Pla docent de l'assignatura

 

 
Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Tendències Actuals del Dret Comparat

Codi de l'assignatura: 571628

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Xavier Arbos Marin

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

48
 

-  Teoricopràctica

Presencial

  

48

Treball tutelat/dirigit

52

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Competències bàsiques

  • Capacitat per tenir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l’aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.
  • Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.


Competències generals
  • Capacitat per aplicar els valors democràtics d’igualtat, sostenibilitat i pluralisme al camp de les investigacions jurídiques.
  • Capacitat d’identificar la perspectiva de gènere en qualsevol material teòric o del dret practicat, així com saber integrar-la en una recerca en curs.
  • Capacitat d’abstracció de coneixements per a la creació de nous conceptes jurídics. 

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Determinar la metodologia pròpia del dret comparat i aplicar-la a l’anàlisi jurídica.
  • Identificar en el dret estranger alternatives normatives al dret propi.
  • Reconèixer els efectes de la globalització en la legitimitat, les formes i els instruments de diferents ordenaments jurídics.
  • Avaluar les solucions del dret comparat en els problemes relatius a la distribució territorial del poder, la jerarquia en el sistema de fonts, la diversitat i el gènere, i la garantia dels drets.
  • Desenvolupar una visió integral i transversal de les qüestions pròpies del dret antidiscriminatori, en els plans jurídics internacional, europeu i estatal.
  • Enriquir la capacitat de crítica de les formes normatives i de l’eficàcia i la justificació que tenen.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció al dret comparat

1.1. La comparació com a activitat cognitiva

1.2. Història de la comparació jurídica

1.3. Funcions del dret comparat

1.4. La relació del dret comparat amb altres disciplines

2. La diversitat jurídica

2.1. Factors de la diversitat jurídica

2.2. L’evolució de la diversitat: circulació i trasplantament de les regles jurídiques

2.3. Criteris de classificació de la diversitat

2.4. Les tradicions jurídiques

3. Els mètodes de la comparació jurídica

3.1. Les opcions tècniques

3.2. Les opcions teòriques

3.3. La comparació crítica

3.4. El pluralisme metodològic

4. La investigació en dret comparat

4.1. La pregunta de recerca

4.2. El tertium comparationis

4.3. La comparabilitat

4.4. L’ètica de la investigació

5. Igualtat, gènere i dret antidiscriminatori

5.1. El dret antidiscriminatori i els seus fonaments

5.2. El dret a no ser discriminat i la seva configuració multinivell

5.3. Discriminació directa i discriminació indirecta. Les garanties processals

5.4. Accions positives i mesures de protecció. Igualtat i representació

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura té en compte les activitats següents:

  • Classes magistrals, que es fan en els dos primers blocs de el programa. El professor dedica la major part de la classe a explicar els continguts de l’assignatura i la resta de la classe és a partir de les intervencions dels estudiants.
  • Presentacions dels estudiants sobre el seu treball escrit.
  • Treball escrit sobre alguna de les qüestions del temari. La bibliografia i la jurisprudència emprades han d’incloure materials en alguna llengua diferent del català i del castellà. A l’inici de curs, i després de saber el nombre d’estudiants i els interessos que tenen, es determinen les característiques del treball i de la presentació corresponent.
  • Debat dirigit: en els tres últims blocs del programa, els estudiants discuteixen sobre els continguts de les presentacions orals i el professor modera el debat.
  • Conferències: si hi ha l’ocasió, s’aprofita la visita d’experts estrangers per demanar-los una intervenció en l’assignatura.


Tot l’alumnat que cursi aquesta assignatura han d’entendre l’anglès.

Si les circumstàncies ho requereixen, la docència s’impartirà a través de les eines del Campus Virtual.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

En el sistema d’avaluació continuada l’assistència és obligatòria, i més d’un 20 % d’absències injustificades comporta suspendre l’assignatura. L’assignatura s’avalua segons els criteris següents:

  • Presentació oral del treball en curs: 50 % de la nota final.
  • Intervencions a classe durant el curs: 10 % de la nota final.
  • Treball escrit: 40 % de la nota final.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en un examen amb preguntes teòriques sobre el programa de l’assignatura i en un comentari jurisprudencial. S’hi poden utilitzar textos de suport.

La prova té lloc el dia i l’hora previstos en el calendari oficial d’exàmens. Si les circumstàncies hi obliguen, es pot fer a través del Campus Virtual.

