Pla docent de l'assignatura

 

 
Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Innovació i Recerca

Codi de l'assignatura: 568903

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Francesc Martinez Olmo

Departament: Departament de Didàctica i Organització Educativa

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Les resolucions dictades al llarg del curs 2021-2022 en relació amb la crisi sanitària Covid-19 podrien obligar a adaptar la planificació de la docència i, en conseqüència, també a modificar alguns apartats dels plans docents.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50
 

-  Seminari

Presencial

  

50

Treball tutelat/dirigit

35

Aprenentatge autònom

40

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Analitzar dispositius per orientar processos d’innovació en les institucions educatives.

 

Elaborar dissenys per a l’obtenció i interpretació d’informació relacionada amb projectes de millora, des de l’òptica de la funció directiva.

 


Intercanviar i analitzar experiències professionals entre l’alumnat del grup classe.

 

Dissenyar, implementar i avaluar projectes i plans de millora mitjançant metodologies de recerca.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Comprendre i avaluar processos d’innovació i millora institucional en centres educatius.

 

Conèixer i comprendre els mètodes de recerca propis de la pràctica directiva en la gestió de centres educatius.

 


Conèixer i comprendre diversos tipus d’estratègies per a l’obtenció d’informació en l’àmbit de la recerca educativa.

 

Referits a habilitats, destreses


Analitzar críticament la metodologia de recerques en l’àmbit de la direcció i gestió de centres educatius.

 


Dissenyar un projecte de recerca en l’àmbit de la direcció i gestió de centres educatius.

 


Dissenyar i validar una estratègia d’obtenció d’informació en l’àmbit de la recerca educativa.

 


Analitzar i interpretar dades quantitatives i informació qualitativa obtinguda en el marc d’una recerca educativa.

 

Referits a actituds, valors i normes


Explicar les estratègies seguides per al compliment d’un codi deontològic de bones pràctiques en recerca educativa.

 

Utilitzar un llenguatge inclusiu i sensible a la perspectiva de gènere.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Recerca educativa i diversitat metodològica. Disseny de projectes de recerca

1.1. Recerca d’orientació empiricoanalítica

1.2. Recerca d’orientació interpretativa

1.3. Recerca d’orientació sociocrítica

1.4. Criteris de rigor científic

1.5. Codi de bones pràctiques en recerca

2. Fonts, estratègies i instruments per a l’obtenció d’informació

2.1. Instruments d’obtenció d’informació (qüestionaris i escales)

2.2. Estratègies d’obtenció d’informació (entrevista, observació i grup de discussió)

2.3. Qualitat tècnica de les tècniques d’obtenció d’informació (fiabilitat i validesa)

3. Anàlisi i interpretació de dades quantitatives i qualitatives

3.1. Anàlisi quantitativa (estadística descriptiva i inferencial)

3.2. Anàlisi qualitativa (anàlisi de contingut, categories, formes de representació i programari)

4. Presentació d’informes de recerca

4.1. De la idea al projecte de recerca

4.2. Modalitats d’informes de recerca

4.3. Disseny, planificació i implementació de l’estudi

4.4. Format: organització del contingut i aspectes formals

4.5. Procediments d’avaluació dels informes de recerca

4.6. Presentació i defensa davant de tribunal i auditori

5. La recerca en l’àmbit de la gestió de centres educatius

5.1. Estudis centrats en la funció directiva

5.2. Estudis centrats en la innovació organitzativa

5.3. Estudis centrats en el sistema relacional

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Es combinaran estratègies docents de classes magistrals, debats dirigits, resolució de problemes, recerca d’informació i estudi de casos.

El desenvolupament de les classes serà eminentment pràctic i participatiu amb la intenció de reforçar l’aprenentatge de caràcter significatiu, integrant i creant els coneixements a partir de les experiències prèvies de l’alumnat i de les activitats proposades en les sessions d’aprenentatge. Es faran exercicis pràctics i útils per a exemplificar i transferir a situacions reals els continguts teòrics. Es presentaran els continguts a partir de casos reals i es fomentarà la discussió en grup. S’establirà un conjunt de lectures de caràcter general i altres d’orientació crítica sobre treballs específics de recerca avaluativa.

