|
Pla docent de l'assignatura
|
|
Nom de l'assignatura: Efectes del Canvi Global sobre els Arbres i els Boscos
Codi de l'assignatura: 569811
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Emilia Gutierrez Merino
Departament: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals
crèdits: 3
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació
|
Hores totals 75
|
Activitats presencials i/o no presencials
|
26
|
|
- Teoria
|
Presencial
|
|
16
|
|
- Pràctiques d'ordinadors
|
Presencial
|
|
3
|
|
- Pràctiques de laboratori
|
Presencial
|
|
3
|
|
- Sortida de camp
|
Presencial
|
|
4
|
Treball tutelat/dirigit
|
24
|
Competències que es desenvolupen
|
Competències generals - Conèixer els components del canvi global, les seves interaccions i efectes sobre el creixement dels arbres i els boscos.
- Entendre els efectes que el canvi climàtic està causant sobre la fenologia dels arbres i la dinàmica dels boscos
- Analitzar les respostes dels arbres al canvi global: plasticitat, migració i mortalitat i els efectes sobre la dinàmica dels boscos.
- Exposar correctament per escrit i en públic l’abast de la informació continguda en els anells anuals de creixement com arxius de gran utilitat per analitzar processos ecològics i medi ambientals en general.
- Capacitat de valorar i interpretar qualitativa i quantitativament els resultats dendroecològics
- Capacitat de treball interdisciplinari
- Motivació pel treball de qualitat i la transmissió d’informació correcte
Competències específiques
- Capacitat de anàlisis i síntesis de informació sobre el canvi climàtic, canvis en els usos del sòl, canvis en els cicles biogeoquímics del carboni.
- Capacitat per determinar la relació entre boscos i clima
- Capacitat d’anàlisis de dades sobre el boscos, el creixement dels arbres i climàtiques per determinar el seu estat i les respostes al canvi climàtic
- Capacitat per identificar, datar els anells de creixement i construir una cronologia.
- Interpretar els esdeveniments de la història de vida dels arbres al llarg del cicle de creixement i la seva importància a llarg termini
- Saber construir i interpretar biològicament i ecològicament les estructures demogràfiques d’edats i grandàries, l’estat del bosc i les seves funcions ecològiques.
|
Referits a coneixements
Generals - Entendre la importància i magnitud del canvi global i dels seus drivers.
- Entendre la importància dels boscos com a estabilitzadors del sistema climàtic
- Entendre els efectes sobtats i els sostinguts del canvi climàtic sobre el decaiment dels boscos i les interaccions amb incendis i plagues forestals.
- Entendre les respostes d’aclimatació dels arbres i els boscos al canvi climàtic: augment de les temperatures i variabilitat climàtica.
- Adquirir els coneixements teòrico - pràctics de la dinàmica de les poblacions forestals.
- Entendre la successió forestal com un procés de transformació constant degut a la acció antagònica i asimètrica dels canvislents d’organització i d’augment de complexitat i dels canvis ràpids i relativament imprevisibles de desorganització i mortalitat que constitueixen el règim de pertorbacions.
- Aprendre a distingirles limitacions que les diferents aproximacions metodològiques tenen en l’estudi de processos ecològics i ambientals que donen a diferents escales temporals.
- Conèixer els fonaments empírics i les dades experimentals que enquadren la teoria exposada.
- Aprendre a vincular el treball concret tant experimental de recerca com aplicat a la teoria exposada a l’assignatura.
Específics
- Saber caracteritzar l’efecte de les diferents components del canvi global sobre els boscos
- Entendre com afecta l’augment de CO2 i de les temperatures als processos de creixement i fenologia dels arbres, i quines son les conseqüències en el funcionament dels ecosistemes forestals
- Conèixer els efectes del canvi global sobre els arbres i la dinàmica dels boscos (decaïment i mortalitat).
- Entendre la plasticitat fenològica i del sistema hidràulic dels arbres a l’augment de les temperatures en diferents biomes
- Aprendre a extreure la informació dels anells permet analitzar la dinàmica de les poblacions (regeneració i mortalitat) i reconstruir la historia dels boscos, les variables que els caracteritzen, i el règim de pertorbacions com tales, incendis o plagues els han afectat al llarg del temps.
- Saber determinar els factors ambientals (biòtics i abiòtics) que limiten significativament el creixement dels arbres i interpretar-ne els resultats.
- Adquirir els coneixements per saber determinar els síndromes d’aclimatació dels arbres.
- Adquirir els coneixements necessaris per a l’estudi de les poblacions d’arbres i la successió forestal (mostreig, tractament de mostres i de dades).
- Conèixer la dinàmica de l’ecotò altitudinal del bosc i els efectes del canvi global
- Conèixer els avantatges i les limitacions de l’ús de la dendrocronologia en l’estudi de la resposta dels arbres i els boscos al canvi climàtic i poder fer projeccions.
|
1.
Teoria
1.1.
Els drivers del canvi global i els efectes sobre els boscos
1.2.
Fenòmens de decaïment (die-back) i mortalitat (die-off)
1.3.
