Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa

Codi de l'assignatura: 569910

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Daniel Tornero Prieto

Departament: Facultat de Medicina

crèdits: 3

Programa únic: No definit

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

 

 

Blocs temàtics

 

1. Regeneració de teixits

1.1. La regeneració en la natura

• Què és la regeneració? Tipus de respostes regeneratives o reparadores després del dany o la pèrdua tissulars. Models clàssics de regeneració. El naixement de la regeneració com a disciplina científica al segle XVIII. La regeneració en l’era postgenòmica. Preguntes clau en la recerca sobre regeneració. Regeneració i reproducció asexual. Distribució filogenètica de la regeneració
• Curació de ferides: curació amb cicatrius i sense. Epidermis i interaccions entre l’epiteli i el mesènquima per activar la resposta regenerativa. Com es restableix la polaritat axial? El paper de la via de senyalització Wnt/β-catenina en la polaritat AP en hidres i planàries. El paper de la via de senyalització BMP en la polaritat DV de les planàries
• Creixement i formació de patrons durant la regeneració: epimorfosi i morfalaxi. Origen de les cèl·lules regeneratives: cèl·lules mare (planàries) i desdiferenciació (amfibis i peix zebra)
• El paper del sistema nerviós en la regeneració (dependència del sistema nerviós en la regeneració d’extremitats d’amfibis). És necessari que es mantingui la funció del sistema nerviós en la regeneració de les planàries? Primers esdeveniments durant la regeneració: les ROS (espècies reactives de l’oxigen) i apoptosi com a desencadenants de la regeneració en els vertebrats i les hidres

2. Les cèl·lules mare en els mamífers

2.1. Les cèl·lules mare en els mamífers

• Fonaments de la teràpia cel·lular. Possibles aplicacions de la teràpia cel·lular. Concepte i definició de les cèl·lules mare. Capes germinatives. Tipus de cèl·lules mare. Possibles orígens de les cèl·lules
• Cultiu de cèl·lules mare. Autorenovació i expansió

2.2. Cèl·lules pluripotents

• Cèl·lules mare embrionàries. Obtenció de cèl·lules mare. Tècniques d’obtenció i cultiu. Formació de teratomes i possibles solucions
• Reprogramació cel·lular. Cèl·lules pluripotents induïdes. Clonació terapèutica. Avantatges i inconvenients. Aplicacions de les cèl·lules pluripotents induïdes a la validació de medicaments. Reprogramació directa

2.3. Cèl·lules pluripotents hematopoètiques

• Definició i usos. Història i tractament de les hemopaties. Problemes i beneficis del tractament amb cèl·lules pluripotents hematopoètiques. Trasplantament autògen i trasplantament heterògen

2.4. Cèl·lules mare mesenquimàtiques

• Cèl·lules mare mesenquimàtiques procedents de medul·la òssia i de teixit adipós. Transdiferenciació. Malalties autoimmunitàries. Funció immunomoduladora de les cèl·lules mare mesenquimàtiques. Exemple de malaltia de Crohn
• Vacuna de cèl·lules dendrítiques: definició i malalties de possible aplicació. Obtenció de cèl·lules immunitàries. Presentació antigènica

2.5. Cèl·lules mare neurals

• Ubicació de les cèl·lules mare en el cervell adult. Cèl·lules mare ubicades en nínxols específics: zona subventricular i circumvolució dentada de l’hipocamp. Anàlisi de la naturalesa, la dinàmica i la regulació de les cèl·lules mare de la zona subventricular i la circumvolució dentada
• Canvis en la proliferació, la diferenciació i la migració de cèl·lules mare davant lesions i traumatismes cerebrals. Canvis observats en diverses malalties mentals i neurològiques considerats respostes endògenes

2.6. Cèl·lules mare del càncer

• Evidència. Origen. Aïllament. Heterogeneïtat (marcadors). Cèl·lules mare del càncer metastàtiques

3. Diferenciació de cèl·lules mare

3.1. Expansió in vitro de cèl·lules mare

• Tècniques de cultiu, proliferació i diferenciació en cèl·lules pluripotents i cèl·lules mare somàtiques

3.2. Diferenciació de cèl·lules mare

• Factors intrínsecs i extrínsecs. Modificacions genètiques. Gens candidats per a la diferenciació. Diferenciació de cèl·lules pancreàtiques. Diferenciació de cèl·lules cardíaques. Diferenciació neuronal

3.3. Modificació genètica de cèl·lules mare

• Estratègies de transferències d’ADN o ARN: addició de transgens i inhibició de l’expressió gènica endògena. Vectors vírics i no vírics
• Transferències genètiques estables i transitòries. Inserció dirigida i no dirigida del transgèn als cromosomes
• Marcadors i gens selectius

3.4. Selecció de cèl·lules mare

• Marcadors de membrana. Tècniques de selecció cel·lulars
• Introducció als marcadors genètics. Introducció als cromosomes artificials bacterians, els cromosomes artificials del llevat i els dits de zinc

3.5. Trasplantament i seguiment de cèl·lules mare

• Trasplantament cel·lular. Diferenciació i supervivència
• Tècniques de monitoratge en viu no invasives. Ressonància magnètica i luminescència

3.6. Esquelets

• Esquelets naturals i artificials
• Descel·lularització d’òrgans i teixits. Tractaments químics i enzimàtics de material orgànic. Obtenció de material procedent de teixits post mortem. Recel·lularització d’òrgans
• Esquelets artificials. Biomaterial natural. Biomaterial sintètic

4. Usos clínics

4.1. Teràpies consolidades i aplicacions clíniques

• Problemes en teràpia cel·lular en malalties de la sang. Malaltia de l’empelt contra l’hoste (MECH). Possibles solucions
• Teràpia cel·lular per al sistema musculoesquelètic. Usos dels centròcits per a la regeneració de cartílags. Ús d’esquelets en la reparació de danys en el sistema musculoesquelètic
• Teràpia cel·lular per a malalties oculars. Expansió de les cèl·lules del limbe. Ús de la membrana amniòtica. Esquelets artificials

4.2. Legislació

• Teràpies avançades. Legislació europea. Adaptació a la legislació espanyola
• Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Organització Nacional de Trasplantaments
• Normes de bona pràctica de fabricació. Disseny d’infraestructures destinades al cultiu cel·lular. Protocols i recerca clínica