Pla docent de l'assignatura
Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Auge i Crisi de la Modernitat (1870-1914) (en Línia)

Codi de l'assignatura: 570289

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Giovanni C. Cattini

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 5

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

42

	-  Teoricopràctica	No presencial		24
	-  Pràctiques de problemes	No presencial		9
	-  Pràctiques amb documents	No presencial		6
	-  Seminari	No presencial		3

Treball tutelat/dirigit

42

Aprenentatge autònom

41

Competències que es desenvolupen

 

Transversals comunes de la UB   -          Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions). -          Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques). -          Sostenibilitat (capacitat de valorar l’impacte social i mediambiental d’actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).   Bàsiques . Adquirir els coneixements que permetin desenvolupar  i/o aplicar idees, en contextos discursius i de investigació. . Saber integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació adquirides, i reflexionar sobre les responsabilitat que això comporta. . Saber avaluar la informació i comunicar coneixements a públics diversos, de manera clara i sense ambigüitats. . Adquirir la capacitat d’analitzar i interpretar materials diversos, sintetitzar idees i de poder argumentar sobre les diverses qüestions objecte d’estudi, participar en debat, i comunicar les idees i conclusions de manera clara, rigorosa i precisa.   Específiques Desenvolupar un raonament crític davant els processos històrics als que es refereix l’assignatura, en base a una informació plural. Adquirir la capacitat d’integrar coneixement si formular proposicions en l’àmbit específic de la matèria.  Desenvolupar estats de la qüestió actualitzat, que permetin fer una anàlisi històrica en profunditat. Conèixer les eines conceptuals i metodològiques necessàries per analitzar els sistemes internacionals des del segle XVIII fins a l’actualitat que permeten entendre els canvis en els mapes geopolítics.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements   La finalitat d’aquesta assignatura, “Auge i crisi de la modernitat (1870-1914)”, és el tema dels canvis de perspectives que es produeixen a Europa en aquest període. En aquest marc, analitzarem de manera transversal els elements vertebradors de la configuració europea de l’any 1870 (després de l’èxit de les unificacions alemanya i italiana), ressaltant l’apogeu industrial, urbanístic i tècnic, i el moment màxim de l’expansionisme mundial de la raça blanca. Especialment tractarem les tensions i les inquietuds que van protagonitzar aquesta àrea occidental, insistint en la dialèctica entre esplendor i creixement d’una banda, i dubtes i tensions per una altra. Aquesta dialèctica ens permet llegir un debat  apassionant durant el qual es van formular les bases científiques, filosòfiques, sociològiques, artístiques i polítiques que van marcar el món, i especialment la cultura occidental, durant tot el segle XX. Els objectius a assolir son:   ·   Conèixer els debats historiogràfics al voltant de la història cultural ·   Desenvolupar uns plantejaments interdisciplinaris per afavorir l’estudi d’espais culturals complexos. ·   Relacionar els debats en torn als moviments socials i nacionals. ·   Valorar la importància de les identitats en les accions col·lectives ·   Familiaritzar les eines conceptuals i metodològiques de la disciplina que són necessàries per analitzar els sistemes internacionals donis del segle XVIII fins a

 

 

Blocs temàtics

 

1. 1. Una època de grans canvis estructurals. L’assalt de la tècnica i els seus efectes socials en una societat caracteritzada pel creixement demogràfic i els grans moviments de població.

2. 2. L’auge de la estatalització liberal. La violència moderna. Els projectes imperials i les seves repercussions en la societat

3. 3. La crisi del positivisme i la revolució del vitalisme i la relativitat. L’aparició dels intel·lectuals.

4. 4. La Gran Guerra i l’apocalipsi de la civilització.

5. 5. El comunisme i l’URSS: avantguardes i militància cultural.

