Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Laboratori de Gravat i Impressió

Codi de l'assignatura: 363363

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Cristina Pasto Aguila

Departament: Departament d'Arts Visuals i Disseny

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

25

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial i no presencial

 

35

Aprenentatge autònom

90

 

 

Recomanacions

 

IMPORTANT: l’alumne que no porti el material de treball proposat pel professor de cada laboratori no podrà entrar al taller.
L’assistència tant a les classes teòriques com a les pràctiques és imprescindible per poder dur a terme totes les propostes que es formulen en l’assignatura (vegeu l’apartat «Avaluació»).


Altres recomanacions

Seguretat i prevenció
Per desenvolupar les pràctiques en totes les activitats de l’assignatura, cal conèixer i aplicar les normes de seguretat i prevenció, salut i medi ambient, i els procediments establerts en els àmbits específics del gravat i l’edició gràfica. És necessari disposar dels equips de protecció: davantal o bata, sabata tancada i guants de protecció.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Capacitat per desenvolupar la sensibilitat i l'habilitat manual.

   -

Capacitat per usar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en diferents contextos i des d'una perspectiva crítica, creativa i innovadora. Comprensió de la relació entre la tecnologia i altres camps del saber humà.

   -

Coneixement dels processos multidisciplinaris aplicables a projectes artístics.

   -

Capacitat per crear art i habilitat per concebre tàctiques i estratègies en l'elaboració d'obres d'art o intervencions artístiques.

   -

Capacitat per reconèixer la varietat de béns culturals, les seves matèries primeres i la seva combinació, i per dur a terme els processos, els procediments i les tècniques artístiques, aplicant-hi les tecnologies específiques.

   -

Coneixement del vocabulari, els codis i els conceptes inherents a les arts visuals i a la seva pràctica professional.

   -

Coneixement de les modalitats de producció, de les tècniques i les tecnologies aplicades a l'art.

   -

Coneixement dels materials, instruments, processos i mètodes d'experimentació vinculats a la creació o producció artístiques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Conèixer el lèxic, els codis i els conceptes propis de les arts del gravat i la impressió: gravat, serigrafia, litografia i processos digitals, i saber-los utilitzar.

• Conèixer els instruments, materials i processos vinculats a la creació o producció gràfica, i saber-los utilitzar.

• Conèixer les diferents modalitats de producció i les tècniques i la tecnologia que correspongui aplicar als treballs gràfics, i saber-les utilitzar de manera adequada.

 

Referits a habilitats, destreses

• Ser capaç d’exposar de manera visual, oral i per escrit —amb claredat— problemes i projectes gràfics.

 

Referits a actituds, valors i normes

• Actuar de manera crítica, autocrítica i responsable.

• Treballar en equip. Tenir capacitat creativa i emprenedora.

• Buscar nous coneixements i actituds, i integrar-los.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Concepte i teoria del gravat i la imatge impresa

*  S’hi estudien conceptes i teories que defineixen i caracteritzen les tècniques i els llenguatges del gravat i la impressió en el context de l’art.

Dins de l’obra gràfica s’apleguen un gran nombre de tècniques i subtècniques que presenten resultats molt variats i en aquesta assignatura es dona prioritat a aquestes característiques particulars a través de l’anàlisi de l’obra acabada. S’analitza la discussió conceptual en diferents moments, des de l’estampa prefotogràfica fins a la imatge digital, i des dels gravats de creació original fins al gravat de reproducció.

El concepte i la teoria del gravat i de l’estampa o imatge impresa, així com el resultat final, ressalten els aspectes perceptius més importants i genuïns d’aquest art. També aspectes com el traç, la línia, la taca, la inversió esquerra/dreta, el buit/relleu, la tactilitat i la multiplicitat de les imatges, que es diferencien essencialment de les altres arts plàstiques.

