Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Gestió i Restauració Fluvial

Codi de l'assignatura: 573620

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Francesc De Paula Sabater Comas

Departament: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Cičncies Ambientals

crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

55

 

-  Teoria

Presencial

 

16

 

-  Prąctiques de laboratori

Presencial

 

12

 

-  Prąctiques especials

Presencial

 

20

 

-  Seminari

Presencial

 

7

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autņnom

70

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

 

BÁSIQUES

  • Capacitat d’aplicar els coneixements adquirits i capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.
  • Capacitat d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular qüestions a partir d’una informació que, tot i que potser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Capacitat de comunicar les conclusions, i els coneixements i les raons últimes que les sustenten, a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.
  • Habilitats d’aprenentatge que permetin continuar formant-se de manera autònoma.


GENERALS

• Saber comunicar bé en públic.
• Capacitat d’interpretar qualitativament i quantitativament els resultats.
• Capacitat de negociació.
• Capacitat de treballar en equip.
• Capacitat de prendre decisions.
• Desenvolupament de la motivació pel treball de qualitat.

 

ESPECÍFIQUES

  • Formació avançada i de caràcter integrador sobre els continguts fonamentals dels diversos àmbits temàtics sobre ecologia fluvial, gestió i restauració de trams fluvials.
  • Utilització de tècniques per a obtenir, analitzar i tractar la informació ambiental, per a la pràctica de camp i de laboratori.
  • Capacitat d’intervenir i actuar en qüestions ambientals, reforçant el component aplicat i experimental.
  • Gestió de bases de dades descriptores; i tractament estadístic de les dades obtingudes
  • Reconeixement dels aspectes estructurals i funcionals d’un ecosistema fluvial.
  • Capacitat per avaluar les comunitats naturals dels rius.
  • Reconeixement de la problemàtica de la conservació de la biodiversitat en els rius.
  • Capacitat per planificar, gestionar i conservar hàbitats fluvials.
  • Identificació dels fonaments de la biogeoquímica en sistemes naturals i especialment en rius.
  • Diagnòstic de l’ecosistema fluvial i plantejament de mesures correctores.
  • Aplicació d’eines i mètodes per a la restauració de sistemes alterats per l’home.
  • Capacitat per avaluar projectes de restauració fluvial
  • Capacitat per aplicar mesures correctores i mètodes de restauració fluvial
  • Capacitat de planejament i redacció de avant-projectes sobre restauració fluvial
  • Identificació d’aquells aspectes socials, econòmics i legals implicats en la presa de decisions.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Aquesta assignatura té com a objectiu que l’alumnat adquireixi coneixements aplicats d’ecologia fluvial. Tracta tant els aspectes de diagnosi com aquells relacionats amb la restauració d’hàbitat fluvial, i de les riberes: En ella s’hi introdueixen tècniques sobre projectes de restauració i finalment s’analitzen casos d’estudi de rehabilitacions morfohidràuliques en lleres fluvials.

En concret es fa palès sobre aquests objectius específics:

  • Conèixer la Directiva Marc de l’Aigua i com s’aplica en un territori concret.
  • Conèixer les bases ecològiques dels ecosistemes fluvials.
  • Conèixer les bases hidrogeomorfològiques i de l’estat ecològic de trams fluvials.
  • Conèixer els protocols d’estudi dels diferents mètodes d’avaluació de l’estat ecològic i hidrogeomorfològic.
  • Conèixer els avantatges i les limitacions dels diferents indicadors biològics i hidrogemorfològics.
  • Conèixer les tècniques d’anàlisi numèrica de resultats apropiades per a l’estudi de l’estat ecològic fluvial.
  • Conèixer i interpretar els elements de la dinàmica fluvial.
  • Conèixer les tècniques de rehabilitació i de micro-enginyeria  basades en la bioenginyeria aplicada a la restauració.
  • Conèixer com implementar models de gestió basats en la preservació i la millora dels ecosistemes fluvials.

