Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

El rector de la Universitat de Barcelona ha resolt, en data 3 d’abril de 2020, d’acord amb el president de la Generalitat, la consellera d’Empresa i Coneixement, i els rectors i rectores de les altres universitats catalanes, suspendre la docència presencial corresponent al segon quadrimestre fins a la finalització del curs. Aquest fet obliga a adaptar la planificació de la docència presencial a la modalitat de docència en línia i en conseqüència també pot implicar la modificació d’alguns dels apartats del pla docent de les assignatures. La descripció dels canvis es recull en una addenda al final del pla docent original.



Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Bioquímica

Codi de l'assignatura: 363740

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Eulalia Marti Puig

Departament: Departament de Biomedicina

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

75

 

-  Teoria

Presencial

 

36

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

3

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

18

 

-  Seminari

Presencial

 

18

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

45

 

 

Recomanacions

 

Es recomana que l’alumne tingui les competències (coneixements teòrics i capacitat de resolució de problemes) corresponents a les assignatures de Química i Biologia del batxillerat, un bon coneixement de l’anglès, coneixements bàsics d’informàtica i estigui habituat al funcionament del Campus Virtual de la UB.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

7T-TRANSV. Capacitat de treballar en equip.

   -

Capacitat de resoldre problemes amb iniciativa, creativitat i presa de decisions tecnològiques d'acord amb criteris de cost, qualitat, seguretat, sostenibilitat, temps i respecte dels principis ètics de la professió (instrumental).

   -

Capacitat d'analitzar i de sintetitzar (instrumental).

   -

Capacitat d'usar amb autonomia els sistemes de recerca i recuperació de la informació biomèdica i els procediments de documentació clínica, sabent entendre i interpretar críticament textos científics i les seves fonts.

   -

Coneixement dels equips i instruments que estiguin establerts per al diagnòstic, el tractament, la prevenció i la investigació de la malaltia.

   -

Coneixement dels conceptes i el llenguatge biomèdic.

   -

Coneixement de la composició i estructura dels elements, les seves propietats i com poden interaccionar en la formació de molècules. Coneixement de la nomenclatura i característiques dels composts inorgànics i orgànics de la matèria viva. Coneixement dels principals tipus de reaccions.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

a. Objectius generals
— Conèixer les principals característiques del genoma humà i dels mecanismes d’emmagatzament, perpetuació i expressió dels gens.
— Conèixer i comprendre els mecanismes moleculars bàsics de comunicació cel·lular.
— Aplicar els mètodes d’anàlisi i raonament molecular a la resolució de problemes relacionats amb la biologia molecular de la cèl·lula, la fisiologia cel·lular i la fisiopatologia cel·lular.
— Utilitzar l’enfocament molecular en l’estudi de les funcions cel·lulars, de manera que pugui integrar els futurs avenços en el coneixement de les bases moleculars de la informació genètica, de la comunicació cel·lular i proliferació cel·lular.
— Conèixer de manera bàsica, teòrica i pràctica les principals metodologies i tècniques d’investigació del genoma, del seu funcionament i de les seves possibilitats i limitacions.
— Adquirir un mínim d’hàbit de treball al laboratori de recerca en biologia molecular.

 

b. Objectius específics
b1. Competències tècniques

b1a. Habilitat descriptiva i d’identificació


— Descriure els aspectes fonamentals del metabolisme dels nucleòtids.
— Descriure les característiques estructurals, les propietats i les funcions dels àcids nucleics. Explicar el concepte de transmissió de la informació i d’expressió gènica.
— Representar els processos moleculars implicats en la replicació del DNA.
— Explicar els agents i mecanismes fisiològics de generació de variabilitat gènica, i els mecanismes de dany i reparació del DNA. Descriure els mecanismes de recombinació homòloga i no homòloga.
— Descriure l’estructura dels gens als eucariotes, els seus mecanismes d’expressió i el processament de diferents tipus de RNA. Explicar els mecanismes de regulació d’aquests processos.
— Representar els processos de traducció dels mRNA, els posttraduccionals i els de la degradació proteica.
— Explicar els diferents tipus de senyals extracel·lulars, receptors de membrana i intracel·lulars, i cascades de senyalització intracel·lular.
— Explicar les bases moleculars dels mecanismes de control de l’expressió gènica i de la síntesi proteica.
— Explicar les principals tècniques de clonatge, caracterització funcional i manipulació dels àcids nucleics i de les proteïnes.

