|
Pla docent de l'assignatura
|
|
Nom de l'assignatura: Orientalisme i Antiorientalisme
Codi de l'assignatura: 569569
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Cristina Alsina Risquez
Departament: Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica
crèdits: 6
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació
|
Hores totals 150
|
Activitats presencials i/o no presencials
|
60
|
(La docència pot passar a no presencial si les circumstàncies ho exigeixen.)
|
|
- Pràctiques amb documents
|
Presencial i no presencial
|
|
6
|
|
- Seminari
|
Presencial i no presencial
|
|
42
|
|
- Taller experimental
|
Presencial i no presencial
|
|
12
|
Treball tutelat/dirigit
|
45
|
L’assignatura s’imparteix íntegrament en anglès, català i/o castellà. S’accepten treballs escrits i orals en aquestes tres llengües i d’altres, a acordar amb la professora.
Altres recomanacions
Aquesta assignatura pot incloure sortides de camp com a part de les seves activitats.
|
Competències que es desenvolupen
|
Competències bàsiques i generals
— Coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context d’investigació.
— Capacitat d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels propis coneixements i judicis.
— Habilitats d’aprenentatge que permetin als alumnes continuar estudiant d’una forma que ha de ser en gran manera autodirigida o autònoma.
— Capacitat de comprensió: identificació de conceptes, problemes i qüestions fonamentals en qualsevol tipus de debat sobre construcció d’identitats culturals.
— Capacitat de gestió de la informació: capacitat d’extreure i sintetitzar informació a partir de fonts diverses, utilització efectiva de biblioteques, arxius, hemeroteques i altres fonts d’informació (especialment les de tipus virtual) apropiades a la investigació en humanitats.
— Capacitat d’aplicar els coneixements adquirits i capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.
— Capacitat de comunicar les conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.
— Habilitat per interpretar textos provinents d’èpoques o tradicions culturals diverses.
— Capacitat de reflexió: consciència del propi pensament, capacitat de reconèixer i valorar teories i punts de vista diferents en l’àmbit dels estudis literaris i culturals.
— Capacitat de desenvolupar el pensament independent: capacitat crítica i autocrítica, desenvolupament d’estratègies originals de resolució de problemes, capacitat de generar idees noves, capacitat de delimitar un objecte o camp d’estudi al voltant de la construcció i representació d’identitats culturals.
— Capacitat de dur a terme recerca bàsica i d’estar al dia de la desenvolupada en l’àmbit de la comunitat científica internacional en els estudis culturals, literaris i de gènere.
— Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips interculturals).
|
Competències específiques
— Adquisició de coneixements avançats de les diferents teories i metodologies de la interculturalitat, de la globalització, dels estudis postcolonials i de l’anàlisi de diferents tipus de textos; aprofundiment en el coneixement de l’instrumental filològic necessari per analitzar textos complexos i dur a terme estudis comparatístics.
— Adquisició de l’instrumental teòric i crític necessari per elaborar un discurs sobre la interculturalitat, l’alteritat i la globalització.
— Anàlisi dels vincles entre creació artística i història contemporànies, institucions culturals i tendències socials i polítiques tenint en compte la colonització i la globalització.
|
Referits a coneixements
• Conèixer les formulacions dels principals intel·lectuals que han tractat el tema de l’orientalisme i l’antiorientalisme.
• Valorar el pes específic d’aquestes formulacions en la definició d’una identitat europea i occidental, així com en la resposta corresponent des d’Orient.
• Llegir i analitzar críticament alguns textos significatius, prenent cura de l’entorn històric en què es produeixen i dels fenòmens polítics i culturals que els motiven i envolten.
Referits a habilitats, destreses
• Desenvolupar la capacitat de construir arguments sòlids i complexos, que enllacin amb l’estat de la qüestió en l’entorn internacional.
• Desenvolupar la capacitat de gestionar la informació, de discriminar les teories i metodologies literàries, medials i culturals pertinents per a cada cas concret, i de participar amb precisió de pensament i d’expressió, tant oralment com per escrit, en els debats propis dels estudis literaris i culturals.
Referits a actituds, valors i normes
• Potenciar el respecte envers la diversitat d’opinions, sempre que estiguin degudament fonamentades i raonades.
|
1.
L’orientalisme fins al s. XIX (literatura de viatges, pintura, música)
2.
L’orientalisme al segle XX (el cinema i la traducció)
3.
Crisi de l’orientalisme i postorientalisme: crítiques a la ideologia subjacent, al mètode i als objectius d’estudi de "la matèria oriental" a partir de la segona meitat del segle XX
Metodologia i activitats formatives
|
La metodologia es basa en un plantejament teoricopràctic que combina exposicions teòriques amb activitats d’aplicació, que poden incloure debats dirigits, treballs en grup, presentacions orals, treballs escrits i recerca d’informació.
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
|
Elaboració i defensa oral de dos exercicis crítics (40 % i 40 %) que han de passar per tutoria individual prèvia. Cal aprovar tots dos exercicis. El primer es lliurarà al març i el segon en la darrera sessió de maig. Participació activa (20 %).
El desenvolupament de l’assignatura pot incloure la metodologia d’aprenentatge servei (ApS) que exigeix la participació dels i les estudiants en entitats socials, institucions o centres externs a la Facultat.
Avaluació única
En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.
L’avaluació única consisteix en l’elaboració d’un treball escrit d’entre 4.000 i 5.000 paraules aproximadament, que val el 100 % de la nota final i que s’ha de lliurar la data oficial prevista per la professora en el calendari de la Facultat.
Reavaluació
Segueix el format de l’avaluació única.
|
Fonts d'informació bàsica
|
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
LEWIS, Reina, Gendering Orientalism. Race, Feminity and Representation. London – New York: Routledge, 1996. 
MEDDEB, Abdelwahab (ed.), Occident vist des d’Orient. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2005. 
SARDAR, Ziauddin, Extraño Oriente. Historia de un prejuicio. Traducción de Tomás Fernández Aúz. Barcelona: Gedisa, 2004. 
SHAHEEN, Jack G. Reel bad Arabs: how Hollywod vilifies a people. Moreton-in-Marsh, Gloucestershire: Arris Books, 2003. 
SAID, Edward W., Orientalism. New York: Vintage Books, 1978. / Traducció de Josep Mauri: Orientalisme. Identitat, negació i violència. Vic: Eumo Editorial, 1991. / Traducción de M. L. Fuentes: Orientalismo. Barcelona: Random House Mondadori, 2004 (3ª ed.).