Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Estructura i Funció dels Sistemes Nerviós, Endocrí, Digestiu i Immunitari

Codi de l'assignatura: 363742

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Xavier Gasull Casanova

Departament: Departament de Biomedicina

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

72

 

-  Teoria

Presencial

 

36

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

18

 

-  Seminari

Presencial

 

18

Treball tutelat/dirigit

36

(Casos pràctics / treballs en grup.)

Aprenentatge autònom

42

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Coneixement de matèries bàsiques i tecnològiques, que capaciti per a l'aprenentatge de nous mètodes i tecnologies, i doti d'una gran versatilitat per adaptar-se a situacions noves (personal).

   -

Capacitat de resoldre problemes amb iniciativa, creativitat i presa de decisions tecnològiques d'acord amb criteris de cost, qualitat, seguretat, sostenibilitat, temps i respecte dels principis ètics de la professió (instrumental).

   -

Capacitat d'analitzar i de sintetitzar (instrumental).

   -

Coneixement de l'estructura i funció normal dels diferents aparells i sistemes, dels seus mecanismes homeostàtics i de regulació, i comprensió de les bases de l'adaptació a l'entorn.

   -

Coneixement de les causes i els mecanismes pels quals es desenvolupa la malaltia.

   -

Capacitat d'usar amb autonomia els sistemes de recerca i recuperació de la informació biomèdica i els procediments de documentació clínica, sabent entendre i interpretar críticament textos científics i les seves fonts.

   -

Coneixement dels equips i instruments que estiguin establerts per al diagnòstic, el tractament, la prevenció i la investigació de la malaltia.

   -

Coneixement dels conceptes i el llenguatge biomèdic.

   -

Coneixement de l'etiologia i la fisiopatologia de les malalties més importants dels diversos sistemes i aparells.

   -

Capacitat per conèixer i aplicar els conceptes de l'enginyeria en l'estudi dels processos biològics i de les funcions de l'organisme humà. Coneixement dels fenòmens i mecanismes físics a nivell atòmic, molecular, cel·lular i orgànic que intervenen en els estats de salut i malaltia.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’assignatura Estructura i Funció de Sistemes II, inclosa en el currículum del grau d’Enginyeria Biomèdica, descriu les característiques de l’ésser humà en estat de salut i serveix de base per estudiar les desviacions en la malaltia. En aquest context, l’ensenyament de la fisiologia té com a objectiu general el coneixement de les funcions de l’organisme, l’adquisició de la metodologia necessària per estudiar-lo i el desenvolupament d’actituds davant el manteniment de la salut i el tractament de la malaltia. D’altra banda, la part que explica l’estructura dels teixits (histologia) té com a objectiu principal conèixer i identificar adientment els teixits bàsics que formen els diferents òrgans del cos humà i com s’hi integra l’estructura amb la funció.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Histologia general

2. Fisiologia del sistema nerviós

3. Fisiologia del sistema endocrí

4. Fisiologia del sistema digestiu

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

En les classes teòriques (36 hores) s’imparteixen els conceptes fonamentals dels temes principals. Els temes que no s’expliquin a les classes s’han de preparar d’acord amb els objectius d’aprenentatge especificats i la bibliografia indicada. S’imparteixen segons l’horari especificat a principi de curs.

En els seminaris pràctics i de problemes (18 hores) es discuteixen problemes numèrics: casos pràctics basats en situacions fisiològiques i casos clínics bàsics perquè s’adquireixi la capacitat d’aplicar els coneixements a la resolució de problemes, i es pugui copsar la rellevància dels coneixements fisiològics en les ciències biomèdiques.

L’assignatura s’imparteix parcialment en anglès (60%), català (30%) i castellà (10%).

 

Pràctiques (18 hores)

— Bloc d’histologia: pràctiques 1 i 2

• Pràctica 1. Objectiu general: identificar i estudiar els teixits histològics bàsics (epitelial, de sosteniment, muscular i nerviós).

Preparacions que s’estudien:

1. Pell. Tinció: hematoxilina-eosina (HE)
Objectiu: identificar el tipus d’epiteli i de teixit connectiu. Observació de teixit glandular.

2. Tendó. Tinció: HE
Objectiu: identificar fibres i cèl·lules. Comparació amb el tipus de teixit connectiu de la pell.

3. Tràquea. Tinció: HE + blau alcian
Objectiu: identificar el tipus d’epiteli, glàndules i teixit connectiu. Comparativa amb la preparació de pell. Identificar el teixit cartilaginós i els seus elements principals (matriu i cèl·lules).

