Pla docent de l'assignatura
Català Castellano English Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dret de la Regulació Econòmica i del Medi Ambient

Codi de l'assignatura: 571633

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Alexandre Peñalver Cabre

Departament: Facultat de Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

48

-  Teoricopràctica

Presencial

48

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

52

Recomanacions

 

.

Competències que es desenvolupen

 

Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi. Capacitat crítica en el desenvolupament de projectes d’investigació. Capacitat per proposar criteris per a l’aplicació de les normes jurídiques.  Habilitat per aplicar els sistemes de protecció públics i privats que cobreixin les situacions d’insuficiència o dependència. Capacitat per avaluar els tipus de conflictes competencials entre ens territorials a l’Estat autonòmic espanyol. Capacitat per emprendre investigacions sobre els límits de la intervenció de l’Estat en l’autonomia privada. Capacitat per valorar i per aplicar l’impacte de la dimensió normativa europea i internacional en l’ordenament intern. Capacitat per identificar i interpretar els àmbits de competència de l’Administració de Justícia i la jurisprudència que se’n deriva.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Apropar-se a les principals teories de la regulació econòmica i la influència que tenen en el dret públic. Saber identificar les tipologies d’intervenció pública en l’economia i els processos de canvi i transformació de les funcions públiques. Conèixer i comprendre els processos de redefinició de les tasques públiques en els contextos de globalització, europeïtzació i liberalització. Introduir-se en el sistema conceptual i en les institucions de la regulació econòmica. Analitzar els instruments de regulació previstos en els sectors econòmics de referència. Analitzar les transformacions que, en el context de la globalització, estan experimentant els procediments de creació i d’aplicació de la normativa internacional, europea, estatal i autonòmica per a la protecció del medi ambient. Reconèixer les característiques principals del dret humà al medi ambient i els efectes que té a escala regional i interna, en particular, i a la Unió Europea i als estats membres. Comprendre l’abast de la protecció constitucional i estatutària del medi ambient. Conèixer els instruments més importants de protecció del medi ambient que té el dret públic.   Referits a habilitats, destreses Saber fer un discurs jurídic eficaç i congruent. Saber cercar, analitzar i interpretar críticament fons documentals de dret comparat i de diferents tipus com, per exemple, legals, jurisprudencials, científiques i literatura grisa. Saber contextualitzar a partir dels antecedents històrics i de la situació actual. Conèixer els diversos corrents de pensament jurídic. Saber aplicar les eines i els instruments analítics i pràctics. Saber argumentar i demostrar en una presentació oral i escrita.   Referits a actituds, valors i normes Saber participar activament a classe, argumentant amb rigor i de manera crítica, escoltant, qüestionant i sostenint els diferents punts de vista avançats. Tenir presents els impactes de gènere en les polítiques públiques sobre regulació econòmica i medi ambient.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Dret de la regulació econòmica