 

Reavaluació

La prova de reavaluació segueix el mateix sistema que l’avaluació única, i s’hi integren, si escau, els indicadors de competència que s’hagin reclamat al llarg de l’avaluació continuada.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

AJANI, Gianmaria (dir.)Sistemas jurídicos comparados. Lecciones y Materiales. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2010

BISCARETTI DI RUFFIA, Paolo Introducción al derecho constitucional comparado México: Fondo de Cultura Ecónomica, 1996

DE VERGOTTINI, Giuseppe. Derecho constitucional comparado. Madrid: Espasa-Calpe, 1987

HIRSCHL, Ran: «From comparative constitutional law to comparative constitutional studies», International Journal of Constitutional Law, vol. 11, num. 1, 2013, p. 1-13

HIRSCHL, Ran: «The Realist Turn in Comparative Constitutional Politics», Political Research Quaterly, vol. 62, num. 4, 2009, pp. 825-833

HÖPFE, Otfried. Derecho intercultural. Barcelona: Gedisa, 2008

GINSBURG, Tom; DIXON, Rosalind: Comparative constitutional law. Cheltenham: Edward Elgar, 2011

PEGORARO, Lucio. Nuevo derecho constitucional comparado. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010

PIZZORUSSO, Alessandro. Curso de derecho comparado. Barcelona: Ariel, 1987

PONTHOREAU, Marie-Claire: Droit(s) constitutionnel(s) comparé(s), Paris: Economica, 2010 (especialment pp. 33-86)

AGENCIA DE LOS DERECHOS FUNDAMENTALES DE LA UNIÓN EUROPEA;TRIBUNAL EUROPEO DE DERECHOS HUMANOS. Manual de Legislación Europea contra la Discriminación. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones de la Unión Europea, 2011 (consultable en línia).

BARRERE UNZUETA, María Angeles. Discriminación, derecho antidiscriminatorio y acción positiva en favor de las mujeres Madrid: Civitas, 1997

http://ccuc.cbuc.cat/record=b2112201~S23*spi  Enllaç

BENGOECHEA GIL, M.A. (ed.) La lucha por la igualdad efectiva de mujeres y hombres. Reflexiones y aportaciones de la Ley de Igualdad 3/2007, de 22 de marzo.Madrid: Editorial Dykinson, 2010.

CASTRO ARGÜELLES, María Antonia ; ÁLVAREZ ALONSO, Diego. La igualdad efectiva entre hombres y mujeres a partir de la LO 3/2007 Madrid: Thomoson-Civitas, 2007

http://cataleg.ub.edu/record=b1891845~S1*cat  Enllaç

ELLIS, Evelyn. EU Anti-Discrimination Law. Londres: Oxford University Press, 2005

FÉRNANDEZ LÓPEZ, María Fernanda; RODRÍGUEZ PIÑERO, Miguel. Igualdad y discriminación. Madrid: Tecnos, 1986

http://cataleg.ub.edu/record=b1061624~S1*cat  Enllaç

GILES CARNERO, Rosa (ed.) Formación y objeto de Derecho antidiscriminatorio de género perspectiva sistemática de la igualdad desde el Derecho público

http://cataleg.ub.edu/record=b1991304~S1*ca  Enllaç

MESTRE i MESTRE, Ruth. La caixa de Pandora, introducció a la teoria feminista del dret. València: Servei de Publicacions de la Universitat de València

http://cataleg.ub.edu/record=b1739163~S1*cat  Enllaç

MESTRE i MESTRE, Ruth. Mujeres,derechos y ciudadanías. València: Tirant lo Blanch, 2008

http://cataleg.ub.edu/record=b2007418~S1*cat  Enllaç

ORMAZÁBAL SÁNCHEZ, Guillermo. Discriminación y carga de la prueba en el proceso civil. Madrid: Marcial Pons, 2011

http://ccuc.cbuc.cat/record=b4834293~S23*spi  Enllaç

PITCH,Tamara. Un derecho para dos: la construcción jurídica de género, sexo y sexualidad. Madrid: Trotta, 2003

http://cataleg.ub.edu/record=b1625180~S1*cat  Enllaç

ROCA TRIAS, Encarna. Familia y cambio social ( de la casa a la persona) Madrid: Civitas, 1999

http://cataleg.ub.edu/record=b1426840~S1*cat  Enllaç

SÁNCHEZ URRUTIA, Ana; PUMAR BELTRÁN, Núria (coords.) Análisis feminista del derecho. Teorías, igualdad, interculturalidad y violencia de género. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013

YOUNG, Iris Marion. Justice and the Politics of Difference Princeton: Princeton University Press,1990

http://ccuc.cbuc.cat/record=b1406928~S23*spi  Enllaç

Es recomendable la suscripción al blog www.iconnectblog.com

REY MARTÍNEZ, Fernando: Derecho antidiscriminatorio. Navarra: Aranzadi, 2019