Pla docent de l'assignatura
Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Anàlisi de Públics i Polítiques de Programació

Codi de l'assignatura: 570398

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: José Vicente Pestana Montesinos

Departament: Departament de Teoria i Història de l'Educació

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Reorganització del curs (esdeveniments sobrevinguts)

 

El curs està organitzat de manera que se’n pugui continuar el desenvolupament sincrònic, en el cas d’esdeveniments sobrevinguts que comportin un seguiment virtual de l’assignatura —o les modalitats escaients suggerides per les instàncies competents.

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

45

	-  Teoricopràctica	Presencial i no presencial		36
	-  Seminari	Presencial i no presencial		9

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

60

Recomanacions

 

Per al seguiment adequat de l’assignatura, s’ha de tenir un nivell mitjà-alt de lectura de l’anglès.

Competències que es desenvolupen

 

Competències bàsiques Capacitat per tenir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca. Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi. Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis. Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats. Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma. Competències generals Capacitat per comprendre, en contextos altament especialitzats, els aspectes teòrics i pràctics i la metodologia de treball del seu camp d’estudi. rCompetències específiques Capacitat per formular diagnòstics, i comparar i avaluar pràctiques de gestió cultural en diferents àmbits i contextos socials analitzant-ne els punts forts i els punts febles, per proposar-hi millores. Capacitat per aplicar estratègies comunicatives per analitzar situacions i comunicar-se amb control, professionalitat i eficàcia en el camp de la gestió cultural. Capacitat per identificar i analitzar noves tendències de gestió i pràctiques culturals que afavoreixin el desenvolupament de determinats productes culturals, per comprendre i saber actuar professionalment davant de noves realitats.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Conèixer els conceptes bàsics sobre públics culturals. Conèixer les tècniques i els procediments més habituals en l’estudi de públics i no públics. Conèixer les estratègies que poden utilitzar-se en la creació i el desenvolupament de públics culturals. Conèixer els models i elements d’un procés de programació cultural. Conèixer les experiències més significatives d’estudi i de desenvolupament de públics culturals.   Referits a habilitats, destreses Ser capaç de definir i interpretar un encàrrec d’estudi de públics o de no públics per a una institució o equipament cultural. Ser capaç de dissenyar i dur a terme una acció d’aproximació al coneixement dels públics d’un equipament o projecte cultural. Ser capaç d’analitzar un sistema de gestió de públics en el marc d’una institució o equipament cultural i proposar línies de millora. Ser capaç de definir una estratègia de desenvolupament de públics en el marc d’una institució o equipament cultural. Ser capaç d’analitzar una programació cultural i proposar línies de millora. Ser capaç de confeccionar una programació cultural per a un equipament o institució.   Referits a actituds, valors i normes Valorar els públics culturals com el principal factor de sostenibilitat del sector i la justificació principal de la destinació de fons públics. Entendre que el màrqueting vol encaixar els processos de creació amb el mercat sense limitar l’acció creativa. Valorar la utilitat de l’estudi de públics en la presa de decisions estratègiques i operatives de la gestió cultural.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Bases per a l’anàlisi de públics

2. La programació cultural

3. Aspectes principals de l’anàlisi de públics

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Exposició, per part del professorat, dels continguts bàsics del programa. Invitació de professionals perquè presentin les seves experiències. Lectura de llibres i d’articles continguts en les fonts d’informació recomanades per complementar les exposicions a l’aula. Exercicis a l’aula relatius a continguts de l’assignatura. Descripció i anàlisi en equip d’una programació cultural: memòria escrita, presentació i debat a l’aula. Projecte en equip de millora de gestió de públics en un equipament o entitat cultural (anàlisi d’una experiència de gestió de públics i elaboració de propostes de millora): memòria escrita, presentació i debat a l’aula.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’estudiant que tingui una assistència acreditada superior al 80 % té dret a una avaluació continuada a partir de les evidències següents: — Desenvolupament de continguts del temari amb base a la bibliografia recomanada i a partir de les activitats de classe. Treball individual. Valor: 2 punts. — Anàlisi d’una programació cultural. Lliurament d’un document escrit i la seva presentació a l’aula. Treball en equip. Valor: 4 punts. — Anàlisi d’una experiència de gestió de públics i formulació de propostes de millora. Lliurament d’un document escrit i la seva presentació a l’aula. Treball en equip. Valor: 4 punts. És recomanable que els equips no siguin superiors a quatre persones. Reavaluació L’estudiant que ho sol·liciti formalment pot acollir-se a la reavaluació durant els cinc dies posteriors a la publicació provisional de la qualificació en l’expedient personal (Campus Virtual). Aquesta reavaluació consisteix en un examen escrit amb 10 preguntes sobre diferents aspectes del contingut del temari, que s’han de respondre sense material de consulta. Qui segueixi aquesta modalitat renuncia a les puntuacions obtingudes amb les activitats dutes a terme a classe i els treballs en equip. Valor: 10 punts.   Avaluació única L’estudiant que ho prefereixi pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Qui hagi optat per aquesta modalitat ha de dur a terme un examen escrit, en el qual es formulen 10 preguntes sobre diferents aspectes del contingut del temari, que s’han de respondre sense material de consulta. Valor: 10 punts. Reavaluació L’estudiant que ho sol·liciti formalment pot acollir-se a la reavaluació durant els cinc dies posteriors a la publicació provisional de la qualificació en l’expedient personal (Campus Virtual). Aquesta reavaluació consisteix en un examen escrit amb 10 preguntes sobre diferents aspectes del contingut del temari, que s’han de respondre sense material de consulta. Valor: 10 punts.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Aristóteles. (1973). Poética. Madrid: Aguilar (trabajo original publicado c. 335-323 a. C.).

