Dades generals |
Nom de l'assignatura: Dret de la Regulaciķ Econōmica i del Medi Ambient
Codi de l'assignatura: 571633
Curs acadčmic: 2021-2022
Coordinaciķ: Alexandre Peņalver Cabre
Departament: Facultat de Dret
crčdits: 6
Programa únic: S
Hores estimades de dedicaciķ |
Hores totals 150 |
Activitats presencials i/o no presencials |
48 |
- Teoricoprāctica |
Presencial |
48 |
Treball tutelat/dirigit |
50 |
Aprenentatge autōnom |
52 |
Recomanacions |
. |
Competčncies que es desenvolupen |
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements
Referits a habilitats, destreses
Referits a actituds, valors i normes
|
Blocs temātics |
1. Dret de la regulaciķ econōmica
1.1. Globalització, Unió Europea, estat i dret
1.2. L’emergència de les autoritats independents de regulació
1.3. Regulació econòmica i tipologia de tasques
1.4. Consideració especial de la creació de la CNMC a Espanya
1.5. Telecomunicacions
1.6. Audiovisual i internet
1.7. Energia
1.8. Transports i infraestructures de transport
2. Dret del medi ambient
2.1. El dret humà al medi ambient en el dret internacional i en el dret europeu
2.2. La recepció del dret humà al medi ambient a la Unió Europea
2.3. El dret al medi ambient i la funció pública de protecció del medi ambient en el bloc constitucional espanyol
2.4. Distribució de competències en medi ambient
2.5. Mitjans de protecció del dret al medi ambient (I): l’accés a la informació ambiental
2.6. Mitjans de protecció del dret al medi ambient (II): participació pública i accés a la justícia ambiental
2.7. Instruments preventius de protecció del medi ambient
2.8. Instruments reparadors de protecció del medi ambient
Metodologia i activitats formatives |
Partint d’una presentació teòrica inicial sintètica, professorat i alumnat analitzen i comenten les diferents qüestions plantejades en els textos recomanats i prèviament treballats pels estudiants. Aquesta preparació prèvia ha de permetre a l’estudiant participar d’una manera activa a la sessió corresponent amb un primer criteri propi format sobre la qüestió.
|
Avaluaciķ acreditativa dels aprenentatges |
La qualificació final s’obté a partir dels elements següents: comentaris crítics escrits (40 %), participació activa, regular i fonamentada (20 %) i treball (40 %). Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació. La prova escrita de reavaluació és una prova articulada sobre la base d’un comentari crític d’un text a partir d’unes preguntes i, si escau, pondera amb les qualificacions obtingudes a la resta d’activitats. Totes les activitats d’avaluació continuada, amb exclusió del treball, són de forma presencial llevat que les autoritats sanitàries competents determinin que s’hagin de fer de forma virtual. En tot cas, sigui presencial o virtual, el sistema d’avaluació ha de respectar la tipologia i la ponderació de les proves establertes en el pla docent. El professorat pot concretar-les en el seu programa i/o publicar-les a través del Campus Virtual a l’inici del quadrimestre, perquè el seu alumnat n’estigui informat. Les sessions presencials i/o virtuals i les activitats d’avaluació continuada es defineixen tenint en compte la perspectiva de gènere.
Avaluaciķ única Els alumnes, excepcionalment, es poden acollir a l’avaluació única, que té dos components:
Els alumnes que no hagin superat l’avaluació única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació. La prova escrita de reavaluació és una prova articulada sobre la base d’un comentari crític d’un text a partir d’unes preguntes i, si escau, pondera amb les qualificacions obtingudes en la resta d’activitats. La prova de síntesi de l’avaluació única és presencial llevat que les autoritats sanitàries competents determinin que s’hagi de fer de forma virtual. En tot cas, sigui presencial o virtual, el sistema d’avaluació ha de respectar la tipologia i la ponderació de les proves establertes en el pla docent. El professorat pot concretar-les en el seu programa i/o publicar-les a través del Campus Virtual a l’inici del quadrimestre, perquè el seu alumnat n’estigui informat. L’avaluació única és definida tenint en compte la perspectiva de gènere. |
Fonts d'informaciķ bāsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
D. LOPERENA ROTA: Los principios del derecho ambiental, IVAP/Civitas, 1998
Exhaurit |
M. DARNACULLETA: Autorregulación y Derecho Público. La Autoregulación regulada, Madrid, ed. Marcial Pons, 2005
C. HENRY: Concurrence et services publics dans l`union europeénne, ed. Presses Universitaires de France, Paris, 1997
A. LAGET-ANNAMAYER: La régulation des services publics en réseaux, Télécommunications et électricité, ed. LGDJ-Bruylant, 2002
C. DE MIGUEL PERALES: Derecho español del Medio Ambiente, Madrid, Civitas , 3ª ed., 2009.
E. ALONSO GARCÍA y B. LOZANO CUTANDA. (coor.): Diccionario de derecho ambiental, Madrid, Iustel, 2006.
J. ESTEVE PARDO: Derecho del medio ambiente, Madrid, Marcial Pons, 4a ed., 2017.
J. JARIA MANZANO: La cuestión ambiental y la transformación de lo público, València, Ed. Tirant lo Blanc, 2011.
L. KRAMER: EU Environmental Law, Sweet & Maxwell, 8th edition, 2016.
I.LASAGABASTER HERRARTE i A. GARCÍA URETA: Derecho ambiental. Parte general, IVAP i Ed. Lete, 2ed., 2007.
