PD:Règim i Oposició durant la Dictadura Franquista (en Línia)

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Règim i Oposició durant la Dictadura Franquista (en Línia)

Codi de l'assignatura: 570299

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Andres Mayayo Artal

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 5

Programa únic: S

Consideracions prèvies

Bibliografia bàsica

ALFAYA, Javier/ SARTORIUS, Nicolás: La memoria insumisa. Sobre la dictadura de Franco, Espasa Calpe, Madrid,1999.
ALVAREZ COBELAS, José: Envenenados de cuerpo y alma. La oposición universitaria al franquismo en Madrid (1939-1970), Siglo XXI, Madrid, 2004.
ARNABAT, Ramon/ MARIN, Martí (eds.): Franquisme i Transició democràtica a les terres de parla catalana. Actes del 2n Congrés de la CCEPC. Palma, 16, 17 i 18 d’octubre de 1997, Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana, Valls, 2001.
ASSOCIACIÓ CATALANA D’EXPRESOS POLÍTICS: Notícia de la negra nit. Vides i veus a les pressons franquistes /1939-1959), Diputació de Barcelona, Barcelona, 2001.
CASANOVA, Julián (Coord.): Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco, Crítica, Barcelona, 2002.
La Iglesia de Franco, Crítica, Biblioteca de bolsillo, Barcelona, 2005.
CAZORLA SANCHEZ, Antonio: Las políticas de la Victoria. La consolidación del Nuevo Estado franquista (1938-1953), Marcial Pons, Madrid, 2000.
CENARRO, Ángela: La sonrisa de la Falange. Auxilio Social en la Guerra Civil y en la posguerra, Crítica, Barcelona, 2005.
CLARET MIRANDA, Jaume: La repressió franquista a la universitat catalana,
Eumo, Vic, 2003.

.El atroz desmoche. La destrucción de la universidad española por el franquismo, 1936-1945, Crítica, Barcelona, 2006.

CORRALES, Xavier: De la misa al tajo. La experiencia de los curas obreros, PUV, València, 2009.
CRUANYES, Josep: Els papers de Salamanca, Ed. 62, Barcelona, 2003.
DE RIQUER, Borja: La dictadura de Franco, Crítica/Marcial Pons, Barcelona, 2010.
DD.AA.: La repressió franquista, dossier a "AFERS", núm 45, Catarroja, 2003.
DEL AGUILA, Juan José: El TOP. La represión de la libertad (1963-1977), Planeta, Barcelona, 2001.
DI FEBO, Giuliana i JULIÁ, Santos: El franquismo, Paidós, Barcelona, 2005.
DI FEBO, Giuliana i MOLINERO, Carme (eds.): Nou Estat, nova política, nou ordre social, Fundació Carles Pi Sunyer/CEFID, Barcelona, 2005.