2. Dret del medi ambient

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Partint d’una presentació teòrica inicial sintètica, professorat i alumnat analitzen i comenten les diferents qüestions plantejades en els textos recomanats i prèviament treballats pels estudiants. Aquesta preparació prèvia ha de permetre a l’estudiant participar d’una manera activa a la sessió corresponent amb un primer criteri propi format sobre la qüestió. El professorat anuncia amb l’antelació necessària els aspectes més importants i els materials imprescindibles per al bon desenvolupament de les sessions. En el transcurs de les sessions es fomenta el diàleg i el contrast de criteris en relació amb les diferents qüestions que s’hi vagin plantejant. Els estudiants han de fer exposicions orals de màxim 10 minuts sobre aspectes concrets i específics d’una de les qüestions a analitzar en la sessió corresponent. El contingut, la documentació de lectura prèvia i la temporització de cada sessió estan previstos en el programa de l’assignatura. La docència és presencial, si bé es pot adoptar un model de docència mixta (presencial i/o virtual) en funció de l’evolució de la situació sanitària i de les disposicions que adoptin les autoritats sanitàries i el rectorat. La docència virtual es fa a través de les eines que el Campus Virtual posa a disposició del professorat. En qualsevol cas, ja sigui presencialment o de manera virtual, es respecta l’horari establert per no interferir en la docència de la resta de grups. Es té present la perspectiva de gènere en les sessions presencials i virtuals.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada El sistema d’avaluació per defecte és l’avaluació continuada, que es basa en l’evolució i en el progrés en l’assoliment dels coneixements, les habilitats i els valors que són objecte d’aprenentatge. S’hi té en compte tot el treball personal de l’estudiant, que ha de demostrar l’aprofitament obtingut en cada sessió. Les activitats i proves consisteixen en: Un breu comentari crític escrit que s’ha de presentar, en cada sessió, amb la identificació de les principals problemàtiques o controvèrsies plantejades arran de la lectura prèvia de la documentació indicada pel professor. La intervenció activa i fonamentada en la discussió de cada sessió. Un treball que s’ha de fer durant el curs per analitzar en profunditat algun dels aspectes objecte de l’assignatura, amb la tutoria i el seguiment del professorat. La qualificació final s’obté a partir dels elements següents: comentaris crítics escrits (40 %), participació activa, regular i fonamentada (20 %) i treball (40 %). Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació. La prova escrita de reavaluació és una prova articulada sobre la base d’un comentari crític d’un text a partir d’unes preguntes i, si escau, pondera amb les qualificacions obtingudes a la resta d’activitats. Totes les activitats d’avaluació continuada, amb exclusió del treball, són de forma presencial llevat que les autoritats sanitàries competents determinin que s’hagin de fer de forma virtual. En tot cas, sigui presencial o virtual, el sistema d’avaluació ha de respectar la tipologia i la ponderació de les proves establertes en el pla docent. El professorat pot concretar-les en el seu programa i/o publicar-les a través del Campus Virtual a l’inici del quadrimestre, perquè el seu alumnat n’estigui informat. Les sessions presencials i/o virtuals i les activitats d’avaluació continuada es defineixen tenint en compte la perspectiva de gènere.   Avaluació única Els alumnes, excepcionalment, es poden acollir a l’avaluació única, que té dos components: Una prova articulada sobre la base d’un comentari crític d’un text a partir d’unes preguntes, que pondera amb un 50 % de la qualificació final. La presentació d’una carpeta docent de l’estudiant, en la qual han de constar tots aquells elements que representin una mostra del procés d’aprenentatge i de l’adquisició efectiva dels coneixements i les habilitats requerides. Aquesta part pondera un 50 % de la qualificació final. Els alumnes que no hagin superat l’avaluació única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació. La prova escrita de reavaluació és una prova articulada sobre la base d’un comentari crític d’un text a partir d’unes preguntes i, si escau, pondera amb les qualificacions obtingudes en la resta d’activitats. La prova de síntesi de l’avaluació única és presencial llevat que les autoritats sanitàries competents determinin que s’hagi de fer de forma virtual. En tot cas, sigui presencial o virtual, el sistema d’avaluació ha de respectar la tipologia i la ponderació de les proves establertes en el pla docent. El professorat pot concretar-les en el seu programa i/o publicar-les a través del Campus Virtual a l’inici del quadrimestre, perquè el seu alumnat n’estigui informat. L’avaluació única és definida tenint en compte la perspectiva de gènere.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

D. LOPERENA ROTA: Los principios del derecho ambiental, IVAP/Civitas, 1998

Exhaurit

M. DARNACULLETA: Autorregulación y Derecho Público. La Autoregulación regulada, Madrid, ed. Marcial Pons, 2005

Catàleg UB  

C. HENRY: Concurrence et services publics dans l`union europeénne, ed. Presses Universitaires de France, Paris, 1997

Catàleg UB  

A. LAGET-ANNAMAYER: La régulation des services publics en réseaux, Télécommunications et électricité, ed. LGDJ-Bruylant, 2002

Catàleg UB  

C. DE MIGUEL PERALES: Derecho español del Medio Ambiente, Madrid, Civitas , 3ª ed., 2009.

Catàleg UB  

E. ALONSO GARCÍA y B. LOZANO CUTANDA. (coor.): Diccionario de derecho ambiental, Madrid,  Iustel, 2006.

Catàleg UB  

J. ESTEVE PARDO: Derecho del medio ambiente, Madrid, Marcial Pons, 4a ed., 2017.

Catàleg UB  

J. JARIA MANZANO: La cuestión ambiental y la transformación de lo público, València, Ed. Tirant lo Blanc, 2011.

Catàleg UB  

L. KRAMER: EU Environmental Law, Sweet & Maxwell, 8th edition, 2016.

Catàleg UB  

I.LASAGABASTER HERRARTE i A. GARCÍA URETA: Derecho ambiental. Parte general, IVAP i Ed. Lete, 2ed., 2007.

Catàleg UB  

AAVV: Fundamentos e instituciones de la regulación (vol.I), Madrid, 2009, ed. Iustel.

