Pla docent de l'assignatura
Català Castellano English Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Construcció Històrica del Dret Contemporani

Codi de l'assignatura: 571626

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Francisco Luis Pacheco Caballero

Departament: Departament d'Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l'Estat

crèdits: 3

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

24

-  Teoricopràctica

Presencial

24

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

26

Recomanacions

 

.

Competències que es desenvolupen

 

Capacitat per tenir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.   Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis. Capacitat per aplicar els valors democràtics d’igualtat, sostenibilitat i pluralisme en el camp de les investigacions jurídiques. Capacitat per desenvolupar una mentalitat analítica i investigadora per dissenyar i conduir una investigació jurídica. Capacitat d’identificar la perspectiva de gènere en qualsevol material teòric o del dret practicat, així com saber integrar-la en una recerca en curs.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Conèixer i comprendre les causes de la crisi de l’antic règim i del significat de l’anomenada revolució burgesa. Conèixer i comprendre els factors històrics determinants de l’aparició de l’estat de dret. Conèixer i comprendre les característiques històriques del constitucionalisme espanyol i del fenomen codificador. Conèixer i comprendre els nous plantejaments que la revolució, la constitució i el codi aporten en relació amb la qüestió de la producció normativa.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Orígens del dret contemporani. Il·lustració i crisi de l’antic règim. Dret i revolució burgesa. Les grans transformacions i la consolidació d’un nou ordre jurídic

2. Constitució i estat. Models i referents constitucionals. Estat de dret i drets. Declaració, enumeració i proclamació dels drets fonamentals. Drets polítics. Drets socials

3. Els nous conceptes i el sistema normatiu. Jerarquia normativa. Les potestats normatives de les Corts i el rei. La llei. Els reials decrets. Reials ordres, circulars i instruccions. Comunicació i publicació de les normes

4. Poders públics i administració. La realització efectiva del principi de la divisió de poders. El control de l’administració i la justícia administrativa. La formació històrica de la jurisdicció contenciosa administrativa

5. Justícia d’antic règim i justícia burgesa. Les grans transformacions

6. Codis, codificació i descodificació. L’anomenada crisi de paradigmes i els plantejaments jurídics de la postmodernitat

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura consisteix en l’exposició del contingut del temari, articulada al voltant de textos historicojurídics, amb la participació activa de l’alumnat en els debats que s’obrin.   Tema 1 Activitat: anàlisi de les transformacions polítiques, jurídiques i culturals en el trànsit de l’antic règim a l’estat de dret. Documentació de treball de la sessió: legislació sobre la supressió del règim senyorial, legislació desvinculadora, legislació desamortitzadora i legislació sobre la llibertat econòmica. Tema 2 Activitat: anàlisi de les característiques de la història constitucional espanyola. Documentació de treball de la sessió: textos constitucionals entre el 1812 i el 1931. Tema 3 Activitats: anàlisi de les formes de creació, producció i establiment del dret en el sistema constitucional històric. Documentació de treball de la sessió: publicacions periòdiques oficials (Gazeta de Madrid, butlletins oficials). Tema 4 Activitat: anàlisi del naixement de l’administració i de la submissió de l’administració al control de la legalitat. El naixement de la jurisdicció contenciosa administrativa. Documentació de treball de la sessió: legislació històrica sobre la jurisdicció contenciosa administrativa. Tema 5 Activitat: anàlisi del desmantellament de l’administració de la justícia absolutista i la substitució per l’administració de la justícia liberal. El plantejament constitucional al voltant de la justícia. Gènesi dels enjudiciaments civil i criminal. Documentació de treball de la sessió: Reglamento Provisional para la Administración de Justicia de 1835, Decreto de 6 de Diciembre de 1868 de Unificación de Fueros, Ley Orgánica del Poder Judicial de 1870, Leyes de Enjuiciamiento Civil y Criminal. Tema 6 Activitat: anàlisi dels processos i dels models històrics de codificació, i al·lusió als reptes actuals del paradigma codificador i als paradigmes jurídics assolits en època constitucional. Documentació de treball de la sessió: materials historicolegislatius procedents de la codificació en els diferents sectors de l’ordenament jurídic. Advertiment Si la situació sanitària ho requereix i les autoritats acadèmiques ho determinen, la docència serà en modalitat no presencial. En aquest cas, la docència es farà a través de les eines que proporciona el Campus Virtual: videoconferències, fòrums per a dubtes i seguiment de la matèria, etc. El Campus Virtual estarà actiu des del començament del curs i, juntament amb el correu electrònic del professor, serà el canal de comunicació amb l’alumnat.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada   El sistema d’avaluació per defecte en el màster d’Estudis Jurídics Avançats és l’avaluació continuada, que consisteix en els aspectes següents: Assistència, en què és obligatori acreditar un 80 % d’assistència a les sessions i des del començament del curs se’n fa un seguiment (20 % de la qualificació). Participació i intervenció en els debats, valorades segons criteris d’oportunitat, d’adequació, de congruència i de correcció en el desenvolupament dels arguments (20 % de la qualificació). En dates oportunament acordades, els alumnes han de fer una exposició i defensa d’un petit assaig amb discussió i debat públics entre tots els participants. Lliurament, al final de l’assignatura i en les dates que oportunament es fixin, d’un treball d’elecció lliure al voltant d’un dels arguments desenvolupats a l’assignatura (60 % de la qualificació). Els treballs es poden presentar a reavaluació si la primera qualificació és de suspens.   Avaluació única Els alumnes que optin pel sistema d’avaluació única han de lliurar un treball sobre un tema assignat pel professor de l’assignatura. Els treballs es poden presentar a reavaluació si la primera qualificació és de suspens.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CARONI, P., Lecciones catalanas de historia de la codificación, Madrid, Marcial Pons, 1996

