Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Orientació a la Recerca Jurídica

Codi de l'assignatura: 571629

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Antonio Gimenez Merino

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

48

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

48

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

52

 

 

Recomanacions

 

.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

  • Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.
  • Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.
  • Capacitat d’abstracció de coneixements per a la creació de nous conceptes jurídics. 
  • Domini del llenguatge especialitzat en els diferents àmbits jurídics, tant en l’expressió oral com l’escrita.
  • Responsabilitat i iniciativa en l’elaboració de treballs d’investigació.
  • Capacitat per desenvolupar una mentalitat analítica i investigadora per dissenyar i conduir una investigació jurídica. 
  • Capacitat d’identificar la perspectiva de gènere en qualsevol material teòric o del dret practicat, així com saber integrar-la en una recerca en curs.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Conèixer els problemes epistemològics i metodològics propis de la investigació jurídica i aprendre a abordar-los.
  • Saber estructurar un discurs jurídic per a l’elaboració d’investigacions.
  • Conèixer i saber utilitzar els diferents sistemes de documentació jurídica.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El discurs jurídic: problemes epistemològics i metodològics

*  En aquest primer bloc s’aborden els problemes inicials que planteja qualsevol investigació, com són l’elecció de l’objecte formal de la investigació i del punt de vista que la distingirà qualitativament; la formulació d’una hipòtesi; l’elecció i l’adequació del mètode apropiat, i els passos per ordenar els resultats parcials de la investigació dins d’un discurs coherent, amb atenció especial al problema de l’argumentació.

Com a complement a aquest objectiu general, es distingeixen les modalitats o corrents formals i factuals d’aproximació a l’estudi dels fenòmens jurídics i es mostra la complementarietat que presenten, a fi de proporcionar instruments per afinar l’elecció del mètode d’investigació.

Finalment, es proporcionen diversos exemples pràctics d’aproximacions innovadores al fenomen jurídic per evitar l’encasellament en perspectives conegudes i recurrents, el coneixement de les quals és imprescindible però moltes vegades insuficient per enfrontar-se al caràcter evolutiu del dret. Es presta una atenció especial a l’aplicació de la perspectiva de gènere en la investigació jurídica.

1.1. Qüestions epistemològiques bàsiques

1.2. Qüestions metodològiques bàsiques

1.3. Aproximacions formalistes i factualistes

1.4. La perspectiva de gènere en la investigació jurídica

1.5. L’ordenació de la investigació jurídica

2. Tècniques de documentació jurídica

*  El segon bloc del curs té un caràcter instrumental, ja que està destinat a mostrar les grans fonts d’informació jurídica accessibles a l’investigador i a proporcionar-li instruments pràctics per localitzar-les i fer-ne l’anàlisi qualitativa, en funció de l’objecte d’investigació que tingui entre mans.

La gestió i l’ús racional de la vasta informació disponible requereix avui dia d’alguns coneixements tècnics i de certes precaucions. Respecte a això, aquesta part proporciona un instrumental de caràcter eminentment pràctic.

2.1. Fonts d’informació en dret

2.2. Sistemes i tècniques de recerca d’informació

2.3. Gestió i ús de la informació

2.4. Fonts d’informació sobre documentació jurídica

3. Tècniques de construcció del discurs jurídic

*  Sovint, la plasmació formal correcta de la investigació representa un problema important a l’hora de traslladar-ne els resultats. Sense una comunicació àgil, pensada des del punt de vista de l’interlocutor potencial, la investigació en general (i la jurídica en particular, ateses les peculiaritats del llenguatge que li és propi) pot acabar sent només accessible a l’autor. D’aquí la necessitat de tenir presents una sèrie de regles per a la construcció del discurs jurídic.

En aquest sentit, l’objectiu de l’últim bloc, eminentment pràctic, és oferir tècniques d’escriptura experta (estratègies de construcció textual i formulacions lingüístiques eficaces) per optimitzar l’ús professional i acadèmic de la llengua espanyola escrita en la redacció de documents jurídics i acadèmics.

