Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Benestar, Famílies i Gènere

Codi de l'assignatura: 568986

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Elisabet Almeda Samaranch

Departament: Departament de Sociologia

crèdits: 5

Programa únic: N

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoria

No presencial

 

9

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

12

 

-  Tutorització per grups

No presencial

 

12

 

-  Pràctiques amb documents

No presencial

 

9

 

-  Seminari

Presencial

 

6

 

-  Altres pràctiques

No presencial

 

2

Treball tutelat/dirigit

37

Aprenentatge autònom

38

 

 

Competències que es desenvolupen

 

  • Poder analitzar l’estat del benestar des d’una perspectiva de gènere
  • Saber examinar les diversitats familiars, especialment les famílies monoparentals i les polítiques familiars actuals
  • Tenir capacitat per estudiar la privació de llibertat femenina des d’una perspectiva feminista
  • Aconseguir  examinar els processos d’exclusió social tenint en compte les situacions específiques de les dones
  • Poder desenvolupar anàlisis de polítiques públiques en general des d’una perspectiva comparada, crítica i no androcèntrica

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

-          Adquirir elements teòrics i instruments pràctics bàsics per tal d’enquadrar els conceptes claus de l’assignatura.
-          Explicar els diversos aspectes teòrics, pràctics i metodològics de les dones en relació als règims de benestar des de la perspectiva sociològica
-          Conèixer la bibliografia general de les temàtiques treballades, així com d’aquelles més específiques d’acord als interessos de l’alumnat.

 

Referits a habilitats, destreses

-          Utilitzar noves metodologies sociològiques per a la recerca que li permetin tenir un millor coneixement de la disciplina.
-          Analitzar estudis i recerques en marxa o recent finalitzades que li permetin comptar amb informació actualitzada de la realitat social dels diferents països que ens envolten.

 

Referits a actituds, valors i normes

-          Desenvolupar un paper actiu com a estudiant, a partir de la integració en espais participatius i de coneixements avançats sobre les temàtiques de l’assignatura.
-          Potenciar el treball en equip i la capacitat d’anàlisi crítica

 

 

Blocs temàtics

 

1. 1 Dones i règims de benestar

2. 2 Famílies, dones i benestar

3. 3. Exclusió social i benestar

4. 4. Desigualtat i gènere

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El desenvolupament de l’assignatura de “Benestar, famílies i gènere” està marcada pels objectius que es volen aconseguir i pel tipus de coneixements que ha d’anar adquirint l’alumnat a través de les classes presencials i d’un conjunt d’activitats articulades i sistematitzades que es poden estructurar en dos grans parts que, a la vegada, es diferencien entre els treballs que han d’anar presentant i que són presencials i no presencials.

Una primera part de “continguts teòrics-pràctics generals de l’assignatura” en la que l’alumnat assisteix i participa a les classes presencials.  Les classes tractaran sobre els diversos continguts dels quatre blocs temàtics de l’assignatura, i seran avaluades a través d’exercicis i/o fòrums de debats, relacionats amb temes concrets de les sessions docents impartides. Per cada un dels temes hi haurà una bibliografia bàsica i, si escau, una bibliografia complementaria, que es penjaria en l’aula virtual. A més a més, al llarg del curs, s’aniran penjant links a lectures, textos o audiovisuals que es considerin d’interès per la matèria. En aquesta primera part, i si escau, com s’ha fet en els darrers cursos, hi haurà un parell o tres de sessions d’un seminari transversal a l’assignatura. El seminari pot comptar amb el passe d’un audiovisual, o d’alguna xerrada, conferència o taller d’expertes en alguna de les temàtiques del curs; podran ser professionals, acadèmiques, persones directament afectades/protagonistes del tema a tractar o entitats que hi treballen i el coneixen en el terreny i la pràctica.

I una segona part, de recerca sobre els temes de l’assignatura o relacionats, en la que s’ha de fer una recerca, en grup preferentment,  prèvia tres tutoritzacions presencials, que finalitzara amb una exposició oral presencial a les darreres sessions de l’assignatura, en el marc del Tema 4, i en el lliurament d’un document/resum/síntesi de la recerca i exposició.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’alumnat haurà de demostrar que ha assolit els objectius de l’assignatura i ha dut a terme les activitats previstes. A partir d’aquí, el sistema d’avaluació es fonamentarà en l’avaluació dels elements descrits en cada una de les dos parts de l’assignatura. La distribució percentual de cada una de les parts que es calcularà, sempre que s’hagi superat cada una d’elles com a mínim amb una nota de cinc, serà la següent:

  1. Les activitats proposades  (60% de la nota final)
  2. Treball de recerca grupal (40% de la nota final): Exposició i lliurament document de síntesi.


