Dades generals |
Nom de l'assignatura: Sistemes Col·loïdals i Dispositius Supramoleculars
Codi de l'assignatura: 571421
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Jordi Ignes Mullol
Departament: Departament de Química Inorgànica i Orgànica
crèdits: 5
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 125 |
Activitats presencials i/o no presencials |
60 |
- Teoria |
Presencial |
48 |
|||
- Exercicis pràctics |
Presencial i no presencial |
4 |
|||
- Pràctiques d'ordinadors |
Presencial i no presencial |
4 |
|||
- Pràctiques de laboratori |
Presencial i no presencial |
4 |
Treball tutelat/dirigit |
25 |
Aprenentatge autònom |
40 |
Competències que es desenvolupen |
Competències bàsiques
|
Competències generals
|
Competències específiques
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements — Aprendre els mètodes de preparació i les propietats dels col·loides i les interfícies. Comprendre el concepte de tensió superficial, els seus efectes i les formes de mesurar-la.
— Comprendre l’origen de la metaestabilitat dels sistemes col·loïdals i els modes d’estabilització electrostàtica o estèrica. Quantificar i donar ordres de magnitud de les principals forces associades als processos d’estabilitat col·loïdal.
— Entendre el concepte d’autoassemblatge i la seva utilització per a la formació de sistemes complexos.
— Conèixer els diferents tipus d’interaccions intermoleculars i identificar la seva existència en els sistemes supramoleculars. Conèixer els hostes més emprats així com els tipus d’amfitrions per cada família d’hostes.
— Conèixer l’interès i les aplicacions dels col·loides i de les interfícies en l’àmbit de la nanotecnologia, tant des del punt de vista dels biosistemes com dels materials.
— Conèixer la utilitat de la química supramolecular per obtenir materials amb propietats físiques i aplicacions específiques tant en ciència de materials com en aplicacions bioquímiques.
— Conèixer les característiques dels materials moleculars per dissenyar dispositius supramoleculars que responguin a l’aplicació en ells de diversos camps de forces, com els mecànics, els òptics o els electrònics.
— Conèixer les característiques i els principis de les principals tècniques de caracterització de sistemes col·loïdals i autoassemblats.
— Obtenir coneixement de les fonts bibliogràfiques principals per a l’estudi d’aquests sistemes.
Referits a habilitats, destreses — Aplicar els conceptes bàsics de la química supramolecular per comprendre els tipus d’interaccions i estructures de sistemes complexos com ara cristalls líquids, dendrímers i nanopartícules biofuncionalizades. |
Blocs temàtics |
1. Introducció
* Classificació de sistemes supramoleculars
* Selectivitat cinètica i termodinàmica
* Tipus d’interaccions supramoleculars
* Propietats òptiques, cinètiques i elèctriques
2. Forces intermoleculars. Tipus de lligands
* Hostes que interaccionen amb cations. Aza i èters corona, criptands, ciclofans, porfirines, ftalocianines i altres receptors
* Efectes macrocíclic i plantilla
* Hostes que interaccionen amb anions
* Efectes del pH. Receptors biològics
* Hostes que interaccionen amb molècules neutres. Clatrats
* Interaccions secundàries. Ciclodextrines i ciclofans. Ful·lerens
3. Autoassemblatge
* Autoassemblatge estàtic i dinàmic. Conceptes i exemples
* Forces entròpiques promotores d’autoassemblatge
* Autoassemblatge amb enllaços d’hidrogen
* Autoassemblatge amb complexos de coordinació
* Catenans, rotaxans, helicats i nusos
4. Dispersions col·loïdals. Propietats òptiques, cinètiques i elèctriques dels col·loides
* Dispersions col·loïdals
* Tipus de dispersions col·loïdals i preparació de les dispersions col·loïdals
* Moviment brownià, difusió, sedimentació i centrifugació
