Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Bioestadística

Codi de l'assignatura: 363738

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Jose Luis Carrasco Jordan

Departament: Departament de Medicina

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

72

 

-  Teoria

Presencial

 

30

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

6

 

-  Pràctiques d'ordinadors

Presencial

 

18

 

-  Seminari

Presencial

 

18

Treball tutelat/dirigit

18

Aprenentatge autònom

60

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat per utilitzar eines informàtiques de recerca de recursos bibliogràfics o d'informació relacionada amb les tecnologies mèdiques i la bioenginyeria (personal).

   -

Capacitat de resoldre problemes amb iniciativa, creativitat i presa de decisions tecnològiques d'acord amb criteris de cost, qualitat, seguretat, sostenibilitat, temps i respecte dels principis ètics de la professió (instrumental).

   -

Capacitat d'analitzar i de sintetitzar (instrumental).

   -

Coneixement dels elements bàsics i capacitat d'utilitzar els mètodes estadístics descriptius i inferencials aplicats a les ciències biomèdiques.

   -

Coneixement dels conceptes i el llenguatge biomèdic.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer els conceptes bàsics de la bioestadística i la seva aplicació en biologia i medicina.

 

— Conèixer i saber utilitzar els sistemes de cerca i recuperació de la informació biomèdica.

 

— Entendre i interpretar els resultats estadístics que es troben a la literatura biomèdica.

 

— Comprendre i conèixer els conceptes relacionats amb l’epidemiologia

 

Referits a habilitats, destreses

— Ser capaç de dissenyar i fer estudis estadístics bàsics utilitzant programes informàtics i interpretar els resultats que se n’obtinguin.

 

— Saber plantejar un estudi científic de recerca.

 

— Prendre decisions tecnològiques d’acord amb criteris de cost, qualitat, seguretat, sostenibilitat, temps i respecte als principis ètics de la professió.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Col·laborar amb altres professionals del món sanitari.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Probabilitat

*   En aquest bloc es vol dotar l’estudiant dels conceptes del càlcul de probabilitats que són necessaris per abordar òptimament els blocs subsegüents.

Aquest bloc consta de tres temes: el primer dedicat a la definició de probabilitat, al seu càlcul empíric, a la combinació de probabilitats de diferents esdeveniments, així com a la seva aplicació específica en biomedicina. En els altres dos temes trobem els models matemàtics principals per al càlcul de probabilitats.

1.1. Introducció al càlcul de probabilitats

1.2. Models de distribució de probabilitat per variables discretes

1.3. Models de distribució de probabilitat per variables contínues

2. Estadística inferencial i anàlisi de dades

*  En aquest bloc es pretén que l’estudiant assimili les conseqüències de la incertesa que es deriven del mostreig. Tanmateix és important comprendre com les preguntes científiques que es fan sobre un fenomen es poden expressar en termes d’hipòtesis estadístiques i conèixer quines són les tècniques apropiades per resoldre aquestes hipòtesis.

2.1. Estimació de paràmetres i contrast d’hipòtesi

2.2. Anàlisi de dades univariant

2.3. Anàlisi de dades bivariant

3. Introducció al modelatge

*   El bloc s’inicia amb una introducció a l’associació entre variables quantitatives i a la modelització d’un fenomen quantitatiu en funció d’altres fenòmens quantitatius. A continuació s’aborda el modelatge de dades qualitatives i concretament el modelatge de probabilitats i el modelatge del temps de supervivència.

3.1. Model de regressió lineal i modelització de proporcions

3.2. Anàlisi de la supervivència

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia docent de l’assignatura es basa tant en docència presencial com no presencial. La docència presencial s’estructura en classes magistrals de teoria, seminaris, pràctiques d’ordinador i tutorització per grups.

— A les classes magistrals de teoria s’exposen els conceptes principals de cada tema juntament amb els casos reals i exemples necessaris, de manera que l’alumne els pugui aplicar després a les altres activitats d’aprenentatge previstes.

— En els seminaris s’aborden els continguts específics d’una temàtica que no s’ha tractat amb l’amplitud apropiada a les classes magistrals de teoria.

— Les pràctiques d’ordinador es destinen per tal que l’estudiant sigui, en últim terme, capaç de resoldre de forma autònoma i amb l’ajut d’un programari estadístic una sèrie de qüestions a partir de la resolució d’un enunciat, .

— L’objectiu de les tutoritzacions per grups és donar recolzament als estudiants en l’elaboració de l’activitat de treball de recerca.