1.1. El gravat i la imatge impresa. Concepte i teoria

2. Laboratori de gravat i estampació. Gravat en relleu i en buit

*  S’experimenta amb les tècniques i els llenguatges del gravat i l’estampació en els processos creatius, mitjançant una exposició teòrica i exemples i demostracions pràctiques dels diferents processos perquè es vegin els passos que s’han de seguir des de l’elaboració de la matriu, passant per l’entintatge i el paper, fins a l’ús del tòrcul per estampar. El principi del gravat en metall és la creació de la imatge mitjançant la incisió sobre una matèria dura, tradicionalment el metall i més concretament el coure, tot i que actualment podem treballar amb bones alternatives com l’alumini o certs plàstics rígids. El procés, doncs, es basa a incidir i fer que la imatge gravada a la matriu passi al paper tantes vegades com convingui. Els aspectes perceptius i de multiplicitat d’aquest mitjà s’han de posar en pràctica, una pràctica guiada que indueix a l’autoaprenentatge de manera racionalitzada i crítica.

De cada matèria, es busca conèixer-ne les particularitats, les possibilitats expressives, les eines i els procediments adequats —des del treball de la matriu fins a l’estampació posterior. Creativament, es fan gravats en buit i en relleu manejant de manera adequada les diferents eines i els diferents procediments. En aquest bloc temàtic es proposen tres temes que es diferencien per la particularitat tècnica:

1. Gravat en relleu

2. Gravat en buit. Incisió directa

3. Gravat en buit. Incisió indirecta

2.1. L’art del gravat en relleu

2.2. L’art del gravat en buit. Incisió directa

2.3. L’art del gravat en buit. Incisió indirecta

3. Laboratori de litografia

*  Experimentació de les tècniques i els llenguatges de la litografia i l’estampació en els processos creatius

El principi de la litografia és el de l’adsorció, la fusió de dues substàncies que no és autènticament física ni química. Aquesta propietat fa que les zones dibuixades siguin receptives a la tinta i les zones blanques ho siguin a l’aigua i, per tant, rebutgin el greix de la tinta d’imprimir. El procés, doncs, es basa en la repulsió entre greix i aigua. El dibuix atrau la tinta mentre que la resta de la superfície la repel·leix perquè està coberta d’aigua. En la litografia, les zones impreses estan al mateix nivell que les parts no dibuixades. En canvi, en el gravat en relleu la superfície impresa està per sobre de les zones sense dibuix i en el gravat al buit succeeix a la inversa. Així doncs, com que la matriu no rep cap classe d’incisió es tracta d’un procediment planogràfic. En la litografia no intervé cap eina que suposi una alteració de la superfície en el sentit de crear un solc o relleu.

El suport tradicional per a la litografia ha estat la pedra calcària, però des de fa anys s’hi han afegit les planxes de zenc i d’alumini preparades de manera que retenen el greix com una pedra. Tant les planxes de zenc com les d’alumini —les que nosaltres fem servir— proporcionen l’avantatge d’un maneig pràctic de la matriu, la facilitat de l’estampació i el fet d’introduir-nos als sistemes més moderns de reproducció mecànica.

3.1. L’art de la litografia

4. Laboratori de serigrafia

*  Experimentació de les tècniques i els llenguatges de la serigrafia i l’estampació en els processos creatius

S’estudia el fenomen gràfic de la serigrafia vinculada a l’estampa i l’expansió artística. Aquesta disciplina, a més d’utilitzar-la com a mitjà artístic, ens serveix també per reflexionar sobre la capacitat multidisciplinària i multiforme que ens ofereix l’obra gràfica en general. La facilitat i la immediatesa d’aquesta tècnica donen suport a l’experimentació durant el procés creatiu, que ha d’ajudar l’alumnat a convertir la idea inicial en un producte artístic.

