Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Aplicacions Mèdiques de l'Enginyeria II

Codi de l'assignatura: 363763

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Eduard Quintana Obrador

Departament: Departament de Cirurgia i Especialitats Medicoquirúrgiques

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

64

 

-  Teoria

Presencial

 

31

 

-  Pràctiques clíniques

Presencial

 

26

 

-  Seminari

Presencial

 

7

Treball tutelat/dirigit

36

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

No hi ha prerequisits per cursar l’assignatura.

Per garantir l’assoliment dels objectius de l’assignatura es recomana que l’alumne tingui els coneixements corresponents a les assignatures dels tres primers anys del grau. 

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat de treballar en equip o en grup multidisciplinari (personal).

   -

Capacitat de treballar en un entorn multilingüe i de comunicar i transmetre coneixements, procediments, resultats, habilitats i destreses (oral i escrita) a llengua nativa i estrangera (instrumental).

   -

Capacitat d'analitzar i de sintetitzar (instrumental).

   -

Capacitat de dissenyar dispositius i sistemes adreçats a cobrir les necessitats de diagnòstic per la imatge. Capacitat d'establir metodologies de gestió dels sistemes esmentats.

   -

Coneixement de la legislació, regulació i normalització dels equips i sistemes biomèdics.

   -

Capacitat de dissenyar dispositius i sistemes adreçats a cobrir les necessitats de diagnòstic per senyals bioelèctrics. Capacitat d'establir metodologies de gestió dels sistemes esmentats.

   -

Coneixements bàsics sobre els fonaments físics d'interacció de les radiacions amb l'organisme humà i de les tècniques utilitzades en radioteràpia i en el diagnòstic per la imatge.

   -

Coneixement de les causes i els mecanismes pels quals es desenvolupa la malaltia.

   -

Capacitat per concebre, dissenyar i produir implants i sistemes per a enginyeria d'equips teixits.

   -

Capacitat de definir les especificacions de seguretat, qualitat i fiabilitat de biomaterials i sistemes implantables. Capacitat de descriure les proves i els assaigs d'acord amb les normatives reguladores, d'establir els protocols d'execució i de dictaminar els resultats de les mesures obtingudes.

   -

Capacitat d'usar amb autonomia els sistemes de recerca i recuperació de la informació biomèdica i els procediments de documentació clínica, sabent entendre i interpretar críticament textos científics i les seves fonts.

   -

Coneixement dels fonaments de l'ètica mèdica.

   -

Coneixement dels conceptes i el llenguatge biomèdic.

   -

Coneixement dels equips i instruments que estiguin establerts per al diagnòstic, el tractament, la prevenció i la investigació de la malaltia.

   -

Capacitat de comprometre's socialment amb el desenvolupament i progrés tècnic i sanitari del país.

   -

Coneixement de l'etiologia i la fisiopatologia de les malalties més importants dels diversos sistemes i aparells.

   -

Capacitat de concebre, desplegar, organitzar i gestionar xarxes, sistemes, serveis i infraestructures d'informàtica i telecomunicació en contextos hospitalaris, responsabilitzant-se de la seva posada en marxa i millora contínua, així com conèixer-ne l'impacte econòmic i social.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Comprendre el llenguatge mèdic.
— Conèixer l’etiologia i la fisiopatologia de les malalties més importants dels sistemes cardiocirculatori, respiratori, excretor renal, nerviós i de les malalties greus que requereixen cures intensives.
— Conèixer les causes i els mecanismes pels quals es desenvolupa la malaltia.
— Conèixer les principals alteracions patològiques davant els processos de la malaltia en els sistemes cardiocirculatori, respiratori, excretor renal, nerviós i de les malalties greus que requereixen cures intensives.
— Conèixer els conceptes i les característiques de la malaltia, els seus mecanismes de difusió i la seva estructura dinàmica, els aspectes de trastorn funcional orgànic i els aspectes personals i constitucionals de la reacció morbosa, així com les diverses tècniques de monitoratge continuat.

