Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements — Familiaritzar-se amb els conceptes, les unitats, els instruments i els mètodes fonamentals en l’estudi de la fonètica segmental i suprasegmental, i amb les diferents teories que expliquen les seves branques. — Comprendre i conèixer quines són les principals aplicacions de la fonètica a l’àmbit social.   Referits a habilitats, destreses — Dur a terme anàlisis fonètiques acústiques segmentals i suprasegmentals. — Resoldre exercicis de fonètica articulatòria, acústica i perceptiva que comportin la comprensió dels conceptes vinculats i que també tinguin relació amb els mètodes i conceptes bàsics presentats a classe. — Saber transcriure fonèticament amb l’alfabet fonètic internacional (AFI). — Comprendre quines propietats són dependents de la modalitat parlada i quines són independents.   Referits a actituds, valors i normes — Reflexionar sobre qualsevol aspecte de la fonètica general segmental i suprasegmental des d’un punt de vista adequat i sempre amb un esperit veritablement crític i respectuós.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La fonètica en el procés de la comunicació. Distinció entre fonètica i fonologia

*  
1.1. Esquema de la comunicació de Jakobson. Elements
1.2. La fonètica en l’acte de parla. Subdisciplines fonètiques
1.3. Caracteritzacions de la fonètica
1.4. Distinció entre fonètica i fonologia
1.5. Fonologia de laboratori

2. Fonètica articulatòria. Producció del so

*  
2.1. Anatomia i fisiologia de l’aparell fonador
2.2. Respiració. Cavitats infraglòtiques
2.3. Fonació. Cavitat glòtica
2.4. Articulació. Cavitats supraglòtiques
2.5. Producció dels sons
       2.5.1. Producció vocàlica
       2.5.2. Producció consonàntica
2.6. Coarticulació
2.7. Producció suprasegmental
2.8. Mitjans instrumentals per a l’estudi de la fonètica articulatòria

3. Alfabets fonètics i la transcripció

*  
3.1. Aspectes teòrics
3.2. Transcripció en castellà
3.3. Transcripció en català

4. Fonètica acústica. Transmissió del so

*  
4.1. L’ona sonora i les seves propietats acústiques. Tipus d’ones
4.2. Característiques de les ones sonores
4.3. Gràfics acústics per representar el so
4.4. Propietats acústiques de les vocals
4.5. Propietats acústiques de les consonants
4.6. Propietats acústiques dels suprasegments
4.7. Mitjans instrumentals per a l’estudi de la fonètica acústica

5. Fonètica perceptiva. Recepció del so

*  
5.1. Anatomia i fisiologia del mecanisme auditiu
5.2. Qualitats dels sons des del punt de vista perceptiu
5.3. Teories de la percepció
5.4. Percepció de les vocals
5.5. Percepció de les consonants
5.6. Mitjans instrumentals per a l’estudi de la fonètica perceptiva

6. Integració de les tres branques de la fonètica en l’estudi segmental

*  
6.1. Vocals: característiques articulatòries, acústiques i perceptives
6.2. Consonants obstruents
       6.2.1. Oclusives: característiques articulatòries, acústiques i perceptives
       6.2.2. Aproximants: característiques articulatòries, acústiques i perceptives
       6.2.3. Fricatives: característiques articulatòries, acústiques i perceptives
6.3. Les consonants sonants
       6.3.1. Nasals: característiques articulatòries, acústiques i perceptives
       6.3.2. Laterals: característiques articulatòries, acústiques i perceptives
       6.3.3. Ròtiques: característiques articulatòries, acústiques i perceptives

7. La prosòdia

*  
7.1. Què és la prosòdia?
7.2. Paràmetres prosòdics teòrics
7.3. Llengües tonals, entonatives i d’accent melòdic
7.4. Funcions de l’entonació
7.5. Dificultats en l’estudi de l’entonació
7.6. Aspectes rellevants de la teoria AM
7.7. Projecte AMPER

