Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Evolució i Desenvolupament

Codi de l'assignatura: 568782

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Isabel Almudi Cabrero

Departament: Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística

crèdits: 2,5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 62.5

 

Activitats presencials i/o no presencials

16

 

-  Teoria

Presencial

 

16

Treball tutelat/dirigit

12.5

Aprenentatge autònom

34

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Aquesta assignatura es complementa amb l’assignatura Genètica i Genòmica del Desenvolupament, on es donen les bases moleculars del desenvolupament embrionari. A més, en l’assignatura es potencia sobretot el punt de vista integrador, ja que uneix anàlisi genètica i genòmica, evolució de gens i genomes, i desenvolupament. Així, l’alumnat aprèn a plantejar qüestions de rellevància (quina és al base molecular del canvi i l’evolució), emprant una aproximació multidisciplinària i sintètica, i els models i tècniques apropiats per respondre les preguntes plantejades.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu bàsic de l’assignatura és descriure i comparar el desenvolupament embrionari dels principals fílums animals, i estudiar-ne les bases cel·lular, genètica i molecular, amb la finalitat d’esbrinar-ne els aspectes invariants que reflecteixen la unitat evolutiva de tots els organismes, i els canvis que han estat responsables de l’evolució i la generació de biodiversitat. En altres paraules, es tracta d’explorar com a través de canvis en el desenvolupament embrionari s’ha generat l’evolució morfològica i funcional d’animals i plantes. Aquest camp, avui conegut com a biologia evolutiva del desenvolupament (informalment, evo-devo), és una de les àrees més atractives de la biologia i en expansió constant.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a la biologia evolutiva del desenvolupament

*  • L’evolució dels plànols corporals. Embriologia comparada
• L’enfocament genètic i genòmic: gens, genomes, cèl·lules i morfologia
• Tècniques bàsiques d’estudi i argumentari essencial

2. Com la filogènia animal clarifica l’evolució animal

*  • Filogènies moleculars
• Comparació de seqüències
Rare Genomic Changes (RGC)

3. Els processos de l’evolució corporal

*  • Diversificació gènica: duplicació i estructura gèniques, regulació del transcriptoma, regulació posttranscripcional
• El control combinatori de l’expressió gènica
Gene Regulatory Networks (GRN). Gènesi i estructura
• La connexió gens – cèl·lules – morfologia

4. La base genètica de les grans innovacions evolutives

*  • La multicel·lularitat
• Origen i diversificació de l’eix AP. Els gens Hox
• La gènesi de l’eix DV i la simetria bilateral
• Repeticions d’estructures: seriació i segmentació
• L’origen dels cordats

5. La base genètica de les adaptacions morfològiques

*  • Apèndixs i extremitats en invertebrats i vertebrats
• Exemples microevolutius
• Les ales dels ratpenats
• El bec dels pinsans
• La coloració de les ales dels insectes

6. Seminaris

7. El futur: qüestions obertes i un intent de síntesi

*  • L’evolució dels genomes i els GRN
• La connexió GRN-morfologia
• Cap a una biologia evolutiva del desenvolupament funcional

8. Discussió final i conclusions

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

 

Ensenyament presencial

L’ensenyament presencial consta de classes teòriques, seminaris i problemes pràctics. També inclou conferències impartides per professorat convidat especialista en el tema.

 

Ensenyament no presencial

El treball no presencial de l’alumnat és la lectura i ampliació de la bibliografia recomanada, per assimilar els conceptes impartits a les classes teòriques. Així mateix, ha de resoldre una sèrie de problemes referits a casos concrets de la temàtica del curs i preparar presentacions per discutir articles a classe.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

 

Criteris i procediments d’avaluació

  • Prova escrita basada en:
    • Conceptes explicats a les classes.
    • Conferències impartides per professorat convidat.
    • Articles científics discutits i analitzats al llarg de l’assignatura.
  • Presentacions i discussions de l’alumnat d’articles científics de rellevància.


És molt rellevant el grau de participació en cada una de les classes i en les discussions generals.

Per superar l’assignatura, cal assistir a un mínim del 70 % de les classes i aprovar la prova escrita.