Dades generals |
Nom de l'assignatura: Representacions del Gènere i de les Sexualitats
Codi de l'assignatura: 569034
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: LAIA VENTURA GARCIA
Departament: Facultat de Geografia i Història
crèdits: 5
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 125 |
Activitats presencials i/o no presencials |
42 |
- Tutorització per grups |
No presencial |
42 |
|||
(modalitat en línia) |
Treball tutelat/dirigit |
8 |
Aprenentatge autònom |
75 |
Recomanacions |
Les lectures recomanades podran ser en francès, anglès o italià, pel que es requereix capacitat per a llegir en aquests idiomes. |
Competències que es desenvolupen |
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements Ara bé, els sabers que s’estudiaran en aquesta assignatura són excepcionals en la mesura que van sorgir d’una relació històrica, a saber, entre el moviment feminista i la seva fonamentació teòrica mitjançant la investigació de múltiples modalitats de sexe/gènere, així com de les seves representacions. Un dels objectius d’aquesta assignatura és, per tant, introduir a les estudiantes a la història dels estudis de sexe/gènere amb especial atenció a com es relacionen la raó pràctica de sistemes de sexe/gènere amb la seva raó simbòlic-cultural.
El propi concepte de gènere no està exempt de dificultats epistemològiques. La polèmica sobre el vincle polític-simbòlic entre sexe, sexualitat i gènere ha acompanyat el desenvolupament de la teoria feminista en les seves diferents escoles. El concepte de gènere va ser adoptat a inicis dels anys setanta per a posar l’accent en el fet que les dones no neixen sinó que es fan (Simone de Beauvoir), és a dir, que les idees sobre la feminitat, la masculinitat, etc. lluny d’estar arrelades en fets biològics immutables són sempre construccions político-culturals. Però les diverses propostes teòriques de sexe/gènere no han resolt el dilema de què té a veure la materialitat del sexe amb la sexualitat i amb les relacions de gènere, ni han superat els dualismes entre cultura i naturalesa, entre gènere i sexe, entre heterosexualitat i homosexualitat. Com és ben sabut, Judith Butler va invertir el problema del gènere amb el proposta provocadora de que és el gènere el que fa al sexe. La seva proposta performativa manca, no obstant això, de context soci-polític. En aquesta assignatura posaré a la disposició de les estudiantes materials etnogràfics molt variats que permetin comparar sistemes de sexe-gènere situats en funció dels interrogants plantejats abans.
Referits a habilitats, destreses
Referits a actituds, valors i normes
|
Blocs temàtics |
1. Antecedents soci-polítics, conceptuals i teòrics
1.1. De LA DONA universal a les relacions de gènere doncs “les dones no neixen sinó que es fan”– equitat i/o igualtat – historia d’una relació: moviment feminista i antropologia de la dona.
1.2. Origen paradoxal del concepte de gènere – el problema dels essencialismes biològics -pre-judicis i pre-conceptes: de LA DONA a les relacions de gènere que es fan en la vida en societat.
1.3. “Que les diferències no engendrin desigualtats!” -desigualtat vs. autonomia
1.4. A propòsit de les desigualtats entre dones -desigualtats múltiples i interseccions enigmàtiques: classe, ‘raça’, cos, sexe, sexualitat...
2. Sobre els sistemes de sexe/gènere i les seves representacions des de l’antropologia social i la crítica literària i cultural - dilemes epistemològics i paradigmes analítics.
2.1. El sexe no neix sinó que es fa – concepcions de la concepció vs. arts eròtiques – comparança entre cultures diverses
2.2. Fets diferencials vs. voluntats desigualizadores – quan la “biologia” esdevé destinació.
2.3. De l’ésser al fer – la performativitat= construcció discursiva?
2.4. La teoria queer i la política de les diferències – Transgressions performatives: el gènere que fa el sexe.
2.5. Reconeixement de les diferències i/o justícia social.
2.6. Des-orientacions sexuals: Cossos usats, reivindicats, construïts, transformats: treballadores del sexe, orientacions sexuals, trans...
Metodologia i activitats formatives |
METODOLOGIA
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
Avaluació continuada
Per a superar l’assignatura s’haurien de presentar totes les activitats programades en cadascun dels temes. Les activitats consistiran en:
1) L’elaboració d’un assaig crític, d’entre 1000 i 1500 paraules, les pautes de les quals i orientacions constaran a la guia de lectura corresponent (60% de la nota).
2) La intervenció en el fòrum de cada tema, amb l’objectiu de discutir i debatre les qüestions que sorgeixin a partir de les lectures i desenvolupament dels temes; el fòrum estarà guiat per la professora (40% de la nota).
Tots els temes tenen la mateixa puntuació.
La qualificació final és la mitjana de les qualificacions obtingudes en cada guia de lectura juntament amb la participació en els fòrums de l’assignatura.
Avaluació única L’avaluació única consistirá en un examen final (50%) i en el lliurament en la data fixada per a aquest examen dels mateixos treballs que s’exigeixen per a l’avaluació continuada més un treball suplementari que es fixarà en cada cas (50%). |
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
García-Dauder, (S.) (2018). Ciencia y feminismo. De la ignorancia oculta al saber silenciado. Revista Mujeres y Salud, 43, 24-26.
García-Dauder, (S.) y Pérez Sedeño, Eulalia (2017). Las mentiras científicas sobre las mujeres. Madrid: Catarata. [Capítulo “Sesgos de género en la práctica científica e investigadora”].
Rodríguez López, Roberto (ed.) ( 2016 ), Contra-Psicología. De las luchas antipsiquiátricas a la psicologización de la cultura. Colección disonancias, número 2. Madrid, Dado Ediciones, 449 páginas.[ISBN: 978-84-945072-1-2].
Ruiz Trejo, M. y García-Dauder, (S.) (en prensa). Los talleres “epistémico-corporales” como herramientas reflexivas sobre la práctica etnográfica. Universitas Humanistica, 86.
Capítol
MOORE, H.L., "Antropología y feminismo: historia de una relación", H.L. Moore, Antropología y feminismo, Ediciones Cátedra/Universidad de Valencia, Serie Feminismos, Madrid, 1991.
Article
RUBIN, G., “El tráfico de mujeres: notas sobre la economía política del sexo“, Nueva Antropología vol. VII, no. 30, México D.F., 1986 (1era ed. 1975).
LEACOCK. E., "Women’s status in egalitarian society: Implications for social evolution", Current Anthropology 19 (2) 1978.