Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

D’acord amb la Resolució SLT/275/2021, de 5 de febrer, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya, el 9 de febrer de 2021 el rector de la Universitat de Barcelona, havent consultat els degans i deganes de les facultats i el Consell de l’Alumnat, va resoldre que la docència teòrica del segon semestre del curs 2020-2021 ha de ser parcialment presencial per als estudiants de primer curs. La resta de la docència s’ha de continuar impartint virtualment.
Les resolucions dictades des de l’inici del curs 2020-2021 en relació amb la crisi sanitària podrien obligar a adaptar la planificació de la docència i, en conseqüència, també a modificar alguns apartats dels plans docents. La descripció d’aquests canvis es recull en addendes al final dels plans docents originals.



Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Conceptes de l'Art Modern

Codi de l'assignatura: 363343

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Laura Mercader Amigo

Departament: Departament d'Història de l'Art

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

(En el còmput total de l’activitat teoricopràctica s’inclouen també les hores destinades a les activitats de tutoria per grups, a les pràctiques de problemes i a les pràctiques orals comunicatives. Pot haver-hi variacions en la distribució horària de cada tipus d’activitat entre els diversos grups.)

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

45

(Pot haver-hi variacions entre els programes dels diversos grups.)

Aprenentatge autònom

45

(Pot haver-hi variacions entre els programes dels diversos grups.)

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Capacitat de familiaritzar-se amb el treball acadèmic, els seus models de rigor i els seus procediments habituals.

   -

Capacitat per formular judicis independents i articular arguments.

   -

Comprensió crítica de l'evolució dels valors culturals, socials, estètics i econòmics en relació amb l'art.

   -

Comprensió crítica dels discursos moderns i contemporanis de l'art.

   -

Coneixement bàsic en matèria de gestió cultural relacionada amb les obres d'art i les activitats artístiques.

   -

Capacitat per identificar i entendre les problemàtiques contemporànies de les arts visuals.

   -

Coneixement del vocabulari, els codis i els conceptes inherents a les arts visuals i a la seva pràctica professional.

   -

Coneixement del pensament dels artistes mitjançant les obres i els textos, i capacitat de comprendre i valorar discursos artístics en relació amb la mateixa obra.

   -

Comprensió crítica de la dimensió performativa i d'incidència social de l'art.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


• Adquirir el vocabulari específic relatiu al contingut de l’assignatura, comprendre’l i utilitzar-lo.

 


• Identificar els diferents aspectes i els processos més importants de la teoria de l’art, la història de l’art i l’estètica en el període històric estudiat, comprendre’ls i relacionar-los.

 


• Identificar les relacions que la contemporaneïtat estableix amb el decurs històric en relació amb els aspectes centrals de l’assignatura i entendre-les. 

 


• Identificar les imbricacions entre els discursos teòrics i plàstics en l’art durant el període històric estudiat, i entendre-les. Aplicar el que s’ha après a la interpretació de les manifestacions artístiques i al plantejament dels projectes artístics propis.

 


• Identificar els estudis teòrics i les manifestacions artístiques més rellevants en relació amb la matèria de l’assignatura.

 

Referits a habilitats, destreses


• Gestionar el temps disponible i planificar-lo. Coordinar les diferents activitats i classificar-les segons la importància.

 


Identificar les fases principals d’un projecte acadèmic o artístic, i organitzar-lo. Proposar un calendari d’actuació.

 


• Identificar les fonts d’informació més reconegudes en relació amb l’assignatura i saber-les manejar amb destresa. 

 


• Discriminar la informació segons uns criteris de qualitat.

 


• Identificar estàndards de referència bibliogràfica i de manifestacions artístiques en tots els formats, seleccionar-los i manejar-los amb destresa.

 


Identificar els aspectes centrals i els recursos d’una exposició oral, i millorar les habilitats en aquest sentit.

 


• Identificar els problemes habituals del treball en grup, preveure’ls i solucionar-los.

 


• Usar amb destresa els recursos complementaris de l’exposició oral i identificar els aspectes positius i negatius de l’ús.

 


• Coordinar les accions individuals i col·lectives del treball en grup.

 


• Identificar els punts forts del treball en grup i potenciar-los.

 

Referits a actituds, valors i normes


• Identificar els diferents registres de comportament en funció del context, adquirir-los i comprendre’n la importància.

 


• Fomentar el respecte per la persona i harmonitzar la crítica bel·ligerant de les idees.

 


• Anticipar els efectes de les pròpies accions i responsabilitzar-se’n.

 


• Exercir l’autocrítica.

 


• Valorar la importància del compromís i la responsabilitat individuals en el treball en grup.

 


• Equilibrar les accions de cooperació, negociació i lideratge en el treball en grup.