AAVV: Fundamentos e instituciones de la regulación (vol.I), Madrid, 2009, ed. Iustel.
B. LOZANO CUTANDA: Derecho ambiental administrativo, Madrid, La Ley, 2010.
B. LOZANO CUTANDA i al.: Administración y legislación ambiental, Madrid, Dykinson, 9a ed., 2016.
L. ORTEGA ÁLVAREZ (dir.): Tratado de Derecho ambiental, València, Ed. Tirant lo Blanc, 2013.
A.PIGRAU SOLÉ i L. CASADO CASADO (dirs.): Derecho ambiental y transformaciones de la actividad de las administraciones públicas, Barcelona, Ed. Atelier, 2010
T. DE LA QUADRA: Derecho de las telecomunicaciones, ed. Civitas/Thomson Reuters, 2015
A. RUIZ OJEDA (dir)): Fundamentos de regulación y competencia (El dialogo entre derecho y economía para el análisis de las políticas públicas), Iustel, 2013
R. RAMBAUD: L’institution juridique de la régulation ; recherches sur les rapports entre droit administratif et théorie économique, ed. L’Harmattan, Paris, 2012
G. MARCOU/F. MODERNE (dirs.): Droit de la régulation, service public et intégration régionale, ed- L’Harmattan, Paris, 2005
E. VIRGALA : La Constitución y las comisiones reguladoras de los servicios en red, ed. CEC, 2004
G.MARCOU/J.MASING (dirs.): Le modèle des autorités administratives indépendantes en France et en Allemagne, ed. Société de législation comparé, Broche, 2011
M. CARLÓN (dir.): La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, ed. Civitas/Thomson Reuters, Madrid, 2014
J.J. MONTERO PASCUAL: La Comisión Nacional de los mercados y la competencia, ed. Tirant lo Blanch, Valencia, 2013
L. RODRIGUE, Les aspects jurídiques de la régulation européene des résaux, ed. Bruylant, 2012.
G. HOUILLON. Le lobbying en droit públic, ed. Bruylant,2012.
S. REGOURD/L. CALANDRI (dirs). La régulation de la communication audiovisuelle: Enjeux et perspectives, ed. Institut Universitaire Varenne, 2015
T. WU, El interruptor principal: Auge y caida de los imperios de la información, ed. Fondo de Cultura Econòmica, 2016
L. CALANDRI, Recherche sur la notion de régulation en droit administratif français, , ed. LGDJ, 2008
R. RAMBAUD, L’institution jurídiques de la régulation. Recherches sur les rapports entre droit administratif et théorie économique, ed. L’Harmattan, 2012
R. GARCíA Macho, Ordenación y transparencia económica en el Derecho público y privado, (ed.), ed. Marcial Pons, 2014
D. BOYD, The Environmental Rights Revolution. A Global Study of Constitutions, Human Rights and the Environment, UBC Press, Vancouver, 2012.
SANTAMARÍA ARINAS, R.J., Curso básico de derecho ambiental general, Instituto Vasco de Administración Pública, 2019.
A. GARCÍA URETA (coor.), La directiva de la Unión Europea de evaluación de impacto ambiental de proyectos: balance de treinta año, Marcial Pons, 2016
M.C, ALONSO GARCÍA, La protección de la dimensión subjetiva del derecho al medio ambiente, Thomson Reuters, 2016
L. PAREJO ALFONSO (dir.), El Derecho ante la innovacion y los riesgos derivados del cambio climatico, Tirant lo Blanc, 2015
A.,PIGRAU i SOLÉ, (dir.), El acceso a la justicia de las víctimas de daños ambientales, Tirant lo Blanc, 2015
A.M., RUIZ DE APODACA ESPINOSA, Régimen jurídico de la evaluación ambiental, Thomson Reuters, 2015
B. AUBY: La globalisation, le droit et l’État, ed. LGDJ, Paris, 2 ed. 2010
Ph. SANDS i al., Principles of International Environmental Law, Cambridge University Press, 4rtt., Ed., Cambridge., 2018.
S. SIMOU, Derecho local del cambio climático, Marcial Pons, 2020
LOPEZ-IBOR, I. DEL GUAYO, E. MALARET, N. ENCINAR, M. BACIGALUPO, M. SERRANO Y M. VILLAR (dirs.): Derecho de la energía y el Clean energy package, Madrid, ed. Thomson Reuters Aranzadi, 2021
MALARET, E. (Directora): Autonomía administrativa, decisiones cualificadas y deferencia judicial, Madrid, ed. Thomson Reuters Aranzadi, 2019
Capítol
Article