4.1. L’art de la serigrafia

5. Laboratori d’imatge numèrica i impressió digital

*  Anàlisi i experimentació del llenguatge digital en la impressió des del collage digital i els seus processos creatius

L’ensenyament de les múltiples tècniques d’impressió observa els canvis d’orientació de la producció artística d’aquest segle, entre els quals destaca la incorporació de l’objecte imprès al món digital. El gravat i la impressió avancen per ser «instruments de producció» plenament incorporats als discursos artístics. Fins i tot, en el context dels nous plantejaments artístics on les fronteres entre disciplines s’entrecreuen i s’esvaeixen, la impressió forma part d’un corpus complex i de difícil identificació. Els artistes que han practicat intensament aquest fet gràfic han contribuït des de la seva experiència a revisar-ne els principis. Abasten dues idees centrals: d’una banda, la idea de collage digital, entès com aquell resultat de la suma d’intercanvis de bits, fruit de totes les diferents aportacions dutes a terme des de la concepció clàssica dels cubistes i, de l’altra, les variants del dadaisme, el surrealisme, etc.

S’investiga entorn de la imatge infogràfica reflexionant sobre els conceptes d’aquesta tipologia d’imatge i sobre com s’adapten als mitjans, a través d’exposicions teoricopràctiques que mostren els diferents processos i el desenvolupament dels usos, qualitats, comportament i possibilitats. Es genera un contacte teòric i pràctic amb l’ordinador com a canal de treball, amb què s’exposen diferents maneres d’endinsar-se en el mitjà digital i familiaritzar-s’hi.

5.1. Del collage a la impressió digital

6. Laboratori de monotípia

*  La monotípia és un procediment d’estampació que se situa entre el gravat i la pintura; de fet, és un procediment d’impressió de pintura.

El monotip, tal com el nom indica, és una impressió única que s’obté aplicant tinta sobre una superfície plana i transferint-la posteriorment sobre un altre suport, un paper. Aquest procés exclou un dels propòsits bàsics de les tècniques d’impressió com és el d’aconseguir múltiples còpies d’una mateixa imatge, però permet comprovar el fet de la inversió de la imatge i la idea de petjada o empremta.

El monotip ens fa prendre certes actituds: ens fa moure entre la premeditació i la previsió de la nostra actitud artística, de la mateixa manera que promou l’expressivitat, la decisió i l’experimentalitat durant el procés d’estampació, moment en què se’ns fa visible aquesta prova única.

En el monotip són presents la idea de l’instant (de realització) i també la instantània, el resultat de la immediatesa, la tècnica i l’actitud. Per tant, és de gran vàlua com a espai mental de reflexió.

6.1. La monotípia. En els límits de l’estampa

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El curs 2020-2021, amb la nova situació derivada de la pandèmia per la COVID-19, es preveu que l’ensenyament serà mixt, modalitat que contempla per als alumnes, una meitat d’hores d’ensenyament presencial i una altra de no presencial. El grup classe es dividirà en dos grups que assistiran a classe de manera alternada per així poder respectar les condicions i distàncies entre alumnes que marquen els protocols sanitaris. Alhora, es prendran les mesures necessàries (ús de mascaretes, pantalles facials, etc.), així com la higienització de mans, estris de taller i maquinària.

La metodologia de l’ensenyament es vincula a les modalitats organitzatives següents:

• Seminaris tutoritzats pel professorat per orientar els estudiants en tècniques concretes i saber-les aplicar en els processos de creació. Tot això es duu a terme mitjançant pràctiques experimentals, l’objectiu de les quals és obtenir coneixements i habilitats necessaris per aplicar-los al projecte de creació.

• Estudi de casos aplicats a problemes i aspectes concrets en relació amb el llenguatge i maneig de la tècnica.

Les activitats i la metodologia descrites s’orienten a conèixer i experimentar les tècniques i tecnologies d’iniciació que es poden desenvolupar en les diferents unitats de l’assignatura Laboratori de Gravat i Impressió, caracteritzades per diferents llenguatges i processos: gravat, fotogravat, monotípia, litografia, serigrafia i impressió digital. S’introdueix el coneixement de l’obra gràfica original mitjançant l’aprenentatge teòric i pràctic d’unes tècniques i la seva dimensió dintre dels processos creatius. També hi ha pràctiques experimentals dirigides a l’aplicació de coneixements i habilitats en el context del gravat de creació.

L’objectiu és desenvolupar l’adquisició de coneixements i habilitats específics i, al seu torn, obtenir la capacitat d’utilitzar-los en els processos de creació.