 

Referits a habilitats, destreses

— Conèixer els equips i instruments que estiguin establerts per al diagnòstic, el tractament i la investigació de la malaltia i les diverses tècniques de monitoratge continuat, així com els aparells que la medicina usa per substituir els òrgans quan fallen: cor, pulmó i ronyó artificial.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Observar conductes adequades en l’entorn hospitalari.
— Utilitzar els conceptes bàsics de l’ètica en relació amb la informació clínica.
 

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció Dr. Felip Burgos

1.1. Introducció

T.0. Introducció a l’assignatura d’Aplicacions Mèdiques de l’Enginyeria II

2. Cardiologia. Dr. L. Mont

2.1. Classes teòriques

T.1. Aplicacions d’enginyeria al tractament arrítmies. Dispositius implantables: marcapassos i desfibril·ladors. Dr. L. Mont

T.2. Aplicacions d’enginyeria al tractament arrítmies. Ablació: Tècniques d’ablació. Mapatge tridimensional. Dr. L. Mont

T.3. Aplicacions d’enginyeria a les tècniques terapèutiques intravasculars: stents, TAVIS, etc. Dr. M. Sabaté

T.4. Aplicacions d’enginyeria a les tècniques de diagnòstic per imatge: ECO, TC, RM. Dra. S. Montserrat

T.5. Aplicacions d’enginyeria a les tècniques quirúrgiques: robòtica, vàlvules, cors artificials, etc. Dr. J. L. Pomar

2.2. Seminaris

S.1. Tècniques diagnòstiques. Dra. S. Montserrat

S.2. Robòtica aplicada. Dr. E. Quintana

2.3. Pràctiques

P.1. MCP i desfibril·ladors. Dr. F. Alarcón

Lloc: Centre de Diagnòstic Cardiològic. E3 – P4. Hospital Clínic

P.2. Tècniques d’ablació. Dr. F. Alarcón

Lloc: Unitat d’Arrítmies. E3 – P6. Hospital Clínic

P.3. Hemodinàmica cardíaca. Dr. M. Sabaté

Lloc: Unitat d’Hemodinàmica. E3 – P6. Hospital Clínic

3. Pneumologia. Dr. J. Roca

3.1. Classes teòriques

T.6. Introducció a la fisiopatologia i taxonomia de les malalties respiratòries. Dr. J. Roca

T.7. Proves de funció pulmonar. Dr. F. Burgos

T.8. Aplicacions d’enginyeria al tractament de la patologia de la son. Ventilació no invasiva a domicili.  Dr. J. M. Montserrat

T.9. Aplicacions d’enginyeria als programes de telemedicina del malalt crònic. Dr. A. Alonso

T.10. Aplicacions d’enginyeria a les tècniques de broncoscòpia i cirurgia toràcica. Dr. D. Sánchez

3.2. Pràctiques

P.4. Proves de funció pulmonar. Dr. F. Burgos

Lloc: Centre Diagnòstic de Respiratori (CDR). E6 – P0. Hospital Clínic

P.5. Aplicacions d’enginyeria al tractament de la patologia de la son. Ventilació no invasiva a domicili. Dr. J. Rigau

Lloc: Hospital de Dia de Pneumologia (Laboratori del Son). E4 – P2. Hospital Clínic

P.6. Aplicacions d’enginyeria als programes de telemedicina del malalt crònic. Dr. I. Cano

Lloc: Biblioteca de Pneumologia. E6-8 – P2. Hospital Clínic

P.7. Aplicacions d’enginyeria a les tècniques de broncoscòpia i cirurgia toràcica. Dr. L. Molins / Dr. Marc Boada

Lloc: Biblioteca de Pneumologia. E6-8 – P2. Hospital Clínic

4. Nefrologia. Dr. F. Maduell

4.1. Classes teòriques

T.11. Principis bàsics de la diàlisi i modalitats de diàlisi. Dr. F. Maduell

T.12. Aplicabilitat de biosensors en l’eficàcia i seguretat en diàlisi. Dr. F. Maduell

T.13. Biosensors externs en el control i seguiment de la sobrecarrega de volum i l’accés vascular. Interconnexió informàtica. Dra. M. Arias