* Dispersió de radiació («light scattering»). Dispersió de Rayleigh
* Dispersió Gans-Debye-Rayleigh. Dispersió de mostres polidisperses. Masses moleculars mitjanes. Pinces òptiques
* Origen de la càrrega superficial. Doble capa elèctrica. Potencial de superfície. Equació de Poisson-Boltzmann: mètodes de resolució i aproximacions
* Potencial zeta. Mobilitat electroforètica. Fenòmens electrocinètics
* Forces intermoleculars. Forces de Van der Waals: origen i tipus. Forces entre partícules. Teoria DLVO. Regla de Schulze-Hardy
* Manipulació de col·loides mitjançant camps elèctrics
5. Estabilitat col·loïdal
* Floculació i coagulació
* Estabilització mitjançant polímers: estèrica i electrostàtica
* Cinètica de coagulació
6. Activitat superficial. Capil·laritat i fenòmens de mullada
* Fenòmens termodinàmics i cinètics associats a interfícies
* Capil·laritat, cohesió i adhesió
* Fenòmens de mullada
* Termodinàmica d’interfícies
* Monocapes escampades i adsorbides
* Criteris d’estabilitat
7. Micel·les
* Aspectes termodinàmics i cinètics de l’agregació micel·lar
* Determinació de la concentració micel·lar crítica
* Estructura de les micel·les
* Diagrames de fases micel·lars
8. Ordre de l’estat líquid. Sistemes de cristalls líquids
* Pel·lícules de Langmuir-Blodgett
* Cristalls líquids liotròpics i termotròpics. Mesofases
* Tècniques d’identificació
* Monòmers, polímers i elastòmers
* Aplicacions
* Propietats òptiques i estructures en dispositius de cristall líquid
9. Estructures macro- i supramoleculars
* Dendrímers
* Estructura i propietats físiques
* Aplicacions biològiques i optoelectròniques
* «Nano drug-delivery systems» (DDS) i reconeixement molecular
* Reconeixement molecular de biomolècules.
10. Dispositius òptics
* Fotoquímica supramolecular
* Interruptors moleculars
* Òptica no lineal. Disseny molecular
* Materials per a òptica no lineal
11. Dispositius optoelectrònics
* Processos de transferència electrònica
* Materials
* Semiconductors orgànics
* Materials luminiscents
* Aplicacions: dispositius d’emissió de llum orgànics, OLED. Cèl·lules solars
12. Cristalls fotònics. Microreologia
* Cristalls fotònics. Difracció de Bragg. «Band-gap»
* Òpals inversos. Membranes poroses
* Reologia i microreologia
* Microreologia d’un punt i de dos. Cas actiu
13. Electrònica molecular
* Fils moleculars
* Díodes i transistors moleculars
* Portes lògiques
* Sistemes magnètics unimoleculars
14. Motors moleculars
* Conceptes
* Exemples biològics
* Conversió d’energia
* Exemples sintètics
Metodologia i activitats formatives |
— Classes magistrals.
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
Al llarg del curs es duen a terme pràctiques d’ordinador i de laboratori i es fan exercicis que cal lliurar, tot amb un valor del 40 % de la nota final. El 60 % restant s’obté de la presentació oral d’un dels temes de l’assignatura (30 %) i d’un examen final (30 %), que farà en la data que marqui el calendari d’exàmens del màster.
Avaluació única L’estudiant que vulgui acollir-se a l’avaluació única ha de comunicar-ho al professorat coordinador de l’assignatura i notificar-ho oficialment a la coordinació del màster dins dels terminis establerts. En aquest cas, té dret a fer l’examen final sempre que hagi fet les activitats obligatòries.
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Adamson, Arthur W. ; Gast, Alice P. Physical chemistry of surfaces. 6th ed. New York : Wiley, 1997
Cragg, Peter J. A practical guide to supramolecular chemistry. Chichester : Wiley, 2005
Estelrich i Latràs, Joan. Dispersions col·loïdals. Barcelona : Edicions UB, [2004]
Steed, Jonathan W. ; Atwood, J. L. Supramolecular chemistry. 2nd ed. Hoboken : Wiley, 2009
Versió electrònica
https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1466388*