Dades generals |
Nom de l'assignatura: Taller de Creació III
Codi de l'assignatura: 363368
Curs acadèmic: 2020-2021
Coordinació: Oscar Padilla Macho
Departament: Departament d'Arts i Conservació-Restauració
crèdits: 12
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 300 |
Activitats presencials i/o no presencials |
120 |
- Teoricopràctica |
Presencial i no presencial |
60 |
|||
- Taller experimental |
Presencial i no presencial |
60 |
Treball tutelat/dirigit |
50 |
Aprenentatge autònom |
130 |
Recomanacions |
El programa de cada grup detalla la bibliografia específica.
|
Competències que es desenvolupen |
- |
Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques). |
- |
Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds). |
- |
Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació). |
- |
Capacitat per emprar tant el pensament convergent com divergent en els processos d'observació, d'investigació, d'especulació, de visualització i d'actuació. |
- |
Capacitat per crear art i habilitat per concebre tàctiques i estratègies en l'elaboració d'obres d'art o intervencions artístiques. |
- |
Coneixement bàsic en matèria de gestió cultural relacionada amb les obres d'art i les activitats artístiques. |
- |
Coneixement del pensament dels artistes mitjançant les obres i els textos, i capacitat de comprendre i valorar discursos artístics en relació amb la mateixa obra. |
- |
Capacitat de determinar el sistema i els mitjans de presentació adequats per a les qualitats artístiques d'una obra d'art i l'habilitat per ajustar la presentació al projecte artístic. |
- |
Coneixement dels materials, instruments, processos i mètodes d'experimentació vinculats a la creació o producció artístiques. |
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements • Actuar de manera ètica, crítica, autocrítica i responsable.
|
Blocs temàtics |
1. La ideació del projecte
* Entenem que estem treballant en un nivell alt respecte de la seqüència de maduresa d’aprenentatge que proporcionen els tallers de creació.
El contingut temàtic segons les diferents tipologies es compon d’eines i estratègies per a la ideació d’un projecte artístic.
Les fonts del bloc i les activitats del taller experimental es detallen en els programes de cada grup, i es publiquen al Campus Virtual. Cada un dels grups duu a terme alguna de les activitats següents: treball de camp, treball amb les fonts documentals, mapes conceptuals, idea i concepte del projecte, estudis previs.
2. La realització del projecte
* Es manté el nivell alt esmentat abans (bloc 1).
El contingut temàtic i les activitats depenen de les tipologies: les metodologies artístiques per a la creació, els procediments i els materials. Planificació, gestió i realització del projecte. Les fonts del bloc i activitats resten especificades en el programa de cada grup i es publiquen al Campus Virtual.
3. La presentació del projecte
* El contingut temàtic pot variar depenent de les diferents tipologies:
• Adequació final del projecte
• Presentació (exposició d’obra, performativa, visual, escrita, projectual, documental). La presentació del projecte i el procés s’adequa al nivell alt de coneixement (com als blocs 1 i 2)
Les fonts del bloc i les activitats s’especifiquen en el programa de cada grup i es publiquen al Campus Virtual.
Metodologia i activitats formatives |
La docència de l’assignatura es concreta en les modalitats organitzatives següents, les quals han de permetre a l’alumnat conèixer, comprendre i aprendre a utilitzar els conceptes i processos, i llenguatges emprats en les diferents pràctiques artístiques:
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
S’aplica el sistema d’avaluació continuada que comporta l’assistència a les classes i que inclou cadascuna de les activitats formatives que han de dur a terme els estudiants, així com la seva participació en les diverses propostes teòriques o pràctiques programades. Per obtenir la nota en l’avaluació continuada, l’estudiant ha d’haver assistit com a mínim a un 80 % de les classes.
Avaluació única L’estudiant podrà acollir-se a la convocatòria de l’avaluació única demanant-ho al professorat, sempre que ho sol·liciti durant el període establert en el calendari acadèmic aprovat per la Facultat, i d’acord amb el procediment establert.
Excepcionalment, i en el cas que així ho exigeixi la situació de la pandèmia de la COVID-19, l’avaluació única de l’assignatura es veurà modificada en els punts següents: El centre valorarà la quantitat d’assistència mínima de tutories i/o classes. L’avaluació única té la funció acreditativa de valorar l’assoliment de les competències i objectius relacionats amb l’assignatura. Això no obstant, aquest tipus d’avaluació no ha d’associar-se necessàriament a una prova d’avaluació única, sinó que pot determinar-se a partir de diverses tasques en un únic acte d’avaluació. |
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Ardene, P. (2006) Un arte contextual. Creación artística en medio urbano, en situación, de intervención, de participación. Murcia: CENDEAC.
http://cataleg.ub.edu/record=b1834694
Bishop, C. (2017). Infiernos artificiales. Arte participativo y políticas de las espectaduría. Madrid: Traficantes de sueños.
Crary, J. (2008). Las técnicas del observador. Visión y modernidad en el siglo XIX. Murcia: CENDEAC.
http://cataleg.ub.edu/record=b1893606
Graham, D. (2008). Rock, mi religión. Mexico: Alias.
http://cataleg.ub.edu/record=b2020662
Melot, M. (2010). Breve historia de la Imagen. Madrid: Siruela.
http://cataleg.ub.edu/record=b1995076
Osborne, P. (2010). El arte más allá de la estética. Ensayos filosóficos sobre arte contemporáneo. Murcia: CENDEAC.
http://cataleg.ub.edu/record=b2191306
Smithson, R. (2009). Selección de escritos. México: Alias.
http://cataleg.ub.edu/record=b2020715
Gómez Molina, J. J. (coord.). (2002). Estrategias del Dibujo en el Arte Contemporáneo. Madrid: Cátedra.
http://cataleg.ub.edu/record=b1410675
Blanco, P. (ed); A.F.R.I.K.A Gruppe (et al.). (2001). Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.
http://cataleg.ub.edu/record=b1495947
Melot, M .; Griffiths, A.; Field, R. S.; Béguin, A. (1981). El grabado. Historia de un arte. Gèneve: Skira; Barcelona: Carroggio.