 


• Jutjar amb equanimitat el treball i el comportament aliens.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Reflexions, perspectives i enfocaments de l’art

2. Conceptes de la modernitat: de l’humanisme a la il·lustració

3. Processos de transformació i canvi: des del món il·lustrat fins al final del segle xix

4. Antecedents immediats de les teories i les pràctiques contemporànies: l’art de la primera meitat del segle xx

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura consisteix en les activitats següents: classes magistrals en les quals el professorat introdueix i desenvolupa alguns dels continguts i debats de l’assignatura; classes expositives en les quals l’alumnat presenta un treball en grup preparat prèviament; conferències a càrrec d’especialistes en la temàtica; debats dirigits pel professorat o per l’alumnat per promoure l’expressió oral i la comprensió crítica, i visites a exposicions o centres d’art.

A més, hi ha la possibilitat que s’inclogui algun seminari tutoritzat per orientar els estudiants en els treballs de recerca o en el desenvolupament metodològic del seu projecte. Es promou el treball en grup i l’elaboració individual d’assajos escrits.

Totes aquestes modalitats organitzatives estan encaminades cap a la comprensió d’un tema històric o una problemàtica crítica que afavoreixi les competències de comprensió crítica del sistema de l’art, perquè els estudiants desenvolupin la capacitat d’exposar de manera oral, escrita, visual i performativa els temes de recerca. Tot plegat té la finalitat de desenvolupar la capacitat de relacionar els diferents discursos disciplinaris al voltant de les arts amb altres aspectes de la formació específica de l’estudiant en la titulació.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Criteris de qualificació i avaluació
L’avaluació de l’assignatura és continuada a partir de les activitats d’aprenentatge desenvolupades per l’alumnat que es concreten, en cada un dels grups, en una sèrie de treballs (recensions, presentacions a classe, exàmens, exercicis, projectes d’investigació, assajos crítics, mapes conceptuals, etc.), els criteris d’avaluació dels quals s’expliciten en els programes de les assignatures.

El nombre mínim de proves d’avaluació necessàries perquè es pugui qualificar una assignatura és d’un terç del nombre total de proves que componen l’avaluació continuada, segons els programes de les assignatures. Quan l’estudiant no n’aporti el nombre mínim establert, la qualificació final serà de no presentat. 

El grup D1 de Disseny disposa d’un programa adaptat al grau de Disseny, el qual es publica al Campus Virtual corresponent.
 

Sistema de qualificació

L’avaluació continuada està constituïda per un nombre variable de proves segons els grups. No obstant això, el nombre de proves d’avaluació no és inferior a dues i cap té un pes en el sistema d’avaluació superior al 50 % en la qualificació final de l’assignatura.

Les activitats que són objecte d’avaluació i ponderació varien en funció del grup, poden ser: recensions, presentacions a classe, exàmens, exercicis, projectes d’investigació, assajos crítics, mapes conceptuals, etc.

Qualificació

Les qualificacions es publiquen al Campus Virtual en la data que s’estipula en el calendari acadèmic de la Facultat.

Revisió

L’estudiant té dret a la revisió de les qualificacions obtingudes en totes les mostres de l’avaluació davant de la professora responsable. A aquest efecte, juntament amb la publicació de les qualificacions de les diverses activitats dutes a terme, la professora ha de fer públiques les dates i els horaris de la revisió que, en tot cas, han de tenir lloc entre el tercer i el cinquè dia hàbils posteriors a la publicació de les qualificacions.

Reavaluació

Un cop conclosa l’avaluació continuada i després de la publicació de les qualificacions finals, els estudiants matriculats a l’assignatura poden sol·licitar una reavaluació per poder millorar la qualificació obtinguda. El sistema de la prova dependrà de cada grup. Tenen dret a reavaluació els estudiants que compleixin els requisits següents:

— Haver presentat almenys un 80 % de les activitats que componen l’avaluació continuada.

— Haver obtingut una qualificació final compresa entre el 4,5 i el 4,9.

— Presentar per escrit una sol·licitud de reavaluació a la professora en el termini màxim d’un dia des de la data establerta per a la revisió de les proves de qualificació.

Reclamacions

L’article 22 de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la UB (aprovada el 8 de maig de 2012 per la CACG), preveu que en cas de disconformitat amb la qualificació final es pot interposar una reclamació. Aquesta reclamació la resol un tribunal en què no figura la professora i que està format per professorat de l’assignatura, que revisa els treballs i l’assistència, i n’emet la valoració, que és definitiva, sense que hi hagi cap altre organisme que pugui revocar-la. Aquest procés té un temps límit de cinc dies després del període de reavaluació corresponent. No hi ha cap altre termini.

Calendari d’avaluació

El procés d’avaluació està descrit en el calendari oficial de docència de la Facultat, a l’adreça www.ub.edu/bellesarts/bbaa/calendari.htm.

 

Avaluació única

L’estudiant podrà acollir-se a la convocatòria de l’avaluació única demanant-ho a la professora, sempre que ho sol·liciti durant el període establert en el calendari acadèmic aprovat per la Facultat, i d’acord amb el procediment disposat.