DOMÈNECH, Xavier: Clase obrera, antifranquismo y cambio político. Pequeños grandes cambios 1956-1969, Catarata, Barcelona, 2008.
GARCIA DELGADO, José Luis (coor.): Franquismo, Temas de hoy, Madrid, 2000.
JULIÁ, Santos: Memoria de la guerra y del franquismo, Taurus, Madrid, 2006.
MIRAVITLLES, Jaume: Informes sobre l’economia franquista de postguerra, Centre’Estudis Històrics Internacionals/Afers, Els Papers del Pavelló de la República, núm 5, Barcelona/Catarroja, 2008. Edició i introducció de Francesc Roca.
MOLINERO, Carme i Ysàs, Pere: El règim franquista. Feixisme, modernització, consens, Eumo, Vic, 2003. Segona edició revisada i ampliada.
MOLINERO, Carme/ Ysàs, Pere (coords.): Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició, Icaria, Barcelona,2010.
MORENO, Xavier: La División Azul, Crítica, Barcelona, 2004.
RICHARDS, Michael: Un tiempo de silencio. La guerra civil y la cultura de la represión en la España de Franco, 1936-1945, Crítica, Barcelona, 1999
RISQUES, Manel; VILANOVA, Francesc; VINYES, Ricard (coor.): Les ruptures de l’any 1939, Fundació Carles Pi Sunyer/ Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2000.
SANCHEZ RECIO, Glicerio (ed.): El primer franquismo (1936-1959), AYER, núm 33, Madrid, 1999.
SANTACANA, Carles: El franquisme i els catalans. Els informes del Consejo Nacional del Movimiento (1962-1971), Afers, Catarroja, 2000.
El Barça i el franquisme, Mina, Barcelona, 2005.
SANZ DÍAZ, Benito: Rojos y demócratas. La oposición al franquismo en la Universidad de Valencia, 1939-1975, CC.OOPV, 2002.
SEGURA, Antoni, MAYAYO, Andreu, SOLÉ, Queralt (eds.): Fosses comunes i simbologia franquista/ Fosas comunes y simbología franquista, Afers, Catarroja/Barcelona, 2009.
SOLE SABATE, Josep M.: La repressió franquista a Catalunya (1938-1953), Ed. 62, Barcelona, 1985.
SOLE SABATE, Josep M. i VILLARROYA, Joan (Dirs.): El franquisme a Catalunya,4 vol. Edicions 62, Barcelona, 2005.
SOLÉ i BARJAU, Queralt: Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939), Afers, Catarroja, 2008.
TUSELL, Javier: Dictadura franquista y democracia, 1939-2004, Crítica, Barcelona, 2005.
TUSELL, Javier i QUEIPO DE LLANO, Genoveva G.: Tiempo de incertidumbre. Carlos Arias Navarro entre el franquismo y la Transición (1973-1976), Crítica, Barcelona, 2003.
VILLARROYA, Joan: Desterrats. L’exili català de 1939, Base, Barcelona, 2002.
VINYES, Ricard: Irredentas. Las presas políticas y sus hijos en las cárceles franquistas, Temas de Hoy, Madrid, 2002.
VIÑAS, Ángel: En las garras del águila. Los pactos con Estados Unidos de Francisco Franco a Felipe González (1945-1995), Crítica, Barcelona, 2003.
YSÀS, Pere: Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por su supervivencia, 1960-1975, Crítica, Barcelona, 2004.

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

Activitats presencials i/o no presencials

- Teoricopràctica	No presencial	24
- Pràctiques de problemes	No presencial	9
- Pràctiques amb documents	No presencial	6
- Seminari	No presencial	3

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Competències que es desenvolupen

Transversals comunes de la UB

-          Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions).
-          Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).
-          Sostenibilitat (capacitat de valorar l’impacte social i mediambiental d’actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).
Bàsiques i generals
. Adquirir els coneixements que permetin desenvolupar i/o aplicar idees, en contextos discursius i de investigació.
. Saber integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació adquirides, i reflexionar sobre les responsabilitat que això comporta.
. Saber avaluar la informació i comunicar coneixements a públics diversos, de manera clara i sense ambigüitats.
. Adquirir la capacitat d’analitzar i interpretar materials diversos, sintetitzar idees i de poder argumentar sobre les diverses qüestions objecte d’estudi, participar en debat, i comunicar les idees i conclusions de manera clara, rigorosa i precisa.