4. Aorta. Tinció: fucsina-resorcina
Objectiu: observar les fibres elàstiques.

5. Os compacte. Tinció: àcid pícric + tionina
Objectiu: identificar l’organització i els elements cel·lulars fonamentals del teixit ossi madur.

6. Llengua. Tinció: tricròmic de Masson
Objectiu: identificar el tipus d’epiteli i de teixit connectiu, així com la musculatura esquelètica i el teixit nerviós (nervis).

7. Miocardi. Tinció: HE
Objectiu: identificar les fibres musculars cardíaques. Comparativa amb la preparació de llengua. Pel que fa a la musculatura llisa, s’estudia en les preparacions del tracte digestiu (estómac i budell) que es veuen a la pràctica 2.

8. Medul·la espinal. Tinció: Kluver Barrera
Objectiu: identificar l’organització bàsica del sistema nerviós central amb substància grisa i blanca. Disposició de les motoneurones.

9. Escorça cerebral. Tinció: Golgi-Cox
Objectiu: visualitzar neurones piramidals i els seus elements bàsics (dendrites, cos i axó).

 

• Pràctica 2. Objectiu general: identificar i estudiar l’estructura i organització microscòpica d’òrgans.

1. Sistema respiratori: pulmó. Tinció: HE
Objectiu: identificar i estudiar comparativament les diferents parts que componen les porcions del tracte respiratori (bronquis, bronquíols, alvèols), així com identificar els tipus de pneumòcits. En la pràctica 1 ja s’ha vist la tràquea.

2. Sistema digestiu: estómac. Tinció: HE; budell prim. Tinció: HE + blau alcian; budell gros. Tinció: HE; fetge. Tinció: HE
Objectius: identificar l’organització bàsica del tracte digestiu (mucosa, submucosa, musculars i adventícia/serosa). Comparar els diferents tipus d’epitelis i la seva composició cel·lular, així com la localització dels diferents tipus de glàndules. Pel que fa al fetge, identificar-ne l’organització estructural bàsica (sinusoides, tríades, cordons d’hepatòcits, etc.).

3. Sistema renal: ronyó. Tinció: HE
Objectiu: identificar els elements histològics que componen la nefrona (glomèrul renal i els seus elements bàsics, i els diferents tipus de conductes excretors).

 

— Bloc de fisiologia: pràctiques 3, 4, 5 i 6

1. Problemes d’electrofisiologia de membrana en cèl·lules excitables.
2. Realització i discussió de casos clínics relacionats amb aspectes fisiològics o fisiopatològics de cada sistema.
3. Funcions motores. Reflexos
4. Funcions sensorials. Sensibilitat somatosensorial
5. Sentits especials

 

Tutories

Es poden convocar tutories en grup per discutir qualsevol aspecte relacionat amb el curs. A més, es poden concertar hores individualitzades de tutories amb els professors.

 

Avaluacions continuades i de síntesi

Corresponen a les activitats d’avaluació que es fan al llarg del curs (vegeu Avaluació).

 

Activitats no presencials

S’han de dedicar aproximadament unes 75 hores a activitats d’aprenentatge autònom, preparació de casos i preparació de les avaluacions.
 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Procediments: avaluació al llarg del semestre
— Es fan dues avaluacions presencials i de tipus test d’elecció múltiple. La primera es fa cap a mitjan novembre. Els continguts d’aquesta avaluació són tots els que s’hagin impartit fins a la data prevista en totes les activitats docents. Pel que fa a la part d’histologia, l’examen de les sessions magistrals, seminaris i pràctiques és únic. Consta de vint preguntes de les classes magistrals o seminaris i cinc preguntes de les sessions pràctiques amb projecció d’imatges en format PowerPoint. Per a cada pregunta hi ha quatre respostes possibles i només una de correcta. Si es respon incorrectament, no es resta. La segona avaluació presencial es fa un cop acabat el curs.

— A més, al llarg del semestre els alumnes han de preparar en grup, mitjançant el Campus Virtual, dos casos que responguin a les preguntes/problemes que es plantegen. Els grups han de ser com a màxim de cinc alumnes cadascun. Cal organitzar els grups lliurement. El termini màxim d’entrega dels casos es determina a principi de curs.

 

Qualificació de l’avaluació continuada duta a terme al llarg del semestre

Per superar l’avaluació continuada al llarg del semestre, els alumnes han de:

— Presentar-se a la primera avaluació presencial. En l’avaluació del test, la puntuació màxima que es pot obtenir és de 30 punts.