 

b2. Competències acadèmiques
— Explicar els aspectes fonamentals de la biosíntesi i degradació dels nucleòtids.
— Conèixer les característiques estructurals i les propietats dels àcids nucleics que en determinen les funcions en la transmissió de la informació i en l’expressió gènica.
— Conèixer els processos moleculars implicats en la replicació del DNA.
— Explicar els mecanismes de dany i reparació del DNA i la seva relació amb patologies humanes.
— Explicar els agents i mecanismes de generació de variabilitat gènica. Saber quins mecanismes generen variabilitat gènica. Entendre els mecanismes de recombinació homòloga i no homòloga.
— Conèixer l’estructura dels gens als eucariotes, els seus mecanismes d’expressió i el processament de diferents tipus de RNA. Explicar els mecanismes de regulació d’aquests processos, el seu significat biològic i la seva relació amb patologies humanes.
— Explicar els processos de traducció dels mRNA, els posttraduccionals, els de la degradació proteica i el significat biològic del control de tots aquests processos.
— Conèixer els diferents tipus de senyals extracel·lulars, receptors de membrana i intracel·lulars, i cascades de senyalització intracel·lular. Comprendre la interconnexió de les diferents vies de transducció de senyals i explicar el procés d’interacció específica entre proteïnes.
— Comprendre les bases moleculars dels mecanismes de control de l’expressió gènica i de la síntesi proteica. Relacionar aquests mecanismes amb els processos moleculars de transducció de senyals.
— Conèixer les principals tècniques de clonatge, caracterització funcional i manipulació dels àcids nucleics i de les proteïnes. Explicar l’aplicació d’aquestes tècniques en l’anàlisi molecular de la patologia.

 

Referits a habilitats, destreses


b1b. Habilitats de maneig i instrumentals

— Utilitzar de manera correcta el material de laboratori de biologia molecular.
— Utilitzar alguna de les tècniques bàsiques de biologia molecular per desenvolupar habilitats de treball al laboratori.
— Representar i analitzar els resultats obtinguts al laboratori.
— Extreure informació de documents científics en llengua anglesa.
— Fer servir els recursos en línia i les pàgines web més útils per a l’aprenentatge de la biologia molecular.
— Utilitzar recursos electrònics per exposar els coneixements moleculars.
— Redactar un informe sobre resultats experimentals o bibliogràfics.

 


b1c. Habilitats per resoldre problemes
 
— Fer cerques bibliogràfiques en el PubMed i altres fons de documentació biomèdica.
— Analitzar i comparar seqüències nucleotídiques i proteiques en les bases de dades. Fer mapes de restricció de seqüències de DNA.
— Interpretar resultats experimentals, extreure conclusions i elaborar hipòtesis a partir de les dades analitzades.
— Desenvolupar criteris científics de cerca d’informació molecular a Internet.
— Analitzar informació biològica pertinent per entendre a nivell molecular les causes i conseqüències dels processos patològics desencadenats per algun defecte molecular o genètic.
— Resoldre a nivell molecular, de manera autònoma i en col·laboració, un problema biomèdic senzill.

 

Referits a actituds, valors i normes


b3. Competències transversals i de desenvolupament professional
 
— Saber on i com adquirir i utilitzar la informació molecular pertinent per resoldre els problemes que es presentin en l’àmbit de la biomedicina.
— Aprofundir el coneixement del mètode científic.
— Desenvolupar la capacitat d’observació i d’anàlisi crítica, de recollida, avaluació i classificació de dades, de deducció de conclusions i d’elaboració d’hipòtesis.
— Desenvolupar la capacitat d’aprenentatge autònom i d’actualització permanent dels coneixements i habilitats.
— Desenvolupar la capacitat de treball en equip.
— Desenvolupar la capacitat de comunicació oral i escrita.

