PD:Les Relacions de Poder després de la Guerra Freda (en Línia)

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Les Relacions de Poder després de la Guerra Freda (en Línia)

Codi de l'assignatura: 570283

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Victor Gavin Munte

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 5

Programa únic: S

Altres continguts

Biddle, Stephen: Nonstate Warfare: The Military Methods of Guerillas, Warlords, and Militias, Princeton University Press, 2021.

Frankopan, Peter: Las nuevas rutas de la seda. Presente y futuro del mundo, Crítica, 2019

Frankopan, Pter: El corazón del mundo. Una nueva historia universal, Crítica, 2018

Jenkins, Philip: Breve historia de los Estados Unidos, Alianza Editorial, 2019

Murray, Williamson & Mansoor, Peter, R.: Hybrid Warfare: Fighting Complex Opponents from the Ancient World to the Present, Cambridge University press, 2012

Ramírez Ruiz, Raúl: Historia de China Contemporánea, Síntesis, 2018

Salzman, Rachel: Russia, BRICS and the disruption of global order, Georgetown University Press, 2019

Stuenkel, Oliver: The BRICS and the future of global order, Lexington Books, 2020

Taibo, Carlos: Historia de la Unión Soviética: de la Revolución Bolchevique a Gorbachev, Alianza Editorial, 2019

Taibo, Carlos: La Rusia contemporánea y el mundo. Entre la rusofobia y la rusofilia, Libros de la Catarata, 2017

Yergin, Daniel: The new map: energy, climate and the clash of nations, Penguin Press, 2020

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

Activitats presencials i/o no presencials

- Teoricopràctica	No presencial	24
- Pràctiques de problemes	No presencial	9
- Pràctiques amb documents	No presencial	6
- Seminari	No presencial	3

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Competències que es desenvolupen

Transversals comunes de la UB

Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions).
Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).
Sostenibilitat (capacitat de valorar l’impacte social i mediambiental d’actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).
Bàsiques i generals
Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i coneixements i les raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.
Que els estudiants assoleixin les habilitats d’aprenentatge que els hi permetin continuar estudiant d’una forma que serà en gran mesura autodirigida o autònoma.

Específiques
Que els estudiants siguin capaços d’analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa i sovint ambigua i recent, i sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d’estudi i als debats i problemàtiques actuals, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.
Que els estudiants tinguin aptituds per utilitzar les noves tecnologies de la comunicació en l’aprenentatge, comprensió i assimilació dels continguts docents (teòrics i pràctics) del Màster, així com en l’obtenció d’informació rellevant relativa a l’especificitat de cada matèria i de la investigació.
Que els estudiants siguin capaços de respectar la pluralitat d’enfocaments teòrics, metodològics i ètics o morals, així com la integritat dels treballs dels altres.
Establir una tipologia dels conflictes i del nou terrorisme internacional.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

L’eix central de l’assignatura és la reconfiguració de l’ordre mundial i els sistemes de poder després de la desaparició de la URSS, així com d’analitzar els nous reptes geoestratègics en forma de conflictes asimètrics. Es tracta d’explicar i comprendre els canvis que s’estan produint al món des del final de la Guerra Freda i, sobretot, les noves característiques de la lluita pel poder mundial en un món globalitzat, sense oblidar la importància que tenen en aquest context, d’una banda, la lluita pel recursos energètics no renovables i, de l’altra, les noves formes i naturalesa dels conflictes armats i del nou terrorisme internacional. Així doncs, en finalitzar aquesta matèria hom espera que l’estudiant hagi assimilat conceptes com sistema d’equilibri de poders, unilateralisme, multilateralisme, globalització, moviments geoestratègics i canvis geopolítics, i el seu recorregut històric, i que sigui capaç d’establir una topologia dels conflictes armats i del nou terrorisme internacional.

Blocs temàtics

1. El sistema de equilibrio de poderes: unilateralismo, multilateralismo, multilateralismo difuso.

2. El fin de la Guerra Fría y el nuevo orden internacional. La desaparición de la URSS y sus consecuencias

3. Estados Unidos: de la construcción de naciones al unilateralismo.

4. Los recursos energéticos no renovables en el mundo: el cambio climático. Nuevos movimientos geoestratégicos.

5. Los nuevos conflictos armados y el terrorismo internacional

6. Los BRICS y China e India

7. Un nuevo mundo para un nuevo siglo

Metodologia i activitats formatives

1 - Fixació dels conceptes i els continguts bàsics de l’assignatura.
2 - Treballs en grup basats en un estudi de cas.
3 - Fòrum de debats dirigits pel professor a partir d’un dossier de lectures prèvies.
4 - Cerca d’informació a la xarxa sobre temes concrets.
5 - Assistència a conferències, seminaris, exposicions, etc. recomanades pel professor.
6 - El professor aportarà els materials de suport a la docència necessaris pel desenvolupament de les classes i els debats.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

- PAC’s ........................................................ 75%
(7 assaigs)
- Treball final ................................ 25%

Reavaluació

El calendari de la reavaluació està establert al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.
D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació. Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial o bé online"
Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura. La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web del màster. L’alumnat que faci l’avaluació haurà de lliurar tots els exercicis requerits durant el curs i superar un examen sobre el continguts del mateix.

Avaluació única

“Avaluació Única
L’alumne que desitgi acollir-se a aquesta modalitat ho HA DE SOL.LICITAR seguint el procediment ordinari de la Facultat i dins del calendari establert.

Per superar l’avaluació única l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

Les proves de reavaluació són les mateixes que les de l’avaluació única.

Les dates, les hores i l’aulari de les proves de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

Per superar la reavaluació, l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.”

Els examens podràn ser presencials

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Segura, Antoni: El Món d’avui. De la Guerra Freda a la globalització (I-II), Publicacions i Edicions de la UB, 2022

Spohr, Kristina: Después del muro. La reconstrucción del mundo después de 1989, Taurus Ediciones, 2021

Veiga, Francisco: El desequilibrio como orden. Una historia de la postguerra fría, 1990 – 2008, Alianza Editorial, 2009