La metodologia docent pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

  1. Procés, activitats d’avaluació programades i valor assignat a les diferents activitats d’avaluació
    • Durant les classes es faran activitats d’avaluació formativa que inclouen:
      • Selecció de tècniques d’obtenció d’informació (TOI) (20 %)
      • Objectius de les TOI (10 %)
      • Fonts o població a la qual van destinades (10 %)
      • Dimensions (10 %)
      • Format d’aplicació (5 %)
      • Planificació (5 %)
      • Protocols (15 %)
      • Fiabilitat (5 %)
      • Validesa (5 %)
      • Fitxes tècniques (10 %)
      • Referències (5 %)
    • Aquestes activitats s’entregaran un cop finalitzades en un treball
  2. Nombre d’activitats d’avaluació necessàries per qualificar l’assignatura
    • Totes les activitats (11) s’entregaran en un treball final
  3. Criteris de qualificació
    • Claredat
    • Citació de fonts acadèmiques
    • Argumentació
    • Coherència
    • Concreció
    • Adequació
    • Exhaustivitat
    • Professionalitat
    • Correcció tècnica
  4. Període temporal en què es duen a terme les activitats d’avaluació, de manera orientativa
    • Les activitats es faran durant el període de classes de l’assignatura
    • El treball s’entregarà a finals del mes de febrer
  5. Sistema i criteris de l’avaluació única
    • Aquesta assignatura no contempla l’opció d’avaluació única
  6. Condicions per accedir a la reavaluació
    • El sistema de reavaluació consisteix en la possibilitat d’avaluar novament alguna o algunes activitats que no han estat superades en l’avaluació contínua. Exigeix, per tant, haver estat avaluat prèviament. Els casos "No presentat" es podran acollir de forma excepcional per motius justificats. Requisits per a la reavaluació: Tenir una qualificació igual o inferior a 4,9. Procediment: La reavaluació es realitzarà després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura i dins el període establert oficialment en el calendari acadèmic. El procediment serà personalitzat per a cada estudiant.


El plagi en qualsevol activitat avaluable comporta la qualificació de 0 en la qualificació final de l’assignatura (Normativa Reguladora de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges. Article 11.7).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Bickman, L., & Rog, D. J. (eds.). (2016). The Sage handbook of applied social research methods (2ª ed.). Sage Publications.

Bisquerra, R. (coord.) (2004). Metodología de la investigación educativa. La Muralla.  Enllaç

Brown, C. (2015). Leading the use of Research & Evidence in Schools. IOE Press.

Coleman, M., & Briggs, A.R.J. (2002). Research Methods in Educational Leadership and Management. Sage.  Enllaç

Hernández Sampieri, R., Fernández Collado, C., & Baptista Lucio, P. (2010). Metodología de la investigación (5a ed.). McGraw-Hill.  Enllaç

Edició de 2006  Enllaç

Latorre, A. (2003). La investigación-acción: conocer y cambiar la práctica educativa. Graó.  Enllaç

Latorre, A., Del Rincón, D., & Arnal, J. (2003). Bases metodológicas de la investigación educativa. Experiencia.  Enllaç


Edició de 1996  Enllaç

Martínez Olmo, F. (2002). El cuestionario. Un instrumento para la investigación en las ciencias sociales. Laertes.  Enllaç

Mateo, J., & Martínez Olmo, F. (2008). Medición y evaluación educativa. La Muralla.  Enllaç

Merriam, S. B., & Tisdell, E. H. (2016). Qualitative Research. A Guide to Design and Implementation (4a ed.). Jossey-Bass.  Enllaç

Silver, C., & Lewins, A. (2014). Using Software in Qualitative Research: A Step-by-Step Guide (2ª ed.). Sage. https://doi.org/10.4135/9781473906907