CARONI, P., Saggi sulla storia della codifizaciones, Milano, Giuffrè, 1998.

FERNÁNDEZ SARASOLA, I., La Constitución de Bayona (1808), Madrid, Iustel, 2007

FERNÁNDEZ SARASOLA, I., La Constitución de Cádiz, Madrid, CEPC, 2011.

FIORAVANTI, M., Constitución: de la antigüedad a nuestros días, Madrid, Trotta, 2001

GALLEGO ANABITARTE, A., Formación y enseñanza del derecho público en España (1769-2000), Madrid, Marcial Pons, 2002

GARRIGA, Carlos-LORENTE, Marta, Cadiz, 1812, La constitución jurisdiccional, Madrid, CEPC, 2007.

GROSSI, P. De la Codificación a la globalización del Derecho, Pamplona, Aranzadi/Thomsom Reuters, 2010.

IÑESTA PASTOR, Emilia, El Código Penal de 1848, Valencia, Tirant Lo Blanch/Universidad de Alicante, 2011.

IRTI, N., L’età della decodificazione, Milano, Giuffrè, 1979.

JULIÀ, S., La Constitución de 1931, Madrid, Iustel, 2009.

LASSO GAITE, J. F., Crónica de la Codificación española. 4. Codificación Civil (Génesis e historia del Código), Madrid, Ministerio de Justicia, 1979.

LORENTE, Marta, La Voz del Estado: la publicación de las normas (1810-1869), Madrid, BOE/CEPC, 2001.

LORENTE SARIÑENA, Marta (Coord.), De justicia de jueces a justicia de leyes: hacia la España de 1870, Madrid, CGPJ, 2007.

LORENTE SARIÑENA, Marta (dir.), La jurisdicción contencioso-administrativa en España. Una historia de sus orígenes, Madrid, CGPJ, 2008.

MASFERRER DOMINGO, A., Tradición y reformismo en la codificación penal española, Jaén, Universidad de Jaén, 2003.

MOXÓ, S., La disolución del régimen señorial en España, Madrid, Escuela de Historia Moderna, 1965.

PÉREZ LEDESMA, M., La Constitución de 1869, Madrid, Iustel, 2010.

SANTAMARIA PASTOR, J. A., Sobre la génesis del derecho administrativo español en el siglo XX (1812-1845), Madrid, Iustel, 2006.

TOMÁS Y VALIENTE, F., El marco político de la desamortización en España, Barcelona, Ariel, 1977.

TOMÁS Y VALIENTE, F., Códigos y Constituciones (1808-1978), Madrid, Alianza Editorial, 1989.

VARELA Y MORALES, F., Observaciones sobre la constitución política de la Monarquía Española, Madrid, CEPC, 2008.

VARELA SUANZES-CARPEGNA, J., La teoría del Estado en las Cortes de Cádiz, Madrid, CEPC, 2011.

VARELA SUANZES-CARPEGNA, J., La Constitución de 1876, Madrid, Iustel, 2009.

VICÉN ANTOLÍN, C., Historia del constitucionalismo español (1808-1978), Madrid, Dilex, 2004.

Capítol

IGLESIA FERREIRÓS, A., “La Codificación civil y su fracaso”, en IGLESIA FERREIRÓS, A. (Ed.), El Dret comú i Catalunya. Actes del VII Simposi Internacional Barcelona 23-24 de maig de 1997, Barcelona, Fundació Noguera/Associació Jaume de Montjüic, 1998, pp. 213-343.

SERNA VALLEJO, Margarita, "La reivindicación de la igualdad entre mujeres y hombres en los siglos XVIII y XIX", en PACHECO CABALLERO, F. L. (ed. y coord.), Mujeres y Derecho. Una perspectiva histórico-jurídica. Encuentro de historiadores del derecho. Actas, Barcelona, Associació Catalana d’Història del Dret "Jaume de Montjuïc", 2015, pp. 65-125.

Article

NIETO, A., “Los orígnenes de los contencioso-administrativo en España”, en RAP 50 (1966), 27-50.

PETIT, C., “El Código inexistente. Por una historia conceptual de la cultura jurídica en la España del siglo XIX”, en ADC 48 (1995) 1429-1465.

PETIT, C., “El Código inexistente (II). Por una arqueología de la civilística española”, en ADC 49 (1996) 1415-1450.

PETIT, C., “España y el Code Napoléon”, en ADC 61 (2008) 1773-1840.