Dades generals |
Nom de l'assignatura: Anālisi de Públics i Polítiques de Programaciķ
Codi de l'assignatura: 570398
Curs acadčmic: 2021-2022
Coordinaciķ: José Vicente Pestana Montesinos
Departament: Departament de Teoria i Histōria de l'Educaciķ
crčdits: 5
Programa únic: S
Reorganitzaciķ del curs (esdeveniments sobrevinguts) |
El curs està organitzat de manera que se’n pugui continuar el desenvolupament sincrònic, en el cas d’esdeveniments sobrevinguts que comportin un seguiment virtual de l’assignatura —o les modalitats escaients suggerides per les instàncies competents. |
Hores estimades de dedicaciķ |
Hores totals 125 |
Activitats presencials i/o no presencials |
45 |
- Teoricoprāctica |
Presencial i no presencial |
36 |
|||
- Seminari |
Presencial i no presencial |
9 |
Treball tutelat/dirigit |
20 |
Aprenentatge autōnom |
60 |
Recomanacions |
Per al seguiment adequat de l’assignatura, s’ha de tenir un nivell mitjà-alt de lectura de l’anglès. |
Competčncies que es desenvolupen |
Competències bàsiques
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements
Referits a habilitats, destreses
Referits a actituds, valors i normes
|
Blocs temātics |
1. Bases per a l’anālisi de públics
1.1. La multidimensionalitat del comportament
1.2. Socialitzar-se com a públic: conducta, emoció, cognició, rols
1.3. Ésser públic com a activitat d’oci: perspectives d’anàlisi fonamentals
2. La programaciķ cultural
2.1. Estudis de públics
2.2. Procés de recerca
2.3. Sistema d’informació de públics
3. Aspectes principals de l’anālisi de públics
3.1. Crear i desenvolupar públics
3.2. Estratègies de producte, de comunicació i d’accessibilitat
3.3. El pla de gestió de públics (PGP)
Metodologia i activitats formatives |
|
Avaluaciķ acreditativa dels aprenentatges |
L’estudiant que tingui una assistència acreditada superior al 80 % té dret a una avaluació continuada a partir de les evidències següents:
Avaluaciķ única L’estudiant que ho prefereixi pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Qui hagi optat per aquesta modalitat ha de dur a terme un examen escrit, en el qual es formulen 10 preguntes sobre diferents aspectes del contingut del temari, que s’han de respondre sense material de consulta. Valor: 10 punts.
|
Fonts d'informaciķ bāsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Aristóteles. (1973). Poética. Madrid: Aguilar (trabajo original publicado c. 335-323 a. C.).
Bennett, S. (1997). Theatre audiences. A theory of production and reception(2ª ed.). Nueva York, NY: Routledge.
Bonet, L. y Schargorodsky, H. (2016). La gestión de teatros: modelos y estrategias para equipamientos culturales. Sant Celoni: Quaderns Gescènic / Bissap Consulting.
Colomer, J. (2006). La gestió de les arts escèniques en temps difícils.Barcelona: Bissap Consulting.
Freshwater, H. (2009). Theatre & Audience. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Jung, C. G. (2015). Los arquetipos y lo inconsciente colectivo. En Carl Gustav Jung, Obra Completa: Volumen 9/1. Madrid: Editorial Trotta (trabajos originales publicados en 1934 y 1955).
Machon, J. (2013). Immersive Theatres. Intimacy and Immediacy in Contemporary Performance. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Magelssen, S. (2014). Simming. Participatory Performance and the Making of Meaning. Ann Arbor, MI: The University of Michigan Press.
McConachie, B. (2008). Engaging Audiences: A Cognitive Approach to Spectating in the Theatre. Nueva York, NY: Palgrave Macmillan.
Pradier, J. M. (1998). Fànic, fàl·lic, fàtic. Vers una teoria neurocultural dels espectacles vius. Universitat de Valencia: Acadèmia dels Nocturns.
Rancière, J. (2010). O espectador emancipado. Lisboa: Orfeu Negro (trabajo original publicado en 2008).
Sellas, J. y Colomer, J. (2009). Marketing de las artes escénicas. Creación y desarrollo de públicos. Barcelona: Bissap Consulting.
Stebbins, R. A. (1992). Amateurs, Professionals, and Serious Leisure. Ottawa: McGill-Queen’s University Press.
Ubersfeld, A. (1997). La escuela del espectador. Madrid: Asociación de Directores de Escena de España (trabajo original publicado en 1996).
Capítol
Pestana, J. V. y Codina, N. (2015). El público en un teatro como ocio transformado(r): Borrosidades entre platea y escena. En A. Makua Biurrun y I. Rubio Florido (Eds.), El legado de la crisis: respuestas desde el ámbito del ocio(pp. 185–193). Bilbao: Universidad de Deusto.
Article
Cohen, T. (1999). High and Low Art, and High and Low Audiences. The Journal of Aesthetics and Art Criticism, 57(2), 137-143.
Cuenca-Amigo, M. y Makua, A. (2017). Audience development: a cross-national comparison. Academia Revista Latinoamericana de Administración, 30(2), 56-172. doi: 10.1108/ARLA-06-2015-0155
Newman, M.Z. (2010). Audience development: a cross-national comparison. Media, Culture & Society, 32(4), 581-596.
Taneja, H. y Webster, J. G. (2016). How Do Global Audiences Take Shape? The Role of Institutions and Culture in Patterns of Web Use. Journal of Communication, 66, 161–182 doi: 10.1111/jcom.12200