Específiques
Desenvolupar un raonament crític davant els processos històrics als que es refereix l’assignatura, en base a una informació plural.
Adquirir la capacitat d’integrar coneixement i formular proposicions en l’àmbit específic de la matèria.
Desenvolupar estats de la qüestió actualitzats, que permetin fer una anàlisi històrica en profunditat.
Conéixer els principals debats historiogràfics sobre la conceptualització del franquisme dins de la historiografia sobre el feixisme
Conèixer les eines conceptuals i metodològiques necessàries per analitzar la institucionalització del règim franquista i les diverses formes d’oposició durant la llarga dictadura.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

La finalitat d’aquesta assignatura és oferir una base conceptual i metodològica per l’estudi del franquisme i de l’antifranquisme a Espanya i a Catalunya. D’una banda, introduir els diversos debats sobre la conceptualització del franquisme i les seves especificitats respecte la resta de models de règims feixistes sorgits en l’Europa del periode d’entreguerres. De l’altra, subratllar les diverses formes de disens més enllà de la resistència armada i la lluita política i sindical. En aquest sentit, s’analitzarà els sectors socials que van donar suport i van col·laborar amb la dictadura i els nous moviments socials que erosionaran la dictadura i permetran construir una alternativa democràtica. Més enllà del Moviment Obrer, universitari i veïnal, s’analitzarà la importància de les comunitats cristianes de base (capellans obrers i cristians pel socialisme), els col·lectius feministes i els diversos moviments culturals com la nova cançó- de les diverses nacionalitats i regions espanyoles.

Els objectius a assolir son:

· Conèixer com es va institucionalitzar la dictadura i com es va adaptar al nou escenari internacional de Guerra Freda.

· Conèixer la magnitud de la repressió interior i exterior (exili)

· Conéixer el fracàs de l’autarquia econòmica i els costos socials i mediambientals del “desarrollismo”

· Conéixer el paper destacat del Moviment Obrer, universitari i veïnal en la construcció de la raó democràtica.

· Conéixer l’especificitat de Catalunya marcada per la persecució de la llengua i la cultura catalanes i la vindicació de la identitat nacional i l’autogovern del país.

Blocs temàtics

1. Temari de l’assignatura

*
1) Institucionalització de la dictadura
2) La repressió franquista
3) La fallida de l’autarquia i el “desarrollismo”
4) Els nous moviments socials: obrer, universitari i veïnal.
5) L’oposició interior i exterior.
6) La Catalunya franquista i antifranquista.

Metodologia i activitats formatives

Treball de guiatge de lectura i anàlisi dels recursos docents (materials, textos i bibliografia) continguts al dossier electrònic, i d’assessorament respecte a la bibliografia recomanada.
. Dirigir els debats en l’espai online i fomentar la reflexió.
. Guiar la ressenya i/o l’assaig argumentatiu individual en l’espai online.
. Cerca d’informació sobre temes concrets.
. Treballs escrits.
. Analitzar accions, intervencions i realitzacions memorials concretes, prèviament seleccionades i presentades.

Materials de suport de la docència (dossier de lectures disponible al Campus Virtual)

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Quatre proves escrites: 80%

1º Comentari sobre diversos textos (20%)

2º Assaig sobre alguns dels continguts del temari (20%)

3º Ampliació de continguts raonada i crítica sobre algun aspecte del temari (20%)

4º Reflexió crítica al voltant d’alguns dels recursos o eines proposats pel docent (20%)

Participació en debats: 20%

Avaluació única

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de la reavaluació està establert al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.

D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació. Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial o bé online".

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura. La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web del màster. L’alumnat que faci l’avaluació haurà de lliurar tots els exercicis requerits durant el curs i superar un examen sobre el continguts del mateix.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Fonts d’informació bàsica

Bibliografia de treball

FERNANDEZ BUEY, Francisco: Por una universidad democràtica, El Viejo Topo, Barcelona, 2009.

MAYAYO, Andreu; LOCASCIO, Paola, Rúa, José Manuel: Economía franquista y corrupción, Flor del Viento, Barcelona, 2010

SEGURA, Antoni; MAYAYO, Andreu; ABELLÓ, Teresa: La dictadura franquista. La institucionalizació d’un règim, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2012.

TÉBAR, Javier (ed.): “Resistencia ordinaria”. La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963-1977), Publicacions de la Universitat de València, València, 2012.

Bibliografia bàsica ( es subministrarà al Campus Virtual)