 

 

Blocs temątics

 

1. BLOC 1: Diagnosi dels ecosistemes fluvials

1.1. LA GESTIÓ INTEGRADA DE CONQUES. LA DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA (2 hores).

1.2. L’AIGUA COM A RECURS I ELS CABALS AMBIENTALS (2 hores)

1.3. EL DIAGNOSI DE L’ESTAT ECOLÒGIC (2 hores)

2. BLOC 2: Conservació dels ecosistemes fluvials

2.1. LA CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I ELS ECOSISTEMES FLUVIALS (2 hores)

3. BLOC 3: Restauració dels ecosistemes fluvials

3.1. Criteris per a la restauració fluvial (2 hores)

3.2. Conceptes de dinàmica fluvial: geomorfologia i hidràulica (2 hores)

3.3. Hidro-morfologia i autodepuració fluvial (2 hores)

3.4. Criteris d’avaluació i restauració morfohidràulica (2 hores)

3.5. Anàlisis estructural i funcional de la ribera (2 hores)

3.6. Criteris i actuacions de rehabilitació de les riberes (2 hores)

4. Seminaris (7 hores)

*  1.    Seminari sobre la planificació i gestió dels ecosistemes fluvials a les conques internes de Catalunya (2 hores): Dr. Toni Munné (ACA)
2.    Seminari sobre. Casos d’estudi: Exemples de restauració i actuacions de macro-enginyeria (3 hores): Professor Juan Pedro Martín Vide (UPC)
3.     Seminari sobre Bioenginyeria del paisatge. Aplicació de tècniques de bioenginyeria en restauració fluvial (2 hores): Albert Sorolla (NATURALEA CONSERVACIÓ SL)

5. Prąctiques de camp (16 hores)

*  

  • Sortida de camp 1: Diagnosi de l’ecosistema fluvial. Metodologies de mostreig per l’aplicació d’índexs biològics i hidro-geo-morfològics. (8 hores)
  • Sortida de camp 2: Aplicació de tècniques de bioenginyeria: Visita de diferents aplicacions i realització in situ d’alguna de les tècniques en un determinat tram fluvial en procés de restauració (8 hores)

6. Prąctiques de laboratori (12 hores)

*  

  • Separació i identificació de macroinvertebrats. Aplicació d’índexs biològics (3 hores)
  • Tractament de les dades de camp (fisico-químiques i biològiques). Anàlisi de dades (3 hores)
  • Tractament de dades hidràuliques i dels índexs hidrogeomorfològics (3 hores)
  • Treball de discussió i interpretació de les dades de camp (3 hores)

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Aquesta assignatura s’estructura en 5 ítems d’activitats: classes magistrals de Teoria; Seminaris; Pràctiques de camp i de laboratori; i una activitat tutelada o dirigida que consisteix en elaborar, en grups reduïts de 4 alumnes, un projecte de restauració a partir d’una diagnosis d’un tram fluvial realitzat pel seu compte.

Les classes de teoria ocupen el 30% de l’activitat docent presencial; els seminaris, amb professors i professionals convidats que venen a classe per a explicar casos d’estudi, representen el 12% de la docència; i finalment les pràctiques ocupen el 58% de tot el temps programat en dedicació docent presencial, de les quals un 22% està reservat a practiques de laboratori i el 36% restant a practiques de camp. Tot i que l’activitat tutelada no és del tot presencial, si que hi hauran sessions presencials específiques per anar discutint amb tots els grups de treball els resultats obtinguts i les propostes de restauració que es proposen.  Precisament la metodologia que s’aplica en aquesta assignatura es basa en l’Aprenentatge basat en Projectes.

Per tal de portar a terme aquesta metodologia, de l’Aprenentatge basat en Projectes, l’assignatura té programada una primera pràctica de camp de tot un dia de duració a principis de curs just després de la primera sessió teòrica on s’expliquen els objectius i les metodologies que s’aplicaran durant la sortida. En aquesta primera sortida de camp es prendran mesures fisico-químiques i s’obtindran mostres d’aigua i d’organismes per ser processades a posteriori durant les sessions de laboratori per tal de poder realitzar una diagnosis exhaustiva de les condicions ambientals, tant a la llera com a la ribera, a 3 trams fluvials diferents d’uns 200 m de llarg; 2 dels quals tenen diverses alteracions hidro-geomorfològiques com de qualitat biològica, i un darrer tram que ha de servir de referència atès que no presenta alteracions antròpiques aparents. L’objectiu d’aquesta sortida és ensenyar els procediments de treball de camp i de com fer un estudi d’amidaments per tal d’avaluar i proposar mesures correctores i de restauració.