3.1. El procés de modernització del llenguatge jurídic

3.2. L’aprenentatge de l’escriptura formal: revisió crítica de gèneres i models textuals

3.3. Aspectes lingüístics i discursius fonamentals per a una escriptura jurídica eficaç

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Cadascun dels tres blocs temàtics l’imparteix un professor diferent, d’acord amb la naturalesa, complementària però pertanyent a disciplines diverses, de cada bloc.

En conseqüència, al Campus Virtual de l’assignatura hi apareixen tres programes (un per a cada bloc), amb una descripció detallada dels continguts concrets, les fonts bibliogràfiques que s’hi treballen i una temporalització de les activitats avaluables.

El treball dels tres blocs combina les metodologies pròpies dels estudis avançats (classes magistrals, debat dirigit, seminari, treball en grup, treball escrit, cerca d’informació, presentacions orals i assessorament tutorial dels professors responsables), segons desglossa cada programa. 

* En el cas de tornar a una situació d’emergència sanitària, les activitats es reprogramarien per fer-les de manera virtual, a través dels instruments que proporciona el Campus Virtual.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

El sistema d’avaluació continuada pressuposa l’assistència regular a les sessions presencials (tret que es torni a una situació d’emergència sanitària, fet que implicaria un sistema no presencial basat en una participació activa i pautada per professorat i alumnat) i la resolució dels exercicis programats en cada bloc.

Parant atenció al material tractat a les sessions, i a com s’han preparat les sessions, els estudiants han d’elaborar un índex, una introducció i un repertori bibliogràfic del seu futur treball final de màster (amb una extensió no superior a 12 pàgines, Times New Roman 12 i interlineat simple) i l’han d’enviar per correu electrònic al coordinador del curs en el període comprès entre el final de les classes i el primer dia del període d’avaluació de gener.

Tot i que els resultats d’aquest treball són provisionals respecte del treball final de màster definitiu, permeten avaluar la qualitat dels criteris metodològics i epistemològics aplicats, la correcció discursiva i l’aplicació correcta de les tècniques de documentació (és a dir, els aspectes treballats en els tres blocs del curs), alhora que permet que cada estudiant n’avanci la recerca.

L’avaluació d’aquest treball és a càrrec de l’equip docent de l’assignatura, que la decideix conjuntament a partir d’una mitjana ponderada que té com a referència la càrrega lectiva relativa a cadascuna de les parts en les quals s’estructura el pla docent. De manera orientativa, els exercicis del bloc de metodologia tenen un valor del 52 % de la qualificació, els de discurs jurídic un 35 % i els de documentació un 13 %. A més, a l’hora d’establir la qualificació final s’observa la progressió de l’aprenentatge individual i s’hi tenen en compte, d’una banda, els exercicis fets durant el curs i, de l’altra, l’aplicació coherent a l’índex i la introducció del treball final de màster del conjunt d’aspectes apresos.

 

Avaluació única

L’estudiant pot sol·licitar el sistema d’avaluació única, en el qual s’avalua l’assoliment dels objectius de l’assignatura no de manera continuada sinó al final del procés d’aprenentatge, a través de l’elaboració d’un índex, una introducció i un repertori bibliogràfic provisionals del futur treball final de màster, seguint els criteris prèviament exposats.

El fet de sol·licitar l’avaluació única implica la renúncia al sistema d’avaluació continuada.


Reavaluació

Els estudiants que no superin l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació, que consisteix en l’elaboració d’un índex, una introducció i un repertori bibliogràfic provisionals del futur treball final de màster d’acord amb les exigències i la naturalesa de l’assignatura. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Bourdieu, Pierre. Poder, derecho y clases sociales. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2000.

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/XPoder%2C+derecho+y+clases+sociales&searchscope=1&SORT=D/XPoder%2C+derecho+y+clases+sociales&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Poder%2C+derecho+y+clases+sociales/1%2C3%2C3%2CB/frameset&FF=XPoder%2C+derecho+y+clases+sociales&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Capella, Juan Ramón. Elementos de análisis jurídico. Madrid: Trotta, 1999.

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/XElementos+de+an{u00E1}lisis+jur{u00ED}dico&searchscope=1&SORT=D/XElementos+de+an{u00E1}lisis+jur{u00ED}dico&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Elementos+de+análisis+jur%C3%ADdico/1%2C4%2C4%2CB/frameset&FF=XElementos+de+an{u00E1}lisis+jur{u00ED}dico&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Ciaramelli, Fabio.Instituciones y normas. Madrid: Trotta, 2009.