La persistència dels arbres: síndromes d’aclimatació i plasticitat. (2 sessions)
1.4.
Més CO2 major creixement? Interaccions amb l’augment de temperatures (2 sessions)
1.5.
Persistència mitjançant la migració a la cerca del nínxol climàtic perdut
1.6.
La petjada del clima i el registre del canvi
1.7.
Boscos al límit. Resum, conclusions i perspectives. Discussió general
2.
Pràctiques de camp, de laboratori i d’ordinador (10h)
* Les pràctiques consisteixen en una sortida de camp de 4h i 2 sessions de pràctiques una de laboratori i una altra d’ordinador de 3h cadascuna.
De camp: mostreig dels boscos litorals de Pinus pinea a les dunes del Remolar (El Prat de Llobregat). L’interès rau en que aquests boscos són un paradigma dels efectes del canvi global sobre els boscos (transformació del territori, sequeres, plagues d’insectes).
De laboratori: anàlisi de les mostres. Datació dels anells dels arbres, medició del gruix dels anells. Obtenció de les sèries de creixement dels arbres.
De ordinador: tractament de les dades obtingudes per determinar la estructura demogràfica del bosc de mides i edats, el creixement dels arbres afectats pel canvi climàtic i les plagues d’insectes, la sensibilitat dels arbres al clima.
De laboratori: anàlisi de les dades i de les mostres.
De ordinador: tractament de les dades, discussió dels resultats i planificació dels treball pràctic.
Metodologia i activitats formatives
|
La metodologia de l’assignatura consistirà en sessions presencials de classes teòriques, teòrico-pràctiques i pràctiques d’ordinador pel tractament de dades. Així mateix, hi haurà una part de treball autònom pel tractament de les dades. Les pràctiques són obligatòries.
• Teoria (16 hores). Les classes teòriques consistiran en 8 sessions de 2h cadascuna.
• Pràctiques de laboratori i d’ordinador (10 hores).
Les pràctiques consistiran en una sortida de camp de 4h i 2 sessions de pràctiques una serà de laboratori i una altra d’ordinador de 3h cadascuna. En la pràctica de laboratori els alumnes han de aprendre a identificar el anells i datar les mostres recollides al camp. A les sessions de ordinador els alumnes treballaren les dades i es discutiran els resultats.
De camp: mostreig dels boscos de Pinus pinea a les dunes del Remolar (El Prat de Llobregat) o Pinus halepensis a Collserola
De laboratori: anàlisi de les dades i de les mostres.
De ordinador: tractament de les dades.
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
|
Avaluació (criteris, sistemes i ponderació) L’avaluació continua es realitzarà a partir de:
- Presentació oral sobre el treball de pràctiques o sobre un article o tema d’interès prèviament acordat i assignat (60%)
- Assistència a sessions presencials i participació (40%)
|
Fonts d'informació bàsica
|
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Aber JD & Melillo JM (1991). Terrestrial ecosystems. Saunders, Philadelphia. pàg. 429. 
Blanco Castro E, Casado González MA et al. (2005). Los bosques ibéricos. Planeta, Barcelona. pàg. 572. 
Cook ER & Kairiukstis LA (eds.) (1989). Methods of dendrochronology. Applications in the environmental sciences. Kluwer Academic Publishers, Dordrecht. 
Fritts HC. Tree rings and climate. Caldwell (N.J.) : Blackburn Press, cop. 2001 
Glenn-Lewin DC, Peet RK & Veblen TT (eds.) (1992). Plant succession. Theory and predicction. Chapman and Hall, London. pàg. 352. 
Hughes MK, Swetnam TW & Diaz HF (2011). Dendroclimatology. Progress and Prospects. Springer, N York etc. DOI 10.1007/978-1-4020-5725-0 
Rodà F, Retana J, Gracia CA & Bellot J (1999). Ecology of Mediterranean evergreen oak forests. Ecological Studies 137. Springer, Berlin, etc. pàg. 373. 
Terradas J (2001). Ecología de la vegetación. De la ecofisiología de las plantas a la dinámica de comunidades y paisaje. Omega, Barcelona. pàg. 703 
Valladares F (2004) Ecología del bosque mediterráneo en un mundo cambiante. EDITA: ORGANISMO AUTÓNOMO PARQUES NACIONALES. 
Peñuelas, J., S. Sabaté, I Filella & C. Gracia. 2004. Efectos del cambio climático sobre los ecosistemas terrestres. En Valladares F. ed. Ecología del bosque mediterráneo en un mundo cambiante. Ministerio de medio Ambiente, Organismo Autónomo de Parques nacionales: 425-460.
Pàgina web
2on informe sobre el canvi climàtic a Catalunya 
Online glossary of dendrocronology (http://www01.wsl.ch/glossary/)
Techno tree biology dictionary by Shigo (http://www.treedictionary.com/)
http://www.treedictionary.com/
The Laboratory of Tree-Ring Research, University of Arizona (http://www.ltrr.arizona.edu/)
http://www.ltrr.arizona.edu/
Tree death and forest decline (http://www.forestecologynetwork.org/tree_death.html)
http://www.forestecologynetwork.org/tree_death.html