T.14. Sistemes de denervació renal i dispositius utilitzats per solucionar problemes del malalt hipertens. Dra. M. Barrufet

T.15. Tècniques contínues de depuració extrarenal en malalts crítics. Dr. E. Poch

4.2. Pràctiques

P.8. Tractament d’aigües per a l’hemodiàlisi. Dra. L. Rodas

Lloc: DIRAC, c. Manso 29-31

P.9. Taller pràctic de diàlisi peritoneal. Dr. M. Vera

Lloc: Hospital Clínic, E10 – P5

P.10. Taller pràctic de diàlisi in vitro: sham diàlisi, models bicompartimentals. Dr. M. Gómez

Lloc: DIRAC, c. Manso 29-31

P.11. Aplicabilitat dels biosensors de control de sobrecàrrega de volum i seguiment de disfunció de l’accés vascular. Dr. N. Fontseré

Lloc: DIRAC, c. Manso 29-31

P.12. Tècniques de depuració contínua. Dr. L. Roda , D.U.I. Sergi Aragó

Lloc: Aula de simulació de la Facultat

5. Urologia. Dr. A. Alcaraz

5.1. Classes teòriques

T.16. Continència urinària. Esfínters urinaris. Dr. L. Peri

T.17. Trasplantament renal. Ronyó artificial implantable. Dr. A. Alcaraz

T.18. Bioenginyeria tissular. Matrius per a la creació de teixits cel·lularitzats. Dr. R. Álvarez

T.19. Instruments robòtics per a la manipulació durant la cirurgia laparoscòpica. Dr. J. Mª. Ribal

5.2. Seminaris

S.3. Estudis funcionals de la bufeta. Dr. A. Franco

S.4. Òptiques per a la cirurgia endoscòpica i laparoscòpica.  Dr. A. Franco

S.5. Fonts d’energia ablatives. Dr. P. Luque

S.6. Pròtesis implantables al penis per al tractament de la disfunció erèctil. Dr. E. García-Cruz

6. Neurociències. Dr. E. Ferrer

6.1. Classes teòriques

T.20. Imatge intraoperatòria: microscòpia, endoscòpia, vídeo-imatge. Dr. E. Ferrer

T.21. Imatge: estereotàxia, Eco-doppler, neuronavegació òptica i electromagnètica. Dr. J. Rumià

T.22. Tècniques d’electrodiagnòstic neurològic I: EEG, PPEE. Dr. J. Casanova

T.23. Tècniques d’electrodiagnòstic neurològic II: EMG, TMS i estudis psicofísics. Dra. A. Tercero

T.24. Demolició: electròtom, coagulació bipolar, aspiració ultrasònica, làser (CO2, YAG). Motors. Dr. J. Enseñat

T.25. Implants: vàlvules, substituts durals, adhesius i hemostàtics, reconstrucció òssia, clips vasculars. Dr. E. Ferrer

T.26. Pròtesis i implants vertebrals. Dr. J. Poblete

6.2. Pràctiques

P.13. Quiròfan neurocirurgia I i II

Lloc: bloc quirúrgic E8 – P1. Quiròfans 1 i 5

G1: Dr. E. Ferrer

G2: Dr. J. Rumià

G3: Dr. J. Poblete

G4: Dra. A. Tercero

7. Medicina intensiva. Dr. J. M. Nicolàs

7.1. Classes teòriques

T.27. Principis del monitoratge hemodinàmic del malalt crític. Dr. J. M. Nicolàs

T.28. Principis del monitoratge neurològic del malalt crític. Dr. J. M. Nicolàs

T.29. Principis i modalitats de ventilació mecànica del malalt crític. Dr. J. M. Nicolàs

7.2. Seminari

S.7. Aparells de mesura de la pressió arterial: centrals, perifèrics, invasius, MAPA, etc. Dr. M. Camafort

7.3. Pràctiques

P.14. Monitoratge del malalt crític. Dr. J. M. Nicolàs

Lloc: Aula de simulació de la Facultat

P.15. Neuromonitoratge del malalt crític. Dr. J. M. Nicolàs

Lloc: Aula Simulació Facultat.