L’estructura metodològica d’aquesta assignatura es desenvolupa mitjançant un bloc teòric comú a tots els grups —Concepte i teoria del gravat i la imatge impresa— i un bloc específic de cada disciplina. Seguidament es passa a la pràctica experimental en els diferents laboratoris. S’ofereixen dos laboratoris per grup (menys al grup 4, que només en té un) als quals poden assistir 25 alumnes (13 grups en total). Per problemes d’espai i per l’especificitat tècnica dels diferents blocs temàtics que engloba l’assignatura, l’alumnat només pot triar un dels laboratoris.

Durant el curs 2020-2021, per tal d’adequar-se al nou escenari, una part de l’ensenyament es farà a través de la plataforma BB Collaborate i al Campus Virtual, on els continguts i activitats formatives seran transmeses de manera asíncrona amb tutorials, vídeos, enllaços web, qüestionaris, etc. Al mateix temps es potenciarà que l’aprenentatge sigui a través d’estratègies que impulsin la indagació i reflexió per part de l’alumne, on el professor no és només un transmissor de coneixements; l’alumne desenvolupa els seus projectes i augmenta el seu coneixement a través de la recerca, mentre el professor en fa l’acompanyament. Es plantejaran situacions i es faran propostes no únicament de forma individual sinó també planificant el treball en equips. Les tasques de les classes no presencials es coordinaran entre els diversos professors de l’àmbit.

El curs 2020-2021 s’oferiran quatre laboratoris de gravat, un laboratori de monotípia, tres laboratoris de litografia, tres laboratoris de serigrafia i dos laboratoris d’imatge numèrica.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’assignatura segueix un procediment d’avaluació continuada a partir de les activitats formatives proposades als estudiants. El curs 2020-2021 es valorarà els alumnes tenint en compte tant el treball presencial i experimental al taller com les tasques que es demanin en les classes en línia.

De manera coordinada tots els professors de l’assignatura assignaran el percentatge que equival a cada un dels exercicis que es proposa, respecte de la totalitat del curs. El percentatge més important (aproximadament un 60 %) recau sobre el projecte de curs. Els percentatges de totes les tasques estaran indicats al programa de curs, des del principi de l’assignatura.

El plantejament és generar pensament comú a partir de reflexionar entorn d’una sèrie de conceptes que envolten l’obra gràfica en l’actualitat.

Es valora la idea i la coherència en l’execució tècnica, la capacitat de risc i de reflexió crítica, el coneixement dels materials i del llenguatge tècnic, i l’actitud receptiva de l’estudiant envers les explicacions rebudes. Pel que fa als treballs més teòrics, es valora la capacitat crítica i analítica de l’estudiant, així com l’assimilació dels coneixements rebuts.

És imprescindible l’assistència tant a les classes teòriques i les d’experimentació pràctica com a les sessions en línia.

Per validar els crèdits, l’assistència no pot ser inferior al 90 %.

L’alumne que no presenti algun dels treballs dins els terminis establerts en el programa suspèn l’assignatura.

 

Reavaluació

Als estudiants que hagin obtingut una qualificació de 4, sempre que ho demanin, el professor els facilita una reavaluació, seguint les seves indicacions, a fi de millorar la qualificació.

Només té dret a reavaluar-se l’alumne que compleixi els requisits següents:

• Haver assistit a un mínim del 90 % de les classes.

• Haver presentat el primer lliurament de treballs.

La reavaluació té lloc dins el període que va des de la publicació de les notes al Campus Virtual fins al tancament de les actes.

Calendari d’avaluació 

El procés d’avaluació està descrit en el calendari oficial de docència de la Facultat, a l’adreça www.ub.edu/bellesarts/bbaa/calendari.htm.

 

Avaluació única

L’estudiant podrà acollir-se a la convocatòria de l’avaluació única demanant-ho al professorat, sempre que ho sol·liciti durant el període establert en el calendari acadèmic aprovat per la Facultat, i d’acord amb el procediment establert.