6. 6. El feixisme i la seva organització de la societat.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

. Treball de guiatge de lectura i anàlisi dels recursos docents (materials, textos i bibliografia) continguts al dossier electrònic, i d’assessorament respecte a la bibliografia recomanada. . Dirigir els debats en l’espai online i fomentar la reflexió. . Guiar la ressenya i/o l’assaig argumentatiu individual en l’espai online. . Cerca d’informació sobre temes concrets. . Treballs escrits. . Analitzar accions, intervencions i realitzacions memorials concretes, prèviament seleccionades i presentades

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

14 2. Avaluació Missatge model per a l’avaluació on-line Quatre proves escrites: 80% 1º Comentari sobre diversos textos (20%) 2º Assaig sobre alguns dels continguts del temari (20%) 3º Ampliació de continguts raonada i crítica sobre algun aspecte del temari (20%) 4º Reflexió crítica al voltant d’alguns dels recursos o eines proposats pel docent (20%) Participació en debats: 20% La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. El calendari de la reavaluació està establert al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre. D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació. Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial o bé online".   Avaluació única Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura. La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web del màster. L’alumnat que faci l’avaluació haurà de lliurar tots els exercicis requerits durant el curs i superar un examen sobre el continguts del mateix.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

 

Jordi Casassas, La construcción del presente: el mundo desde 1848 hasta nuestros días, Barcelona, Ariel, 2005.

Jean-Michel Gailard, Antony Rowley, Historia de un continente. Europa desde 1850, Madrid, Alianza Editorial, 2000

Barbarba W. Tuchman, La torre del orgullo: una semblanza del mundo antes de la Primera Guerra Mundial, Barcelona, Península, 2007 

Philipp Blom, Años de vértigo : cultura y cambio en Occidente, 1900-1914, Barcelona, Anagrama, 2010

Bloom, La fractura: Vida y cultura en Occidente 1918-1938, Barcelona, Anagrama, 2016.

Klaus J Bade, Europa en movimiento: las migraciones desde finales del siglo XVIII hasta nuestros días, Barcelona, Crítica, 2003. 

John Carey, Los inntelectuales y las masas. Orgullo y prejuicio en la intelectualidad literaria 1880-1939, Madrid, Siglo XXI, 2001.

 

Jordi Casassas Ymbert,  La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX, Barcelona-Catarroja, Afers, 2009

Jordi Casassas, «Els intel·lectuals catalans, el catalanisme i la crisi cultural de les darreries del vuit-cents» en Afers, 19 (1994), pp. 681-694.

 

Giovanni C. Cattini, Prat de la Riba i la historiografia catalana. Intel·lectuals i crisi política a la fi  del segle XIX, Barcelona-Catarroja, Afers, 2007.

 

Cristophe Charle, Los intelectuales en el siglo XIX: precursores del pensamiento moderno, Madrid, Siglo Veintiuno, 2000.

José Luis Comellas, El último cambio de Siglo. Gloria y crisis de Occidente 1870-1914, Barcelona, Ariel, 2000.

Jacques Dugast, La vida cultural en Europa entre los siglos XIX y XX, Barcelona, Paidós, 2003

Eric J. Hobsbawn, La era del Imperio (1875-1914), Barcelona, Labor Universitaria, 1989

Mark Mazower, La Europa negra: desde la Gran Guerra hasta la caída del comunismo, Barcelona, Ediciones B, 2001.

George Mosse, La cultura europea del siglo XX, Barcelona, Ariel, 1997

David Priestland, Bandera roja. Historia política y cultural del comunismo, Barcelona, Crítica, 2017.

Christophe Prochasson, «Sobre el concepto de intelectual» a Historia contemporánea, n.27 (2003), pp. 799-811.

Edward Said, Orientalisme, Vic, Eumo, 1991

Edward Said, Cultura e imperialismo, Barcelona, Anagrama, 1996

Schorske, Viena Fin-de-Siècle, Barcelona, CG Arte, 1981

Roland N Stromberg, Historia intelectual europa desde 1789, Madrid, Debate, 1991.

Hagen Schulze, Estado y nación en Europa, Barcelona, Crítica, 1997

Zeev Sternbell, El nacimiento de la ideología fascista, Madrid, Alianza Editorial, 1994.

Enzo Traverso, A sangre y fuego. De la guerra civil europea (1914-1945), València, Universitat de València, 2009.

Eugene Weber, Francia, fin de Siglo, Madrid, Debate, 1989

Michel Winock, El siglo de los intelectuales, Barcelona, Edhasa, 2010.