— Presentar els dos casos treballats en grup. La puntuació màxima que es pot obtenir per a cada cas és de 10 punts (20 en total). Les puntuacions obtingudes al llarg de l’avaluació continuada són acumulatives i, per tant, el total de punts assolibles és de 50. Quan s’hagi assolit el 60 % dels punts possibles (30) es considera superada la primera part de l’avaluació continuada, el què permet presentar-se a l’avaluació de síntesi a final de curs.

— Haver fet les sessions pràctiques.

Avaluació de síntesi (segona avaluació presencial)

Consisteix en una sèrie de preguntes i/o casos amb preguntes. En conjunt, la màxima puntuació que es pot obtenir en l’avaluació de síntesi és de 50 punts. La qualificació de l’avaluació de síntesi s’acumula a la puntuació de l’avaluació continuada per obtenir la qualificació final d’acord amb el procediment següent: 50 % nota de l’avaluació continuada + 50 % nota de l’avaluació de síntesi = nota final. 

Reavaluació

Només els alumnes que s’hagin presentat i no hagin superat l’avaluació continuada poden presentar-se a la reavaluació. Cal igualment haver presentat els treballs en grup i assistit a les sessions pràctiques

 

Avaluació única

Qui no hagi superat l’avaluació continuada o qui hagi optat per l’avaluació final (cal demanar-ho explícitament) ha de fer un test de 100 preguntes. La puntuació mínima per aprovar és el 60 % de la puntuació total, que correspon a la qualificació d’aprovat. En qualsevol cas, per superar l’assignatura és imprescindible haver assistit a les pràctiques d’habilitats i demostrar que s’han assolit.

Reavaluació

Només els alumnes que s’hagin presentat a l’avaluació única i no hagin superat l’avaluació poden presentar-se a la reavaluació. Cal igualment haver presentat els treballs en grup i assistit a les sessions pràctiques

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Llibres de text Histologia:

Fawcett DW. A Textbook of histology. 12th ed. New York : Chapman and Hall; cop. 1994.

  Enllaç

També la 2a ed. (1995) en castellà  Enllaç

Gartner LP. Texto de histología : atlas a color. 4a ed. Barcelona : Elsevier; 2017  Enllaç


També la 4a ed. (2017) en anglès  Enllaç

Junqueira LC, Carneiro J. Histología básica : texto y atlas. 12ª ed. México : Medica Panamericana; 2015.  Enllaç


També la 13th ed. (2103) en anglès  Enllaç

Ross MH, Pawlina W. Histology : a text and atlas : with correlated cell and molecular biology. 7th ed. Philadelphia : Wolters Kluwer/Lippincott Williams & Wilkins Health; 2015.  Enllaç


També la 7a ed. (2016) en castellà  Enllaç

Kierszenbaum AL, Tres LL. Histología y biología celular : introducción a la anatomía patológica. 4a ed. Barcelona : Elsevier; cop. 2016.  Enllaç


També la 4th ed. (2016) en anglès.  Enllaç

Atlas d’Histologia:

Gartner LP,  Histología: atlas en color y texto. 7ª ed. Barcelona :Wolters Kluwer; 2018  Enllaç


També la 7th ed. (2018) en anglès  Enllaç

Kühnel  W. Atlas color de  citología e histología. 11ª ed. Madrid [etc.] : Médica Panamericana; cop. 2005.  Enllaç

Young B, Heath JW.  Wheater’s histología funcional : texto y atlas en color. 6ª ed. Barcelona [etc.]: Elsevier; cop. 2014.  Enllaç

Llibres de text Fisiologia:

Boron WF, Boulpaep. EL. Medical physiology : a cellular and molecular approach. 4ª ed.  Philadelphia, PA : Saunders/Elsevier; cop. 2012.

  Enllaç

Hall JE. Tratado de fisiología médica : decimotercera edición : Guyton y Hall. Barcelona : Elsevier; cop. 2016.  Enllaç


També la 13th (2016) en anglès  Enllaç

Kandel ER, et al. Principles of Neural Science. 5th ed. New York [etc.] : McGraw-Hill; cop. 2012.  Enllaç

Costanzo LS.  Fisiología. 6a ed. Ámsterdam ; Barcelona [etc.] : Elsevier; cop. 2016  Enllaç


També la 5th ed (2014) en anglès  Enllaç

Purves D, et al. Neuroscience.  5th ed. Sunderland, Mass. : Sinauer Associates; cop. 2012.
   Enllaç


També la 5a ed. (2016) en castellà  Enllaç

Purves D, et al. Principles of cognitive neuroscience. 2nd ed. Sunderland, Mass. : Sinauer Associates; cop. 2013.  Enllaç