Catàleg UB  

B. LOZANO CUTANDA: Derecho ambiental administrativo, Madrid, La Ley,  2010.

B. LOZANO CUTANDA i al.: Administración y legislación ambiental, Madrid, Dykinson, 9a ed., 2016.

L. ORTEGA ÁLVAREZ (dir.): Tratado de Derecho ambiental, València, Ed. Tirant lo Blanc, 2013.

A.PIGRAU SOLÉ i L. CASADO CASADO (dirs.): Derecho ambiental y transformaciones de la actividad de las administraciones públicas, Barcelona, Ed. Atelier, 2010

T. DE LA QUADRA: Derecho de las telecomunicaciones, ed. Civitas/Thomson Reuters, 2015

A. RUIZ OJEDA (dir)): Fundamentos de regulación y competencia (El dialogo entre derecho y economía para el análisis de las políticas públicas), Iustel, 2013

R. RAMBAUD: L’institution juridique de la régulation ; recherches sur les rapports entre droit administratif et théorie économique, ed. L’Harmattan, Paris, 2012

G. MARCOU/F. MODERNE (dirs.): Droit de la régulation, service public et intégration régionale, ed- L’Harmattan, Paris, 2005

E. VIRGALA : La Constitución y las comisiones reguladoras de los servicios en red, ed. CEC, 2004

G.MARCOU/J.MASING (dirs.): Le modèle des autorités administratives indépendantes en France et en Allemagne, ed. Société de législation comparé, Broche, 2011

M. CARLÓN (dir.): La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, ed. Civitas/Thomson Reuters, Madrid, 2014

J.J. MONTERO PASCUAL: La Comisión Nacional de los mercados y la competencia, ed. Tirant lo Blanch, Valencia, 2013

L. RODRIGUE, Les aspects jurídiques de la régulation européene des résaux, ed. Bruylant, 2012.

G. HOUILLON. Le lobbying en droit públic, ed. Bruylant,2012.

S. REGOURD/L. CALANDRI (dirs). La régulation de la communication audiovisuelle: Enjeux et perspectives, ed. Institut Universitaire Varenne, 2015

T. WU,  El interruptor principal: Auge y caida de los imperios de la información, ed. Fondo de Cultura Econòmica, 2016

L. CALANDRI, Recherche sur la notion de régulation en droit administratif français, , ed. LGDJ, 2008

R. RAMBAUD, L’institution jurídiques de la régulation. Recherches sur les rapports entre droit administratif et théorie économique, ed. L’Harmattan, 2012

R. GARCíA Macho, Ordenación y transparencia económica en el Derecho público y privado, (ed.), ed. Marcial Pons, 2014

D. BOYD, The Environmental Rights Revolution. A Global Study of Constitutions, Human Rights and the Environment, UBC Press, Vancouver, 2012.

SANTAMARÍA ARINAS, R.J., Curso básico de derecho ambiental general, Instituto Vasco de Administración Pública, 2019.

A. GARCÍA URETA (coor.), La directiva de la Unión Europea de evaluación de impacto ambiental de proyectos: balance de treinta año, Marcial Pons, 2016

M.C, ALONSO GARCÍA, La protección de la dimensión subjetiva del derecho al medio ambiente, Thomson Reuters, 2016

L. PAREJO ALFONSO (dir.), El Derecho ante la innovacion y los riesgos derivados del cambio climatico, Tirant lo Blanc, 2015

A.,PIGRAU i SOLÉ, (dir.),  El acceso a la justicia de las víctimas de daños ambientales,  Tirant lo Blanc, 2015

A.M., RUIZ DE APODACA ESPINOSA, Régimen jurídico de la evaluación ambiental,  Thomson Reuters, 2015

B. AUBY: La globalisation, le droit et l’État, ed. LGDJ, Paris, 2 ed. 2010

Ph. SANDS i al., Principles of International Environmental Law, Cambridge University Press, 4rtt., Ed., Cambridge., 2018.

 S. SIMOU, Derecho local del cambio climático, Marcial Pons, 2020 

LOPEZ-IBOR, I. DEL GUAYO, E. MALARET, N. ENCINAR, M. BACIGALUPO, M. SERRANO Y M. VILLAR (dirs.): Derecho de la energía y el Clean energy package, Madrid, ed. Thomson Reuters Aranzadi, 2021

MALARET, E. (Directora): Autonomía administrativa, decisiones cualificadas y deferencia judicial, Madrid, ed. Thomson Reuters Aranzadi, 2019 

Capítol

E. MALARET: Administración pública y regulación económica, La Autonomía municipal, administración y regulación económica, títulos académicos y profesionales : [actas del II Congreso de la Asociación Española de Profesores de Derecho Administrativo], ed. Thomson-Aranzadi, Pamplona, 2007, pág. 127 y ss.  

E. MALARET: Autoridades Independientes y Justicia Administrativa, La Justicia Administrativa, Libro Homenaje al Profesor R. Entrena Cuesta, Barcelona, ed. Atelier, 2003, págs. 745 y ss.  

Article

E. MALARET: Servicios públicos, funciones públicas, garantías de los derechos de los ciudadanos: Perennidad de las necesidades, transformación del contexto, RAP, núm.145, 1998, págs. 49-87.  

E. MALARET: “Regulación económica: Su instrumentación normativa”, en  Derecho Privado y Constitución,  2003, núm.17, págs. 327 – 360.