Dades generals |
Nom de l'assignatura: Història de la Cultura Contemporània (en Línia)
Codi de l'assignatura: 570297
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Teresa Abello Guell
Departament: Facultat de Geografia i Història
crèdits: 5
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 125 |
Activitats presencials i/o no presencials |
0 |
(Assignatura sense docència amb dret d’examen, per extinció del pla d’estudis. L’alumne podrà accedir als recursos didàctics a través d’un aula i tindrà dret a examen final.) |
Treball tutelat/dirigit |
40 |
Aprenentatge autònom |
85 |
Competències que es desenvolupen |
Poseer y comprender conocimientos que aporten una base u oportunidad de ser originales en el desarrollo y/o aplicación de ideas, a menudo en un contexto de investigación
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements
|
Blocs temàtics |
1.
1. Del XIX al XX
2. El repte del totalitarisme
3. La crisi dels setanta
4. La revolució digital
*
Història de la cultura contemporània” pren l’accepció més àmplia de cultura, entesa com a procés que implica, a més de les manifestacions artístiques i científiques, el seu context de canvi social, polític i econòmic, i el seu impacte transformador. En aquest sentit, s’examinaran contextos culturals concrets per la seva especial rellevància i per evidenciar la connexió entre canvi social i polític, procés d’urbanització, avenç científic i canvi cultural (per exemple «Viena final de segle»). Aquesta aproximació més intel·lectual o d’alta cultura s’acompanyarà de l’examen de les transformacions en la cultura de masses i els mitjans de comunicació moderns que l’han sustentat, així com la seva gradual expansió.
L’assignatura vol presentar una visió diacrònica de la cultura contemporània occidental. Per tal de comprendre la naturalesa de la contemporaneïtat i la seva evolució, ens centrarem en l’estudi dels grans moments de fractura. Així, es prestarà especial atenció al caràcter urbà i a la consolidació d’una societat de masses en l’experiència contemporània.
Metodologia i activitats formatives |
Assignatura sense docència amb dret d’examen, per extinció del pla d’estudis.
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
Examen final sobre el contingut de l’assignatura : Valoració 100% de la nota
Avaluació única
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Dossier electrònic disponible al Campus Virtual.UOC
Carl E. Schorske, “La gracia y la palabra: las dos culturas de Austria y su destino moderno”, Pensar con la historia, Madrid, Taurus, 2001, pp. 209-234.
Alex Ross, “Doctor Fausto. Schoenberg, Debussy y la atonalidad”, El ruido eterno. Escuchar al siglo XX a través de su música, Barcelona, Seix Barral, 2009, pp. 55-102.
George L. Mosse, “La nueva política”, La nacionalización de las masas, Madrid, Marcial Pons, 2005, pp. 15-37.
Hannah Arendt, “Ideología y terror de una nueva forma de gobierno”, Los orígenes del totalitarismo, Madrid, Alianza, 2006, pp. 617-640.
John Kenneth Galbraith, “El caso del equilibrio social”, J. K. Galbraith esencial, Barcelona, Crítica, 2002, pp. 57-41
Josep Fontana, “Las revoluciones frustradas de los años sesenta”, Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945, Barcelona, Pasado & Presente, 2011, pp. 373-405.
Peter Watson, “La idea más grande que ha existido nunca”, Historia intelectual del siglo XX, Barcelona, Crítica, 2002, pp. 730-752.
Donald Sassoon, “Conclusión: la red”, Cultura. El patrimonio común de los europeos,
Barcelona, Crítica, 2006, pp. 1.655-1.674.