Pla docent de l'assignatura

 

 
Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Debats del Món Contemporani (en Línia)

Codi de l'assignatura: 570281

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Teresa Abello Guell

Departament: Facultat de Geografia i Història

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

42

((la impartició d?aquestes activitats es farà en modalitat online))
 

-  Teoricopràctica

Presencial

  

24
 

-  Tutorització per grups

Presencial

  

3
 

-  Pràctiques de problemes

Presencial

  

9
 

-  Pràctiques amb documents

Presencial

  

6

Treball tutelat/dirigit

42

Aprenentatge autònom

41

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Transversals comunes de la UB

  • Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions).
  • Compromís ètic 
  • Sostenibilitat (capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).
  • Bàsiques i generals:


Aplicar els coneixements adquirits i capacitat de resolució de problemes en entorns nous relacionats amb la seva àrea d’estudi.

Capacitat d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.

Poder comunicar conclusions i coneixements. 

Continuar estudiant d’una forma que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma.

Capacitat d’analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa, sintetitzar idees i argumentacions i comunicar-les de forma clara, rigorosa i precisa.

Aptitud per usar les noves tecnologies de la comunicació en l’aprenentatge. 

Respectar la pluralitat d’enfocaments teòrics, metodològics i morals, així com la integritat del treball dels altres.

Específiques

Desenvolupar un raonament crític davant dels diferents processos històrics. 

Proporcionar elements que permetin adquirir la capacitat de conèixer els principals camps de treballs i perspectives pròpies de la recerca en Història Contemporània.

Integrar coneixements i formular proposicions a partir de la informació disponible. .

Obtenir i aplicar un coneixement profund dels diferents enfocaments metodològics i de les tendències historiogràfiques. 

Dominar les metodologies específiques que en l’àmbit de la Història Contemporània permetran, en el futur, realitzar una tesi doctoral i/o recerques científiques històriques.

Diferenciar entre les diferents fonts històriques. 

Conèixer els discursos historiogràfics contemporanis per a relacionar-los amb la modernització, la subjectivitat i la globalització.

Relacionar les principals teories i escoles d’interpretació per a entendre els orígens del nacionalisme i la nació.

Analitzar els mecanismes i actors socials que intervenen en el disseny i configuració de les innovacions tecnològiques.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


 
Al final d’aquesta matèria s’espera que l’estudiant sigui capaç de:
 

  • Comprendre i saber fer anar els conceptes fonamentals de la historiografia contemporània.
  • Dominar les diverses fonts documentals i/o d’informació.
  • Conèixer i estar familiaritzat amb els grans debats a nivell nacional i internacional en el camp de la historiografia i les ciències socials sobre el món contemporani.

 

 

Blocs temàtics

 

1. 1. Conceptes i problemes de la contemporaneïtat.
2. La modernització i les seves crisi en el segle XX
3. Models de creixement i desenvolupament desigual

4. Globalització i noves perspectives sobre una "història mundial".

*  
 
Debats del món contemporani” prestarà atenció als problemes específics de la història contemporània des del punt de vista metodològic i deontològic: conceptes i problemes de la contemporaneïtat i la història del present: memòria i història, neutralitat i objectivitat.
 
En segon lloc s’examinarà el debat que ha centrat els discursos historiogràfics contemporanis, a l’entorn de les diverses visions de l’anomenat procés de modernització –i les crítiques a aquest—, entenent-lo com la transformació principal en el terreny econòmic i polític de la nostra era. I, examinant els tres moments que principals d’aquest procés ha passat al llarg del nou-cents: la crisi del model liberal europeu del segle XX amb les seves alternatives de diferent signe que conduïren a les dues guerres i a les diverses formules polítiques alternatives; els models de creixement de la segona meitat de la centúria que configuraren les societats i els Estats contemporanis; i el problema dels model mundial de creixement desigual, dependència i desenvolupament. 
 
 
Relacionat amb aquest tercer aspecte, la globalització, com a procés accelerat d’integració mundial, també ha canviat la perspectiva sobre una autèntica història mundial. Els recents estudis sobre imperialisme, la nova Word History, els estudis postcolonials, posen l’accent en una mirada que abandona l’eurocentrisme per a superar les seves limitacions, posant en crisi molts dels fonaments acceptats per la historiografia occidental fins ara per a construir nous paradigmes. Se sintetitza en els següents epígrafs

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


 
La metodologia se centrarà bàsicament en la selecció i preparació de recursos docents (lectura de textos); la potenciació del treball cooperatiu i interactiu; l’estudi de cas i l’aprenentatge basat en problemes. Així, “Debats del món contemporani” s’organitza a partir de:
Treball de Debat conceptual en l’aula. Els estudianta sa partir de certs textos examinaran la naturalesa de l’experiència contemporània.
Anàlisis i síntesis de debats historiogràfics. L’estudiant a partir també de diversos textos realitzarà treballs reflexius entorn a problemes i conceptes de la història del segle XX.
Treball de cas. A partir de l’estudi de cas l’estudiant desenvoluparà un problema teòric plantejat en l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

 

El model d’avaluació és l’avaluació continuada. En aquesta assignatura es tindrà en compte:

 

  • La participació als debats i fòrums virtuals (PAC) (20%)
  • Treball de síntesis i reflexió (PAC2) (35%)
  • Estudi de cas (PAC 3)(45%)


 

Per superar l’assignatura caldrà haver presentat els dos treballs escrits (PAC 2, PAC 3).

 

Avaluació única

Avaluació Única
L’alumne que desitgi acollir-se a aquesta modalitat ho HA DE SOL.LICITAR seguint el procediment ordinari de la Facultat i dins del calendari establert.

Per superar l’avaluació única l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de la reavaluació s’ha fixat al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.

D’acord amb la normativa de la UB, tot s els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació.

Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

L’examen es podrà realitzar de forma presencial u online.

 

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Dossier Electrònic disponible al Campus Virtual .UOC

 

Bibliografia bàsica:

 

Geoffrey Barraclough (2012). Introducción a la historia contemporánea,, Madrid,

Gredos

 

Mark Mazower (1995). La Europa negra. Desde la gran guerra hasta la caida del comunismo. Barcelona, Ediciones B.

 

Enzo Traverso. (2012) La historia como campo de batalla: Interpretar las violencias del siglo XX. México, Fondo de Cultura Económico.

 

Enzo Traverso (2001). El totalitarisme. Història d’un debat. València, Publicacions de la Universitat de València.

 

F. A. Hayeck. (1996). Camino de servidumbre. Madrid, Alianza Editorial.

 

Eric Hobsbawm (1995). Historia del siglo XX. Barcelona, Crítica.

 

Josep Fontana (2011). Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945. Barcelona, Pasado&Presente.

 

David Landes (1997). La riqueza y la pobreza de las naciones. Barcelona, Crítica.

 

F. H. Cardoso y Enzo Faletto (1978). Dependencia y desarrollo en América Latina. México, Fondo de Cultura Económico.

 

Dipesh Chakrabarty (2002). Al margen de Europa. Pensamiento poscolonial y diferencia histórica. Barcelona, Tusquets.