Pla docent de l'assignatura
Català Castellano English Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Ciutats Creatives: Models d'Intervenció i Dinàmiques Emprenedores

Codi de l'assignatura: 570106

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Montserrat Pareja Eastaway

Departament: Departament d'Economia

crèdits: 2,5

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 62.5

 

Activitats presencials i/o no presencials

62.5

	-  Teoria	Presencial		30
	-  Teoricopràctica	Presencial		30
	-  Tutorització per grups	Presencial		2.5

Competències que es desenvolupen

 

CB6. Capacitat per tenir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

CB9. Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

CG1. Capacitat per plantejar un projecte (empresarial o d’innovació) basat en una idea original i que després se’n pugui valorar la viabilitat.

CE5. Capacitat per aplicar les tècniques de generació d’idees i creativitat per generar noves idees de negoci o processos d’innovació en les organitzacions.

CE7. Capacitat per analitzar les polítiques de foment de la innovació, l’R+D i l’emprenedoria en diferents regions per conèixer-ne l’impacte en la societat.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements L’objectiu general d’aquesta assignatura és tractar un ampli ventall de teories i models relacionats amb la competitivitat de les ciutats en un món globalitzat. Des de teories tradicionals fins a idees més contemporànies, les lliçons han estat dissenyades per oferir un marc analític de les estratègies i els avenços urbans enfocats a millorar la competitivitat de les ciutats. Els objectius són els següents: — Assolir uns coneixements que aportin una base de ser originals en el desenvolupament o l’aplicació d’idees, sovint en un context de recerca. — Aplicar els coneixements adquirits a la resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi. — Comunicar les conclusions (i els coneixements i les raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats. — Aplicar els coneixements assolits a la generació de propostes d’anàlisi de pràctiques urbanes. — Assumir suggeriments de millora que sorgeixin a partir de presentacions, breus però efectives, de projectes actuals. — Dissenyar i analitzar els elements i les conseqüències essencials de certes pràctiques associades a la millora de la competitivitat, la creativitat i el coneixement urbans. — Comprendre al marc analític en el qual s’ubiquen les reflexions sobre l’evolució de les estratègies urbanes destinades a millorar la competitivitat de les ciutats europees. — Comprendre la importància que té la integració local en qualsevol iniciativa orientada a la promoció d’una economia creativa. La globalització ha fet que la competència entre ciutats sigui cada cop més aferrissada. A causa de la reestructuració econòmica i la davallada del sector industrial, el rendiment urbà ha passat a dependre d’altres sectors, entre els quals destaca la indústria creativa i del coneixement, que actualment és la font principal de valor afegit de moltes ciutats. Així, atraure aquests sectors ha esdevingut essencial per a la competitivitat urbana i, de fet, ha passat a formar part de l’agenda política local. Els processos de reestructuració urbana associats a la construcció de districtes residencials i de negocis inclouen estratègies enfocades a millorar el rendiment econòmic de la ciutat. En aquesta assignatura s’exposen les característiques de l’economia cultural i creativa i s’expliquen els motius pels quals és sensible a la integració local. El desenvolupament de les capacitats locals i les peculiaritats de l’economia cultural conformen una estratègia productiva encaminada a millorar l’atracció i el rendiment de les ciutats.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Ciutats globalitzades en un món globalitzat

*  El paper de la tradició històrica i els nous objectius en el desenvolupament urbà del Nord i del Sud globalitzats

2. Models tradicionals i innovació en el desenvolupament urbà

*  
a) Teories tradicionals d’ubicació (factors clàssics)
b) Enfocaments descendents: comparació entre clústers i districtes
c) Teories de factors secundaris
d) Xarxes i vincle personal

3. Indústria creativa, cultural i del coneixement

*  La creació del valor econòmic i les peculiaritats d’aquest procés en termes de mercat laboral, èxit empresarial i estudi de mercat

4. Ciutats amb marca, atractiu urbà i gestió comunitària

*  De ciutats enfocades als grans esdeveniments a iniciatives de base per crear sentiment de pertinença

5. L’ús de la cultura en els processos de regeneració urbana

*  Grans projectes (el Guggenheim de Bilbao, el MACBA de Barcelona o el New Opera Hall de Miami, per exemple) i iniciatives culturals de format reduït (Ribermúsica)

6. La irrupció de la ciutat intel·ligent

*  El paper dels models d’innovació urbana en els models de desenvolupament actuals

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia d’aquesta assignatura es basa en articles i material audiovisual que tracten sobre els conceptes fonamentals esmentats en els blocs temàtics, seguits de debats sobre temes específics. Cal, doncs, fer una lectura profunda de cinc articles que versen sobre les teories i els models analitzats a classe. Aquests articles són els següents: — Castells, M. (2010) «Globalisation, Networking, Urbanisation: Reflections on the Spatial Dynamics of the Information Age», Urban Studies, vol. 47, núm. 13, p. 2737-2745. — Cohendet, P.; Grandadam, D.; Simon, L. (2010) «The Anatomy of the Creative City», Industry and Innovation, vol. 17, núm. 1, p. 91-111. — Florida, R.; Mellander, C.; Stolarick, K. (2008) «Inside the Black Box of Regional Development: Human Capital, the Creative Class and Tolerance», Journal of Economic Geography, vol. 8, núm. 5, p. 615-649. — Peck, J. (2005) «Struggling with the Creative Class», International Journal of Urban and Regional Research, vol. 29, núm. 4, p. 740-770. — Pratt, A. (2015) «Resilience, Locality and the Cultural Economy», City, Culture and Society, vol. 6, núm. 3 (setembre), p. 61-67.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consisteix en les activitats següents: — Treball en grup (tres persones): 60 %       • Treball escrit       • Presentació oral — Treball en línia (individual): 40 % Total: 100 %   Avaluació única L’avaluació única consisteix en un sol examen final.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Rutten, P. (2006) Culture and urban regeneration. Cultural activities and Creative industries. A driving force for urban regeneration. URBACT culture network.

Recurs electrònic extern  

Sassen, S. (2001), The Global City: New York, London, Tokyo, New Jersey: Princeton University Press.

Catàleg UB  

Capítol

Pareja-Eastaway,M. Chapain, C. and Mugnano, S. (2013) Successes and failures in city branding. En: Musterd, S. And Kóvacs, Z. (eds). Place-making and policies for competitive cities. London: Wiley-Blackwell. CL

Catàleg UB  

Article

Boschma, R. (2005). Proximity and Innovation: A Critical Assessment. Regional Studies, 39(1), 61–74. doi:10.1080/0034340052000320887

Porter, M.E. (2000), ‘Location, Competition, and Economic Development: Local Clusters in a Global Economy’, Economic Development Quarterly, 14, pp. 15-34.

Siow-Kian Tan, Ding-Bang Luh b , Shiann-Far Kung (2014) A taxonomy of creative tourists in creative tourism. Tourism Management 42 (2014) 248e259

Scott, A.J.  and M. Storper (2003), ‘Regions, globalization and development’, Regional Studies, Vol. 37.(6-7), pp. 579–593.

Scott,A.J. (2004) Cultural –products industries and urban economic development. Prospects for Growth and Market Contestation in Global Context. Urban Affairs Review, 39(4), 461-490