Catàleg UB  

Bennett, S. (1997). Theatre audiences. A theory of production and reception(2ª ed.). Nueva York, NY: Routledge.

Catàleg UB  

Bonet, L. y Schargorodsky, H. (2016). La gestión de teatros: modelos y estrategias para equipamientos culturales. Sant Celoni: Quaderns Gescènic / Bissap Consulting.

Catàleg UB  

Colomer, J. (2006). La gestió de les arts escèniques en temps difícils.Barcelona: Bissap Consulting.

Catàleg UB  

Freshwater, H. (2009). Theatre & Audience. Basingstoke: Palgrave Macmillan. 

Catàleg UB  

Jung, C. G. (2015). Los arquetipos y lo inconsciente colectivo. En Carl Gustav Jung, Obra Completa: Volumen 9/1. Madrid: Editorial Trotta (trabajos originales publicados en 1934 y 1955).

Catàleg UB  

Machon, J. (2013). Immersive Theatres. Intimacy and Immediacy in Contemporary Performance. Basingstoke: Palgrave Macmillan.

Catàleg UB  

Magelssen, S. (2014). Simming. Participatory Performance and the Making of Meaning. Ann Arbor, MI: The University of Michigan Press.

Catàleg UB  

McConachie, B. (2008). Engaging Audiences: A Cognitive Approach to Spectating in the Theatre. Nueva York, NY: Palgrave Macmillan.

Catàleg UB  

Pradier, J. M. (1998). Fànic, fàl·lic, fàtic. Vers una teoria neurocultural dels espectacles vius. Universitat de Valencia: Acadèmia dels Nocturns.

Catàleg UB  

Rancière, J. (2010). O espectador emancipado. Lisboa: Orfeu Negro (trabajo original publicado en 2008).

Recurs electrònic extern  

Sellas, J. y Colomer, J. (2009). Marketing de las artes escénicas. Creación y desarrollo de públicos. Barcelona: Bissap Consulting.

Catàleg UB  

Stebbins, R. A. (1992). Amateurs, Professionals, and Serious Leisure. Ottawa: McGill-Queen’s University Press.

Catàleg UB  

Ubersfeld, A. (1997). La escuela del espectador. Madrid: Asociación de Directores de Escena de España (trabajo original publicado en 1996).

Catàleg UB  

Capítol

Pestana, J. V. y Codina, N. (2015). El público en un teatro como ocio transformado(r): Borrosidades entre platea y escena. En A. Makua Biurrun y I. Rubio Florido (Eds.), El legado de la crisis: respuestas desde el ámbito del ocio(pp. 185–193). Bilbao: Universidad de Deusto.

Article

Cohen, T. (1999). High and Low Art, and High and Low Audiences. The Journal of Aesthetics and Art Criticism, 57(2), 137-143. 

Cuenca-Amigo, M. y Makua,  A. (2017). Audience development: a cross-national comparison. Academia Revista Latinoamericana de Administración, 30(2), 56-172. doi: 10.1108/ARLA-06-2015-0155

Newman, M.Z. (2010). Audience development: a cross-national comparison. Media, Culture & Society, 32(4), 581-596.

Taneja, H. y Webster, J. G. (2016). How Do Global Audiences Take Shape? The Role of Institutions and Culture in Patterns of Web Use. Journal of Communication, 66, 161–182 doi: 10.1111/jcom.12200