La docència no presencial es duu a terme facilitant documents d’aprenentatge autònom. Els continguts dels document docents o d’aprenentatge autònom són bàsicament de dos tipus: qüestions o conceptes que s’han treballat en les classes teòriques però que cal que es reforcin; o bé parts del temari que no és possible abordar des de la presencialitat a causa de les limitacions temporals del curs.

Finalment, l’activitat del treball de recerca pretén que l’estudiant posi en pràctica els coneixement que ha adquirit, ja que aquesta manera és la més eficaç i motiva que el mateix estudiant s’adoni de la utilitat dels coneixements que ha adquirit, així com de les mancances que cal que corregeixi. En aquesta activitat s’ha de dissenyar completament un estudi, és a dir, definir les hipòtesis que es volen posar a prova, les variables que són pertinents mostrejar, la tècnica de mostreig, el nombre d’individus necessaris a mostrejar i les tècniques estadístiques apropiades per resoldre les hipòtesis proposades. També s’exigeix a l’estudiant que doti d’esperit crític el projecte de manera que en destaqui les mancances i limitacions. Aquesta activitat es preveu organitzar-la per grups de 5 estudiants i que aquests rebin el suport del professorat mitjançant tutories.

La metodologia docent es basa en la plataforma docent Moodle, en la qual hi ha tots els continguts docents de l’assignatura així com les eines d’avaluació.

Idiomes en que s’imparteix l’assignatura: anglès.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

El sistema d’avaluació continuada es basa en l’avaluació de les activitats d’aprenentatge previstes en el curs. Aquestes activitats són:

— Qüestionaris de pràctiques (QP, 25 % de la qualificació global). En les pràctiques l’alumne ha de respondre de forma individual un qüestionari a partir de la resolució de problemes emprant el suport informàtic. La qualificació global d’aquesta activitat és el resultat de la mitjana de les qualificacions de les pràctiques autònomes. 

— Prova de control (PC, 10 % de la qualificació global). Dues proves que es faran en acabar cadascun dels dos primers blocs temàtics. Cada prova consistirà en un test de deu preguntes amb tres possibles respostes, una de les quals serà correcta (les respostes incorrectes penalitzen).

— Planificació d’un estudi de recerca (PER, 15 % de la qualificació global). Activitat en grup (màxim 5 alumnes per grup) en què els alumnes han de dissenyar un estudi de recerca.

— Prova de síntesi (PS, 50 % de la qualificació global). La prova consisteix en una anàlisi de dades en que s’hauran de respondre 20 preguntes relacionades amb la resolució de problemes amb suport informàtic. 

Totes les activitats reben una puntuació dins de l’escala 0 a 10 amb 1 decimal de precisió.

La qualificació global de l’assignatura es determina seguint els criteris següents:

— Si la nota final d’alguna de les activitats QP, PC i PER és inferior a 3, s’exigeix a l’alumne una qualificació mínima de 5 a la prova de síntesi per aprovar l’assignatura.

— La qualificació global de l’assignatura és la mitjana ponderada de les quatre puntuacions utilitzant com a ponderacions els percentatges indicats anteriorment.

— Finalment, es considera que l’estudiant ha superat l’assignatura si la qualificació global és de 5 o superior.

Reavaluació

Tan sols es considera reavaluable la prova de síntesi.

Qui vulgui presentar-se a la reavaluació ho ha de comunicar al coordinador de l’assignatura en els 15 dies posteriors a la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura.

Les condicions per poder realitzar la reavaluació són:

— Haver-se presentat a la prova de síntesi.
— Aquelles condicions generals per accedir a la reavaluació aprovades pel Consell d’Estudis del grau d’Enginyeria Biomèdica. 

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en una prova que combina dos tipus d’activitats:

— Test de 30 preguntes amb tres respostes i una de correcta corresponents a conceptes teòrics (50 % de la nota final, les respostes incorrectes penalitzen).
— Resolució de problemes utilitzant un suport informàtic (50 % de la nota final).

Les dues activitats es puntuen en una escala de 0 a 10 amb 1 decimal de precisió. La qualificació final s’obté de la manera següent:

— Si una de les dues qualificacions és inferior a 3, la qualificació final és el mínim de les dues qualificacions.
— Si les dues qualificacions són superiors a 3, la qualificació final és la mitjana de les dues qualificacions.
— Es considera que l’estudiant ha superat l’assignatura si la qualificació global és de 5 o superior.

Reavaluació

Qui vulgui presentar-se a la reavaluació ho ha de comunicar al coordinador de l’assignatura en els 15 dies posteriors a la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura.

Les condicions per poder fer-la són:

— Haver-se presentat a la prova d’avaluació única.
— Aquelles condicions generals  per accedir a la reavaluació aprovades pel Consell d’Estudis del grau d’Enginyeria Biomèdica.