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/XInstituciones+y+normas&searchscope=1&SORT=D/XInstituciones+y+normas&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Instituciones+y+normas/1%2C30%2C30%2CB/frameset&FF=XInstituciones+y+normas&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Checa Rubio, Ana María; Masip Masip, Pere. Fonaments de cerca i recuperació de la información. Barcelona: UOC, 2006.

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/XFonaments+de+cerca+i+recuperaci{u00F3}+de+la+informaci{u00F3}n&searchscope=1&SORT=D/XFonaments+de+cerca+i+recuperaci{u00F3}+de+la+informaci{u00F3}n&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Fonaments+de+cerca+i+recuperació+de+la+información/1%2C7438%2C7438%2CB/frameset&FF=XFonaments+de+cerca+i+recuperaci{u00F3}+de+la+informaci{u00F3}n&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Da Cunha, Iria. El discurso del ámbito de la Administración. Una perspectiva lingüística. Granada: Comares, 2020.

https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/XEl+discurso+del+{u00E1}mbito+de+la+Administraci{u00F3}n.+Una+perspectiv&searchscope=1&SORT=D/XEl+discurso+del+{u00E1}mbito+de+la+Administraci{u00F3}n.+Una+perspectiv&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=El+discurso+del+%C3%A1mbito+de+la+Administraci%C3%B3n.+Una+perspectiv/1%2C32000%2C32000%2CB/frameset&FF=XEl+discurso+del+{u00E1}mbito+de+la+Administraci{u00F3}n.+Una+perspectiv&searchscope=1&SORT=D&3%2C3%2C  Enllaç

Estévez Araujo, J. A. (ed.). El derecho ya no es lo que era. Transformaciones jurídicas en la globalización neoliberal. Madrid: Trotta, 2021.

Estévez Araujo, José Antonio (ed.). El libro de los deberes. Madrid: Trotta, 2013.

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/XEl+libro+de+los+deberes&searchscope=1&SORT=D/XEl+libro+de+los+deberes&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=El+libro+de+los+deberes/1%2C6%2C6%2CB/frameset&FF=XEl+libro+de+los+deberes&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Grijelmo, Álex. Propuesta de acuerdo sobre lenguaje inclusivo. Taurus, Madrid, 2019.

https://cataleg.ub.edu/search*cat/?searchtype=X&searcharg=Propuesta+de+acuerdo+sobre+lenguaje+inclusivo.&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=  Enllaç

Jiménez, R.; Mantecón, J. Escribir bien es de justicia. Técnicas de expresión escrita para juristas. Pamplona: Aranzadi, 2016.

Montolío, E. (dir.). Estudio de campo. El lenguaje escrito. Ministerio de Justicia, 2011.

http://www.fundeu.es/noticia/modernizacion-del-lenguaje-juridico-6735/  Enllaç

Montolío, E. (ed.). Hacia la modernización del lenguaje jurídico. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2012.

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/XHacia+la+modernizaci{u00F3}n+del+lenguaje+jur{u00ED}dico&searchscope=1&SORT=D/XHacia+la+modernizaci{u00F3}n+del+lenguaje+jur{u00ED}dico&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Hacia+la+modernización+del+lenguaje+jur%C3%ADdico/1%2C32000%2C32000%2CB/frameset&FF=XHacia+la+modernizaci{u00F3}n+del+lenguaje+jur{u00ED}dico&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Montolío, E. (dir.) Manual de escritura académica y profesional. Barcelona: Ariel, 2014, Vols. I y II.

http://ub.cbuc.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=Manual+de+escritura+académica+y+profesional.&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=  Enllaç

Nieto, Alejandro. Crítica de la razón jurídica. Madrid: Trotta, 2007.

