|
Pla docent de l'assignatura
|
|
Nom de l'assignatura: Individualisme i Modernitat
Codi de l'assignatura: 569567
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Cristina Alsina Risquez
Departament: Departament de Llengües i Literatures Modernes i d'Estudis Anglesos
crèdits: 6
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació
|
Hores totals 150
|
Activitats presencials i/o no presencials
|
60
|
(La docència pot passar a no presencial si les circumstàncies ho exigeixen.)
|
|
- Pràctiques amb documents
|
Presencial i no presencial
|
|
6
|
|
- Seminari
|
Presencial i no presencial
|
|
42
|
|
- Taller experimental
|
Presencial i no presencial
|
|
12
|
Treball tutelat/dirigit
|
45
|
Aquesta assignatura pot incloure sortides de camp com a part de les seves activitats.
|
Competències que es desenvolupen
|
Competències bàsiques i generals
— Coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context d’investigació.
— Capacitat d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels propis coneixements i judicis.
— Habilitats d’aprenentatge que permetin als alumnes continuar estudiant d’una forma que ha de ser en gran manera autodirigida o autònoma.
— Capacitat de comprensió: identificació de conceptes, problemes i qüestions fonamentals en qualsevol tipus de debat sobre construcció d’identitats culturals.
— Capacitat de gestió de la informació: capacitat d’extreure i sintetitzar informació a partir de fonts diverses, utilització efectiva de biblioteques, arxius, hemeroteques i altres fonts d’informació (especialment les de tipus virtual) apropiades a la investigació en humanitats.
— Capacitat d’aplicar els coneixements adquirits i capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.
— Capacitat de comunicar les conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.
— Habilitat per interpretar textos provinents d’èpoques o tradicions culturals diverses.
— Capacitat de reflexió: consciència del propi pensament, capacitat de reconèixer i valorar teories i punts de vista diferents en l’àmbit dels estudis literaris i culturals.
— Capacitat de desenvolupar el pensament independent: capacitat crítica i autocrítica, desenvolupament d’estratègies originals de resolució de problemes, capacitat de generar idees noves, capacitat de delimitar un objecte o camp d’estudi al voltant de la construcció i representació d’identitats culturals.
— Capacitat de dur a terme recerca bàsica i d’estar al dia de la desenvolupada en l’àmbit de la comunitat científica internacional en els estudis culturals, literaris i de gènere.
— Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips interculturals).
|
Competències específiques
E2. Discriminació i aplicació de les teories i metodologies literàries, medials i culturals relatives a la identitat (de gènere, classe, sexualitat, ètnia, etc.).
E4. Interpretació de textos i fonts primàries relacionades amb el gènere.
|
Referits a coneixements
• Assolir un coneixement ampli i aprofundit de les poètiques que, a la primera part del segle xx, van reivindicar una nova funció del jo dins la novel·la, el teatre i la poesia.
• Assolir un coneixement ampli i aprofundit del debat filosòfic del tombant de segle, amb un interès especial pel tema de l’individualisme.
• Ser capaç de vincular el debat teòric de les primeres dècades del segle xx amb la producció literària del mateix període i demostrar la importància dels aspectes irònics, humorístics i grotescos.
• Ser capaç de llegir un text literari a través de la dialèctica «individu vs. col·lectivitat».
Referits a habilitats, destreses
• Desenvolupar la capacitat de construir arguments sòlids i complexos, que enllacin amb l’estat de la qüestió en l’entorn internacional.
• Desenvolupar la capacitat de gestionar la informació, de discriminar les teories i metodologies literàries, medials i culturals pertinents per a cada cas concret, i de participar amb precisió de pensament i d’expressió, tant oralment com per escrit, en els debats propis dels estudis literaris i culturals.
Referits a actituds, valors i normes
• Potenciar el respecte envers la diversitat d’opinions, sempre que estiguin degudament fonamentades i raonades.
|
1.
Què és l’individualisme?
1.2.
L’individualisme a la modernitat
2.
Les instàncies del jo dins el text literari
2.1.
Alguns exemples narratius
2.2.
Alguns exemples teatrals i poètics
3.
Aplicació d’un model crític
3.1.
El retorn d’allò reprimit
3.2.
Cap a una lectura egoista
Metodologia i activitats formatives
|
La metodologia es basa en un plantejament teoricopràctic que combina exposicions teòriques amb activitats d’aplicació, que poden incloure debats dirigits, treballs en grup, presentacions orals, treballs escrits i recerca d’informació.
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
|
Es valoren els components següents:
• Assistència i participació en les sessions presencials (o, com a alternativa, seguiment constant de les tutoritzacions): 15 %. • Elaboració i presentació (escrita i/o oral) d’una proposta de treball: 20 %. • Lliurament del treball final dins el termini oficial previst pel professor en el calendari de la Facultat: 65 %.
Per qualificar l’assignatura cal haver presentat tots els treballs puntuables.
Avaluació única
En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació contínua, pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.
L’avaluació única consisteix en l’elaboració d’un treball escrit de 4.000 paraules aproximadament, que val el 100 % de la nota final i que s’ha de lliurar dins el termini oficial previst pel professor en el calendari de la Facultat.
Reavaluació
Segueix el format de l’avaluació única.
|
Fonts d'informació bàsica
|
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Henri Bergson, Le rire. Essai sur la signification du comique, Paris, Presses universitaires de France, 1991. 
Sigmund Freud, La interpretación de los sueños, Madrid, Alianza, 1999. 
Luigi Pirandello, L’humorisme, Martorell, Adesiara, 2013. 
Max Stirner, L՜nic i la seva propietat, Barcelona, Laia, 1985. 