Els estudiants que optin per l’avaluació única han de complir els requisits següents:

— Presentar tots els treballs planificats a l’assignatura (projectes d’investigació o d’indagació de caràcter artístic, recensions, assajos crítics, estudi de casos, etc.) en la data que indiqui la professora de cada grup.

— Fer un examen final dels continguts de l’assignatura en la data que indiqui la professora de cada grup.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ARGULLOL, R. Tres miradas sobre el arte. Barcelona: Icaria, 1985.

CHADWICK, W. Mujer, arte y sociedad. Barcelona-Londres: Destino/Thames and Hudson, 1992.

Catàleg UB  Enllaç

CHIPP, H.B.: SELZ, P.H.; TAYLOR, J.C. Teorías del arte contemporáneo: fuentes artísticas y opiniones críticas. Madrid: Akal, 1995.

CROW, T.E. Pintura y sociedad en el París del siglo XVIII. Madrid: Nerea, 1989.

DE PAZ, A. La revolución romántica. Poéticas, estéticas, ideologías. Madrid: Tecnos, 1992.

Catàleg UB  Enllaç

FER, B.; BATCHELOR, D.; WOOD, P. Realismo, racionalismo, surrealismo: El arte de entreguerras (1914–1945). Madrid: Akal, 1999.

Catàleg UB  Enllaç

FOSTER, H., KRAUSS, R.E., & BOIS, Y.-A. Arte desde 1900: modernidad, antimodernidad, posmodernidad. Madrid: Akal, 2006.

FRASCINA, F.; BLAKE, N.; FER, B.; GARB, T.; HARRISON, Ch. La modernidad y lo moderno. La pintura francesa en el siglo XIX. Madrid: Akal, 1998.

Catàleg UB  Enllaç

GUASCH, A.M. (coord.). La crítica de arte. Historia, teoría y praxis. Barcelona: Serbal, 2003.

Catàleg UB  Enllaç

HARRISON, Ch.; FRASCINA, F.; PERRY, G. Primitivismo, cubismo y abstracción. Los primeros años del siglo XX. Madrid: Akal, 1998.

Catàleg UB  Enllaç

JIMÉNEZ, J. Teoría del arte. Madrid: Tecnos, 2002.

Catàleg UB  Enllaç

LEE, R. W. Ut pictura poesis. La teoría humanística de la pintura. Madrid: Cátedra, 1982.

Catàleg UB  Enllaç

REYERO, C. Introducción al arte occidental del siglo XIX. Madrid: Cátedra, 2014.

Catàleg UB  Enllaç

SHINER, L. La invención del arte. Una historia cultural. Barcelona: Paidós, 2004.

Catàleg UB  Enllaç

TATARKIEWICZ, W. Historia de seis ideas. Arte, belleza, forma, creatividad, mímesis, experiencia estética. Madrid: Tecnos, 1992.

Catàleg UB  Enllaç

 

 

Adaptació de la docència teòrica a les modalitats en línia i mixta durant el curs 2020-2021. La docència mixta és aplicable només als estudiants de primer curs de grau.

 

BLOCS TEMÀTICS

Aquest apartat no ha sofert cap canvi.

METODOLOGIA I ACTIVITATS FORMATIVES

Totes les activitats programades ja estaven adaptades a la modalitat de docència mixta. El format de les activitats és de classes magistrals i/o sessions de debat, i treball conjunt amb materials audiovisuals o documentals, etc., tant en línia com presencials i en funció dels grups.

En virtut de les resolucions del rector de la Universitat de Barcelona de 3 de febrer i 9 de febrer de 2021, la docència teòrica del segon semestre del curs 2020-2021 es farà en format parcialment presencial (docència mixta) a partir de l’1 de març, fins que no es dictamini el contrari. Això implica que cada setmana, a l’aula hi haurà la meitat del grup en funció de la partició que hagi decidit el professor o professora corresponent. Les classes a l’aula es gravaran i s’emetran en temps real per al grup que no hi assisteixi presencialment. La decisió sobre l’accés posterior a la gravació anirà a càrrec de cada professor. En el cas que no s’hi doni accés, es penjaran al Campus Virtual els materials corresponents a cada una de les sessions.

AVALUACIÓ ACREDITATIVA DELS APRENENTATGES

Totes les activitats de l’avaluació continuada, de l’avaluació única i de la reavaluació estan adaptades a la modalitat de docència mixta en cada un dels grups, de manera que la proposta no ha sofert cap canvi.

En referència al termini per demanar l’avaluació única, se seguiran les indicacions del centre.

En la reavaluació, el requisit de qualificació mínima per poder presentar-se a les proves de reavaluació no hi serà.

 

FONTS D’INFORMACIÓ BÀSICA

Aquest apartat no ha sofert cap canvi.