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/XCr{u00ED}tica+de+la+raz{u00F3}n+jur{u00ED}dica&searchscope=1&SORT=D/XCr{u00ED}tica+de+la+raz{u00F3}n+jur{u00ED}dica&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Cr%C3%ADtica+de+la+razón+jur%C3%ADdica/1%2C2%2C2%2CB/frameset&FF=XCr{u00ED}tica+de+la+raz{u00F3}n+jur{u00ED}dica&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Nieto, Alejandro; Gordillo, A. Las limitaciones del conocimiento jurídico. Madrid: Trotta, 2003.

http://ub.cbuc.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=Las+limitaciones+del+conocimiento+jur%C3%ADdico&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=  Enllaç

Paredes García, Florentino; et al. El libro del español correcto: claves para hablar y escribir bien en español. Barcelona: Espasa, 2012.

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/XEl+libro+del+espa{u00F1}ol+correcto%3A+claves+para+hablar+y+escribir+bien+en+espa{u00F1}o&searchscope=1&SORT=D/XEl+libro+del+espa{u00F1}ol+correcto%3A+claves+para+hablar+y+escribir+bien+en+espa{u00F1}o&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=El+libro+del+español+correcto%3A+claves+para+hablar+y+escribir+bien+en+españo/1%2C32000%2C32000%2CB/frameset&FF=XEl+libro+del+espa{u00F1}ol+correcto%3A+claves+para+hablar+y+escribir+bien+en+espa{u00F1}o&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Perelman, Chaïm; Olbrechts Tyteca, Lucie. Tratado de la argumentación. La nueva retórica. Madrid: Gredos, 2009.

http://ub.cbuc.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=Tratado+de+la+argumentación.+La+nueva+retórica&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=  Enllaç

Pacios Lozano, Ana R. (coord.). Técnicas de búsqueda y uso de la información. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces, 2013.

http://ub.cbuc.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=Técnicas+de+búsqueda+y+uso+de+la+información&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=  Enllaç

Perdiguero Gil, Enrique (coord.). Tècniques de documentació per a la investigació. Barcelona: UOC, 2010.

Real Academia Española y Consejo General del Poder Judicial. Libro de estilo de la Justicia. Madrid: Espasa, 2017.

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/XLibro+de+estilo+de+la+Justicia&searchscope=1&SORT=D/XLibro+de+estilo+de+la+Justicia&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Libro+de+estilo+de+la+Justicia/1%2C2%2C2%2CB/frameset&FF=XLibro+de+estilo+de+la+Justicia&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Turull Rubinat, Max (dir.). Tècniques de treball i de comunicació: instrumentàrium per a les ciències jurídiques i socials. Barcelona: Huygens Editorial, 2017.

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/XT{u00E8}cniques+de+treball+i+de+comunicaci{u00F3}%3A+instrument{u00E0}rium+per+a+les+ci{u00E8}ncies+j&searchscope=1&SORT=D/XT{u00E8}cniques+de+treball+i+de+comunicaci{u00F3}%3A+instrument{u00E0}rium+per+a+les+ci{u00E8}ncies+j&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Tècniques+de+treball+i+de+comunicació%3A+instrumentàrium+per+a+les+ciències+j/1%2C32000%2C32000%2CB/frameset&FF=XT{u00E8}cniques+de+treball+i+de+comunicaci{u00F3}%3A+instrument{u00E0}rium+per+a+les+ci{u00E8}ncies+j&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Villaseñor Rodríguez, Isabel; Gómez García, Juan Antonio. Investigación y documentación jurídicas. Madrid: Dykinson, 2013.

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/Xnvestigaci{u00F3}n+y+documentaci{u00F3}n+jur{u00ED}dicas&searchscope=1&SORT=D/Xnvestigaci{u00F3}n+y+documentaci{u00F3}n+jur{u00ED}dicas&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=nvestigación+y+documentación+jur%C3%ADdicas/1%2C5045%2C5045%2CB/frameset&FF=Xnvestigaci{u00F3}n+y+documentaci{u00F3}n+jur{u00ED}dicas&searchscope=1&SORT=D&4%2C4%2C  Enllaç

Weston, A., Las claves de la argumentación. Barcelona, Ariel, 2005.

Article

Añón Roig, M. J. «Violencia con género. A propósito del concepto y la concepción de la violencia contra las mujeres», Cuadernos Electrónicos de Filosofía del Derecho, nº 33, 2016.

Giménez Merino, A., «De la diferencia sexual a la diferencia social. Apuntes para una política de género en tiempos de crisis», mientras tanto, nº 121, 2014, pp. 45-52.