Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Taller d'Ediciˇ de Textos Grecs

Codi de l'assignatura: 572181

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Sergio Ramon Grau Guijarro

Departament: Departament de Filologia ClÓssica, RomÓnica i SemÝtica

crŔdits: 5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

42

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

Presencial

 

8

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge aut˛nom

45

 

 

Recomanacions

 

És un prerequisit el coneixement avançat de llengua grega i és recomanable el coneixement d’un parell de llengües estrangeres

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

Competències generals 
Capacitat de llegir i interpretar críticament textos, aplicant a la seva anàlisi les eines necessàries per a l’adquisició de coneixements (fonts, bibliografia, disciplines auxiliars) amb una cura especial de seguir puntualment els avenços de la comunitat científica internacional. 
Capacitat d’elaborar els coneixements adquirits de manera creativa, exposar-los amb claredat i amb domini de les tècniques de divulgació de resultats obtinguts (tant de manera escrita com oral), i debatre sobre aquests coneixements amb rigor i honestedat intel•lectual. 
Capacitat de treballar en investigacions multidisciplinàries i d’enfocament integrador de diverses tradicions culturals i d’utilitzar els coneixements adquirits en els estudis sobre el món antic per a la interpretació de la realitat present.

Competències específiques del màster i de l’especialitat
CE2 Dominar els conceptes fonamentals de les llengües de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat, tant les estructures lingüístiques com els suports i mitjans d’escriptura.
CE6 Accedir críticament als textos de les cultures de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat utilitzant les eines filològiques específiques del seu estudi i incorporant també els recursos que ofereixen les noves tecnologies.
CE7 Generar coneixement sobre la cultura grecoromana a partir dels textos en les llengües clàssiques i a través de l’ús de la metodologia i el raonament crític propis de la Filologia clàssica (Especialitat Filologia Clàssica).
CE9 Abordar textos grecs en la seva forma original per tal de situar-los i interpretar-los correctament en el seu context cultural (Especialitat Filologia Clàssica – Matèria Grec).

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

1. reconèixer la problemàtica de l’edició de textos antics

2. reconèixer diferents tipus de text

3. reconèixer diferents tipus d’edicions crítiques

 

Referits a habilitats, destreses

1. valorar diferents integracions i correccions textuals

2.incorporar l’ús de les TIC en l’edició de textos

3. valorar les aportacions de les diverses disciplines en l’edició d’un text

 

Referits a actituds, valors i normes

1. esforçar-se per compartir amb el grup classe els seus propis assoliments

2. formular una crítica constructiva davant dels plantejaments dels altres membres del grup

3. acceptar les valoracions crítiques i els suggeriments d’altres membres del grup

 

 

Blocs temÓtics

 

1. A. Sessions te˛riques

1.1. Història de l’edició de textos

1.2. Edició crítica. Tipus d’edicions i tipus de textos 

1.3. La problemàtica específica de les col·leccions de fragments

2. Sessions prÓctiques (els textos concrets seran precisats en el programa de l’assignatura)

2.1. Edició de textos de poesia. Textos fragmentaris i no fragmentaris 

2.2. Edició de textos de prosa. Textos fragmentaris i no fragmentaris 

2.3. Els papirs d’Herculà 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura constarà de diversos tipus d’activitats:

1. Introducció teòrica a la història, els problemes i els objectius de l’edició de textos antics

Dos tipus de classes presencials pràctiques:

2. Exercicis sobre edicions de textos de tradició directa i indirecta

3. Comparació entre edicions existents

4. Treball de l’estudiant per preparar les classes pràctiques 

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Es farà a partir de les intervencions dels estudiants a classe.

Hi haurà la possibilitat de fer un treball a pactar entre l’estudiant i el professor

Què constituirà la base de l’avaluació: el treball fet per cada alumne del text proposat en cada sessió presencial.

Quan s’avaluarà: en cada sessió presencial.

Qui avaluarà: el professor.

Com avaluarà: tindrà en compte la qualitat, el rigor, l’encert de les intervencions sobre el text, i la capacitat d’argumentar la pròpia posició i d’assumir els suggeriments i les crítiques aliens.

 

Avaluaciˇ ˙nica

L’avaluació única consistirà en un examen o un treball amb el valor del 100% de la nota.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Alberto Bernabé, Manual de crítica textual y edición de textos griegos. Madrid: Ediciones Clásicas, 1992. (Cap. VI: “Edición de Fragmentos y otras ediciones especiales”, pp. 149-185).

Martin L. West, Textual criticism and Editorial Technique applicable to Greek and Latin texts, Stuttgart 1973 (trad. Critica del testo e tecnica dell’edizione, Palermo 1991).

Giorgio Pasquali, Storia della tradizione e critica del testo, Firenze 1934; 19522; 1988.

Leighton D. Reynolds, – Nigel G. Wilson, Scribes and scholars. A guide to the transmission of Greek and Latin literature, Oxford 1968; 19913; (trad. Copistas y filólogos. Las vías de transmisión de las literaturas griega y latina, Madrid 1987).

Rudolph Pfeiffer, History of classical scholarship from the beginnings to the end of the Hellenistic age, Oxford 1968.(trad. de tots dos: Historia de la filología clásica, Madrid 1981).

Lo spazio letterario della Grecia antica. Vol. I, tomo 1. La produzione e la circolazione del testo. La «polis». Salerno Editore. Roma 1992.

Lo spazio letterario della Grecia antica. Vol. I tomo 2. La produzione e la circolazione del testo. L’Ellenismo. Salerno Editore. Roma 1993

Lo spazio letterario della Grecia antica. Vol. I, tomo 3. La produzione e la circolazione del testo. I Greci e Roma. Salerno Editore. Roma 1993.

Maria Cannatà Fera & Gian Battista D’Alessio (eds.), I lirici greci. Forme della comunicazione e storia del testo. Università degli Studi di Messina, 2001.

Glenn W. Most (ed.), Collecting Fragments-Fragmente  sammeln. Aporemata: Kritische Studien zur Philologiegeschichte 1. Göttingen: Vandenhoeck and Ruprecht, 1997.