P.16. Ventilació mecànica invasiva i no invasiva del malalt crític. Dr. J. M. Nicolàs

Lloc: Aula de simulació de la Facultat

8. Dermatologia. Dr. J. Malvehy

8.1. Classes teòriques

T.30. Mètodes diagnòstics no invasius a Dermatologia I. Dr. J. Malvehy

T.31. Mètodes diagnòstics no invasius a Dermatologia II. Dr. J. Malvehy

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La docència es duu a terme en català, castellà i anglès amb percentatges de 20 %, 50 % i 30 % respectivament.

Les activitats presencials de l’assignatura comprenen classes, seminaris, pràctiques de laboratori i pràctiques en els hospitals adscrits a la Universitat de Barcelona. 

Les classes i seminaris estan dirigits a assolir fonamentalment els objectius d’aprenentatge en l’àmbit de coneixements. Les classes i seminaris s’imparteixen simultàniament a tot el grup d’alumnes matriculats.

Les pràctiques clíniques i de laboratori estan dirigides a assolir fonamentalment els objectius d’aprenentatge en els àmbits d’habilitats i procediments, i d’actituds, valors i normes de comportament. Les pràctiques clíniques es duen a terme en els hospitals adscrits a la Universitat de Barcelona. L’assistència a les activitats pràctiques és obligatòria i els alumnes es distribueixen en grups atenent a les especificitats de les diferents activitats. La durada i el calendari de les pràctiques estan determinats pels condicionants de l’activitat hospitalària.

L’activitat dirigida inclou el desenvolupament d’un treball en relació amb una de les aplicacions mèdiques de l’enginyeria previstes a l’assignatura. Aquest treball es fa en equip i cal presentar una memòria escrita conjunta i una presentació oral.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació és continuada i la qualificació final consta de la combinació de dos procediments: avaluació al llarg del procés d’aprenentatge (40 % de la qualificació final) i prova de síntesi (60 % de la qualificació final). És obligatòria l’assistència a totes les activitats presencials (classes, conferències, seminaris, pràctiques i presentacions de treballs). Per superar l’assignatura cal l’assistència al 80 % de les pràctiques, obtenir una qualificació mínima de la prova de síntesi de 3,5 i una qualificació global de l’assignatura de 5. 

Avaluació al llarg del procés d’aprenentatge: els elements d’avaluació continuada s’obtenen a partir de l’assistència a les pràctiques i dels treballs que es deriven de les pràctiques, entre els quals cal redactar en anglès i presentar oralment en anglès un treball elaborat sobre una de les pràctiques elaborades. La memòria escrita d’aquest treball es presenta de forma conjunta per grups. En la presentació oral, el professor escull quin membre de l’equip presenta el treball i quins el defensen. La memòria escrita i l’elaboració de la presentació és responsabilitat conjunta de tot l’equip, i per tant la qualificació és la mateixa per a tots els membres de cada grup. És obligatòria l’assistència de tots els alumnes del curs a totes les presentacions.

Prova de síntesi: consisteix en l’avaluació de les competències del conjunt de l’assignatura. Són objecte d’avaluació conjunta els continguts corresponents a la docència teòrica, els seminaris i les pràctiques. La prova de síntesi és escrita i pot incloure els procediments següents: 
— Preguntes d’elecció múltiple
— Preguntes obertes d’extensió limitada
— Exercicis d’aplicació numèrica
— Resolució de problemes

 

Avaluació única

En el cas de sol·licitud i acceptació de l’avaluació única, a fi de garantir la superació dels objectius establerts de l’assignatura, és imprescindible assistir al 80 % de les pràctiques, fer la prova de síntesi (60 % de la nota, cal obtenir com a mínim un 3,5 per aprovar) i presentar per escrit en anglès i defensar oralment en anglès, a continuació de la prova de síntesi, una memòria de la pràctica que s’indiqui (40 % de la nota). Per aprovar l’assignatura, cal obtenir com a mínim un 5.