Totes les mostres biològiques i d’aigua de la 1a pràctica de camp, com totes les mesures obtingudes tant hidrològiques com geomorfològiques seran processades durant les sessions de laboratori, les quals seran programades just després de la sortida. Un cop elaborades les dades de camp, aquestes serviran al llarg de les sessions tòriques com a material demostratiu per entendre els conceptes teòrics que s’explicaran durant les sessions teòriques. Just abans que comencin les sessions de teoria, s’organitzarà una sessió per explicar i repartir els treballs perquè els alumnes, en grups reduïts, elaborin pel seu compte un projecte de gestió i de restauració fluvial que a finals de curs hauran de presentar i defensar. Aquest projecte haurà d’incloure diferents apartats tècnics com si s’haguessin de presentar a un concurs administratiu. Aquest treball es realitzarà en grups de 4 alumnes, que s’hauran de posar d’acord per anar plegats a fer una prospecció de camp prenent dades in situ i aplicant aquelles eines que hauran aprés durant la primera sortida de camp a fi de poder fer una diagnosi i un anàlisi de pressions i impactes de la zona d’estudi escollida. Un cop elaborat aquest informe, en paral·lel hauran de proposar diverses accions de restauració convenientment justificades, i explicar els motius de la zona d’estudi proposada. A mig curs es fa una sessió presencial de 2 hores perquè els diferents grups de treball expliquin els resultats obtinguts i els dubtes que hagin anat sortint.

A més a més de les 7 sessions teòriques programades, s’intercalaran seminaris específics on es convidaran professionals (2 de l’administració i 1 d’una empresa especialitzada en treballs de restauració) i 1 professor d’enginyeria hidràulica de la UPC perquè expliquin diferents casos d’estudi, tant en temes de gestió com de diagnosis i de restauració. Durant el període de les sessions dedicades a la restauració, es realitzarà una sortida de camp de tot un dia on s’ensenyaran in situ distintes tècniques de restauració basada en la bioenginyeria, i s’executaran alguna d’aquestes tècniques en un tram fluvial alterat com a recurs demostratiu. El fet que en una de les sortides de camp estigui dedicada a realitzar determinades tècniques demostratives sota la direcció d’un professional en la matèria, té com a objectiu acostar l’ensenyament a la praxi.

Cap a finals de curs s’organitzarà una sessió de discussió entre els diferents grups de treball per expliquin les diferents tècniques correctores i de restauració que s’aplicarien en cada cas d’estudi i el perquè de cadascuna d’elles.  Aquest aprenentatge basat en un projecte de gestió i restauració serà presentat setmanes després d’haver-se acabat el curs i que servirà per avaluar l’aprenentatge i el rendiment obtingut durant l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

 

  • Treball escrit en grup (de 3-4 persones) basat un una proposta de projecte de restauració o de gestió fluvial que els alumnes han de desenvolupar pel seu compte. Pel desenvolupament del projecte, es requereix que els alumnes facin prospeccions de camp i treball de gabinet (correspon el 70% de la nota final)

 

Avaluació śnica

  • Prova individual de síntesis escrita per poder avaluar els seus coneixements teòrics assolits (correspon el 30% de la nota final).

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CHAPMAN, D. (ed.) 1996. Water Quality Assessments. A guide to the use of biota, sediments and water in environmental monitoring. Chapman & Hall, 626 pp.

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1608094*  EnllaƧ

CHOW, V.T., MAIDMENT, D.R., & MAYS, L. 1994. Hidrologia aplicada. MacGraw Hill/Interamericana; 584pp.

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1242707*  EnllaƧ

DOWNES, B.J... [et al.]. Monitoring ecological impacts. Cambridge : Cambridge University Press, 2008

http://ccuc.cbuc.cat/record=b5313509~S23*cat  EnllaƧ

GUPTA, R.S. 2001. Hydrology and Hydraulic Systems. 2nd Edition Waveland Press Inc.; 867pp.

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1585311*  EnllaƧ

Nancy D. Gordon, Thomas A. McMahon, Brian L. Finlayson, Christopher J. Gippel, Rory J. Nathan. 2004; 2ª edició. Stream Hydrology: An Introduction for Ecologists. Wiley ed.

Richard Hauer, Gary A. Lamberti .2006; 2ª edició. Methods in Stream Ecology Academic Press.

Christopher J. Hunter 1990. Better Trout Habitat: A Guide To Stream Restoration And Management. Editorial: Island Press

Robert J. Naiman, Henri Decamps, Michael E. McClain. 2005. Riparia: Ecology, Conservation, and Management of Streamside Communities. Academic Press.

Louise de Waal, P. Max Wade, Andy Large. 1999. Rehabilitation of Rivers: Principles and Implementation. Wiley.

Article

BONADA, N.; PRAT, N.; RESH, V.H & STATZNER, B. 2006. Developments in Aquatic Insect Biomonitoring: A Comparative Analysis of Recent Approaches. Annu. Rev. Entomol, 52: 495-523. 

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1214917*  EnllaƧ