisch-historische Klasse, Jahrgang 1973, N. 6.

Herbordt, S. 2005. Die Prinzen- und Beamtensiegel der hethitischen Grossreichszeit auf Tonbullen aus dem Nisantepe-Archiv in Hattusa. Mit Kommentaren zu den Siegelinschriften und Hieroglyphen von J. David Hawkins, Mainz.

Laroche, E. 1960. Les hiéroglyphes hittites, Première partie, l’écriture. Paris.

Marazzi, M., N. Bolatti-Guzzo, P. Dardano. 1998. Il geroglifico anatolico. Sviluppi della ricerca a venti anni dalla sua “Ridecifrazione”. Atti del Colloquio e della Tavola rotonda (1995), Nàpols.

Melchert, H. C. 1994. Anatolican Historical Phonology, Amsterdam/Atlanta (11-12).

Melchert, H. C. 1996. “Anatolian Hieroglyphs”, a The World’s Writing Systems, ed. Peter T. Daniels i William Bright. New York and Oxford: Oxford University Press.

http://www.linguistics.ucla.edu/people/Melchert/hluvianscript.pdf

Melchert, H.C. (ed.) 2003. The Luwians. Leiden-Boston.

Melchert, H.C. 2004. “Luvian”, a The Cambridge Encyclopedia of the World’s Ancient Languages, ed. Roger D. Woodard. Cambridge: Cambridge University Press.

Meriggi. P. 1962. Hieroglyphisch-Hethitisches Glossar, Wiesbaden.

Payne, A. 2010². Hieroglyphic Luwian, Wiesbaden: Harrassowitz. [rev. 1ª ed.: Melchert JAOS 2005].

Plöchl, R. 2003. Einführung ins Hieroglyphen-Luwische. Dresden.

Yakubovich, Y. 2010. Sociolinguistics of the Luvian Language, Leiden-Boston.

Werner, R. 1991. Kleine Einführung ins Hieroglyphen-Luwische, Fribourg.

Adiego, I.-J. 2005. “Licio ñ y m̃ ”. In G. Schweiger (ed.), Festschrift für Gert Klingenschmitt, Taimering, 1-13.

Adiego, I.-J. 2007. “Greek and Lycian”. In A.-F. Christidis (ed.), A History of Ancient Greek, Tessalonica, 763-767.

Bousquet, J. 1992. “Les inscriptions gréco-lyciennes”. In H. Metzger (ed.), Fouilles de Xanthos IX, 147-199, Paris.

Bryce, T. 1986. The Lycians, vol. I. Copenhaguen: Tusculanum Press.

Friedrich, J. 1932. Kleinasiatische Sprachdenkmäler, Berlin.

Hajnal, I. 1995. Der Lykische Vokalismus. Graz: Leykam.

Houwink Ten Cate, Ph. J. 1961. The Luvian Population Groups of Lycia and Cilicia Aspera during the Hellenistic period, Leiden.

Kalinka E. 1901. Tituli Lyciae, lingua lycia conscripti. Wien.

Laroche, E. 1979. “L’inscription lycienne” a Fouilles de Xanthos VI 49-177.

Melchert, H. C. 2001. Lycian Corpus

http://www.linguistics.ucla.edu/people/Melchert/webpage/lyciancorpus.pdf

Melchert, H. C. 2004. “Lycian” a The Cambridge Encyclopedia of the World’s Ancient Languages, ed. Roger D. Woodard. Cambridge: Cambridge University Press.

http://www.linguistics.ucla.edu/people/Melchert/lyciancorpus.pdf

Melchert, H. C. 2004. A Dictionary of the Lycian Language. Ann ARbor/New York.

Mørkholm, O. and G Neumann. 1978. Lykische Münzlegenden. Göttingen: Vandenhoeck and Ruprecht.

Neumann, G. 1979. Neufunde lykischer Inschriften seit 1901, Wien.

Neumann, G. 2007. Glossar des Lykischen, Wiesbaden.

Schweyer, A.-V. 2002. Les Lyciens et la mort: une étude d’histoire sociale, Istanbul, Paris: De Boccard.

Vernet, Mariona. 2018. “The Lycian h̬i-conjugation revisited”. Dins E. Rieken (ed.) 100 Jahre Entzifferung des Hethitischen Morphosyntaktische Kategorien in Sprachgeschichte und Forschung. Akten der Arbeitstagung der Indogermanischen Gesellschaft vom 21. bis 23. September 2015 in Marburg, Reichert Verlag, Wiesbaden, pàgs. 363-372.

Text electrònic

Yakubovich, Y. Annotated Corpus of Luwian Texts (ACLT)

http://web-corpora.net/LuwianCorpus/search/