 

 

Blocs temàtics

 

DNA

1.1. Nucleòtids

1.2. Estructura del DNA

1.3. Dany al DNA

1.4. Reparació del DNA

1.5. Mutacions

RNA

2.1. RNA: estructura i funcions

2.2. Transcripció

2.3. Regulació de la transcripció

2.4. Maduració de l’mRNA

2.5. Transport i degradació de l’mRNA

Proteïnes

3.1. Síntesi proteica: protagonistes

3.2. Síntesi proteica: mecanisme

3.3. Regulació de la síntesi proteica

3.4. Modificacions posttraduccionals

3.5. Degradació de proteïnes

Transducció de senyals

4.1. Vies de transducció de senyals: conceptes generals

4.2. Senyalització mediada per receptors acoblats a proteïnes G

4.3. Senyalització mediada per receptors amb activitat enzimàtica intrínseca

4.4. Senyalització mediada per receptors sense activitat enzimàtica intrínseca

4.5. Senyalització mediada per receptors ionotròpics

4.6. Integració dels senyals

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La docència presencial es distribueix en teoria, seminaris i pràctiques de laboratori.

La docència teòrica i alguns dels seminaris s’imparteixen en anglès. 

Durant el curs l’estudiant ha de preparar dos projectes biomèdics:

1. Fitxa molecular
2. Un cas d’enginyeria biomèdica

Els seminaris, els projectes i les pràctiques es fan en grup basat en la metodologia TBL (team based learning). Els grups TBL s’estableixen a principi del curs i es mantenen durant totes les activitats grupals. Després de cada bloc de teoria es fa un seminari TBL de dubtes.

Al final de curs els alumnes fan una activitat de coavaluació entre els membres d’un mateix equip TBL.

Els alumnes poden sol·licitar sessions de tutories al professor durant el període docent de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Descripció del mètode i criteris

D’acord amb la normativa de la Universitat de Barcelona, al llarg del període docent de l’assignatura es fa una avaluació formativa continuada configurada per activitats que proporcionin mostres suficients per obtenir un perfil dels aprenentatges de cada alumne i que l’ajudin a desenvolupar les competències especificades. Alhora, aquestes activitats d’avaluació han de permetre a l’equip docent quantificar aquests aprenentatges i emetre una qualificació al final del període docent de l’assignatura. En concret, l’avaluació continuada recopila dades a partir de les activitats següents:

— Els seminaris d’anàlisi i discussió de tècniques i problemes biomèdics senzills
— Els fòrums de discussió complementaris als seminaris
— La resolució del cas analitzat en la pràctica de laboratori
— La presentació oral del projecte de la fitxa molecular d’un gen
— La presentació oral del projecte d’un cas d’enginyeria biomèdica
— Una prova de síntesi dissenyada per reflectir la integració i ús de coneixements i habilitats de l’alumne
— La coavaluació dels membres de l’equip TBL


Sistema de puntuació i ponderació relativa

La qualificació final es determina per la qualificació obtinguda en les activitats d’avaluació de la pràctica i els treballs en grup TBL i la prova de síntesi, amb la ponderació següent:
— TBL: informe de la pràctica de laboratori: 10 %
— TBL: cas clínic: 15 %
— TBL: fitxa molecular: 15 %
— Prova de síntesi: 60 %

Els aspectes com ara la participació i l’actitud al llarg del curs es valoren i poden modificar la nota final en un marge de +/- 1 punt (sobre 10) aproximadament. Per aprovar l’assignatura cal complir dos requisits:

Obtenir com a mínim un 50/100 en la suma de les diferents notes.
Obtenir com a mínim un 40/100 en la prova de síntesi.

D’aquesta puntuació final en surt una qualificació final que s’ajusta a allò que determina la normativa de la UB sobre l’avaluació i qualificació dels aprenentatges.

Reavaluació 

Els alumnes que no aprovin l’assignatura poden acollir-se a una reavaluació de la prova de síntesi, que s’ajusta en procediment i criteris a allò que determina el reglament d’avaluació de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

 

Avaluació única

Per a l’avaluació única l’estudiant ha de seguir la reglamentació que estableix la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Per a les qualificacions, l’estudiant ha d’acreditar a final del període docent l’assoliment de les competències establertes en aquest pla docent. Per això s’apliquen els mateixos criteris i sistema de puntuació i ponderació relatives que els establerts per a l’avaluació continuada.