Els estudiants que optin per l’avaluació única han de complir els requisits següents:

  • Assistir a les tutories pactades amb el professor.
  • Presentar tots els treballs planificats a l’assignatura (durant les tutories, el professor indica a l’alumne les especificitats de cada un dels treballs).
  • Fer una defensa oral, clara i entenedora del treball tutelat. 
  • Examen teòric i/o pràctic on es demostri que s’han adquirit els tres primers objectius que s’expliquen en el pla docent:

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Bibliografia general
AAVV.  Historia de un arte. El grabado. Barcelona: Skira, 1981.

  Llibre extens i ben il·lustrat amb diferents visions del gravat i de la seva funció al llarg de la història. Recomanat per a totes les assignatures.

Catàleg UB  Enllaç

AAVV. Arte gráfico y nuevas tecnologías. Madrid: Fundación BBVA, Calcografía Nacional, 2003.

  Recomanada per a totes les assignatures.

UB  Enllaç

BEGUIN, André. Dictionnaire technique de l’estampe. París: Bruxelles, 1977. 3 vols.

  Diccionari de termes relacionats amb el món del gravat, molt ampli i explicat d’una manera molt clara i entenedora. Escrit en francès. Recomanat per a totes les assignatures.

Catàleg UB  Enllaç

MARTÍNEZ Moro, J. Un ensayo sobre grabado (A finales del siglo XX).  Santander: Creática, 1998

  Important assaig on es contextualitza el gravat contemporani. Recomanat per a tots els grups.

Catàleg UB   Enllaç

Bibliografia tècnica específica
VIVES, Rosa.  Del cobre al papel. Barcelona: Icària, 1994

  Lectura recomanada per la visió sobre el procés de l’estampa. Recomanada per a l’assignatura de gravat.

Catàleg UB  Enllaç

Bibliografia tècnica específica
Antreasian, G. i Adams, C. The Tamarind book of lithography: art and techniques. Nova York: Harry N. Abrams, Inc., 1971.

  Llibre molt complet que recull les experiències i els resultats al llarg de diversos anys d’un dels millors tallers de litografia: The Tamarind, on han treballat alguns dels artistes més significatius del segle XX. Escrit en llengua anglesa. Hi ha una traducció al castellà. Recomanat per als laboratoris de litografia.

Catàleg UB  Enllaç

Bibliografia tècnica especifica
Tobella Soler, J., Técnica i Pràctica del proceso serigráfico. Edt. Aedes y autores, Madrid, 2002

  Manual que incideix en el coneixement de la tècnica serigràfica i els seus processos. Recomanat per als laboratoris de serigrafia.

Catàleg UB  Enllaç

Bibliografia específica
ARAGON, Louis. Los colages. Ed. Síntesis. Madrid. 2001.

  Mirada aguda des de la visió d’un artista sobre el concepte del collage. Recomanada per als laboratoris d’imatge numèrica i impressió digital.

Catàleg UB  Enllaç

Bibliografia específica
AA.VV., (Martin Lister compilador) La imagen fotográfica en la cultura digital. Piados Multimedia 6, Barcelona 1997.

  Articles que ens aproximen a reflexions sobre els canvis culturals des de la fotografia. Recomanats per a laboratoris de fotogravat.

Catàleg UB  Enllaç

Laliberte, N., Mogelon, A. The art of monoprint. History and modern techniques. Nova York: Wan Nostrand Reinfold, 1974.

Catàleg UB  Enllaç

SUEUR-HERMEL, Valérie. Fantastique : l’estampe visionnaire de Goya à Redon. Paris : Bibliothèque nationale de France, 2015

Catàleg UB  Enllaç

Pàgina web

D’interès general
http://www.geminigel.com

  Edicions de gravat contemporani.

Accès lliure  Enllaç

D’interès general
http://www.graphicstudio.usf.edu

  Edicions de gravat contemporani. Recomanades per a tots els temes.

D’interès general
http://www.calcografianacional.com

  Important web de gravat espanyol, clàssic, modern i contemporani. Recomanat per a tots els grups.