La participació i assistència -presencial i online- a classe també quedarà reflectida, d’una o altra manera, en la nota, final de l’assignatura.

 

Avaluació única

 

L’avaluació continuada és l’opció recomanada, per bé que l’alummat. pot solicitar també l’avaluació única, durant les primeres tres setmanes del curs. L’avaluació única consistirà en el lliurament de diversos exercicis (60% de la nota final) i d’un treball individual sobre una selecció de 10 lectures del curs (40%), mínim tres per cada un dels temes.

 

Reavaluació:


La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. Els procediments utilitzats en la reavaluació són els mateixos que els de l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALMEDA, Elisabet (2002) Corregir y castigar. El ayer y hoy de las cárceles de mujeres, Barcelona: Edicions Bellaterra.

ALMEDA, Elisabet. (2003): Mujeres encarceladas. Barcelona. Ariel
  Enllaç

ALMEDA, Elisabet y DI NELLA, Dino (2011) Las familias monoparentales a debate, 5 volúmenes, Barcelona: Editorial Copalqui. http://www.ub.edu/tiifamo/publicaciones/

ALMEDA SAMARANCH, Elisabet; ORTIZ MONERA, Rosa y OBIOL I FRANCES, Sandra (2016). “Retos y dilemas de las familias monoparentales en tiempos de cambio. Una investigación grupal en curso”. En Obiol, Sandra y Di Nella, Dino (Eds.) Monoparentalidades en transformación, monoparentalidades transformadoras. Barcelona: Copalqui editorial. http://www.ub.edu/tiifamo/publicaciones/

 

CANTALAPIEDRA GARCÍA, Vivianne; MARGINET FLINCH, Mónica; ALMEDA SAMARANCH, Elisabet (Coords.) (2019): Desigualdades y Cárceles de mujeres. Voces y debates desde el feminismo. Colección: Mujeres y Sistema Penal. Número 06, Barcelona. Copalqui Editorial.

CASTRÉN, A.-M., CESNUITYTE, V., CRESPI, I., GAUTHIER, J.-A., GOUVEIA, R., MARTIN, C., MORENO MINGUEZ, A., Suwada, K. (eds.) (2021)  The Palgrave Handbook of Family Sociology in Europe. Palgrave Macmillan.

FRANCÉS LECUMBERRI, Paz y RESTREPO RODRÍGUEZ, Diana (2019)  ¿Se puede terminar con la prisión? Críticas y alternativas al sistema penal, Madria: Catarata. 

NIEUWENHUIS, Rense, VAN LANCKER, Wim (Eds.) (2020) The Palgrave Handbook of Family Policy. Palgrave. https://link.springer.com/book/10.1007%2F978-3-030-54618-2

Article

ALMEDA SAMARANCH, Elisabet; VERGES BOSCH, Nuria; OBIOL I FRANCES, Sandra y MORENO MINGUEZ, Almudena (2016). “Monoparentalidades y políticas públicas: prestaciones economicas y permisos parentales” Arxius de Ciencies Socials, 34: 43-58. 

 

ALMEDA SAMARANCH, Elisabet; CAMPS CALVET, Clara; DI NELLA, Dino y ORTIZ MONERA, Rosa (2016). «Familias monoparentales, inclusión y comunidad». Arxius de Ciencies Socials, 34: 59-78. 

 

ALMEDA SAMARANCH, Ellisabet (2017) “Criminologías feministas, investigación y cárceles de mujeres en España”, en PAPERS Revista de Sociologia,102/2: 151-181.

 

ALMEDA SAMARANCH, Ellisabet y DI NELLA,Dino (2017) “Mujeres y cárceles en América Latina. Perspectivas críticas y feministas”, en  PAPERS Revista de Sociologia, num. 102/2: 183-214.

 

DI NELLA, Dino; ALMEDA SAMARANCH, Elisabet y ORTIZ MONERA, Rosa   (2014)  “Perspectiva no androcéntrica en los estudios sobre familias monoparentales. Reflexiones e implicaciones metodológicas”, en Athenea Digital. Revista de Pensamiento e Investigación Social 14/2: 181-207.

 

TRUJILLO, Macarena y ALMEDA SAMARANCH, Elisabet (2017) “Monomarentalidad e imaginarios de género en contexto migratorio: Punto de vista epistemológico feminista en el estudio de las migraciones” En EMPIRIA, Revista de Metodología de Ciencias Sociales, 37: 101-125.