A partir d’aquesta puntuació s’emet una qualificació final que s’ajusta a allò que determina la normativa de la UB sobre l’avaluació i qualificació dels aprenentatges.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Alberts B, et al. Biologia molecular de la célula. 6ª ed. Barcelona : Omega; cop. 2016.  Enllaç

També la 6a ed. en anglès  Enllaç

Devlin TM. Bioquímica: libro de texto con aplicaciones clínicas. 4ª ed. Barcelona : Reverté; 2015.  Enllaç


també la 7th ed. 2010 en anglès.  Enllaç

Lodish H, et al. Molecular cell biology.  8th ed.  New York : Freeman; cop. 2016.  Enllaç


També la 7a ed. 2016 en castellà   Enllaç

Tymoczko JL, Berg JM, Stryer L,  Bioquímica. Curso bàsico . Barcelona : Reverté; cop. 2014.  Enllaç


També la 3a ed. en anglès   Enllaç

Watson JD, et al. Biología molecular del gen. 7ª ed.  Madrid [etc.] : Médica Panamericana; 2016  Enllaç


També la 7a ed. en anglès   Enllaç

Bases de dades

PubMed:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/

NCBI Home Page:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/guide/
  Enllaç

Comparació de seqüències:
 http://www.ncbi.nlm.nih.gov/BLAST/

BioROM:
http://www.biorom.uma.es/indices/index.html
  Enllaç

UniProt:
 http://www.uniprot.org/

JASPAR (Transcription factors database):
http://jaspar.genereg.net/

Pàgina web

David M. Glick DM, Glossary of Biochemistry and Molecular Biology.
www.portlandpress.com/pp/books/online/glick/search.htm
  Enllaç

Biochemistry brom Wikibooks, the open-content textbooks collection
https://en.wikibooks.org/wiki/Biochemistry/Print_version
  Enllaç

The Virtual Library of Biochemistry, Molecular Biology and Cell Biology. 
www.biochemweb.net
  Enllaç

The Biology Project: an Online Interactive Resource for Learning Biology. University of Arizona. http://www.biology.arizona.edu/default.html  Enllaç

DNA from the Beginning, Dolan DNA Learning Center, Cold Spring Harbor Laboratory - Cold Spring Harbor, NY.
 http://www.dnaftb.org/dnaftb/  Enllaç

Jmol visor molecular:

http://jmol.sourceforge.net/index.es.html

  Enllaç

 

 

ADAPTACIÓ DEL PLA DOCENT A LA MODALITAT DE DOCÈNCIA EN LÍNIA, DAVANT LA CRISI DE LA COVID-19, DURANT EL CURS 2019-2020

 

ADAPTACIÓ DEL PLA DOCENT A LA MODALITAT DE DOCÈNCIA EN LÍNIA, DAVANT LA CRISI DELACOVID-19, DURANT EL CURS 2019-20
Blocs temàtics

Els Blocs Temàtics de l’assignatura no s’han modificat

Un dels seminaris previstos indicats com a “Mostres” en el calendar docent, no s’ha pogut impartir

 

Metodologia i activitats formatives

Les activitats formatives: classes de teoria, seminaris, i preparació d’activitats pràctiques (Fitxa Molecular, Cas Clínic i Pràctiques de Laboratori) es realitzen mitjançant:

  • Publicacions de Power Point amb notes de veu
  • Publicacions de Power Point amb explicacions de les imatges
  • Vídeos docents teòrics
  • Vídeos docents de pràctiques
  • Publicacions d’enllaços a material docent extern
  • La continuïtat del treball “resolució del cas analitzat en la pràctica de laboratori” es realitza en base resultats en forma d’imatges proporcionats als diferents grups de treball. L’elaboració de l’informe corresponent es fonamenta en la primera part de la pràctica que sí es va realitzar (dies 3 i 4 de març) i en els resultats proporcionats a cada grup.


 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Avaluació continuada: Els treballs corresponents a la Fitxa Molecular i Cas Clínic es presenten, discuteixen i avaluen a través de la plataforma BB Collaborate.

Prova de síntesi consisteix en una prova tipus test a través del campus virtual

La ponderació relativa de cada activitat d’aprenentatge incloent la prova de síntesi s’ha modificat, atorgant més pes a les activitats d’avaluació continuada:
  • Cas Clínic: 20%
  • Fitxa Molecular: 20%
  • Informe de pràctiques: 10%
  • Seguiment de blocs temàtics (grups TBL): 2.5%
  • Prova de síntesi : 47.5%


Avaluació única consisteix en una prova de síntesi tipus test (47,5%) i proves específiques que demostrin l’assoliment dels aprenentatges transversals relacionats amb les activitats pròpies de l’avaluació continuada  (52.5%)