8. Aplicacions de la fonètica

*  
8.1. Ús didàctic
8.2. Ús clínic: rehabilitació dels trastorns de la parla
8.3. Ús judicial i policial: fonètica forense
8.4. Ús tecnològic: aplicacions de la fonètica perceptiva en les noves tecnologies o tecnologies de la veu

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia es basa en un plantejament teoricopràctic que combina exposicions teòriques amb activitats d’aplicació, que poden incloure pràctiques de laboratori, treballs en grup a l’aula, presentacions orals, treballs escrits i recerca d’informació.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

La modalitat d’avaluació per defecte és l’avaluació continuada i es basa en els elements següents: — Assistència regular a les classes (hi ha controls d’assistència) i participació en les activitats proposades (20 % de la nota final). — Pràctiques de Laboratori i exercicis proposats, un mínim de dos, d’acord amb el desenvolupament del programa (40 % la nota final). — Dos exàmens parcials: un a finals de març o principis d’abril i un altre en la data prevista en el calendari d’exàmens de la Facultat (40 % la nota final). Per poder aprovar l’assignatura és indispensable haver-se presentat als dos exàmens parcials i haver realitzat els exercicis i les pràctiques. Les pràctiques, els exercicis i els exàmens presentats han de ser originals: el plagi o la còpia en aquestes activitats implica suspendre l’assignatura.   Avaluació única En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única, sempre que ho sol·liciti en els termes i terminis establerts per la Facultat. L’avaluació única consisteix en un examen teòric-pràctic (100 % de la nota final), que cal aprovar amb una nota mínima de 6/10 punts. Reavaluació La reavaluació segueix el format de l’avaluació única.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BORDEN, G.J.; HARRIS, K.S. & RAPHAEL, L.J. (1980): Speech Science Primer. Physiology, Acoustics, and Perception of Speech, Baltimore, Williams and Wilkins, tercera edició 1994.  

CLEGG, J. H. y FAILS, W. C. (2018). Manual de fonética y fonología españolas. London: Routledge.

FERNÁNDEZ PLANAS, A. M. (2005): Así habla. Nociones fundamentales de fonética general y española, Barcelona, Horsori.  

HUALDE, J. I. (2014): Los sonidos del español, Cambridge, Cambridge University Press.  

JOHNSON, K. (1997): Acoustic & auditory phonetics, Malden, Blackwell Publishing, segona edició 2004.  

LADEFOGED, P. (2001). Vowels and consonants. An introduction to the sounds of languages. Oxford - Malden, MA: Blackwell. Website: http://www.phonetics.ucla.edu/vowels/contents.html

LADEFOGED, P., & JOHNSON, K. (2011). A course in phonetics (6th ed.). Boston, MA: Wadsworth, Cengage Learning. Website: https://corpus.linguistics.berkeley.edu/acip/

LADEFOGED, P. & MADDIESON, I. (1996): The Sounds of the World’s Languages, Oxford, Blackwell Publishers.  

LIEBERMAN, P. & BLUMSTEIN, S. E. (1988): Speech Physiology, speech perception, and acoustic phonetics, Cambridge University Press, Cambridge.  

MARTÍNEZ CELDRÁN, E. (1996): El sonido en la comunicación humana, Barcelona, Octaedro; segona edició 2003.   

MARTÍNEZ CELDRÁN, E. (1984): Fonética, Barcelona, Teide, quarta edició 1994.  

MARTÍNEZ CEDRÁN, E. (1994): La fonètica, Barcelona, Enpúries.  

MARTÍNEZ CELDRÁN, E. (1998): Análisis espectrográfico de los sonidos del habla, Barcelona, Ariel, segona edició 2007  

MARTÍNEZ CELDRÁN, E. y FERNÁNDEZ PLANAS, A. M. (2007): Manual de fonética española, Barcelona, Ariel.  

PRIETO, P. (2002): Entonació: Models, teoria, mètodes, Barcelona, Ariel.  

PRIETO, P. (2004): Fonètica i fonologia. Els sons del català, Barcelona, Editorial UOC.  

RECASENS, D. (1993): Fonètica i fonologia, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.