Valles, M.S. (2007). Entrevistas cualitativas. Centro de investigaciones sociológicas.  Enllaç

Capítol

Álvarez-Gayou, J. L. (2005). Grupo focal. En J. L Álvarez-Gayou, Cómo hacer investigación cualitativa (pp. 128–145). Paidós.  Enllaç

Álvarez-Gayou, J.L. (2005). Entrevista. En J.L. Álvarez-Gayou, Cómo hacer investigación cualitativa (pp. 109–112). Paidós.  Enllaç

García-Garnica, M. (2017). La formación de la dirección como clave para el desempeño de un liderazgo eficaz. En J. C. Núñez, M. C. Pérez-Fuentes, M. M. Molero, J. J. Gazquez, A. Martos, A B. Barragán y M. M. Simón (comp.), Temas actuales de investigación en las áreas de la salud y la educación (pp. 245–252). SCINFOPER.

Martínez Olmo, F. (2004). La investigación evaluativa. En R. Bisquerra (coord.), Metodología de la investigación educativa (pp. 425–446). La Muralla.  Enllaç

Ruiz Olabuénaga, J. I. (2003). La entrevista. En J. I. Ruiz Olabuénaga, Metodología de la investigación cualitativa (3a ed., pp. 165–190). Universidad de Deusto.  Enllaç

Valles, M. S. (2003). Técnicas de conversación, narración (I): las entrevistas en profundidad. En Técnicas cualitativas de investigación social (pp. 177–234). Síntesis.  Enllaç

Valles, M. S. (2003). Técnicas de conversación, narración (III): los grupos de discusión y otras técnicas afines. En Técnicas cualitativas de investigación social (pp. 279–338). Síntesis.  Enllaç

Article

Campos Covarrubias, G., & Lule Martínez, N. E. (2012). La observación, un método para el estudio de la realidad. Revista Xihmai, 7(13), 1–15. http://www.lasallep.edu.mx/xihmai/index.php/xihmai/article/view/203/178

Díaz-Bravo, L., Torruco-García, U., Martínez-Hernández, M., & Varela-Ruiz, M. (2013). La entrevista, recurso flexible y dinámico. Investigación en Educación Médica, 2(7), 162–167. https://doi.org/10.1016/S2007-5057(13)72706-6

Fernández Núñez, L. (2005). Com es porta a terme una investigació? Butlletí LaRecerca, 2, 1–6. http://www.ub.edu/ice/recerca/pdf/ficha2-cat.pdf

catalࠠEnllaç
castellano  Enllaç

Mena Manrique, A. M., & Méndez Pineda, J. M. (2009). La técnica de grupo de discusión en la investigación cualitativa. Aportaciones para el análisis de los procesos de interacción. Revista Iberoamericana de Educación, 49(3), 1–7. https://rieoei.org/RIE/article/view/2094

Ruiz-Bueno, A. (2008). La muestra: algunos elementos para su confección. REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 1(1), 75–88. http://dx.doi.org/10.1344/reire2008.1.1117  Enllaç

Ruiz-Bueno, A. (2009). Método de encuesta: construcción de cuestionarios, pautas y sugerencias. REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 2(2), 96–110. https://doi.org/10.1344/reire2009.2.2226

Pàgina web

Codina, L. (2017). Sintetizar y representar información cualitativa: tablas y diagramas en trabajos de final de máster y tesis doctorales (Blog). https://www.lluiscodina.com/tablas-diagramas-investigacion-cualitativa/  Enllaç

Text electrònic

Fernández de Pinedo, I. (1982). Construcción de una escala de actitudes tipo Likert (NTP 15). Instituto nacional de seguridad e higiene en el trabajo. http://insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/FichasTecnicas/NTP/Ficheros/001a100/ntp_015.pdf

Watkins, R., Meiers, M. W., & Visser, Y. L. (2012). A guide to Assessing Needs. Essential Tools for Collecting Information, Making Decisions, and Achieving Development Results. The World Bank. https://doi.org/10.1596/978-0-8213-8868-6